UpiC

• La jubilació del personal de les universitats
• La Generalitat presenta un pla per incentivar jubilacions voluntàries del PDI funcionari
• Els plans de la Generalitat per a les universitats
• Els plans de la Generalitat per al PDI
• Les ratio entre PDI, PAS i estudiants a les universitats catalanes: anàlisi i algunes implicacions en el sistema de finançament
• 21/3/2012, 18:00: Xerrada sobre la recerca i el sistema científic espanyol
• No t’ho perdis!

(Aquesta informació es refereix a la jubilació per edat, i no tracta la jubilació per incapacitat)

Darrerament han tingut lloc molts canvis en el sistema de pensions. Tenim la impressió que hi ha un cert desconeixement de com ens afecten aquestes novetats. Per això ens hem estat informant i us oferim aquest resum de la situació, on mirem de donar resposta a les preguntes següents:

• Quan em podré jubilar?
• Quan em poden obligar a jubilar-me?
• Quant cobraré quan em jubili?

Que ningú esperi, però, veure reflectida la seva situació concreta: hi ha massa casuístiques com perquè, des d’una associació com UpiC, les puguem conèixer totes a fons.

El règim de jubilacions no és el mateix per a tot el personal de la universitat, sinó que depèn del col·lectiu (PDI o PAS), del tipus de vinculació (funcionari o laboral) i, en el cas del PDI-F, també de la data de la primera presa de possessió. La taula següent resumeix els diversos casos.

Quan em podré jubilar?

El dret a la jubilació és diferent per al personal que es troba en el règim de classes passives i per al personal que es troba en el règim general. La taula següent descriu els requisits exigits per a la jubilació voluntària.

Observacions:

1. Jubilació especial als 64 anys: el PAS-L es pot jubilar anticipadament als 64 anys sense que se li apliqui un coeficient reductor a la pensió de jubilació, sempre i quan hagi cotitzat 15 anys, entre els quals hi ha d’haver els 2 darrers, i la universitat ho autoritzi i faci un contracte de relleu.
2. Jubilació parcial: el PAS-L i el PDI-L tenen dret a la jubilació parcial a partir dels 61 anys, sempre que la persona interessada compleixi certs requisits i la universitat faci un contracte de relleu. A la pràctica, aquesta darrera condició dificulta molt la jubilació parcial del PDI-L.

Quan em poden obligar a jubilar-me?

La jubilació forçosa està regulada per llei per al personal funcionari i, de forma específica, per al professorat d’universitat. El personal laboral, en canvi, la té regulada a través dels convenis col·lectius corresponents. La taula següent en resumeix la informació.

Quant cobraré quan em jubili?

L’import de la pensió de jubilació es calcula de forma molt diferent en el règim de classes passives i en el règim general, tal com s’explica a la taula següent.

Observacions:

1. Canvi de règim: si una persona ha estat un temps en el règim general i un temps en el règim de classes passives, la seva jubilació es regeix pel règim en què es troba en el moment de la jubilació. Tots els anys treballats computen als efectes del càlcul de la pensió (és el que s’anomena còmput recíproc), però en aquest cas el càlcul es complica.
2. Dedicació a temps parcial: si una persona ha tingut, durant un determinat període de temps, dedicació a temps parcial, el càlcul de la pensió de classes passives es veu afectat per un coeficient corrector que depèn de la dedicació que hagi tingut en els diversos períodes de la seva vida laboral.

Si voleu fer un càlcul simulat de la vostra pensió de jubilació, podeu fer servir les eines que ofereixen els ministeris corresponents.

Annex: taules

(*) Anys de servei com professorat funcionari o amb contracte administratiu.

Normativa

Específica del professorat dels cossos docents universitaris

• Jubilació forçosa als 70 anys: Ley 27/1994, de 29 de septiembre, de modificación de la edad de jubilación de los funcionarios de los cuerpos docentes universitarios.
• Extinció de les classes passives: Real Decreto-ley 13/2010, de 3 de diciembre, de actuaciones en el ámbito fiscal, laboral y liberalizadoras para fomentar la inversión y la creación de empleo.

