UpiC

• El Consell de Govern també vota contra els acomiadaments
• Votacions contundents al Claustre del 16/04/2013?
• Sentiments contradictoris després del Claustre
• El nou Consell de Govern: composició i funcions
• La rebel·lió de les juntes dels centres docents
• Pressupostos de la UPC: dèficit, deute i perspectives de futur
• No t’ho perdis!
• Una dada val més que mil imatges

Difussió d’aquest butlletí:

(RECTIFICACIÓ)

En publicar aquest butlletí vam explicar que havíem recorregut als òrgans de representació sindical per a anunciar-lo, perquè no havíem pogut accedir a les llistes de distribució de correu del personal de la UPC. Tanmateix, la causa va ser un error nostre, perquè vam adreçar els missatges a unes adreces incorrectes (recentment hi ha hagut canvis en les llistes de distribució de la UPC; però en aquest cas som nosaltres qui es va equivocar en fer servir unes llistes que encara no són operatives).

Volem demanar disculpes per haver informat erròniament que havíem deixat de tenir accés al personal de la UPC, quan en realitat això mai ha succeït.

Ahir a la tarda es va reunir el Consell de Govern (CdG), ja amb la composició renovada. Donada la importància que tenia aquesta reunió, mirarem d’oferir-ne un resum d’urgència, malgrat la manca de perspectiva pel poc temps que ha passat.

El més important era veure si el Consell feia seus els acords del Claustre d’una setmana abans i aturava els acomiadaments previstos per a la setmana següent. A l’ordre del dia previst inicialment hi havia dos punts que hi tenien relació: un relatiu a les mocions aprovades al Claustre, que figurava, però, dins dels “temes informatius”; i un altre sota l’epígraf “Modificació de la Relació de llocs de treball” (RLT).

En el punt informatiu, el rector ha defensat les seves actuacions amb els arguments ja sabuts i ha posat traves legals per complir les mocions aprovades al Claustre: que el pressupost no es pot anul·lar (però bé es deu poder modificar!), o que per tirar enrere els acomiadaments cal l’acord previ del Consell Social (que es reunirà el dilluns 29 d’abril). Les intervencions de rèplica han estat gairebé totes crítiques amb la postura del rector.

La modificació de la RLT és una condició necessària per als acomiadaments previstos de PAS, ja que en tractar-se de personal interí que ocupa una plaça de la RLT, és a dir una plaça que s’havia considerat necessària per al funcionament ordinari de la Universitat, cal eliminar prèviament la plaça abans de procedir al desnomenament de la persona que l’ocupa (i que, sovint, no ha tingut ocasió de guanyar-la en ferm perquè fa un munt d’anys que no hi ha hagut cap oposició de torn lliure). D’aquesta manera, doncs, amb els acomiadaments la UPC no només perdria capital humà, sinó que veuria reduït en aproximadament un 15% els serveis a càrrec de PAS-F. Després d’un llarg debat, la proposta de modificar la RLT ha estat rebutjada: 23 vots a favor (d’aprovar la modificació de la RLT), 28 en contra i 1 blanc. El resultat pot semblar ajustat, però cal recordar que les 14 persones de l’equip de govern (rector, gerenta, secretària general i 11 vicerectors i vicerectores) són membres nats del Consell. És el primer cop en la història de la UPC que el Consell (abans Junta) de Govern vota en contra d’una proposta del rector.

