Butlletí 104 (Desembre 2015) Imprimeix aquesta informació

Una (breu) aproximació a la “política universitària” del PP en la legislatura 2011-2015 Imprimeix aquesta informació

Eusebi Jarauta

Suposant, que ja és força agosarat, que el PP hagi dut a terme una acció que es pugui qualificar de “política universitària” sota la direcció del ministre-al-teclat WERT, José Ignacio, un indicador que en pot donar una certa mesura és el conjunt d’iniciatives legislatives que hagi impulsat el govern i que s’hagin concretat en reformes de la llei marc universitària estatal, que és la llei 6/2001 de 21 de desembre d’universitats. Com es recordarà aquesta llei va ser modificada sensiblement pel PSOE el 2007 mitjançant una llei d’article únic, que coneixem com la LOMLOU. És en aquest format que, llevat de lleugeres modificacions fetes pel mateix PSOE el juny de 2011, se la va trobar el nou govern del PP a finals de l’any 2011 a l’inici de la legislatura que ara acaba.

Una manera força pràctica d’analitzar aquestes modificacions és fer un recorregut pel text legislatiu mitjançant la web del BOE en l’apartat de “legislación consolidada”. Això permet veure la redacció inicial o original de cada article i veure’n cada una de les modificacions que, a més, es poden veure en el context de la llei o el decret en el qual es varen aprovar. En aquest cas, cal anar a l’enllaç https://www.boe.es /buscar/act.php?id=BOE-A-2001-24515.

Anem doncs entrant en matèria. Pregunta: quins canvis ha introduït el PP en la LOU en aquest període 2011-2015 ? Doncs la resposta és el llistat dels articles que han estat modificats:

Artículo 7. Centros y estructuras.

Artículo 8. Facultades, Escuelas Técnicas o Politécnicas Superiores y Escuelas Universitarias o Escuelas Universitarias Politécnicas.

Artículo 30 bis. Cooperación entre Universidades.

Artículo 32. Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación.

Artículo 42. Acceso a la Universidad.

Artículo 62. Concursos para el acceso a plazas de los cuerpos docentes universitarios.

Artículo 63. Movilidad del profesorado.

Artículo 64. Garantías de las pruebas.

Artículo 68. Régimen de dedicación.

Artículo 81. Programación y presupuesto.

Disposición adicional cuarta. De las Universidades de la Iglesia Católica.

És a dir: 10 articles i una disposició addicional. Vegeu l’Annex en el qual s’hi reflecteix cada una d’aquestes modificacions amb el redactat inicial de 2001 i l’actual.

I quin ha estat el sentit de les modificacions introduïdes ? Vegem-ne el contingut en cada cas.

A l’article 7 s’elimina el caràcter “presencial” dels ensenyaments en relació als elements de l’estructura i s’introdueix una clàusula de verificació per a cada un dels centres o estructures que puguin crear les universitats. No se sap què significa això ja que mai es va concretar el significat ni l’abast d’aquesta regulació.

A l’article 8 es regulen les Escoles de doctorat.

En l’article 30bis, que no existia en la llei original i va ser introduït el 2011, hi ha una modificació substancial, doncs la cooperació que inicialment es feia amb “programas y proyectos” es converteix en “enseñanzas conducentes a la obtención de títulos universitarios de carácter oficial y validez en todo el territorio nacional o programas y proyectos de excelencia internacional” que, com és obvi, no és ben bé el mateix.

A l’article 32 es crea la “Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA)” i se’n descriuen les funcions d’una manera força més detallada que en el redactat original.

A l’article 42 es modifica l’accés a la universitat (la “selectivitat”), atorgant al “gobierno” la regulació que estava en mans de de les universitats. A més s’introdueix la possibilitat d’accedir a la universitat “a partir d’una determinada edat” i superant unes proves que s’establiran reglamentàriament.

L’article 62 modifica els concursos per accedir a plaça de PDI funcionari. En concret es modifica el punt segon de l’article i s’esmenta un concepte “promoción interna” que va aixecar força expectatives en el conjunt de titulars acreditats però sembla que no es consoliden per dos motius. El primer és la política universitària del govern de Catalunya que ha expressat, sembla ser, que no autoritzarà la convocatòria de concursos de PDI funcionari sinó només de PDI laboral. El segon és que el caràcter de “interna” d’aquesta promoció es refereix al conjunt de tots els titulars d’universitat d’arreu de l’Estat, cosa que no deixa de tenir la seva (des)gràcia com a interpretació…

L’article 63 desenvolupa una possibilitat que fa un temps era prou sovint aplicada però darrerament s’havia gairebé extingit: els concursos de trasllat. Tanmateix, en un sistema universitari compartimentat (com gairebé tot el que tenim) és molt difícil que es desenvolupi aquesta possibilitat més enllà del caràcter anecdòtic.

A l’article 64 se suprimeixen els requisits de mèrits (nombre mínim de sexennis) dels membres de les comissions per a concursos de PDI funcionari.

L’article 68 introdueix matisacions en la dedicació docent del PDI funcionari, en el sentit de contemplar certes reduccions en funció dels mèrits de productivitat (recerca). Ha quedat en un no res, ja que una circular posterior al reial decret en el qual s’introduïa aquesta modificació posava per damunt els criteris de les universitats per avaluar al seu PDI, quan n’hi havia. En resum, que tampoc va tenir gaire efecte, si més no a casa nostra.

L’article 81 conté un conjunt de mesures en el marc de l’austeritat imposada a les administracions públiques i té un contingut força dur en relació als límits de dèficit, de no ultrapassar despeses i de criteris de comptabilitat analítica que les universitats han d’aplicar. ha estat sens dubte un dels articles amb major impacte en els pressupostos de les universitats públiques.

Finalment, a la disposició addicional modificada s’introdueix, com no podia ser altrament, una mesura de gràcia per a les universitats de l’església a les quals no els cal el seu reconeixement previ per llei per tal de poder iniciar la seva activitat.

Conclusió. A banda de les que cada persona en pugui extreure de la lectura d’aquest text, el resultat d’aquests quatre anys ofereix un balanç significativament pobre i decebedor per a la universitat pública.

Eleccions generals 20-D: propostes dels partits polítics en relació a la universitat Imprimeix aquesta informació

Laia Haurie

Des d’UpiC hem contactat amb els diferents partits polítics, amb llista a Catalunya, que es presenten a les eleccions del 20 de desembre per demanar-lis quines són les seves propostes en relació amb la universitat. A continuació us detallem les respostes dels partits. En els cassos en els que no hem rebut resposta hem extret la informació del programa electoral.

CIUTADANS

Ciutadans en el seu programa electoral crítica reiteradament l’endogàmia de la universitat, la burocràcia i la mala utilització que es fa dels recursos. A fi de corregir aquestes qüestions Ciutadans proposa una reforma universitària que introdueixi:

  • Canvis en la selecció i motivació del professorat

Proposen dues vies de selecció de PDI: acreditacions públiques que donarien la condició de funcionaris als espanyols i als ciutadans de la UE, i contractació directa després de proves públiques. Recalquen la necessitat de presència internacional, excel·lència investigadora i eliminar la gestió com a mèrit.

Plantegen una avaluació externa de la qualitat de la investigació en les universitats en base a: la posició en rànquings internacionals, al nombre de sexennis del seu PDI, als projectes d’investigació, el finançament extern, les patents, la transferència, la innovació , els doctorats d’excel·lència i la internalització.

Per avaluar la recerca del professorat proposen el desenvolupament de rànquings bibliomètrics per àrea. Proposen eliminar l’ANECA com agència d’acreditació. L’única funció de l’ANECA seria la de validar títols.