Règim de classes passives

• Legislació
  • Real Decreto Legislativo 670/1987, de 30 de abril, por el que se aprueba el texto refundido de Ley de Clases Pasivas del Estado.
• Web d’informació del ministeri

Règim general

• Legislació
  • Real Decreto Legislativo 1/1994, de 20 de junio, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley General de la Seguridad Social.
  • Ley 27/2011, de 1 de agosto, sobre actualización, adecuación y modernización del sistema de Seguridad Social.
• Web d’informació del ministeri

En el marc de retallades actual, l’elaboració d’un pla d’incentius a la jubilació pot ser una solució no traumàtica que eviti l’acomiadament de personal que és als inicis de la seva carrera acadèmica.

La Direcció General d’Universitats (DGU) ha presentat als sindicats un esborrany de proposta on es contempla impulsar un pla conjunt per a totes les universitats públiques catalanes de jubilacions incentivades per a PDI-F. El període inicial d’aplicació del pla seria entre 2012-2015.

Des de l’any 2004 les diferents universitats públiques catalanes han posat en pràctica plans d’incentivació de la jubilació voluntària dels diferents col·lectius a fi d’impulsar el rejoveniment de les seves plantilles. La natura dels incentius, o la realització de contractes laborals o d’emèrit per compensar les pèrdues salarials, ha sigut en nombrosos casos qüestionada per la Sindicatura de Comptes. Segons la proposta de la DGU, el concepte sota el qual es donaria la retribució complementària del PDI que s’acollís al pla, es farà d’acord amb la legislació i el que puguin determinar la Funció Pública, la Intervenció General i la Sindicatura de Comptes.

La proposta presentada per la DGU contempla que el PDI-F que s’aculli al pla pugui optar a dues modalitats d’incentiu: una retribució del 100% de la diferència entre la pensió i els ingressos en el moment de la jubilació durant 5 anys; o una retribució del 75% d’aquesta diferència durant 10 anys, tenint en tots dos casos com a topall l’edat forçosa de jubilació.

El PDI que s’acollís al pla no podria mantenir cap tipus de relació laboral amb la universitat, tot i que podria fer us d’espais i serveis de la forma que s’acordés a cada universitat. El professorat que ja es troba acollit a un pla previ d’incentiu a la jubilació mantindria les seves condicions actuals i no podria acollir-se al nou pla.

La Generalitat condiciona la seva participació al finançament d’aquest pla d’incentius a la jubilació al compliment dels criteris de reposició de places definits per la DGU, amb un màxim del 50% de reposició anual. Això significa que s’amortitzarien com a mínim la meitat de les vacants que es produïssin. Per més detalls, mireu l’article Els plans de la Generalitat per al PDI d’aquest butlletí.

Segons dades de la Generalitat, entre 2006 i 2011, 684 PDIs s’han acollit a algun dels plans de jubilacions incentivades de les universitats. Això representa un 11% del professorat que ho podria haver fet. Per a la nova proposta, esperen un éxit del 12% i un estalvi, si no hi hagués reposició de places, d’uns 22 milions d’euros en 4 anys. A la UPC, entre 1/9/2012 i 31/8/2016 s’hi podrien acollir uns 500 PDIs.

És important, i urgent, tirar endavant un pla d’aquestes característiques. No tant per l’estalvi que comporta en el capítol 1, que no és extraordinari, com perquè, ara com ara, és l’única opció que hi ha damunt la taula per garantir el rejoveniment del professorat i per aconseguir retenir dins el sitema universitari públic el personal amb talent que s’hi ha estat formant durant els darrers anys.

A finals de juny de 2011, la Generalitat va anunciar el seu Nou model universitari català. Alguns dels seus aspectes, com l’augment dels preus de les matrícules, es van començar a concretar molt ràpidament, i tot indica que ho seguiran fent. D’altres es van concretant progressivament, com la política de professorat, que comentem en un altre article d’aquest mateix butlletí. A continuació oferim un resum del projecte global, tal com s’ha publicat. Contempla els aspectes següents:

1. Reestructuració de l’oferta universitària
   Revisar en profunditat l’oferta actual. Incrementar les titulacions interuniversitàries. Reduir el nombre de màsters un 10% el curs 2011-12 i un 20% el curs 2012-13. No es detallen les xifres de reducció del nombre de graus. Responsables de la Secretaria d’Universitats i Recerca han comentat en intervencions públiques la possible conveniència d’una doble especialització del sistema universitari català: universitats generalistes / especialitzades; universitats de recerca / docents.
2. Model català de personal acadèmic
   L’expliquem amb detall a un altre article d’aquest mateix butlletí.
3. Impuls de serveis comuns consorciats
   Es tractaria de consorciar entre totes les universitats diversos serveis. En particular, els sistemes d’informació, el suport a la mobilitat internacional, la promoció exterior, els subministraments energètics, la neteja, la seguretat o la central de compres. Aquesta reorganització comportaria, com a mínim, un programa de mobilitat i de PAS compartit entre universitats.
4. Nova política de preus i beques
   Es promou un increment substancialment superior a l’IPC del preu de les matrícules. Una quarta part de l’increment (1.400.000€ enguany) es dedica a beques. De les beques, unes s’anomenen d’equitat (1.100.000€ i unes 1500 beques; consisteiexen en rebaixes de fins al 50% del preu de la matrícula i tenen en compte la renda i el patrimoni familiars) i d’altres d’excel·lència (300.000€ i unes 24; es destinen a mobilitat i s’atorguen en funció dels resultats acadèmics).
5. Nou model català de governança
   El document no és gens explícit al respecte, probablement a causa de la creació de la Comissió de governança de les universitats. Tenim previst parlar-ne en un proper butlletí.
6. Les universitats, motors del desenvolupament del país
   El projecte preveu crear doctorats d’empresa: el projecte de tesi s’acorda entre universitat i empresa, aquesta contracta l’estudiant per 3 anys amb un salari brut no inferior a 25.000€, la tesi es fa a temps complet però el temps es reparteix al 50% entre universitat i empresa; i la Generalitat subvenciona a l’empresa el 50% del cost total.
   També es pretèn enfortir els aspectes d’ocupabilitat i emprenedoria als plans d’estudis de grau i màster, crear un programa d’intercanvi de professorat i professionals entre les universitats i les empreses, potenciar la creació d’empreses start-up i spin-off, etc.

El passat dia 8 de març, el secretari d’Universitats i Recerca ha fet una presentació del pla al Cercle d’Economia en què es precisen detalls i dates. En aquest enllaç trobareu el fitxer de la presentació.

Més informació:
Web de la conselleria titulat Bases d’un nou model universitari
Web de la conselleria titulat Documents estratègics
Document pdf de presentació del pla

El proppassat 23 de febrer, la Generalitat va convocar una roda de premsa on va presentar el seu Model català de personal acadèmic a les universitats públiques.

El document presentat, resultat d’un pacte entre la conselleria i les universitats, comporta novetats molt rellevants:

Places de professorat permanent (estabilització i promoció)

• Sols es podrà convocar a concurs una de cada dues places de PDI permanent que quedin vacants per jubilació (la Generalitat preveu unes 2.000 jubilacions en els propers 10 anys, en el conjunt del sistema universitari públic català).
• Totes les places que es convoquin seran laborals. No hi haurà estabilitzacions a TU, ni promocions de TU a CU, ni promocions horitzontals d’agregat a TU o de catedràtic contractat a CU i, sols excepcionalment, es podran convocar places de catedràtic contractat.
• De les places convocades, la meitat seran gestionades per la universitat i l’altra meitat seran gestionades a través del pla Serra Húnter (pla SH), que passa a ser centralitzat. Concretament, les comissions que jutjaran els concursos de les places convocades a través del pla SH estaran formades per 2 persones nomenades pel rector de la universitat, 2 nomenades pel director del pla SH i 1 nomenada de comú acord, que presidirà la comissió. Segons els documents, aquesta nova formulació del pla SH pretén tant afavorir la captació de talent (sic) com estabilitzar el PDI acreditat (per l’AQU).
• Les persones que guanyin els concursos del pla SH podran obtenir una retribució variable, si així ho acorden la direcció del pla SH i la universitat.

A la nostra universitat, tot això significa que, durant els anys 2012 i 2013, entre el pla SH i les places pròpies, tot just es podran convocar places d’agregat en quantitat igual al nombre de places de professorat lector i personal investigador Ramon y Cajal als quals venç el seu contracte, i que ja estan avaluats positivament dins el pla d’estabilització. A partir de 2014, si no es produexien jubilacions voluntàries, les xifres no permeten ni això.