Per garantir un debat i uns acords explícits al Consell de Govern sobre els acomiadaments i la resta d’acords del Claustre Universitari, membres del Consell havien demanat la inclusió de nous punts en què es tractés la qüestió. Per exemple, es proposava una alteració del pressupost del 2013, que d’una banda incrementés el capítol 1 (despeses de personal) en l’import necessari per a evitar els desnomenaments anunciats i poder reduir la no renovació de contractes de temps parcial; i, per compensar-ho, reduís despeses pel mateix import (2 milions d’euros) d’altres partides menys vitals per al futur de la UPC. Es justificava tant pel perjudici que els acomiadaments comporten per a la Universitat, com pel fet d’existir alternatives menys greus, com per aplicar els acords del Claustre, ja que una de les obligacions del Consell de Govern (article 58 dels Estatuts) consisteix en “vetllar pel compliment dels acords del Claustre”. Igualment, es demanava explícitament la paralització dels desnomenaments. Com que el rector insistia en què, per imperatiu legal, calia l’acord previ del Consell Social per poder modificar partides del capítol 1 (despeses de personal) del pressupost, finalment s’ha aprovat, amb 41 vots a favor i 6 en blanc, que la comissió econòmica del CdG refarà el pressupost del 2013. Després el rector s’ha oposat a què el CdG votés explicítament la paralització dels desnomenaments; però ha acceptat que, en la sessió de dilluns vinent del Consell Social (CS), farà constar que el Claustre i el Consell de Govern recolzen la moció en contra dels acomiadaments. Ara, doncs, la pilota és a la taulada del Consell Social. Un òrgan que, recordem-ho, es troba en una situació irregular, perquè 4 dels seus membres (inclosos el seu president i la presidenta de la seva comissió econòmica) tenen el mandat caducat des de juny de 2012. Curiosament, es tracta de persones nomenades pel Govern o pel Parlament de Catalunya.

Finalment, el Consell ha convocat per al dia 17 de maig la sessió extraordinària del Claustre que ha de debatre i votar la petició d’eleccions anticipades de rector.

El passat dia 16 es va constituir el nou Claustre Universitari (CU), sorgit de les eleccions celebrades el dia 20 de febrer. El dia va començar amb una concentració de protesta a l’edifici Vèrtex, convocada per a mitja hora abans de l’inici previst del CU. A l’Auditori el rector va ser rebut amb una forta i llarga xiulada. Per començar va donar la paraula als representants de l’assemblea d’interins, que varen llegir un manifest en què criticaven la mala gestió del rector, així com també les mesures preses i els acomiadaments imminents de 90 persones del PAS interí. A més, varen lliurar al rector més de 6.000 signatures recollides la darrera setmana contra els acomiadaments i els acords de les juntes d’escola i facultat a què fem referència en un altre article. El manifest va ser rebut amb un aplaudiment llarg i multitudinari. Per part seva, el rector al·legà que no hi havia cap altra opció que recórrer als acomiadaments, i va convidar les interines a assistir, com a convidades, a la sessió del CU.

El primer punt, que no formava part de l’ordre del dia, va ser la petició que la reunió del CU fos retransmesa. El rector va dir que aquesta era una qüestió que no es pot improvisar així com així, obviant que aquesta petició va ser ja formulada dies abans per diversos membres del Claustre, incloses la pràctica totalitat de les direccions dels centres docents. Finalment, i tot i la recança del rector i d’alguns membres del seu equip, es va procedir a votar sobre aquest aspecte (186 vots a favor, 2 en contra i 23 en blanc) i la reunió s’acabà retransmetent.

La primera esmena que es va presentar es referia a la composició de la Comissió Permanent del Claustre. Correspon a aquesta comissió l’elaboració i aprovació del reglament de funcionament del Claustre, l’aprovació de la normativa per al desenvolupament de les sessions, i l’aprovació del Reglament electoral de la Universitat. Els signants de la moció varen argumentar que, donat que aquesta comissió és l’òrgan de representació del Claustre entre sessions, la composició ha de ser semblant a la del Claustre Universitari, mentre que la proposta de l’equip rectoral n’estava molt allunyada. La moció va ésser aprovada per 136 vots a favor, 70 en contra i 16 en blanc i, per tant, la composició de la Comissió Permanent queda com segueix:

• 2 representants del PDI: van resultar elegits Vera Sacristán, Ramon Nonell.
• 1 representant del PAS: Francisco Javier Morillas.
• 1 representant de l’Estudiantat: Joan Agut.
• 1 representant de les direccions d’escoles, facultats, departaments i instituts: pendent d’elecció al Consell Acadèmic.
• 2 membres de lliure procedència: Eusebi Jarauta (director de departament), Bernardino Casas (PDI electiu).