  • Canvis en els sistema de govern

Substitució del Consell Social i del Consell de Govern pel Consell de la Universitat, amb 21-25 membres i majoria absoluta d’acadèmics per garantir l’autonomia universitària. El Consell de la Universitat nomena al rector que podria ser un acadèmic estranger. El rector ha de tenir més poder executiu, nomenarà vicerectors, degans i directors de centre, i ratificarà l’elecció dels directors de departament. Proposen una reducció d’estructures existents com el claustre i l’eliminació d’aquelles que no siguin imprescindibles.

  • Millores en el finançament, millores en la gestió dels recursos i el rendiment de comptes.

Recomanen mantenir l’objectiu europeu d’invertir el 3% del PIB en educació superior. Indiquen que això requerirà un augment substancial que no es podrà assolir en pocs anys. Proposen que la universitat tingui les següents vies de finançament:

– Taxes universitàries regulades per les comunitats autònomes en coordinació amb l’Estat. L’increment de taxes ha d’anar acompanyat d’un increment de beques.

– Contribució addicional a través d’un programa de becaris d’excel·lència matriculats.

– Finançament per objectius, basada en la seva especialització i en una avaluació externa i objectivable de la universitat i els seus centres.

– Finançament addicional basada en l’impacte internacional de la recerca dels seus centres o departaments.

– Fonts de finançament externa: fons competitius (overheads), contractes de col·laboració regulats, etc.

El 20-25% del finançament hauria de dependre de resultats i reverteixi en els departaments i centres que els han generat. Aquesta avaluació tindrà en compte els resultats obtinguts en recerca; els resultats docents, mesurats per la taxa d’ocupació dels graduats, i l’estabilitat financera i el rendiment de comptes.

Proposen revisar i racionalitzar la política de beques.

  • Augment de la internacionalització

Proposen adaptar models similars als australians o canadencs; introduir un sistema de taxes i matrícules diferencials i elevades per estudiants no comunitaris; incentivar la cooperació entre universitats i la creació de xarxes que impulsin aquesta internacionalització.

 

DEMOCRÀCIA I LLIBERTAT

En el seu programa fan una denúncia a l’ofegament que pateix Catalunya per part de l’estat espanyol i a que això ha afectat a les polítiques dutes a Catalunya durant al seu govern en matèries com la sanitat i l’educació. Pel que fa a mesures concretes es comprometen a promoure un increment sostingut de la despesa en salut, educació i serveis socials, respecte a la despesa global de les administracions públiques. A continuació us transcrivim les propostes sobre ensenyaments postobligatoris universitaris i de formació professional extretes del programa electoral:

Un nou estat ens ha de permetre disposar de les eines i els recursos per fer-ho possible. Mentre no es materialitzi, però, cal treballar també en aquestes matèries a les Corts Generals espanyoles per garantir un sistema de formació professional i d’ensenyament superior català de qualitat, cohesionador i accessible. A aquest efecte:

  • Exigirem la gestió de forma integrada de tot el sistema de beques i ajuts als estudiants matriculats en el sistema universitari català, fent del nou sistema de beques un dels més eficients d’Europa. Un model de preus, beques i ajuts que garanteixi l’efectiva equitat en l’accés a l’ensenyament superior. L’Estat no ha complert cap de les sentències (incloent-hi les resolucions del TC) que l’instaven a fer efectiu el traspàs de les beques i els fons associats a Catalunya.
  • Incrementarem la dotació actual de beques i ajuts per situar-la, en relació al PIB, a un nivell destacat de la llista de països de l’OCDE. Avui en dia l’Estat incompleix les seves obligacions en matèria d’ajuts a l’estudi, no assumint el cost íntegre de la matrícula universitària de la beca bàsica i fent recaure el seu cost de manera injusta en el sistema universitari català.
  • Flexibilitzarem la legislació vigent en matèria universitària per tal de reforçar l’autonomia de les universitats (organitzativa, financera, de gestió de personal i acadèmica), possibilitant el desenvolupament d’òrgans de govern, d’execució i de consulta i participació més oberts a la societat (Universitats de Patronat), i amb estructures internes més reduïdes, més acadèmiques i més àgils.
  • Derogarem la LOMCE, la seva invasió competencial i l’establiment de models obsolets en l’accés a les universitats.
  • Superarem el marc únic i rígid funcionarial i la discriminació de les figures contractuals en el sistema universitari, les quals dificulten la participació del professorat permanent en el govern de les universitats, en tribunals, etc.
  • Promourem els canals de relació entre la universitat i el conjunt de la societat, de manera que responguin de manera satisfactòria i ràpida a les demandes i necessitats.
  • Reclamarem un increment del finançament per a les universitats i centres de recerca (consorcis de recerca, parcs científics i tecnològics) a l’alçada de les seves necessitats, que els permeti ser competitius i participar en els acords i consorcis internacionals.
  • Exigirem una distribució dels fons destinats a recerca procliu a la millora del coneixement i de la innovació, amb un repartiment que consideri els projectes competitius i que consideri els ratis d’investigadors i el volum de recursos recaptats.
  • Promourem un canvi jurídic per assegurar l’autonomia dels centres de recerca i de les institucions científiques, i la seva no-afectació i paralització per mesures administratives i burocràtiques del sector públic en general.
  • Evitarem l’afectació injusta al sistema de recerca de les disposicions generals del sector públic en àmbits com les taxes de reposició de recursos humans o de finançament. Aquestes perjudiquen severament l’evolució, el creixement i el desenvolupament de tot el potencial dels centres.

Exigirem i garantirem respecte per a la creació, ordenació, desenvolupament i consolidació d’un sistema propi de formació professional de qualitat adaptat a les necessitats personals i professionals de les persones i de les empreses, amb un model de formació professional dual obert i flexible que permeti la contextualització als diferents tipus d’empreses, d’acord principalment amb el model productiu de Catalunya.

 

EN COMÚ PODEM

Ens van remetre al seu programa on tenen un apartat d’universitats molt detallat. A continuació us presentem un extracte de les seves propostes que trobareu a l’apartat 5. Universitats i Recerca del programa.

5. Universitat i recerca:

5.1 Garantir l’accés universal a l’educació universitària amb independència de la situació socioeconòmica.

  • Tornar, en el primer any de legislatura, als preus d’abans del 2011, amb l’horitzó de la gratuïtat, tal com es fa en la majoria de sistemes universitaris europeus.
  • Despenalitzar taxes superiors per a estudiants estrangers que acreditin insuficiència de recursos econòmics.
  • Facilitar les condicions per a l’estudi de carreres universitàries en format de via lenta i/o d’horari nocturn.
  • Recuperar la segona convocatòria d’avaluació.
 Derogar el sistema 3+2 en els graus universitaris.

5.2 Proposar una nova Llei d’Universitats per 
garantir l’autonomia i la transparència 
de les universitats.

  • El Claustre recuperarà el seu paper en la presa de decisions estratègiques i tornarà a tenir caràcter decisori en qüestions estratègiques com el pressupost, els estatuts de la universitat o altres qüestions rellevants que afectin la plantilla.
  • La gestió i el govern de les universitats públiques seran participatius, i es faran públiques i accessibles totes les informacions, especialment les econòmiques, sempre des del respecte a la privacitat de les persones.
  • No es podrà finançar universitats privades amb capital públic, o en tot cas les universitats de gestió privada o mixta amb finançament públic s’hauran de convertir en universitats públiques.

5.3 Incrementar la inversió pública en educació superior fins al 2% del PIB per equiparar-nos amb la mitjana europea.

  • Augmentar la inversió en educació superior en aquesta legislatura fins al 2% del PIB, tal com s’ha marcat Espanya en els objectius Europe 2020. Aquest augment d’un 0,7% del PIB (7.200 M €) de la inversió actual ha de permetre la progressiva reducció de les taxes de matrícula. A més, ha de servir per solucionar l’actual estat de falta de personal i per millorar la seva situació de precarització.