Quant a la promoció, els plans de la Generalitat (que abasten fins el 2015), no la contemplen explícitament.

Professorat temporal

Els documents publicats fan referència tan sols a la contractació de professorat associat, i no esmenten la contractació de professorat lector i d’ajudants.

Assistents de docència

L’AGAUR posarà en marxa una convocatòria d’ajuts (sic) per tal que aproximadament la meitat de les 3.000 persones que tenen la condició de personal investigador en formació (mal anomenats –perquè tenen contracte– becaris pre-doctorals) adquireixin la consideració d’assistents de docència i, a canvi d’uns 300 € al mes durant 8 mesos, col·laborin en tasques docents, (inspirant-se en el model anglosaxó dels teaching assitants). Una convocatòria anàloga es preveu per a postdocs (col·lectiu d’unes 1.000 persones).

Limitació de la despesa

Com a màxim, les universitats podran destinar a la contractació de professorat associat, als assistents de docència i als postdoc, el 50% dels recursos corresponents a les jubilacions de PDI permanent, amb la restricció que el cost total de la plantilla que en resulti sigui inferior al 90% del finançament ordinari de la Generalitat. Cal tenir en compte que, segons el Secretari d’Universitats i Recerca, l’any 2010 la despesa de personal de les universitats representava el 112% del finançament ordinari de la Generalitat i, com que l’any 2011 aquesta aportació va disminuir un 16% de mitjana, la situació a hores d’ara ha de ser pitjor. I més encara a la UPC on, segons el rectorat, la tisorada ha estat del 22%. A la pràctica, doncs, les quantitats destinades a aquest apartat podrien arribar a ser inexistents.

Consideracions finals

Són evidents les importants conseqüències d’aquest projecte en els àmbits laboral, d’organització de la docència i de futur de la recerca.

Ens ha cridat l’atenció, però, que el projecte conté novetats que no convé que passin desapercebudes. En particular, la centralització que comporten el nou pla SH i la nova convocatòria de l’AGAUR són un atac frontal a l’autonomia universitària i tenen una base legal dubtosa.

No som capaços de veure perquè les decisions del director del pla SH quant a la composició de les comissions de selecció, per exemple, haurien de ser millors que les decisions de la nostra universitat, en les quals intervenen moltes persones qualificades: a la CSAPDIU, als departaments i als centres docents.

Així, doncs, com és possible que aquest pla sigui el resultat d’un acord de la Generalitat i les universitats? Han estat consultats els Consells de Govern? Han donat la seva aprovació? De fet, algunes de les previsions del pla SH fins i tot requereixen una nova modificació dels estatuts de les universitats pel que fa a la composició de les comissions que jutgen els concursos de PDI.

Per no parlar de la legalitat d’algunes de les mesures proposades. Pot el pla SH, fins i tot si es plantegés com a llei del Parlament de Catalunya, modificar les disposicions de la LOU sobre la composició de les comissions dels concursos? Pot la direcció del pla SH proposar retribucions diferenciades sense que existeixin uns criteris i uns mecanismes objectius de valoració als quals pugui tenir accés tot el professorat? Pot el personal investigador en formació veure incrementada la seva càrrega docent, més enllà d’allò que estableix el seu Estatut? Pot el personal investigador en formació rebre ajuts no previstos en la seva convocatòria, sense incórrer en una situació d’incompatibilitat?

Més informació

Nota de premsa de la conselleria
Document pdf de presentació del pla

La UPC té la ratio més baixa d’estudiants per PDI (i la segona més baixa d’estudiants per PAS) del sistema universitari català. Això no és gens estrany, si es té en compte que les titulacions de la UPC tenen gairebé totes un alt grau d’experimentalitat.

Tanmateix, com que un factor bàsic en el finançament de les universitats és el nombre d’estudiants, mentre que la despesa més important és la de personal, tenir aquesta ratio pot contribuir parcialment al dèficit estructural en el finançament de la UPC.