A banda d’això, el punt que va donar més de si va ser l’informe del rector. El discurs va ser el mateix que ja venim escoltant des de fa molt de temps, un discurs carregat de victimisme que cada vegada té menys credibilitat per part de la comunitat universitària: quan ell va arribar al rectorat ja hi havia un dèficit molt elevat; el seu equip ha fet els deures però per manca de finançament per part de la Generalitat el dèficit s’ha disparat més del previst, en lloc de redreçar la situació com ell esperava; gràcies a les seves gestions encara podem cobrar la nòmina; i, finalment, les retallades al pressupost i els acomiadaments conseqüents són inevitables. Ni una referència als acords presos per les juntes dels centres, ni a les més de 6.000 signatures lliurades per l’assemblea d’interines, ni al Campus del Besòs, ni a la ocupació del rectorat, ni a les accions de protesta de les escoles d’arquitectura, ni a la venda de l’edifici de la Facultat de Nàutica, ni al fet que la UPC hagi estat l’única universitat catalana que ha tancat el 2012 amb dèficit, ni a tants d’altres temes que preocupen ara la comunitat universitària. I, per suposat, ni un bri d’autocrítica.

Hi va haver 25 intervencions al primer torn i totes, llevat d’una (que tampoc la va defensar), van criticar durament diferents facetes de la gestió del rector i del seu equip. Sobretot, el fet que no defensi la nostra universitat davant la Generalitat i que, pel que fa als acomiadaments, retalli per baix enlloc de retallar per dalt. A més, la majoria en van demanar explícitament la dimissió. Se’l va acusar també d’amagar informació, d’entorpir el procés democràtic (aquest mateix CU, que havia d’escollir el nou Consell de Govern (CdG), va ser elegit i després convocat amb un retard injustificable i, fruit d’això, acords tant transcendentals com els darrers pressupostos o els acomiadaments van ser presos per un CdG en funcions). El rector s’anava quedant cada vegada més sol.

A la rèplica, el rector va dir que s’havia presentat al càrrec amb el lema “il·lusió i compromís” i que, tot i que la il·lusió era certament difícil de mantenir, el compromís l’obligava a no dimitir. A més, també va argumentar que no creu que ningú ho pogués fer millor. El rector, en una intervenció molt desafortunada, va insinuar que probablement les juntes que havien pres aquells acords no estaven ben informades, i que en canvi el CU sí que ho estaria, tot i que també va remarcar que al rector el vota tota la comunitat i no només el Claustre, i que ell segueix, en part, perquè rep moltes mostres de suport.

Aquest punt de l’ordre del dia va acabar amb l’aprovació de tres mocions:

• El CU declara la seva oposició a l’apartat del projecte de pressupost del 2013 que planteja “la disminució de la plantilla de PDI i PAS, incidint especialment en la temporalitat, amortitzant places vacants i ocupades per personal interí”; i demana al rector que prengui les mesures necessàries per a la seva anul·lació (aprovada amb 161 vots a favor, 21 en contra i 18 en blanc).
• El CU declara la seva oposició a “l’Acord per al compliment de l’equilibri i sostenibilitat financera a la UPC” (aprovada amb 160 vots a favor, 19 en contra i 30 en blanc).
• El CU declara la seva oposició a l’aprovació del pressupost per part d’un CG pendent de renovació i que va rebre els documents el dia abans, així com a la ratificació per part d’un Consell Social també pendent de renovació. El CU encomana al rector i al nou CG que anul·li l’aprovació del pressupost del 2013 de la UPC, que el torni a presentar a debat a la comunitat universitària acompanyat de l’anàlisi de la liquidació i de la justificació detallada del dèficit de 2012, que ha provocat de fet la intervenció de la Generalitat (aprovada amb 152 vots a favor, 29 en contra i 21 en blanc).

Va cridar l’atenció que fins i tot alguns membres de l’equip rectoral es van abstenir de defensar la posició del rector i van votar en blanc la segona de les mocions.

El darrer punt de l’ordre del dia va ser el posicionament de la UPC sobre el document de Propostes per a la reforma i millora de la qualitat i eficiència del sistema universitari espanyol, elaborat per la denominada Comissió d’Experts que va designar el ministre Wert. Es va aprovar, per consens, que: el text és poc democràtic i té poques garanties de transparència vers els col·lectius universitaris; planteja un model universitari contrari als actuals ideals i tarannàs de les universitats; posa quasi tot el poder en mans d’un sol col·lectiu, marginant l’estudiantat i el PAS; culpa les universitats públiques de la mala situació en què ens trobem; el text té virtuts com el nou sistema de beques, o la cerca de la internacionalització, o la creació d’un sistema de finançament estable, entre altres; i aquesta proposta no faria més que empitjorar la complicada situació actual. Per tant el Claustre Universitari de la UPC es mostra contrari a aquest text i demana que no sigui pres en consideració sota cap tipus de premissa.