5.4 Augmentar la inversió pública en beques, de l’actual 0,11% fins arribar a la mitjana europea 
del 0,24% del PIB.

  • Augmentar la inversió pública en beques, de l’actual 0,11% fins arribar a la mitjana europea del 0,24% del PIB.
  • Adjudicar beques salari per pal·liar el cost d’oportunitat, tot basant els criteris d’adjudicació en la renda dels candidats.

5.5 Eliminar la precarització a les universitats 
i centres de recerca.

  • Eliminar la limitació de reposició de personal actual, permetent que les universitats renovin el personal que
s’ha jubilat. Afavorir que el personal docent, investigador o d’administració i serveis acomiadat, o “no renovat” en els darrers anys tingui posicions preferents per a la contractació.
  • Acabar amb les situacions irregulars i l’abús de figures com la del professor associat per cobrir la mancança de personal.
  • Implementar una carrera investigadora, dissenyada gràcies a les recomanacions europees i a la consulta als col•lectius implicats, per subvertir la situació actual.
  • Garantir un salari mínim als investigadors en etapa formativa predoctoral i postdoctoral, un salari mínim. La seva quantia dependrà dels anys d’experiència que acumuli cada persona.
  • Impulsar mecanismes que permetin crear contractes tenure-track destinats a joves investigadors que han acabat la seva formació postdoctoral. A més a més, garantirem el finançament de projectes que contemplin la contractació de tècnics i , estudiants predoctorals o postdocorals.
  • Crear contractes de reincorporació específics per a la etapa que segueix a la maternitat i paternitat, per tal de protegir la conciliació laboral i familiar.
  • Garantir que les convocatòries siguin estables en el temps, que tinguin un calendari fix i que compleixin el terminis marcats, tant per a les sol•licituds com per a les resolucions.

5.6 Incrementar les ajudes pre i postdoctorals.

  • Incrementar les ajudes a personal pre i postdoctoral, de manera que arribin a cobrir fins a un mínim del 60% de les sol•licituds.
  • Impulsar que les ajudes tinguin forma de contracte durant tota la seva durada.
  • Actualitzar l’import de l’ajuda, que no ha canviat des del 2008, d’acord amb els increments en el cost de la vida.

5.7 Reformular els criteris d’avaluació de la carrera investigadora.

  • Fer més transparent els processos d’avaluació duts a terme per l’ANEP per adequar les avaluacions a la realitat universitària, tot emprant mecanismes que afavoreixin la participació de la comunitat universitària.
  • Valorar la docència tenint en compte no només la quantitat d’hores impartides, sinó la seva qualitat. Alhora valorar positivament aquelles activitat dedicades a la divulgació científica.
  • Graduar l’avaluació d’acord amb la qualitat i l’impacte de la investigació realitzada en cada moment, per valorar també les patents, la mobilitat entre centre i àrees, l’organització
de congressos i fonamentalment l’execució de projectes col·laboratius, sobretot a nivell internacional
  • Valorar la gestió realitzada per investigadors principals tenint en compte tant el grau de satisfacció del personal contractat com la gestió realitzada a nivell científic; es tindrà en compte la qualitat i no només el nombre de tesis doctorals dirigides, l’obtenció de projectes o de noves línies d’investigació.
  • Consolidar un sistema de seguiment anual de tesis doctorals.

5.8 Consolidar un pla de mobilitat al llarg de la carrera

  • Consolidar plans de mobilitat per possibilitar que els investigadors canviïn de centre com a mínim una vegada a la seva carrera investigadora. Aquest fet permet evitar l’endogàmia i els favoritismes existents a la universitat espanyola.
  • Promoure programes que afavoreixin l’intercanvi i
la col•laboració entre grups, per millorar la formació i establir noves xarxes de cooperació amb científics i centres d’investigació de prestigi internacional.
  • Garantir el reconeixement a l’Estat espanyol de l’experiència professional adquirida a l’estranger, per promoure la reincorporació d’investigadors al sistema espanyol d’I+ D+i.
  • Treballar per desenvolupar un programa de retorn per a investigadors joves expatriats.

5.9 Desenvolupar un “Pla estratègic de suport i foment 
a la investigació i la transferència de coneixement 
2016-2020”.

  • Establir un programa de retorn per a investigadors joves expatriats.
  • Crear una Agència Estatal Pública per al Foment de la Transferència del Coneixement, amb una línia de finançament de projectes directament vinculada a l’ICO.
  • Introduir la figura d’investigador júnior en el si de la normativa actual que reconegui avantatges fiscals i econòmics per als organismes públics i privats que l’utilitzin.
  • Duplicar l’import econòmic dels programes adreçats al foment de la investigació i el desenvolupament.
  • Establir una línia específica de recerca, amb una dotació econòmica que dupliqui l’actual, per als programes d’investigació de l’àmbit de les ciències socials i de les humanitats que persegueixin la transformació social de la ciutadania, la participació ciutadana i l’aprofundiment democràtic.

5.10 Dissenyar polítiques científiques més transparents i socialment compromeses.

  • Revisar i modificar la despesa 46 (I+D+i) dels pressupostos generals de l’Estat amb l’objectiu de reduir, fins a la seva eliminació, la recerca militar, i revisar la procedència dels préstecs inclosos en el capítol VIII, la quantia dels quals suposa el 62.4% del total de la despesa 46.
  • Divulgar els plans d’investigació.
  • Invertir en la recerca dedicada a la ciència bàsica, la qual és necessària per dotar de contingut les investigacions aplicades del futur.
  • Invertir en ciència aplicada a una millora de la qualitat de vida de les persones. Això inclou: la qualitat de l’aire, aigua
i aliments; els tractaments mèdics; el progrés tecnològic; l’estudi de plans de cohesió social i amb perspectiva de gènere; mètodes d’aprenentatge, de participació en la cultura o d’altres activitats cíviques; i els processos productius sostenibles.
  • Potenciar aquelles institucions que apliquin mesures socials capaces de promoure la conciliació familiar, la igualtat d’oportunitats i l’estabilitat laboral.

5.11 Augmentar la inversió pública en R+D+i.

  • Augmentar la inversió pública en R+D+i fins que arribi al 3% del PIB, tal com marquen els objectius Europe 2020 de la Unió Europea.
  • Fomentar la investigació sobre les problemàtiques socials urgents.
  • Fomentar la investigació bàsica, artística i humanística.
  • Fomentar la investigació que ajudi a la creació de teixit productiu de valor afegit.
  • Augmentar progressivament la dotació pressupostària destinada a R+D+i fins que assoleixi almenys el 3%
del pressupost general de l’Estat. Aquest percentatge
 del pressupost haurà d’anar destinat als diferents sectors involucrats en el procés de recerca.
  • Garantir la inversió en els sectors de generació de coneixement, formats pels científics i centres on es realitza aquesta tasca de recerca, incloses universitats, organismes públics de recerca i altres centre d’R+D+i.
  • Optimitzar els recursos disponibles per a la recerca, estimulant la inversió en equipaments i infraestructures, tot promovent el seu ús compartit entre laboratoris, instituts, universitats i parcs científics.
  • Invertir en els sectors de transferència i promoció del coneixement, per tal que s’encarreguin de forma efectiva d’enllaçar els projectes d’investigació, desenvolupament
i innovació (R+D+i) amb les demandes del sector privat i
les PIMES; perquè es desenvolupi la inversió realitzada en cooperatives de l’economia social i solidària; i perquè serveixi per divulgar el coneixement científic i tecnològic a la societat, especialment a escoles i instituts.
  • Potenciar i col·laborar amb el sector de finançament que gestiona els recursos públics i les ajudes europees, i incentivar la inversió privada vers la recerca no orientada.