El model de finançament actual pren en consideració el grau d’experimentalitat, i això compensa en part el desequilibri esmentat en la relació estudiant/PDI. Però la situació pot empitjorar si els nostres dirigents no són capaços de frenar els intents d’altres universitats per excloure l’experimentalitat del nou sistema actualment en negociació, amb el discutible argument que el model Bolonya deslliga la mida dels grups (i, per tant, la relació entre el nombre de PDI i el d’estudiants) de la tipologia de les titulacions.

Les sèries històriques mostren clarament que la relació estudiantat/professorat ha millorat clarament els darrers anys, fins arribar a una mitjana d’uns 10 estudiants per PDI al conjunt del sistema. De fet, la Generalitat ha proclamat que aquesta raó es mantindrà en els propers anys. Tanmateix, ara per ara no sembla així: les dades mostren un canvi de tendència al curs 2009/10, que és el darrer de què hi ha informació pública. Aquest canvi és degut a l’increment de l’entrada a la universitat, coincidint amb la crisi econòmica. Com que l’augment d’entrada ha continuat els cursos 2010/11 i 2011/12, mentre que, sobretot el darrer, han començat les retallades en la plantilla de PDI (bàsicament en associats, a UAB, UPF, UPC i URV), cal deduir que hores d’ara ja tornem a tenir més de 10 estudiants per professor.

La comparació de la UPC amb les altres dues grans universitats sembla suggerir un dels possibles motius pels quals la situació econòmica ha empitjorat més a la nostra universitat: l’entrada creix més a la UAB i, sobretot, a la UB que no pas a la UPC, mentre que la plantilla evoluciona de manera molt semblant en totes tres universitats. Això comporta que les ratio de UB i UAB s’allunyin per sobre de la mitjana, mentre que la de la UPC ho fa per sota.

Finalment, pel que fa a la relació entre PAS i PDI, en el conjunt de les universitats ha augmentat en més proporció el nombre de personal administratiu que el de professorat, passant en 10 anys d’una ratio de 0’6 a 0’7, encara per sota del que és habitual en molts altres països (tot i què també cal tenir en compte que les universitats solen ser més petites i la tipologia de personal és diferent que aquí). La UPC ha tendit a acostar-se a la mitjana, des d’un punt de partida per sota: per tant, en termes relatius, no es pot parlar d’una inflació de PAS a la nostra universitat. Destaca el comportament de la UPF: en ser una universitat jove i que va néixer amb un plantejament diferent, el personal de suport hi és molt més abundant i, probablement, té unes característiques diferents, tot i que no hi ha dades públiques que ho permetin estudiar.

Font de les dades: UNEIX (base de dades de la Generalitat)

El proper dimecres 21 de març, a l’Aula Capella de l’ETSEIB i a les sis de la tarda, tindrà lloc una xerrada titulada El sistema científico-técnico español. Situación, perspectivas y oportunidades en un escenario de crisis.

Aquest acte forma part del programa de la sisena edició de L’Altre, fórum alternatiu universitat-empresa que organitzen estudiants de l’ETSEIB; i compta amb la col·laboració d’UpiC.

La sessió comprèn dues ponències, seguides d’un col·loqui. La ponència principal va a càrrec d’Alicia Durán, que és professora d’Investigació del CSIC i directora de l’Àrea de Ciència i Tecnologia de la Fundación 1º de Mayo de CC.OO. És experta en l’anàlisi de l’evolució de la despesa en R+D del sector públic i el sector privat, i en l’estudi i comparació de la política científica en R+D dels diferents governs i les prioritats de sectors d’inversió. Per part d’UpiC, hi intervindrà Enric Fossas, que és investigador de l’Institut d’Organització i Control (IOC) i professor del departament d’Enginyeria de Sistemes i Automàtica Industrial a l’ETSEIB.

Trobareu més informació en aquest enllaç.

Us convidem a assistir i participar en aquest acte.