La sessió del CU del passat dia 16 va ser molt llarga (unes 7 hores, aproximadament); cal destacar que, tot i això, la major part dels membres del CU van mostrar el seu compromís amb la institució, quedant-se fins al final i participant de manera molt activa en el debat.

(Impressions des del Claustre)

Escric aquestes línies quasi un dia després que acabés la reunió del Claustre, temps en el qual he pogut racionalitzar el sentiment agredolç que vaig tenir en sortir de l’Auditori.

Per una banda, estic molt satisfeta perquè el d’ahir va ser un claustre modèlic com cap altre. Tothom era ben conscient de la gravetat i de la importància del moment i així vàrem exercir, cadascú en el seu paper, amb una gran dignitat com vull puntualitzar a continuació.

L’assemblea de treballadors interins va manifestar amb tota la força i contundència la seva protesta i el seu rebuig a les decisions preses pel rector i alhora va mostrar el seu profund respecte al Claustre marxant quan se’ls hi va demanar, en una demostració de maduresa democràtica i generositat que en una situació com en la que es troben actualment és molt difícil d’entomar.

La mesa i el seu moderador es van esforçar en permetre un bon funcionament del Claustre i que es donessin les condicions necessàries perquè el debat fos ampli i àgil.

Els ponents de les mocions varen defensar les seves propostes amb una gran concreció i claredat.

Els claustrals varen mantenir, de manera majoritària, una actitud crítica respecte a la gestió del rector però alhora impecablement respectuosa. Es van expressar moltes veus i, en molts dels casos, contundentment crítiques, sempre dins d’un profund respecte al conjunt del Claustre. Les intervencions varen ser breus i concises, fet que va permetre la fluïdesa i una gran riquesa d’aportacions.

El públic, conformat en bona part per interins que estan en les llistes dels acomiadats que, malgrat la pressió emocional i l’angoixa del moment en què es troben, varen seguir amb una gran seriositat i temperància el transcurs de tota la sessió.

I, finalment, també el rector que malgrat que al principi, amb la proposta de la retransmissió del Claustre pel canal de televisió, va estar a punt de fer un autèntic frau, desprès es va refer i va acceptar de manera resignada que els temps al Claustre han canviat.

Tot plegat és motiu d’una sentida satisfacció com deia al començament. Però aquest sentiment es barreja alhora amb un regust amarg. La sensació que, malgrat tot el que he dit i els resultats de les votacions, poques coses de fons s’havien pogut canviar.

Hem pogut palesar que, tal i com va dir textualment el rector, el Claustre és només un òrgan consultiu. Per tant, malgrat el camí encetat, queda molt trajecte per recórrer: ara és el Consell de Govern qui ha de recollir la torxa.

“El Consell de Govern és l’òrgan de govern de la Universitat”.

D’aquesta manera tant contundent defineixen els Estatuts de la nostra universitat aquest òrgan col·legiat. L’article 58 segueix dient: “Estableix les línies estratègiques i programàtiques de la universitat, així com les directius i els procediments per aplicar-les, en els àmbits acadèmic, econòmic i de gestió, i desplega aquests Estatuts i estableix la normativa interna de la Universitat. Ha de vetllar pel compliment dels Estatuts, els reglaments de la Universitat Politècnica de Catalunya i els acords del Claustre Universitari.” (la negreta és nostra).

A la seva reunió de dimarts 16 d’abril, al Claustre va elegir les persones que formaran el Consell de Govern els propers 4 anys. Aquesta és la distribució dels seus 56 membres, en funció de la seva procedència.