 

ERC

Destaquen que la seva intenció no és reformar ni modificar el model espanyol d’universitats, sinó plantejar un horitzó de propostes per edificar un sistema català d’universitats que es desenvolupi alhora que es construeix la República catalana. Creuen en un model d’universitats sustentat pels pilars de la igualtat, l’excel·lència, el retorn social, la transparència i la sostenibilitat; en un nou país en què el coneixement ocuparà un lloc destacat i prioritari per a l’impuls econòmic i social. A continuació us exposem el seu plantejament en matèria d’universitats.

Allò que des d’Esquerra Republicana defensem per a l’accés a la universitat és garantir la igualtat d’oportunitats i equitat, per tal que l’accés l’ensenyament superior no tingui barreres econòmiques. La gestió actual separada del sistema de preus i beques provoca un desequilibri entre preus de matrícula elevats i beques escasses, promovent la pèrdua de talent i afeblint la universitat pública. Així, l’escanyament econòmic del finançament de les universitats ha propiciat un increment de preus de les matrícules que no s’ha compensat amb un increment de beques. De fet, en els últims anys s’han reduït els recursos destinats a beques i s’han endurit els requisits per accedir-hi. Les universitats tenen una dependència econòmica dels ingressos per matrícules i alhora competeixen amb els estudiants per una part dels recursos que es destinen a beques, ja que surten del finançament de les pròpies universitats.

Per tant, la sistema de finançament de les universitats està vinculat amb els preus dels estudis i el nombre de beques. Un finançament adequat del sistema universitari facilita que els preus de les matrícules siguin baixos o fins i tot gratuïts, perquè les universitats no depenen d’aquests ingressos per al seu funcionament basal. Alhora, un pla ambiciós de beques és imprescindible; i cal que tingui en compte totes les particularitats de beques necessàries: beques per renda, beques per excel·lència, beques salari i beques de mobilitat.

El finançament universitari també té implicacions en el funcionament global la universitat, no tan sols en la tasca docent. Així, el finançament de les universitats públiques ha de permetre que aquestes duguin a terme una tasca en recerca d’excel·lència. Hem d’assolir que el finançament de la recerca a nivell de país assoleixi les recomanacions europees arribant almenys al 3% del PIB, essent les universitats una part indestriable d’aquest sistema de recerca. Per aconseguir-ho cal una inversió en finançament públic sostingut al llarg del temps. Juntament amb les universitats, totes les institucions científiques han d’estar integrades en un sistema de gestió eficaç de les institucions de recerca en base al model català i amb visió integral de sistema.

La política de personal és també imprescindible en un sistema universitari i de recerca que vol ser d’excel·lència. Cal evitar la pèrdua de talent que suposa la fuga actual de personal investigador i fer possible una carrera acadèmica i investigadora a nivell professional que atregui talent extern i retingui el talent propi. Incloure el desenvolupament de la carrera professional és un dels aspectes que ha de contemplar la futura llei de la ciència de la República catalana. El talent dels professionals és un be imprescindible per l’excel·lència del sistema.

Globalment, tots els aspectes que hem tractat formen part del model de governança que han de tenir les universitats de la República catalana. No només entenem un model de governança orientat a la dimensió organitzacional (com s’escullen els òrgans directius) sinó que inclou moltes més coses. Per a Esquerra Republicana formen part del debat de governança aspectes crucials com l’estructura del govern de la universitat, el pla d’estudis i currículum, la política de professorat i de personal d’administració i serveis, la política referent a l’estudiantat, el finançament, la relació recerca-docència, la transferència de coneixement i la relació de la universitat i l’entorn. En qualsevol cas, la implantació d’un nou model de governança integral s’ha de bastir amb el debat i consens, així com en la garantia de transparència per poder posar en valor la tasca social de les universitats i fomentar el retiment de comptes. Alhora, la participació i la inclusió social i territorial són importants, perquè el país és divers i plural i aquesta és la nostra força.

Catalunya estarà preparada per exercir el lideratge i ser referent en l’àmbit del coneixement i de la formació, amb una societat basada en l’economia del coneixement i d’alt valor afegit; i on les universitats tinguin un paper destacat i protagonista. Amb la República catalana gestionarem íntegrament el sistema d’estudis superiors sense permetre l’existència de barreres d’accés a l’ensenyament universitari ni sostres de vidre per al desenvolupament professional.

 

PSC

A banda dels apartats del programa electoral, que detallem més endavant, es va posar en contacte amb nosaltres una persona del àrea socioeconòmica i ens va indicar els tres punts principals que la Secretaria d’Universitats i Recerca va exposar en una reunió amb els rectors/res de les universitats catalanes i també a les darreres eleccions al Parlament.

  1. Un Acord Nacional per a les Universitats i la Recerca. Aquest pacte ha de convertir-se en el marc de referència de la millora continua del sistema d’ensenyament superior, per tal que respongui a les necessitats de progrés, cohesió social i de desenvolupament del nostre país. Un acord que ha de donar estabilitat al conjunt de les polítiques universitàries i que s’ha de construir amb les direccions de les universitats, les comunitats universitàries, els partits polítics i amb el suport de les organitzacions socials i econòmiques del país.
  2. Desplegar les reformes legals i normatives en els diferents parlaments, però també canviar d’estils de governar en relació al món universitari, per tal que sigui efectiva, viable i sostenible l’autonomia universitària. Basada en els principis de mútua confiança entre institucions públiques al servei dels ciutadans; de fixació comuna d’uns objectius estratègics (docents-formatius, de recerca, de transferència i de contribució al progrés econòmic i a la cohesió social del país) a partir dels quals s’estableix el finançament –que ha de garantir sempre un estàndard de recursos basals que permeti una docència i recerca de qualitat a totes les universitats i que faciliti veritablement la capacitat de competir amb les principals institucions universitàries europees-; per una política de professorat, una política d’organització de l’oferta docent i una política de recerca establerta i implementada des de cada universitat en relació als objectius estratègics acordats amb l’administració i amb la societat; i per a l’establiment consensuat d’una política de beques i de preus públics que garanteixi l’accés efectiu als estudis universitaris dels estudiants amb capacitat i ganes d’esforçar-se, indistintament de la seva renda familiar o situació social.
  3. Donar suport a les universitats catalanes en l’acord per establir una moratòria en l’aplicació del Reial Decret que reorganitza els graus i màsters. Sense entrar en la durada dels estudis universitaris en aquest moment, però sí que deixar palesa l’obligació de garantir que el projecte formatiu ha de ser qualitativament potent, sòlid acadèmicament i socialment rellevant. Per tant, la seva reforma ha de néixer de l’acord entre governs i comunitats universitàries, amb un marc legal clar i amb un finançament suficient per tal que la reforma sigui un èxit.

Pel que fa al programa electoral:

Universitats accessibles i de qualitat

  • Endegarem una reforma del sistema de governança de les universitats, per garantir que funcionin en consonància amb els interessos generals de la societat, respectant la democràcia interna i l’autonomia universitària.
  • Farem un esforç pressupostari progressiu per apropar el finançament de la universitat als nivells dels països de l’OCDE.
  • Facilitarem que el fraccionament de la matrícula en 10 mensualitats no suposi costos addicionals.
  • Establirem un sistema de beques i altres ajuts que permetin que ningú pugui deixar d’accedir a la universitat per manca de recursos econòmics, si té els requisits acadèmics suficients.
  • Revisarem la política de preus i taxes.
  • Promourem un espai de coneixement mediterrani i l’oferta educativa de les universitats catalanes a l’exterior.