Antoni Giró, membre del jurat que atorgà el premi a les Millors Pràctiques de l’Administració Pública al conseller de Salut, Boi Ruiz
El conseller de Salut, Boi Ruiz, va recollir el premi a les Millors Pràctiques de l’Administració Pública, que atorga la patronal Cecot, per la seva feina en “la recerca de la sostenibilitat del sistema sanitari català i la promoció i motivació de bones pràctiques dins del sector públic”.
El jurat dels premis, que tenen diverses categories, està compost pel rector de la UPC, Antoni Giró, la rectora de la UAB, Ana Ripoll, directius de les escoles de negocis IESE, ESADE i EAE Business School i el director de l’Obra Social d’Unnim Caixa, entre d’altres.
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=126003&idioma=0&departament=9&canal=10

Ensenyaments tècnics i educació humanista
En estos momentos está a la venta en España un aspirador-robot que quita el polvo de todos los rincones del hogar sin intervención humana y movido por la corriente eléctrica: ¿ha calculado alguien qué requerimiento de energía y materiales implica? Por contraste, la fregona se mueve con energía muscular humana y se fabrica con materiales y procedimientos simples; es decir, a los beneficios ergonómicos que aporta, añade beneficios medioambientales y energéticos. Apuesto que la fregona tiene mucho más futuro que el aspirador-robot.
El futuro dirá si es posible un modelo tecnológico como el que promueve la estructura productiva actual, o si conviene una selectividad técnica con criterios de metabolismo simplificado: materiales simples, ahorro energético, proximidad. ¿Y qué es la selectividad técnica deseable hoy y mañana si no la aplicación de criterios de eficacia y eficiencia técnica, pero también de sostenibilidad ambiental, equidad social y bienestar y dignidad para el ser humano? El bien o el mal no está en los saberes técnicos, sino en la mente que imagina o en la mano que empuña sus aplicaciones.
Joaquim Sempere. Técnica y valores: entre la fregona y el robot. Mientras Tanto, 30/12/2011.

Preus universitaris i resultats acadèmics
Los sistemas de financiación a la educación que aplican un nivel moderado de tasas universitarias (…) tienen más oportunidades para promover el acceso, la igualdad, el término de los estudios y resultados positivos para los estudiantes”, según asegura un estudio de la OCDE (…), que aconseja combinarlas con un apoyo financiero “adecuado”.
La OCDE defiende tasas universitarias “moderadas” ya que ayudan a tener mejores resultados académicos. Ibercampus, 28/02/2012.

Exigencia académica, el nuevo criterio para acceder a una beca
El ministro de Educación pretende que la cultura del esfuerzo y el mérito sea la columna vertebral del sistema de becas. Sin embargo, en el resto de países europeos siguen primando los criterios socioeconómicos.
Exigencia académica, el nuevo criterio para acceder a una beca. El Economista, 29/02/2012.

Barcelona en flames!
Protesta a la griega. Los radicales arrasan Barcelona. Queman contenedores, coches y atacan comercios.
La izquierda agita la calle. La Razón, 01/03/2012.

Perills per a la universitat pública
La universitat pública, catalana i de qualitat està sotmesa a dues pressions que es retroalimenten: la d’una minoria molt ideologitzada que sota el pretext de defensar la universitat pública intenta convertir-la en un totum revolutum, on imperen les imposicions antidemocràtiques (ocupacions d’espais, limitacions de drets individuals, malbaratament de mobiliari), i la de grups d’interessos que creuen que la solució exigeix la gestió privada, els nomenaments externs, i la desaparició dels processos interns d’elecció democràtica. Que els primers no esdevinguin el pretext dels segons per imposar models on les universitats perdin autonomia en relació amb el poder polític i econòmic, i el seu paper d’ascensor social es vegi compromès.
Elisenda Paluzie: Pública i de qualitat. El Punt Avui, 06/03/2012.

Rectors i manifestacions
El rector de la UB, Dídac Ramírez, va assegurar que si no ocupés aquest càrrec i fos professor aniria a la manifestació del 29F. Ramírez ha remarcat que no protestaria pel govern sinó per qui considera que és el culpable de la situació que arrosseguen els països del sud d’Europa, és a dir, Brussel·les. Pel rector de la UB “hi ha motius per manifestar-se”, que són les retallades, perquè hi ha una preocupació latent, però sobretot un malestar per la “falta d’horitzó d’esperança”. “Fa un any ens deien que creixien brots verds i ara que cal aprofundir en les retallades”, ha assegurat. Per aquest motiu, considera que cal sortir de la situació actual perquè “si no prendrem mal”.
“Si no fos rector de la UB aniria a la manifestació”. Versió digital de El Punt Avui, 5/03/2012.