Pel que fa als membre elegits pel Claustre, han resultat escollides:

• Pel PDI-A, 7 persones de la candidatura “Vers una universitat pública amb futur” i 3 de la candidatura “Renovació”.
• Per la resta de PDI, 3 persones de la candidatura “Vers una universitat pública amb futur”.
• Pel PAS, 2 persones de la candidatura “Per la Pública”, 1 de CCOO i 1 d’UGT
• Per l’estudiantat, 4 coordinadors del Consell de l’Estudiantat, dues persones de “Coordinadora UPC” i 1 de “UPC en lluita”.

Les darreres setmanes s’ha produït un fet insòlit en la història de la UPC (i, probablement, de la universitat catalana i de tot l’Estat): una rere l’altra, les juntes dels centres han anat aprovant, i amb resultats contundents, un seguit de mocions que s’oposen a les darreres decisions de l’equip de govern de la Universitat. Aquestes propostes s’han debatut i votat en juntes extraordinàries, sovint convocades arran de la petició d’alguns dels seus membres. Ja han celebrat juntes extraordinàries els 16 centres de la UPC (el darrer, ahir, 24 d’abril), un centre adscrit i un institut universitari. En tots els casos, totes les mocions presentades han estat aprovades. L’assistència a les reunions, en general, ha estat per sobre del que és habitual i, quan ha calgut votar explícitament, s’ha fet amb votació secreta. Tot plegat dóna encara més força als resultats d’aquest moviment.

El nombre, contingut i argumentació de les mocions ha estat diferent en cada centre, si bé molts dels punts tractats s’han anat repetint: l’oposició als acomiadaments associats al pressupost del 2013 apareix arreu; mentre que la denúncia d’aquests pressupostos, la crítica a l’acord d’intervenció signat pel rector amb la Secretaria d’Universitats i Recerca (SUR) o la petició d’eleccions anticipades de rector són aspectes tractats en moltes de les unitats. Altres mocions s’oposen als criteris i la retallada de l’encàrrec acadèmic pel curs vinent, o al document sobre “Orientacions acadèmiques del PDI”; o demanen que la UPC reclami judicialment el pagament del deute de la Generalitat amb la Universitat. Finalment, també s’han debatut i aprovat altres mocions amb temàtiques més especifiques. Les taules següents resumeixen el que ha succeït:

S’ha dit i repetit que el gran problema econòmic de la UPC és l’immens dèficit acumulat que arrosseguem. A partir d’aquí, el dèficit s’ha convertit en un element del debat polític: de qui és la culpa d’aquest gran forat? És un problema circumstancial o estructural? Més encara, és només aquí on rau el problema econòmic de la UPC? Hi ha alternatives?

Intentarem explicar una mica tot això en aquest article. Però, a tall de resum, anticipem ja algunes conclusions:

• A primers dels 2000 es comença a generar un dèficit notable, presumiblement confiant en l’augment del finançament públic que establiria la Llei d’Universitats de Catalunya. En tot cas, es gasten uns diners dels quals encara no es disposa.
• Els anys de vaques grasses (2007-2010) es redueix substancialment el ritme amb què es genera dèficit; però no s’aprofiten per reduir l’acumulat i, en canvi, s’emprèn una política d’expansió pel que fa al creixement de la plantilla. Això va acompanyat també per un augment dels metres quadrats edificats (Besòs, edifici Rdit –construït i pràcticament buit– a Castelldefels, etc.), costejat a base de préstecs del govern de l’estat, l’amortització dels quals compromet fortament els pressupostos de la UPC en els propers anys.
• El dèficit és estructural, perquè el cost de personal sempre ha estat per sobre del finançament ordinari de la Generalitat (que, en principi, hauria de cobrir també altres despeses de funcionament). S’han perdut oportunitats que haurien permès afrontar-lo a mig termini i de forma no traumàtica: disseny del mapa de titulacions en implantar l’EEES; planificació de les jubilacions, etc.
• Tot sembla indicar que en els propers anys es produirà un nombre considerable de jubilacions de personal. Això, que és una oportunitat si s’adopta una bona estratègia a mig termini, pot (de fet, està ja) esdevenir un problema greu, tant en termes d’empobriment de la recerca com de l’oferta docent, per la manca de planificació i les dificultats en la reposició que impedeix el recanvi generacional.

Tot seguit procurarem explicar les dades que ens han dut a establir aquestes afirmacions.