Un compromís amb la investigació

  • Apostem per un canvi profund en el model d’investigació on l’èxit es basi en la productivitat científica i no en una sèrie de privilegis adquirits.
  • Fomentarem la recerca base de qualitat com a estratègia de competitivitat econòmica i destinarem una part variable del finançament en funció dels resultats científics.
  • Ampliarem els ajuts a la recerca per a personal investigador novell i post-doctoral, així com els programes de retenció de talent.
  • Dissenyarem un itinerari de carrera acadèmica que deixi clars els mecanismes d’accés, d’estabilització i de promoció.
  • Eliminarem els contractes dels “falsos associats” i impulsarem una contractació no precaritzadora.
  • Promourem els grups de recerca per dinamitzar la iniciativa investigadora i afavorir la captació de finançament extern.

 

PARTIT POPULAR

El programa del partit popular recull les següents propostes:

  • Avançar en la millora de la governança i el finançament de les universitats, així com en la simplificació dels processos administratius. Afavorir una major flexibilitat en la seva organització que els hi permeti adaptar-se millor a les seves circumstàncies, mida, especialització i grau d’internacionalització.
  • Des del respecte a la seva autonomia, impulsar la transparència i l’avaluació i control dels recursos invertits, per aconseguir més agilitat i professionalització en la gestió, així com una major interacció amb la societat en la que desenvolupen la seva activitat.
  • Impulsar les escoles de doctorat, els doctorats industrials i facilitar un millor accés dels doctors al món laboral.
  • Oferir més claredat i seguretat jurídica en la definició acadèmica de les titulacions universitàries dins d’un marc de flexibilitat.
  • Per garantir la captació de talent, facilitarem un programa d’excel·lència per a la incorporació de joves professors doctors, afrontarem una simplificació i més transparència de la carrera docent universitària i flexibilitzaran addicionalment l’accés i la contractació, així com una major mobilitat del professorat universitari entre institucions i sectors.
  • Apropament de la universitat a l’empresa. Promoció de col·laboracions público-privades, afavorir la creació de joint ventures.
  • Promourem una estratègia integral de pràctiques universitàries.
  • Impulsarem la formació online i els MOOC.

El programa també inclou un apartat on es descriuen les polítiques en relació a la innovació. Una de les mesures és augmentar la inversió en R+D+i per tal que en el 2020 aquesta superi el 2% del PIB espanyol.

 

Unió Democràtica de Catalunya

Ens van fer arribar el seu posicionament respecte en matèria d’universitats, que us transcrivim a continuació.

Les universitats exerceixen un paper central en qualsevol sistema de R+D+I per a la seva triple missió: docència, recerca i transferència. Volem dibuixar les línies estratègiques del sistema universitari català, un model universitari propi que impliqui un desenvolupament ple de l’Estatut d’Autonomia en matèria d’Universitats i R+D+I.

D’altra banda la universitat és un espai molt important de transferència del coneixement, un espai dissenyat per a la formació de persones amb coneixements, valors i esperit crític, en el sentit més ampli. I gràcies a la formació rebuda aquestes persones no només poden aportar millores a la societat i són ciutadans preparats amb un valor afegit, sinó que la seva formació els oferirà un gran ventall d’opcions per a assegurar el seu futur i millorar el seu estatus social. Serà desenvolupant la seva tasca, a la seva feina amb la seva responsabilitat, que milloraran la societat i el seu propi futur.

  1. Potenciarem una oferta acadèmica més flexible, més internacional i de més qualitat.
  2. Dotarem Catalunya d’una estructura acadèmica més flexible que s’adapti als canvis en la demanda dels estudiants i dels sectors socioeconòmics.
  3. Adoptarem noves estructures acadèmiques més similars al nostre entorn europeu que possibilitin la mobilitat dels nostres estudiants i la captació d’estudiants internacionals.
  4. Identificarem i contribuirem a la visibilització d’una oferta de programes excel·lents de màsters universitaris per augmentar l’atracció i la retenció de talent i la competitivitat internacional.
  5. Incrementarem la contractació de professorat permanent excel·lent, amb mèrits homologables amb estàndards internacionals, dins del marc del Pla Serra Húnter, i lluitarem per aconseguir una legislació més flexible per la contractació de personal docent i investigador a les Universitats. Un dels nostres objectius és el d’impulsar l’ús progressiu de les figures contractuals de professorat permanent, recuperant la flexibilitat del marc laboral, i promovent, alhora, la coexistència d’aquestes amb figures temporals i rotatòries d’assistents de suport a la docència i a la recerca, amb funcions docents i de recerca ben definides, d’investigadors post-doctorals i de professorat encara no consolidat però amb voluntat de permanència, per tal de introduir a la cultura universitària catalana el concepte anglosaxó de “tenure track”.
  6. Retribuirem el personal seleccionat mitjançant aquest Pla, en funció dels seus mèrits específics i del grau d’acompliment dels objectius establerts.
  7. Treballarem per incloure sistemàticament mesures d’acció positiva per a les persones amb discapacitat a totes les convocatòries públiques dirigides al foment de la investigació, la innovació i el desenvolupament, tant amb caràcter laboral com de preparació a la carrera investigadora.
  8. Promourem l’augment de l’alumnat universitari amb discapacitat que accedeixin a programes de mobilitat internacional, establint el suport i les mesures d’acció positiva.
  9. Treballarem per la potenciació de la participació del sector privat en el sistema de la formació, de les empreses i les organitzacions empresarials, reconeixent el seu paper formador i orientador.
  10. Fomentarem l’autofinançament de les universitats públiques, dintre de la seva autonomia, ajudant a potenciar vies alternatives de finançament mitjançant convenis o acords que regulin la transferència tecnològica.
  11. Exigirem la gestió plena de les beques al nostre país per a fer-les més justes i adaptar-les a la nostra realitat territorial i a la nostra realitat socioeconòmica.
  12. Modificarem la política de beques per acabar amb la discriminació dels estudiants catalans causada pels actuals criteris de concessió de beques. adequant els criteris econòmics (llindars de renda i de patrimoni familiar) a la realitat econòmica (cost de la vida) i social dels diferents territoris, perquè les beques i els ajuts a l’estudi siguin més equitatives.
  13. Equipararem la inversió de l’Estat en beques a la mitjana comunitària.
  14. Impulsarem la transferència de coneixements de la universitat al sistema empresarial, amb els corresponents mecanismes de seguiment i control.
  15. Fomentarem el català, com a llengua docent i administrativa d’ús normal i majoritari a les universitats catalanes.
  16. Impulsarem la presència i l’ús de les terceres llengües -preferentment l’anglès-, utilitzades també per la comunitat universitària, per tal d’afavorir la seva internacionalització i la seva adequació a l’espai europeu d’educació superior.
  17. Implicarem les universitats com a aliat estratègic en els processos d’innovació del nostre teixit industrial.
  18. Fomentarem la universitat com un espai molt important de transferència del coneixement, un espai de disseny per a la formació de persones amb coneixements, valors i esperit crític, en el sentit més ampli, que oferirà als estudiants un gran ventall d’opcions per a assegurar el seu futur i millorar el seu estatus social.

També us traslladem els punts sobre universitat i R+D+i que es poden trobar al seu programa:

UNIVERSITATS

  • Dotar a l’Estat d’una estructura acadèmica més flexible, que s’adapti als canvis en la demanda dels estudiants i dels sectors socioeconòmics, acostant-la al nostre entorn europeu per possibilitar la mobilitat dels nostres estudiants i la captació d’estudiants internacionals.
  • Elaborar una oferta de programes excel·lents de màsters universitaris per augmentar l’atracció i la retenció del talent, així com la competitivitat internacional.
  • Intensificar la participació del sector productiu, de les empreses i de les organitzacions empresarials, en el sistema de formació universitària, reconeixent el seu paper orientador i formador.
  • Exercir plenament la gestió de les beques a Catalunya per a fer-les més justes i adaptar-les a la nostra realitat territorial i a la nostra realitat socioeconòmica i equiparar la inversió de l’Estat en beques a la mitjana comunitària.

R+D+I

  • Augmentar al 3,5% la inversió en R+D+i.
  • Eliminar les traves burocràtiques en la R+D+i per tal de promocionar la transferència del coneixement.
  • Canviar el model de governança de les universitats i de les OPIS, per tal de fer un sistema més flexible que permeti apostar per la R+D+i.
  • Impulsar una política fiscal favorable a la recerca i la innovació. En particular, millorar la bonificació sobre els beneficis empresarials reinvertits en R+D+i.

 

 

Carrera acadèmica del PDI-F Imprimeix aquesta informació

Inma Rodríguez Cantalapiedra

L’evolució en els darrers 7 anys de crisis de les places de professor funcionari a la UPC ha decaigut en un 15% (veure Fig. 1). Les categories de professor titular d’escola universitària (TEU) (figura a extingir) és la que ha sofert major descens (41%), degut a les jubilacions i al pas a TU, seguides d’un 11% de les de catedràtic d’universitat (CU) i un 6% de titular d’universitat i catedràtic d’escola universitària (TU/CEU).

Evolucio_PDI_F_categories

Figura 1. Evolució del professorat funcionari per categories.

En particular la figura de professor CU en el curs 2014/2015 correspon a un 26% del total de les places de funcionari i d’aquestes només un 8% estan ocupades per dones (veure Fig.2). Cal destacar que en el cas de places de TU aquesta relació és del 25%.

Evolucio_PDI_F_genere

Figura 2. Evolució del professorat funcionari catedràtic d’universitat segons gènere.

La definició d’unes taxes de reposició del 10% en el cas del Personal Docent i Investigador (PDI) fins l’any 2014; una taxa de reposició del 50% per a l’any 2015 i una taxa de reposició del 100% per a l’any 2016 ha provocat la reducció de l’oferta d’ocupació i també, per descomptat, de la plantilla de la nostra universitat. Sobre algunes d’aquestes taxes de reposició, fixades pel govern de l’Estat espanyol, encara hi ha hagut restriccions afegides per la Generalitat de Catalunya pel tipus de places (laborals en lloc de funcionaris).
Com a conseqüència directa d’aquestes situacions, gairebé totes les places de l’oferta pública d’ocupació de les universitats públiques catalanes només han anat destinades a la contractació d’agregats, en perjudici de places de promoció d’agregat o de TU a catedràtic contractat o CU. Els professors TEU es promocionen a TU directament i en les seves pròpies places un cop obtenen l’acreditació corresponent.
El passat 11 de setembre es va publicar el Reial Decret Llei 10/2015 que permet convocar places de promoció “interna” de TU a CU sense que aquestes places —que provenen de promocions de funcionaris— computin, de manera genèrica, com a taxa de reposició. A Catalunya el col·lectiu d’acreditats a CU necessita la convocatòria per part de la Generalitat de les corresponents places de funcionari de professor TU per activar la promoció interna, ja que el nombre de places per promoció interna, segons el RDL, no pot superar el nombre de places de PDI funcionari convocades pel torn lliure. Però el model de la Generalitat convoca exclusivament places de professors contractats en règim laboral.

Els rectors catalans han realitzat un comunicat per demanar una ”interpretació flexible” del text per tal que les places que s’han de convocar pel torn lliure puguin ser tant de TU o CU funcionari com de personal laboral: Agregat o Catedràtic Contractat.

 Tot seguit la presidenta de la Junta de Personal Docent i Investigador Funcionari, Olga Alcaraz, ens dona la seva opinió sobre aquest tema.

Olga Alcaraz i Sendra

Presidenta de la Junta de PDI funcionari

L’aprovació del Reial Decret Llei 10/2015 d’11 de setembre és una doble bona notícia. Per primer cop, la llei contempla la promoció interna pel PDI funcionari. I, malgrat el difícil context actual, la desvincula (de forma directa sí, però no indirectament) de la taxa de reposició.

La promoció interna és un mecanisme perfectament establert a la gran majoria de cossos funcionarials (un exemple ben proper n’és el PAS funcionari) i a més, és un dret reconegut a l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP). Fins ara la llei no contemplava aquesta possibilitat pel PDI funcionari i en conseqüència, l’única opció per promocionar era fer-ho concursant a places convocades pel torn lliure. Afortunadament aquesta situació ha canviat.

Tot seguit aprofitaré per exposar algunes reflexions entorn al nou escenari que ens obre l’aprovació, en el context actual, del RDL esmentat.

Una qüestió molt important que s’haurà de definir és com s’articulen els nous concursos de promoció interna dins de cada universitat; aquí se’ns obre un ampli ventall de possibilitats. Una opció seria definir una normativa dels concursos de promoció interna, que reconegui els mèrits del PDI que opta a aquesta promoció, valorant-ne la seva experiència i capacitats en el lloc de treball. Una altra seria no fer-ho, de forma que al cap i a la fi s’acabi configurant, per defecte, un mecanisme de promoció interna que no es diferenciï en pràcticament res als concursos pel torn lliure i que, per tant i de fet, no pugui ser considerat com una promoció. Cal posicionar-nos ja, d’entrada, contra aquesta no impossible segona opció que, personalment, valoraria molt negativament. Després dels anys de lluita per aconseguir aquest dret, i ara que finalment apareix recollit a la llei, hem de ser capaços, tots plegats, d’articular un mecanisme de promoció interna amb cara i ulls i, en benefici, de les persones i de la universitat.

Un altre interrogant que es plantejarà de seguida és el de quantes places de promoció interna s’han de convocar. Personalment estic a favor que tot el PDI funcionari amb acreditació de CU ha de poder optar a un concurs de promoció interna. En l’actual marc legal, i ja des de fa molts anys, la universitat no està organitzada en càtedres. Per aquesta raó, i en la mesura doncs que la figura de CU no és una figura estructural de la universitat, no hi ha cap motiu per limitar-ne el nombre. A dia d’avui, l’accés d’un PDI a una plaça de CU ha de significar principalment, i gairebé exclusivament, un reconeixement de la seva activitat acadèmica; reconeixement que, no ho oblidem, ha estat prèviament certificat per un organisme avaluador extern. Caldrà doncs començar a pensar i assumir que si a una universitat hi ha molts CUs, això és un indicador de l’elevat grau d’excel·lència del seu PDI. En aquest sentit, avui en dia, veiem com a absolutament normal que un TEU amb acreditació de TU promocioni automàticament a TU, o que un col·laborador amb acreditació d’agregat promocioni automàticament a aquesta figura, i també tots coincidim en que un agregat interí ha de tenir opció a concursar a una plaça d’agregat. Així mateix, per tant, cal esperar que siguem capaços de construir un futur proper en el que sigui igual de normal que un PDI funcionari amb acreditació a CU pugui optar a aquesta plaça mitjançant un mecanisme de promoció interna ben i clarament establert.

També caldrà pensar en temes transitoris; com es gestionarà a curt termini la bossa de PDI amb acreditació a CU que ha anat formant-se en aquests últims anys?. A la UPC estem parlant d’una bossa d’una vuitantena de persones, i a ningú se li escapa que la situació econòmica de la nostra universitat és la que és. En aquest sentit, sóc del parer que caldran mesures excepcionals per donar sortida a aquesta situació que també n’és. Si caiem en una hipotètica solució “fàcil”, convocant les places en comptagotes, no farem sinó provocar que la bossa es vagi fent més gran.