Generació del dèficit

Creiem que, si la UPC ha generat i genera dèficit, és bàsicament per un problema estructural: el finançament ordinari que rep és insuficient per cobrir les despeses corrents, en particular el cost del personal. Per tant, si volem analitzar el problema, d’una banda hauríem de comparar dèficit i finançament ordinari i, de l’altra, estudiar com ha evolucionat la plantilla.

Aquest gràfic compara les dues primeres magnituds:

La sèrie comença el 2002 perquè és el primer any en què es va fer pública la memòria auditada d’ingressos i despeses de la Universitat. La ratlla horitzontal correspon a la mitjana d’aquests 11 anys de la transferències de la Generalitat. Es constata que el dèficit va ser gran mentre les aportacions estaven per sota d’aquesta xifra; es va reduir sensiblement quan es va superar aquest nivell d’ingressos i s’ha tornat a disparar quan el finançament públic ha baixat en picat.
Curiosament, aquest valor mitjà, 136M€, coincideix força amb el compromís de finançament que establia la Disposició Final 2ª de la Llei d’Universitats de Catalunya (aprovada el 2003): s’hi legislava que, el 2010, l’aportació pública hauria d’haver crescut un 30%, en termes reals, respecte la del 2002; i, a més, havia de cofinançar un 50% de les 1200 places (de professorat agregat i catedràtic) compromeses en el Pla Serra-Húnter.

El segon punt que volíem considerar és l’evolució de la plantilla:




(Les dates van canviant en funció de quan s’ha fet el tancament en la recollida d’informació que consta al Llibre de dades de la UPC).

Pel que fa al personal docent i investigador, es pot constatar clarament, entre 2005 i 2006 l’estabilització de l’antic professorat associat a temps complet en figures permanents (titular, agregat o col·laborador). Entre 2007 i 2008 hi ha la incorporació del personal de l’ESAB, que passa de centre adscrit a propi de la UPC. Entre el 2008 i 2011 hi ha hagut un fort creixement, sobretot en personal investigador en formació (particularment en propi de la UPC) i en professorat associat i, en menor mesura, en professorat lector. És remarcable que aquest creixement comença un any abans que s’iniciïn les titulacions de l’EEES. El decreixement dels dos darrers anys es deu en part a jubilacions i, en més mesura, a la no renovació de professorat associat.

En el cas del PAS, s’observa un creixement sostingut entre 2002 i 2007, que augmenta sensiblement de ritme el 2008, després torna a la pauta anterior i decreix el dos darrers anys, amb el desnomenament d’interins i la no provisió de vacants. S’ha de tenir en compte que fa força anys que no hi ha oposicions lliures de PAS-F, per tant el creixement dels darrers temps en aquest col·lectiu s’ha fet a base de personal interí. Cal fer constar que aquestes dades corresponen només al personal de plantilla de la UPC; és a dir, exclouen el que està finançat externament o ocupa llocs temporals (reforços, substitucions).

Jubilacions

Un punt important, perquè dóna esperances cara a trobar solucions no traumàtiques, és el del nombre de jubilacions previsibles pels propers anys. D’acord amb dades publicades pel Ministeri, 297 membres del professorat de la UPC tenien 60 o més anys el curs 2006-07. Això significa de l’ordre de 300 jubilacions abans del 2018. Tot i que no disposem d’informació més precisa, es pot estimar que la meitat d’aquestes jubilacions es produiran entre 2013 i 2017, fet que, òbviament, permetria reduir la plantilla sense necessitat d’acomiadaments massius. És clar que per a què aquesta reducció no comporti una pèrdua en el servei que la UPC ofereix a la societat, hauria d’anar associada a una renovació del professorat, mitjançant estabilització del PDI jove acreditat; i hauria d’anar acompanyada d’una planificació que permetés mantenir una oferta de titulacions suficient (amb mesures d’incentivació de reconversió de professorat d’una àrea excedentària a una deficitària, per exemple). Lamentablement, poc, per no dir res, s’ha fet en aquest sentit i això aboca a un futur molt problemàtic, sobretot en alguns departaments de l’àmbit de l’arquitectura que, en poc temps, s’estan quedant pràcticament sense PDI permanent.

També en el PAS es produirà un nombre significatiu de jubilacions els propers anys: en acabar el 2011, 56 persones tenien 60 o més anys.

Deutes

Un problema que pesa com una espasa de Dàmocles damunt nostre i del qual se’n parla molt poc és el del deute que té la UPC amb el govern de l’estat pels préstecs que s’han rebut a càrrec del que, genèricament, en podríem dir ajuts a parcs científics. Es tracta de préstecs, a interès baix o nul i amortització diferida i en diverses anualitats que, juntament amb els romanents del CTT, sovint han ajudat a permetre liquidat en la tresoreria de la UPC. Efectivament, aquestes convocatòries es publicaven a finals d’any i s’ingressaven en començar l’anualitat següent; però, per la naturalesa de la seva finalitat (per exemple: construcció d’edificis), la despesa efectiva s’endarreria uns mesos, durant els quals, però, la Universitat havia pogut disposar de líquid.

La primera convocatòria, l’any 2000, va ser per un import de 14’76M€. Després, van seguir 4 anys amb imports baixos; més tard (2005-2011) van augmentar fins una mitjana de més de 9M€ anuals. Els dos darrers anys no s’ha recorregut a aquesta perillosa font de finançament:

Aquestes dades figuren també a les memòries auditades. Val a dir que en algunes convocatòries els imports teòrics han estat més grans dels que aquí figuren, perquè la UPC ha actuat com a entitat col·laboradora a l’hora de tramitar préstecs per a altres organismes associats (ICFO, CTAE, Baolab, etc.)

La UPC sempre ha afirmat que la Generalitat es va comprometre a assumir el retorn dels 20’5M€ que corresponen a les convocatòries de 2005 i 2006. Ara bé, si sumem els préstecs obtinguts en les convocatòries posteriors, s’obté un deute de més de 41M€, la gairebé totalitat del qual caldrà retornar a partir del 2014: una autèntica llosa per al futur de la UPC. És clar que si s’assumeix l’argument que les retallades que ens ha imposat la Generalitat es deuen a l’asfixia a què la sotmet l’estat, potser caldria preguntar-se si té sentit assumir aquest deute. De moment, el pressupost de 2013 preveu dedicar 6’4M€ a amortització d’aquests préstecs (més del triple que l’estalvi previst a base d’acomiadaments). Cal dir també que, d’aquests fons, uns 16’7M€ han anat al campus del Besòs (gairebé tots corresponen a les convocatòries 2009 i 2010).

El tema dels 20’5M€ que assumiria la Generalitat té la seva importància: hem sentit dir sovint que el Govern té un deute d’uns 40M€ amb la UPC. Ara bé, segons el Pla de Viabilitat aprovat el 2012 (http://www.upc.edu/bupc/hemeroteca/2012/b136/02-02-12.pdf, p. 3), en aquests 40M€ s’inclouen els 20’5 dels Parcs (que són, per tant, deute amb el Ministeri, no amb la Universitat), mentre que el deute amb la UPC pròpiament dit seria de 21’3M€.

Dèficit, deute i problemes de tresoreria

Convé, potser, aclarir que el terme comptable “dèficit” no equival al que en llenguatge comú entenem per deute. Per calcular el dèficit, primer cal considerar les quantitats següents:

• Drets reconeguts (DR) de l’exercici, que són els conceptes per als quals s’ha reconegut, durant aquell any, el dret de l’entitat a cobrar-los.
• Obligacions contretes (OC), que són els pagaments a què s’ha compromès l’entitat.

La diferència (SP) = (DR) – (OC) dóna el saldo pressupostari de l’exercici. Ara bé, que aquestes quantitats estiguin compromeses no vol dir que els pagaments corresponents s’hagin fet efectius durant l’exercici, ni que s’hagin pagat totes les obligacions contretes. Cal tenir en compte, aleshores, el romanent (R)_n, calculat (grosso modo) com la diferència entre els drets liquidats pendents de cobrament i les obligacions contretes igualment pendents de pagament. Finalment, cal comparar el resultat amb el romanent de l’any anterior (R)_n-1, per obtenir el dèficit de l’exercici:

Per exemple, a la UPC, el 2012, el saldo pressupostari va ser de -29.326.973,86€; el romanent de 2012 va pujar a 110.948.236,68€; mentre que el del 2011 era de 129.326.208,61€. Per tant, el dèficit va ser de

Per fer front al dèficit cal endeutar-se. Aleshores, el volum de deute equival, grosso modo, als dèficits acumulats.