No voldria pas acabar, sense fer abans una reflexió sobre la qüestió de gènere que planteja l’escrit que em precedeix. Les dades són prou explícites i, desgraciadament, de diagnosis com aquesta ja fa molts anys que en tenim. Més enllà doncs de les reiterades i sempre necessàries diagnosis, i si de forma decidida volem canviar la realitat, cal establir, ja, polítiques que ens portin a assolir l’objectiu. I en aquest sentit, si el compromís de la UPC en la qüestió de gènere és realment aquell que la institució sovint explicita, calen ja indefectiblement polítiques actives de discriminació positiva. En aquest sentit, em permeto fer, a tall d’exemple, una proposta ben estretament relacionada amb la temàtica que ens ocupa: fem una reserva d’un 50% de la places que surtin per promoció interna, a les professores TU o CEU que tenen l’acreditació de CU!

Una dada val més que mil imatges (desembre 2015) Imprimeix aquesta informació

Al gràfic 1 us presentem la piràmide d’edat del professorat al conjunt de les universitats públiques espanyoles per categoria de professorat a temps complet en tant per cent de cada categoria. El gràfic 2 mostra el total del professorat per grup d’edats al total d’universitats públiques espanyoles i catalanes en tant per cent del total. Un total d’un 14% es jubilaran en un termini relativament breu. Les dades provenen de: Datos y cifras del sistema universitario español.

Dada1

Gràfic 1. Piràmide d’edats del professorat (%) 2014/15

Dada2

Gràfic 2. Total de professorat (%) per edats

No t’ho perdis! (desembre 2015) Imprimeix aquesta informació

Más becarios, menos ayuda

La beca media ha caído más de 500 euros desde 2012, hasta los 1.749 euros por alumno y curso.

España invierte el 0,11% del PIB en becas, un tercio de la media de la OCDE (0,33%)

http://politica.elpais.com/politica/2015/12/15/actualidad/1450211141_560810.html

 

L’impacte científic de les universitats públiques catalanes és un 33% superior a la mitjana mundial

Tot i que la inversió en R+D a Catalunya (1,47% del PIB) està molt per sota de la mitjana de la UE-15 (2,03% del PIB), segons un informe de l’Assocuació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP).

http://www.acup.cat/noticia/l%E2%80%99impacte-cientific-de-les-universitats-publiques-catalanes-es-un-33-superior-la-mitjana-mun

 

Nou director del Pla Serra Húnter

El professor i investigador Josep Domingo-Ferrer és nomenat nou director del Pla Serra Húnter

http://universitatsirecerca.gencat.cat/ca/inici/nota-premsa/?id=288916

 

Butlletí 103 (febrer 2015) Imprimeix aquesta informació

El claustre universitari dóna llum verda a un possible canvi de l’estructura departamental de la UPC Imprimeix aquesta informació

Eusebi Jarauta

El setembre de 2014 l’equip rectoral va presentar (inicialment al Consell Acadèmic i desprès al Consell de Govern) un document en el qual es recollien els antecedents i una descripció del context de l’estructura departamental vigent, una anàlisi de la situació, els possibles avantatges i desavantatges d’una modificació de l’estructura, un esbós de criteris, metodologia i calendari, unes implicacions i uns annexos de dades i gràfics. També va posar de manifest la seva intenció de què el tema fos debatut al sí del Claustre Universitari el mes de desembre, amb la intenció d’arribar a una conclusió clara sobre si el Claustre opinava que cal modificar l’estructura departamental o no i, cas que la resposta sigui afirmativa, recollir l’expressió de les línies generals d’aquesta modificació per concretar-la en una proposta que hauria d’aprovar en última instància el Consell de Govern. Desprès d’unes tres hores de debat, el Claustre Universitari reunit en sessió ordinària el 16 de desembre, va expressar molt majoritàriament (130 vots a favor, 16 en contra i 10 en blanc) la seva opinió favorable a tirar endavant una modificació de l’estructura departamental, considerant el document presentat a la sessió del Claustre com un punt de partida adequat. Sens dubte un èxit del l’equip rectoral i de l’aplicació correcta dels mètodes actuals de govern de les universitats públiques, que des de certs sectors es demana que siguin aparcat per ineficients i assemblearis. Aquí es va demostrar que els òrgans col·legiats poden ser agents útils per adoptar acords en un ambient de debat seré i profitós, amb respecte a totes les opinions i amb clara determinació per arribar a un grau d’acord molt més que satisfactori.

En aquest article es volen exposar algunes idees que poden ser considerades en aquest procés (darrerament sembla que tot està “en un procés” …) i no són altra cosa que reflexions fetes a títol personal i sota la responsabilitat exclusiva de qui subscriu.

 

Una mica d’història: què són els departaments ?

A banda de les opinions que cada membre de la comunitat universitària pugui tenir, crec que la més comú seria la d’un conjunt de persones amb qui es comparteix l’activitat quotidiana, que duen a terme tasques similars per cada un dels estaments i que configuren una unitat que ha assolit un grau raonable de coneixement mutu i de convivència acceptable. Això, d’altra banda, justificaria la pregunta que moltes persones es feien: per què proposen modificar una cosa que funciona raonablement bé ? La resposta no pot ser altra que per adequar-se als canvis (interns i externs) esdevinguts des de fa trenta anys quan es varen constituir els departaments actuals i per adaptar l’estructura de la universitat a les noves funcions dels departaments establertes a la legislació. No seria difícil trobar qui hi afegís que a tot arreu en general i a la universitat en particular, convé fer-hi de tant en tant alguna sacsejada per tal no caure en un ensopiment institucional i funcional que pogués resultar fins i tot soporífer.

Per respondre correctament a la pregunta inicial cal anar a la legislació universitària bàsica, en la que s’estableix la definició i es formules les funcions i atribucions dels departaments universitaris. Aquí les tenim:

Llei Orgànica 11/1983 de Reforma Universitària (LRU)

Artículo octavo

  1. Los Departamentos son los órganos básicos encargados de organizar y desarrollar la investigación y las enseñanzas propias de su respectiva área de conocimiento en una o varias Facultades, Escuelas Técnicas Superiores, Escuelas Universitarias y, en su caso, en aquellos otros centros que se hayan creado al amparo de lo previsto en el artículo 7 de esta Ley.
  2. Los Departamentos se constituirán por áreas de conocimiento científico, técnico o artístico, y agruparán a todos los docentes e investigadores cuyas especialidades se correspondan con tales áreas.
  3. Asimismo, corresponde a los Departamentos la articulación y coordinación de las enseñanzas y de las actividades investigadoras de las Universidades.
  4. La creación, modificación y supresión de Departamentos corresponderá a la Universidad respectiva conforme a sus Estatutos y de acuerdo con las normas básicas aprobadas por el Gobierno a propuesta del Consejo de Universidades.
  5. La dirección de cada Departamento corresponderá a uno de sus catedráticos, y, de no haber candidato de esa categoría, a uno de sus profesores titulares. Sus funciones serán determinadas en los Estatutos de la Universidad.

Llei Orgànica 6/2001 d’Universitats (LOU)

Artículo 9. Departamentos.

  1. Los Departamentos son los órganos encargados de coordinar las enseñanzas de una o varias áreas de conocimiento en uno o varios centros, de acuerdo con la programación docente de la Universidad, de apoyar las actividades e iniciativas docentes e investigadoras del profesorado, y de ejercer aquellas otras funciones que sean determinadas por los Estatutos.
  2. La creación, modificación y supresión de Departamentos corresponde a la Universidad conforme a sus Estatutos, y de acuerdo con las normas básicas que apruebe el Gobierno previo informe del Consejo de Coordinación Universitaria.

Llei Orgànica 4/2007 de modificació de la LOU (LOMLOU)

Artículo 9. Departamentos.

  1. Los Departamentos son las unidades de docencia e investigación encargadas de coordinar las enseñanzas de uno o varios ámbitos del conocimiento en uno o varios centros, de acuerdo con la programación docente de la universidad, de apoyar las actividades e iniciativas docentes e investigadoras del profesorado, y de ejercer aquellas otras funciones que sean determinadas por los estatutos.
  2. La creación, modificación y supresión de departamentos corresponde a la universidad, conforme a sus estatutos.

Les tres definicions es comenten de forma autoexplicativa i és interessant analitzar l’evolució dels termes que defineixen els departaments: “órganos bàsicos”, “órganos” y “unidades”. Cal anar després als Estatuts de la UPC (de 1987, 2003 i 2012) per veure també l’evolució normativa de la implementació dels preceptes legislatius.

 

Quins han de ser els objectius de la reestructuració dels departaments?

Des de la meva perspectiva, si es vol plantejar aquesta reestructuració s’han de considerar com a mínim els objectius següents:

  • Tenir com a criteri de disseny de possibles nous departaments el manteniment o la millora de la qualitat en el desenvolupament de l’activitat acadèmica en totes les seves vessants.
  • Tenir en compte que les funcions dels departaments han d’adequar-se a les que la legislació els hi atribueix i que s’hauran de coordinar amb altres agents de l’activitat acadèmica: centres docents, instituts universitaris i grups de recerca.
  • Aconseguir una estructura departamental àgil i operativa que permeti una gestió eficaç i eficient de la universitat, que permeti als departaments dur a terme correctament les funcions que tenen assignades.
  • Definir una estructura que permeti corregir els desequilibris en la plantilla entre les diferents unitats i ajustar-la a les necessitats acadèmiques de docència i recerca.
  • Establir un pla d’actuació a mig termini sobre l’evolució de la plantilla amb l’objectiu de garantir el relleu generacional.
  • Adequar l’estructura de gestió de la UPC a la nova configuració de les unitats departamentals, de manera que s’optimitzin els recursos i la gestió dels processos.

 

Quins criteris cal aplicar per dur a terme aquest procés ?

Els objectius són fites que es volen assolir i per fer-ho cal l’aplicació d’uns principis o criteris, que al meu entendre haurien de ser com a mínim els següents:

  • Coherència amb les línies generals que proposin el consell de direcció i/o el consell de govern.
  • Assolir un ampli consens en cada àmbit de reestructuració dels departaments.
  • El nou disseny ha de permetre una readaptació o reubicació natural a les persones o grups dels departaments actuals que eventualment resultin afectats pel procés.
  • La mobilitat geogràfica i entre departaments ha de quedar reduïda a casos particulars ben especificats o a situacions en que s’assumeixi voluntàriament per les persones o per les unitats acadèmiques involucrades.
  • Ha de resultar globalment aprovable de manera que resulti prou clar que els avantatges que ofereix la nova configuració superen amb escreix els inconvenients o desavantatges que pugui produir.
  • Ha de contemplar una solució compatible amb la reestructuració de les unitats d’administració i de serveis.
  • Ha de contemplar un pla viable d’evolució de plantilles a mig termini.
  • Ha d’anar acompanyat d’un pla estratègic o d’actuació d’abast general que defineixi amb claredat els objectius acadèmics dels departaments en sintonia amb els de la universitat i de la resta d’unitats acadèmiques.

 

I ara què ?

És imprescindible dibuixar un full de ruta que apliqui els criteris de l’equip de govern, reculli les aportacions fetes al Claustre i marqui un ritme adequat al desenvolupament d’aquest procés. No estaria de més una persona responsable designada explícitament pel rector al capdavant del procés, que transmetés a la comunitat la confiança necessària per a la conducció dels passos i la consecució dels objectius establerts. Sense un full de ruta i una dedicació i un ritme adequats, el procés podria encallar o quedar reduït a actuacions locals o conjunturals sense el marc general desitjable. I això seria una gran frustració que no ens podem permetre.

Algunes coses que cal saber dels PGE 2015 Imprimeix aquesta informació

Vera Sacristán

Pressupostos Generals de l’Estat 2015

RETRIBUCIONS

(art. 20)

Congelació salarial

En el año 2015, las retribuciones del personal al servicio del sector público no podrán experimentar ningún incremento respecto a las vigentes a 31 de diciembre de 2014.

CONVOCATÒRIA DE PLACES

(art. 21)

Taxa de reposició del 50% en PDI-F i en PAS

Sectores y administraciones en los que la tasa de reposición se fijará hasta un máximo del 50 por ciento:

[…]

  1. J) A las plazas de los Cuerpos de Catedráticos de Universidad y de Profesores Titulares de Universidad y a las plazas de personal de administración y servicios de las Universidades, siempre que por parte de las Administraciones Públicas de las que dependan se autoricen las correspondientes convocatorias, previa acreditación de que la oferta de empleo público de las citadas plazas no afecta al cumplimiento de los objetivos de estabilidad presupuestaria establecidos para la correspondiente Universidad, ni de los demás límites fijados en la Ley Orgánica 2/2012, de 27 de abril, de Estabilidad Presupuestaria y Sostenibilidad Financiera.

Obligació de reservar un 15% de les places de PDI-F per a l’estabilització de personal investigador del programa Ramon y Cajal

Dentro del límite de la tasa de reposición correspondiente a los Cuerpos de Catedráticos de Universidad y de Profesores Titulares de Universidad, previsto en el párrafo anterior, cada Universidad estará obligada a destinar, como mínimo, un 15 por ciento del total de plazas que oferte, a la contratación, como personal laboral fijo, de personal investigador doctor que haya finalizado el Programa Ramón y Cajal y haya obtenido el certificado I3.

Possibilitat de convocar places de professorat agregat i de catedràtic contractat

De las restantes plazas que oferte, cada Universidad podrá destinar una parte de las mismas para el ingreso como profesor contratado doctor, en los términos previstos en el artículo 52 de la citada Ley Orgánica 6/2001, de 21 de diciembre, de Universidades.

La promoció interna no computarà dins la taxa de reposició

No computarán dentro del límite máximo de plazas derivado de la tasa de reposición de efectivos, aquellas plazas que se convoquen para su provisión mediante procesos de promoción interna.

Personal temporal ni interí: sols excepcionalment

Durante el año 2015 no se procederá a la contratación de personal temporal, ni al nombramiento de personal estatutario temporal o de funcionarios interinos salvo en casos excepcionales y para cubrir necesidades urgentes e inaplazables que se restringirán a los sectores, funciones y categorías profesionales que se consideren prioritarios o que afecten al funcionamiento de los servicios públicos esenciales.

 

NOVETAT: TRASLLATS

(Disp. Add. 96)

Novetat: es podran convocar concursos de trasllat de PDI entre universitats i del CSIC a les universitats, i no computaran dins la taxa de reposició

Durante el ejercicio 2015, las Universidades podrán convocar concursos para la provisión de plazas docentes vacantes dotadas en el estado de gastos de sus presupuestos, de conformidad con las siguientes reglas:

  1. […]
  2. Podrán participar en los concursos de provisión de vacantes quienes tengan una antigüedad de al menos dos años de servicio activo en el puesto y sean:

a) Para puestos de Catedráticos:

1. Los funcionarios del Cuerpo de Catedrático de Universidad de las distintas Universidades del territorio nacional.

2. Los funcionarios de la Escala de Profesores de Investigación de Organismos Públicos de Investigación del área de conocimiento al que corresponda la vacante, que dispongan de acreditación para Catedráticos de Universidad.

b) Para puestos de Profesor Titular:

1. Los funcionarios del Cuerpo de Profesores Titulares de Universidad de las distintas Universidades del territorio nacional.

2. Los funcionarios de las Escalas de Investigadores Científicos de Organismos Públicos de Investigación y de Científicos Titulares de Organismos Públicos de Investigación, del área de conocimiento a la que corresponda la vacante, que dispongan de acreditación para Profesores Titulares de Universidad.

   […]

  1. […]
  2. […]
  3. Las plazas vacantes cubiertas en estos concursos, en tanto no suponen ingreso de nuevo personal, no computarán a los efectos de la oferta de empleo público.