Això no té una relació immediata amb l’estat de la tresoreria, la liquidat de la qual depèn del balanç entre els cobraments i pagaments efectius. Com s’ha explicat abans, els préstecs dels parcs comportaven liquiditat, perquè la Universitat incorporava els diners a primers d’any i no els començava a gastar fins molt més tard (quan, habitualment, entrava el préstec de l’anualitat següent). Igualment, els fons que gestiona el CTT per projectes i convenis tenen sovint aquesta mateixa característica que els pagaments es fan efectius força temps després d’haver entrat els diners. El fet d’haver deixat de recórrer al finançament via préstecs de parcs i la disminució que la crisi ha provocat dels fons gestionats pel CTT són dos dels motius dels problemes de tresoreria que arrossega la UPC aquests darrers temps. I, com que el saldo de tresoreria al final d’un període s’obté del saldo inicial, sumant-li els cobraments i restant-li els pagaments realitzats en aquell període, tenim que la situació en un moment donat no depèn només del balanç en aquell moment, sinó també del que s’arrossega de períodes anteriors.

Grans Esperances
Giró confia que el claustre que voti la celebració d’eleccions anticipades li sigui favorable ja que el vot és secret i les persones estarien “al marge de pressions”.
Rebel·lió a la UPC. La Vanguardia, 17/04/2013

A Torre Girona creuen que es falsifiquen signatures?
“Ha tingut entrada pel registre de la universitat una petició de convocatòria d’eleccions anticipades a rector de la Universitat Politècnica de Catalunya en la que consta la vostra signatura.
Aquest tema es tractarà en el pròxim Consell de Govern, pel que us demano que en el cas que no hagueu signat aquesta petició ens ho indiqueu abans del 23 d’abril.”
Missatge enviat per la Secretària General de la UPC als membres del Claustre que han signat la petició d’eleccions anticipades. 18/04/2013

I van tres!
Los rectores denunciaron […] impagos a partir de 2008 y la Complutense decidió llevar a los tribunales la Comunidad de Madrid reclamando cantidades año a año. Hasta la fecha ha recuperado 18 millones de 2008 (más 3’5 en intereses), otros 43’3 millones en 2010 y los 19’5 millones que el Supremo acaba de reconocer en su última sentencia.
El Supremo obliga a Educación a pagar 19 millones a la Complutense. El País, 11/04/2013

Amistats perilloses
La Plataforma Coneixement, Territori i Innovació [es] una iniciativa de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) que compta amb el suport de Foment del Treball Nacional, PIMEC, La Caixa, i la col·laboració d’Abertis [...] i es concreta en els següents compromisos:
1) [...] constituir la Plataforma CTI com un element clau del sistema de governança de la recerca i la innovació de Catalunya. (La negreta és a l’original)
Declaració de Poblet, 02/03/2013.

Imitem Alemanya?
Contradient la tònica europea, l’educació universitària tornarà a ser gratuïta del tot a Alemanya, després que les dues últimes regions on es pagaven uns mil euros per curs acadèmic hagin decidit renunciar a aquest recurs.
Alemanya dóna per abolida la universitat de pagament. La Vanguardia, 26/02/2013

Durant la sessió del dia 16 d’abril, hi va haver 5 votacions al Claustre. La primera per decidir si es podia transmetre la sessió pel canal de televisió de la UPC (el rector s’hi oposava); la segona per veure si s’aprovava una esmena relativa a la composició que l’equip de govern proposava per a la Comissió Permanent del Claustre; i les altres tres referides a les mocions que s’havien presentat: contra els acomiadaments de PAS interí i professorat associat, contra l’Acord per al compliment de l’equilibri i sostenibilitat financera signat per la UPC amb la Secretaria d’Universitats i Recerca i contra els pressupostos de la Universitat per al 2013.

Aquesta és la composició del Claustre: