Butlletí 105 (novembre 2016) Imprimeix aquesta informació

Els tractats de lliure comerç Imprimeix aquesta informació

Francisco Morillas (Per la Pública)

El 29 de març el Consell de Govern de la UPC es va posicionar davant les negociacions sobre els acords de la Unió Europea i els Estats Units en matèria de liberalització de comerç i inversions, demanant una moratòria en la negociació i aprovació. (1)

El consens polític entre les principals forces polítiques i governs europeus en torn a aquest projecte de tractat comercial s’està trencant progressivament, en mans d’una opinió pública cada vegada més alerta i crítica. El 24 d’octubre (2) la regió de Valònia es va ratificar en la negativa de signar el TLC amb el Canadà (CETA) adduint manca de transparència i serietat i demanant respecte a la democràcia. Però, pocs dies després van anunciar el seu desbloqueig fent palès les fortes pressions a les que han sigut sotmesos. (3)

En aquest aspecte, el procés poc democràtic (4), la falta de transparència (5) i la celeritat amb la que es volen aprovar els tractats ens alerta dels possibles perills que poden comportar cadascun dels tractats en negociació.

Podem tenir en compte el precedent del Tractat de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord (NAFTA). El NAFTA va reduir dràsticament els aranzels sobre el comerç i les inversions en Mèxic, Canada i EEUU; però no ha facilitat la convergència entre Mèxic i EEUU. La forta entrada de productes alimentaris subvencionats per l’estat federal d’EEUU ha contribuït a la fallida de l’economia rural de Mèxic. Cal, per tant, anar en compte en la signatura d’aquests tractats.

Davant la conjuntura actual ens cal com a comunitat universitària un estudi acurat i desapassionat del que ens pot representar l’aprovació i signatura de cadascun d’aquests tractats. Per ser concisos podem detallar alguns perills que ens han de tenir alerta:

  • L’obertura de la contractació pública a les empreses multinacionals i estrangeres i els processos de privatització dels serveis públics. Introducció del concepte de llistes negatives que obliguen a les parts a introduir les àrees que queden fora del tractat.
  • La irreversibilitat en la presa de decisions. Arbitratges amb sistemes de indemnitzacions desorbitats. Lucre cessant.
  • Les conseqüències de la lliure circulació de serveis sobre els drets dels treballadors. L’anomenat Mode 4 de l’acord general de comerç de serveis (GATS) que fa referència a la prestació de serveis mitjançant la presència temporal de persones a un país estranger. (6)
  • El perill de tenir els drets laborals “a la americana” en base al concepte de “cooperació reguladora”. Els EEUU no han ratificat molts dels convenis de la OIT (Organització Internacional del Treball).
  • La sobreprotecció dels inversors per sobre dels diferents governs i institucions mitjançant el ISDS (arbitratge de diferències estat-inversor) i la variant ICS (sistema judicial d’inversions).
  • El TISA (Acord Sobre Comerç de Serveis) com a mecanisme progressiu de privatització de serveis públics. (7)
  • Els problemes mediambientals i de salut (8) que es poden derivar, en especial en el sector agroalimentari (fracking, organismes modificats genèticament, hormones, etc).
  • Aplicació de patents que restringeixin l’aplicació de software lliure. (9)
  • Blindar el deute públic exigint el pagament total tant si aquest és legítim com si no ho és.

És fonamental i és el nostre dret estar ben informats i conèixer els riscos que comporten aquests tractats, les regulacions i les desregulacions que es fan a tots els nivells, tant local, regional/autonòmic, estatal, supranacional (UE) i internacional (TLC).

És necessària doncs una moratòria i altres vies de negociació. S’ha d’exigir que qualsevol negociació es porti a terme amb transparència, tenint en compte la opinió de tota la societat civil i els seus drets ja sigui com consumidors o com treballadors.

Però, atesa la naturalesa de aquests tractats, el més convenient per a les poblacions dels diferents països implicats és la seva derogació total i demanar la renúncia a intentar-ho per qualsevol altre medi.

Referències:

1.http://www.upc.edu/saladepremsa/al-dia/mes-noticies/posicionament-de-la-upc-respecte-dels-tractats-internacionals-de-lliure-comerc-ttip-ceta-i-tisa?set_language=es

2.http://www.publico.es/internacional/belgas-llegan-acuerdo-desbloquear-ceta.html

3.http://www.lavanguardia.com/internacional/20161024/411282842933/union-europea-canada-firmar-acuerdo-comercial.html

4.http://www.noalttip.org/los-lobbies-copan-las-reuniones-con-la-comision-europea-en-torno-al-ttip/

5.http://www.publico.es/internacional/eeuu-negocia-secreto-acuerdo-comercial.html

6. A. Guamán Hernández. La política comercial de la UE y su impacto en los derechos laborales: una aproximación a los posibles efectos de la firma del TTIP y del CETA. Vol. 6 (3) 2016.

7.http://www.noalttip.org/el-tisa-frente-a-los-servicios-publicos/

8.http://kaosenlared.net/nuevo-informe-sobre-los-impactos-negativos-del-ttip-en-el-sector-agroalimentario-en-el-estado-espanol

9.http://democraticbytes.blogspot.com.es/2016/03/patentes-de-software-y-el-ttip.html

Bibliografia:

“Una OTAN de la economía”. Numero 8 de “Punto de Vista” de Le Monde Diplomatique.
“TTIP. El asalto de las multinacionales a la democracia”. Adoración Guamán. Akal.
“TTIP. La gran amenaza del capital”. Jorge Alcázar González. Foca.

Insatisfacció en el programa de promoció del professorat Imprimeix aquesta informació

Inma Rodríguez

PDI amb vinculació permanent a la UPC

La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) va aprovar (Acord núm. 37/2016), en la seva sessió de 26 de maig de 2016 del Consell de Govern, una convocatòria de 14 Càtedres per a l’any 2016 de promoció de PDI amb vinculació permanent a temps complet. Igualment, en la mateixa sessió va aprovar (Acord núm. 96/2016) la convocatòria de 3 Càtedres en departaments que comptin amb professorat distingit amb l’ICREA Acadèmia, en vigor, atorgat per la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats i 3 Càtedres en departaments que comptin amb professorat distingit amb l’Advanced Grants o el Consolidator Grants, en vigor, atorgats per l’European Research Council.

L’objectiu de l’Acord núm. 37/2016 va ser determinar la distribució de 14 càtedres en els termes previstos en l’Acord de Consell de Govern 37/2009, de 10 de febrer, que seran convocades per a la seva provisió en els termes legalment previstos. Tal i com indiquen les bases de la convocatòria els pesos dels diferents mèrits i criteris de priorització seguits per a la valoració de les sol·licituds han estat: 30% els mèrits acadèmics mesurats amb els indicadors estàndards establerts per la universitat, 20% informes de les unitats d’adscripció i vinculació i 50% la valoració del cv dels sol·licitants per la CSAPDIU valorant els següents aspectes:

Activitat de recerca.

Activitat docent.

Valoració de l’estudiantat.

Activitat de direcció i coordinació.

Altres elements del currículum.

Actualment ja s’ha resolt la convocatòria i s’ha aprovat en data 25 d’octubre de 2016 amb 26 vots a favor (12 del consell de direcció), 1 en contra i 8 en blanc.

La convocatòria ha estat desenvolupada segons una normativa de l’any 2009 (Acord núm. 37/2009) que, com va denunciar la Junta de Personal Docent i Investigador (JPDI), presenta moltes llacunes. La JPDI i el Comitè d’Empresa del Personal Docent i Investigador Laboral (CEPDIL) van anunciar la necessitat de disposar d’un bon Pla per a la Promoció a Càtedres del PDI de la UPC, inquietud que també va ser compartida pel Consell de Direcció de la UPC. Aquest Pla volia prioritzar el PDI acreditat atenent a criteris que valoressin els seus mèrits acadèmics i el servei prestat a la UPC, amb la finalitat de poder adjudicar amb objectivitat les places de promoció interna entre els diferents departaments. Malauradament no es va arribar a cap acord i es va mantenir l’acord de l’any 2009.

Les al·legacions al procés han estat d’una quantitat no menyspreable (32% dels afectats), el que fa pensar que s’ha produït una certa discrecionalitat en l’avaluació de la CSAPDIU. La Junta de Personal Docent i Investigador Funcionari (JPDIF) va fer un comunicat indicant que “inicialment es van detectar errors en la valoració de mèrits, els quals han estat esmenats i han comportat canvis en la llista de priorització. La detecció d’aquests errors ha estat possible gràcies a que els criteris utilitzats, la ponderació aplicada i el resultat de l’avaluació de cada criteri han estat públics, tal com es pot constatar a la informació publicada al Portal“.

La CSAPDIU en data 14 de setembre, molt mes tard de la data final de presentació de sol·licituds que va ser el 14 d’abril, va publicar al Portal els criteris de valoració:

Les valoracions s’han realitzat a partir dels criteris de la convocatòria: l’activitat de recerca i transferència, que s’ha valorat d’acord a la rellevància de la contribució que la persona candidata ha desenvolupat en l’àmbit que ha demanat en la seva sol·licitud; l’activitat docent i valoració de l’estudiantat; l’activitat de direcció i coordinació; i altres elements del currículum (premis, internacionalització, etc.). En l’àmbit de l’Arquitectura, Urbanisme i Edificació també s’han avaluat com a recerca les creacions professionals i artístiques de rellevància. L’avaluació s’ha centrat principalment en els darrers 10 anys d’activitat acadèmica tenint en compte la tendència de l’evolució productiva.”

“La valoració dels candidats s’ha fet amb una nota màxima de 10, tenint en compte en un 22% els mèrits docents, en un 60 % els mèrits en recerca i transferència, en un 9% els mèrits de gestió i en un 9% altres elements destacats del currículum. Però la valoració final ha resultat d’una avaluació global del currículum tenint en compte els mèrits del candidat relatius als mèrits aportats pels altres candidats.

La CSAPDIU no ha publicat l’avaluació dels ítems que ha considerat per a cada sol·licitant. La valoració de la CSAPDIU ha estat determinant, i com no s’ha detallat cóm s’ha fet, ha situat als aspirants en la més absoluta indefensió a l’hora de presentar al·legacions. Per altra banda sembla procedent esvair els dubtes que es plantegen en aquells casos en què la valoració de la CSAPDIU divergeix de la valoració dels mèrits acadèmics. Manquen les actes de les sessions amb les justificacions adients. Cal recordar que l’article 16 del reglament de la CSAPDIU diu: “De les sessions de la CSAPDIU, se n’estén una acta, en què ha de constar la relació dels assistents, l’ordre del dia i l’enumeració dels assumptes tractats, els acords presos i les intervencions dels membres, si ho demanen i si lliuren per escrit al secretari o la secretària allò que volen que figuri a l’acta“.

La CSAPDIU ha inclòs en l’ítem de valoració de l’activitat de recerca que indicaven les bases de la convocatòria també la transferència i d’altra banda en l’àmbit d’Arquitectura, Urbanisme i Edificació també s’han avaluat com a recerca les creacions professionals i artístiques de rellevància. Aquesta interpretació de la recerca ha portat a que probablement la publicació d’articles indexats o la participació i lideratge de projectes competitius hagin estat menystingut enfront a activitats de caràcter professional per les quals el PDI ja rep una compensació econòmica. En tot cas hauria de quedar molt clar, cosa que no passa en l’actual sistema, com es realitza aquesta valoració o comparació de currículums. La valoració ha de ser objectiva, transparent, estable i contrastable per poder planificar les activitats i poder al·legar si és que hi ha algun error. A més a més ha de ser coneguda a priori per les persones avaluades, de manera que proporcioni seguretat jurídica i confiança en la institució [1].

Addicionalment, la JPDIF també va denunciar que hi ha casos en què algunes unitats han emès informes desfavorables dels candidats. Caldria també posar en coneixement de les persones afectades els motius objectius pels quals se’ls ha avaluat desfavorablement, per tal que, si s’escau, puguin presentar al·legacions.

 

Carrera horitzontal dels professors associats a temps parcial

Per altre banda els professors associats sol·licitants del programa de carrera horitzontal (Acord núm.56/2016 del Consell de Govern), també van presentar al·legacions per la manca de justificacions. Per al procés d’avaluació de les sol·licituds la CSAPDIU, tenint en compte la informació presentada pels candidats i per les candidates i els informes i prioritzacions de les unitats, va avaluar i ordenar les candidatures per àmbits amb criteris d’assoliment de resultats acadèmics de la tasca desenvolupada a la UPC i de qualitat i repercussió en la docència de les contribucions científiques, tecnològiques, artístiques o professionals desenvolupades fora de l’àmbit acadèmic universitari. De nou, la CSAPDIU no ha avaluat els ítems i la manca de transparència i la discrecionalitat ha donat lloc a un 10% d’al·legacions.

La transparència ha estat i és bandera de l’actual consell de direcció i, encara que s’han fet avenços en aquest sentit, alguns dels aspectes comentats demostren que encara hi ha molta feina a fer. S’ha d’arribar a acordar una normativa que representi un autèntic “pla de promoció” on tothom pugui identificar de forma objectivable quin és el camí per a la seva promoció.

[1]. Enrique García-Berro, Santiago Roca, Francisco Javier Navallas, Miquel Soriano y Antoni Ras(2014). Revista de Pedagogía, 66. DOI: 10.13042/Bordon.2014.66304

Reconfiguració estructural de l’entorn de camins (Escola i Departament): un model per a la millora de la qualitat acadèmica i de l’eficàcia i eficiència de la gestió Imprimeix aquesta informació

Eusebi Jarauta

El 8 d’octubre de 2015 el Consell de Govern de la UPC donava llum verda a la creació de quatre nous departaments, un dels quals el d’Enginyeria Civil i Ambiental (DECA) com a resultat de la fusió de sis departaments o parts de departaments anteriors. Culminava en aquest cas un procés de canvis que s’havia iniciat poc més d’un any abans per part dels departaments de l’entorn Camins, en el marc de la reestructuració departamental promoguda per l’equip de govern de la UPC i avalada pel Claustre Universitari.

El nou DECA va iniciar doncs el seu camí amb dos objectius ben definits:

  • En primer lloc, redactar un reglament de funcionament que permetés l’elecció d’un nou director/a en un termini no superior a un any. Aquest objectiu s’ha complert amb l’aprovació del nou reglament pel Consell de Govern el dia 19 de juliol i l’elecció el dia 14 de setembre d’Alejandro Josa com a director (ja ho era per designació del rector).
  • En segon lloc, elaborar una proposta d’aplicació de la possibilitat que contemplen els Estatuts de la UPC (article 19) de constituir Federacions d’unitats estructurals “per coordinar i potenciar l’activitat acadèmica i per utilitzar d’una manera adient els recursos”. Aquest objectiu s’ha complert el mateix dia 19 de juliol amb l’aprovació pel Consell de Govern de la Federació “UPC-Camins-BarcelonaTECH” entre l’Escola de Camins i el Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental.

Els documents són públics i estan a disposició dels membres de la comunitat universitària mitjançant el Butlletí que recull els acords del Consell de Govern i del Consell Social. No es tracta d’una lectura apassionant ni entretinguda, naturalment, però una ullada encara que sigui en diagonal posa de manifest la concreció dels objectius esmentats i de l’arquitectura reglamentària que s’ha aplicat per tal de, sent fidels a les lleis i estatuts, permetre opcions imaginatives per concretar la nova estructura.

Què es vol aconseguir amb tot plegat ? Quins avantatges i quins inconvenients pot tenir per als protagonistes i per al conjunt de la UPC en general ? És important explicitar-ho i pensar-hi, ja que com a part d’una institució pública li correspon ser avaluada i retre comptes i, d’altra banda, seria convenient veure si es tracta d’un model vàlid per aplicar en altres indrets o, al contrari, ni és vàlid o només ho és en aquest cas particular. Val a dir que, en aquesta última situació, ja estaria justificat haver-ho implantat si s’assoleix una millora a nivell objectiu i, per suposat, també subjectiu.

Pel que fa a la creació del DECA, es va plantejar de manera coherent amb les directrius generals aprovades per la UPC, a més de tenir en compte criteris i aspiracions de l’entorn Camins. S’ha intentat combinar aquests dos elements de manera adequada d’acord amb les funcions que la legislació actual (LOU i Estatuts de la UPC) assigna als departaments i s’ha tingut en compte que els nous agents en la investigació són els grups de recerca. També es vol aconseguir una major eficàcia (objectius i funcions) amb una millor eficiència (recursos i procediments). En efecte, quan es va iniciar el debat sobre la reestructuració hi havia dues possibilitats: una aplicar el principi d’inèrcia i deixar-ho tot com estava i una segona consistent en intentar dissenyar un projecte nou. Perquè i per a què aquest projecte nou? Essencialment per tres motius: (1) tenir una unitat amb una estructura, un nom i unes funcions homologables a nivell internacional; (2) poder dotar les matèries del pla d’estudis d’una visió interdisciplinària i més completa, superant la visió parcial i potser esquarterada que es té quan una matèria, especialment si és tecnològica i/o de més contingut aplicat, és impartida per un únic departament “dels antics”; (3) implementar una gestió eficaç i eficient tant internament com amb la UTG de l’Àmbit de Camins, creada el febrer de 2015 i amb funcionament des de novembre del mateix any. El nou Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental és una unitat de mida “gran” i amb una certa complexitat interna, ja que s’hi apleguen com a mínim sis tradicions departamentals que, d’una manera o altra, havien assolit un cert règim permanent i un cert punt d’equilibri. Tot i que, d’alguna manera, caldrà recomençar una feina que ja s’havia fet en els departaments que va constituir la UPC l’any 1987, la nova realitat s’afronta amb il·lusió i energia renovada, ja que no només és el Departament en sí sinó el nou concepte de Federació amb l’Escola el que es posa en marxa, amb objectius clars d’excel·lència acadèmica i superació en tots els àmbits.

I ara entrem en la nova estructura: la Federació. Perquè i per a què? La resposta és senzilla: es tracta de la solució que ha semblat més natural i que sorgeix després de la creació d’un departament unificat en l’entorn Camins amb una elevada coincidència acadèmica entre les dues unitats bàsiques. Es pretén fer un pas més enllà que una simple coordinació entre un element més general, l’Escola de Camins, i la seva “ànima acadèmica”, el Departament, que conté gairebé tot el PDI que imparteix docència a l’Escola. Hi ha no pocs processos o temes que es tracten dues vegades: a la Junta de l’Escola i al Consell del DECA. Si essencialment som els mateixos (amb els matisos que tothom pot entendre) i fem les mateixes coses, perquè no anar a una incardinació estructural i operativa? I així s’ha fet, creant una “Comissió Executiva” que és la unió dels equips de direcció de les dues unitats, en els quals hi ha càrrecs compartits (com s’ha fet això es deixa a la curiositat del lector llegint el reglament de la Federació). D’altra banda s’ha definit una “Assemblea General” com la reunió conjunta dels dos òrgans de màxim nivell, en els quals cada membre exercirà el seu dret a vot perfectament identificat i sense que s’hagin de produir problemes de funcionament. Finament s’ha establert una “Comissió d’Estratègia, Planificació i Qualitat Acadèmica” amb membres externs a l’entorn Camins, és a dir, membres de la comunitat UPC i membres externs a la UPC; aquesta Comissió assessora la Comissió Executiva en els processos clau de l’activitat acadèmica, com ara titulacions, places, espais o recursos.

La nova configuració no vol ni pot ser una mena d’enroc de l’entorn Camins en ell mateix sinó una nova estructura que, en íntim contacte i col·laboració amb les persones i les estructures internes de la UPC, sigui oberta a la mateixa universitat, oberta a la societat i oberta al món per ser (en certa manera seguir sent) un agent motor de progrés científic i tecnològic al servei de la societat. La Federació té la clara i sòlida vocació de projectar-se a l’exterior a la vegada que s’ofereix cap a fora per col·laborar en tots aquells àmbits amb interès i utilitat comunes.

El temps dirà si aquesta novetat estructural ha estat un encert o no, ja que caldrà fer-ne una avaluació acurada del seu funcionament i el seu rendiment i el resultat d’aquesta avaluació permetrà treure’n conclusions. També seria interessant que des d’altres entorns de la UPC s’analitzi aquesta proposta per si els pot resultar d’utilitat, tot i que de ben segur en cada cas caldrien adaptacions ad hoc. Disposar d’una anàlisi feta des de l’exterior és molt útil i a nosaltres mateixos (entorn Camins) ens podria anar bé per fer, si és el cas, algunes modificacions per tal de millorar “l’invent” i, en sentit més ampli, contribuir a un millor funcionament de la universitat pública, com és el nostre objectiu essencial.

Evolució de les plantilles de Professorat Docent Investigador (PDI) Imprimeix aquesta informació

Inma Rodríguez

Recentment l’Observatori del Sistema Universitari (OSU) ha publicat un informe de les plantilles de personal docent e investigador (PDI) de les universitats públiques catalanes entre els cursos 2004/05 i 2014/15 on analitza les principals tendències.

Les conclusions de l’informe apunten a un decreixement de les plantilles d’un 23% en els últims 5 anys i un augment de 5 punts en la temporalitat. En el curs 2004/05 el 54% de la plantilla era estable, mentre que en el curs 2014/15 era del 49%. Les universitats catalanes superen el percentatge màxim permès de PDI temporal, que és el 40% del total del PDI. A més a més les retribucions del PDI es troben a nivells dels anys 80 i si s’analitza l’edat de la plantilla veiem que està molt envellida.

A continuació mostrem la situació de la nostra universitat.

fig1_evolpdi

Figura 1. Evolució del nombre total de PDI (blau) i nombre total de PDI dona (taronja).

La Fig.1 mostra el decreixement de la plantilla de PDI total en els últims 5 anys per a la UPC. El nombre de PDI dona ha augmentat lleugerament.

pdifunc_pdilab

Figura 2. Evolució del nombre de PDI funcionari (blau) i nombre total de PDI contractat (taronja).

 

Al curs 2004/05 el nombre de PDI funcionari era superior al de contractat. La Fig. 2 mostra la inversió d’aquesta situació per el curs 2014/15 a la nostra universitat. Els últims 5 anys l’evolució tant del PDI funcionari, com del contractat ha anat disminuint, en particular la més forta reducció és del PDI funcionari on s’han produït moltes jubilacions.

detall_-pdilab

Figura 3. Evolució del nombre de: PDI funcionari (blau), PDI contractat doctor (taronja), PDI col·laborador (gris) i Professors Associats (groc).

 

Per últim la Fig. 3 mostra el fort decreixement dels últims anys del professorat funcionari, substituït parcialment pel professorat contractat doctor i professorat associat. Malgrat l’augment del PDI contractat doctor, aquest no és suficient per a la baixada del PDI funcionari i a més a més una part de l’augment és deguda al pas de PDI col·laborador a contractat doctor. Tampoc el professor lector ha augmentat, ans al contrari, ha disminuït a un 50% del que hi havia al curs 2011/12.

 

 

Evolució de la matrícula als estudis de la UPC pel curs 2016-17 Imprimeix aquesta informació

Al consell de govern del passat 25 de setembre el vicerector de política universitària va presentar l’anàlisi de l’evolució de la demanda dels nostres estudis pels estudiants. En 2 anys, la demanda en 1ª preferència ha baixat un 7’2%. Hem passat a ser la 4ª universitat amb més demanda, darrera de la UB, la UAB i la UPF. L’oferta global és de 4910 places de grau, 3825 (77’9%) es van cobrir amb la 1ª assignació. Amb tota la matrícula de juliol i la de setembre/octubre es va arribar a 4602 (93’7%). L’actual matrícula dóna 173 places menys (-3’6%) respecte de la definitiva del curs passat. Aquest descens, a nivell de sistema català, es dóna en gairebé tots els ensenyaments tecnològics. Per exemple, la demanda en 1ª preferència i agregada a nivell català en 2 anys, ha baixat més del 25% en els àmbits d’Arquitectura, Edificació, Eng. Agroforestal, Eng. Civil, Eng. Elèctrica i Naval. Només creix, entorn del 10%, en Aeronàutica, Biotecnologia i Informàtica.

arq

Figura 1. Matricula d’estudiants de l’àmbit d’Arquitectura i Edificació

ind

Figura 2. Matricula d’estudiants de l’àmbit d’Enginyeria Industrial

civil

Figura 3. Matricula d’estudiants de l’àmbit d’Enginyeria Civil i Mineria

telecos

Figura 4. Matricula d’estudiants de l’àmbit d’Enginyeria de Telecomunicacions

Això és una notícia dolenta per a la nostra societat. Es imprescindible un esforç dels polítics per encoratjar als nostres joves a desenvolupar capacitats per treballar en la frontera del coneixement científic i tecnològic. No és un bon senyal que les titulacions més relacionades amb el sector productiu i industrial del país estiguin decreixent en la seva demanda. El preu de les matrícules i el sobreesforç en realitzar uns estudis tecnològics desencoratgen a la població de joves universitaris en un país enfocat al turisme i als serveis.

No t’ho perdis! (novembre 2016) Imprimeix aquesta informació

Turquía: decretos contra la autonomía universitaria

Los rectores serán nombrados por el presidente de la República, de entre una terna de candidatos propuestos por el YÖK (Consejo Turco de Enseñanza Superior).

Están previstos 1.267 despidos adicionales de personal académico.

La EUA (European University Association) ha hecho público un comunicado de solidaridad con las universidades turcas, a las que expresa su apoyo ante estas nuevas vulneraciones de la autonomía universitaria y de la libertad académica.

http://www.universityworldnews.com/article.php?story=20161101150420663

 

Las trabas dejan fuera de las clases a la mayoría de los refugiados universitarios en España

Son pocas las universidades españolas que han puesto en marcha planes para facilitar el acceso a las aulas de los estudiantes refugiados en España.

La ausencia de becas estatales de estudios para solicitantes de asilo limita las oportunidades de formación de los refugiados.

http://www.eldiario.es/desalambre/Refugiados-universidad_0_574292730.html

 

Siete candidatos optan a las elecciones a rector de la UB el próximo 28 de noviembre

Se trata de las elecciones con más aspirantes a rector. La primera vuelta de las elecciones se celebrará el próximo 28 de noviembre y en caso que ningún candidato obtenga la mayoría absoluta la segunda vuelta será el 1 de diciembre.

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2016/11/09/catalunya/1478718881_700043.html

Butlletí 104 (Desembre 2015) Imprimeix aquesta informació

Una (breu) aproximació a la “política universitària” del PP en la legislatura 2011-2015 Imprimeix aquesta informació

Eusebi Jarauta

Suposant, que ja és força agosarat, que el PP hagi dut a terme una acció que es pugui qualificar de “política universitària” sota la direcció del ministre-al-teclat WERT, José Ignacio, un indicador que en pot donar una certa mesura és el conjunt d’iniciatives legislatives que hagi impulsat el govern i que s’hagin concretat en reformes de la llei marc universitària estatal, que és la llei 6/2001 de 21 de desembre d’universitats. Com es recordarà aquesta llei va ser modificada sensiblement pel PSOE el 2007 mitjançant una llei d’article únic, que coneixem com la LOMLOU. És en aquest format que, llevat de lleugeres modificacions fetes pel mateix PSOE el juny de 2011, se la va trobar el nou govern del PP a finals de l’any 2011 a l’inici de la legislatura que ara acaba.

Una manera força pràctica d’analitzar aquestes modificacions és fer un recorregut pel text legislatiu mitjançant la web del BOE en l’apartat de “legislación consolidada”. Això permet veure la redacció inicial o original de cada article i veure’n cada una de les modificacions que, a més, es poden veure en el context de la llei o el decret en el qual es varen aprovar. En aquest cas, cal anar a l’enllaç https://www.boe.es /buscar/act.php?id=BOE-A-2001-24515.

Anem doncs entrant en matèria. Pregunta: quins canvis ha introduït el PP en la LOU en aquest període 2011-2015 ? Doncs la resposta és el llistat dels articles que han estat modificats:

Artículo 7. Centros y estructuras.

Artículo 8. Facultades, Escuelas Técnicas o Politécnicas Superiores y Escuelas Universitarias o Escuelas Universitarias Politécnicas.

Artículo 30 bis. Cooperación entre Universidades.

Artículo 32. Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación.

Artículo 42. Acceso a la Universidad.

Artículo 62. Concursos para el acceso a plazas de los cuerpos docentes universitarios.

Artículo 63. Movilidad del profesorado.

Artículo 64. Garantías de las pruebas.

Artículo 68. Régimen de dedicación.

Artículo 81. Programación y presupuesto.

Disposición adicional cuarta. De las Universidades de la Iglesia Católica.

És a dir: 10 articles i una disposició addicional. Vegeu l’Annex en el qual s’hi reflecteix cada una d’aquestes modificacions amb el redactat inicial de 2001 i l’actual.

I quin ha estat el sentit de les modificacions introduïdes ? Vegem-ne el contingut en cada cas.

A l’article 7 s’elimina el caràcter “presencial” dels ensenyaments en relació als elements de l’estructura i s’introdueix una clàusula de verificació per a cada un dels centres o estructures que puguin crear les universitats. No se sap què significa això ja que mai es va concretar el significat ni l’abast d’aquesta regulació.

A l’article 8 es regulen les Escoles de doctorat.

En l’article 30bis, que no existia en la llei original i va ser introduït el 2011, hi ha una modificació substancial, doncs la cooperació que inicialment es feia amb “programas y proyectos” es converteix en “enseñanzas conducentes a la obtención de títulos universitarios de carácter oficial y validez en todo el territorio nacional o programas y proyectos de excelencia internacional” que, com és obvi, no és ben bé el mateix.

A l’article 32 es crea la “Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA)” i se’n descriuen les funcions d’una manera força més detallada que en el redactat original.

A l’article 42 es modifica l’accés a la universitat (la “selectivitat”), atorgant al “gobierno” la regulació que estava en mans de de les universitats. A més s’introdueix la possibilitat d’accedir a la universitat “a partir d’una determinada edat” i superant unes proves que s’establiran reglamentàriament.

L’article 62 modifica els concursos per accedir a plaça de PDI funcionari. En concret es modifica el punt segon de l’article i s’esmenta un concepte “promoción interna” que va aixecar força expectatives en el conjunt de titulars acreditats però sembla que no es consoliden per dos motius. El primer és la política universitària del govern de Catalunya que ha expressat, sembla ser, que no autoritzarà la convocatòria de concursos de PDI funcionari sinó només de PDI laboral. El segon és que el caràcter de “interna” d’aquesta promoció es refereix al conjunt de tots els titulars d’universitat d’arreu de l’Estat, cosa que no deixa de tenir la seva (des)gràcia com a interpretació…

L’article 63 desenvolupa una possibilitat que fa un temps era prou sovint aplicada però darrerament s’havia gairebé extingit: els concursos de trasllat. Tanmateix, en un sistema universitari compartimentat (com gairebé tot el que tenim) és molt difícil que es desenvolupi aquesta possibilitat més enllà del caràcter anecdòtic.

A l’article 64 se suprimeixen els requisits de mèrits (nombre mínim de sexennis) dels membres de les comissions per a concursos de PDI funcionari.

L’article 68 introdueix matisacions en la dedicació docent del PDI funcionari, en el sentit de contemplar certes reduccions en funció dels mèrits de productivitat (recerca). Ha quedat en un no res, ja que una circular posterior al reial decret en el qual s’introduïa aquesta modificació posava per damunt els criteris de les universitats per avaluar al seu PDI, quan n’hi havia. En resum, que tampoc va tenir gaire efecte, si més no a casa nostra.

L’article 81 conté un conjunt de mesures en el marc de l’austeritat imposada a les administracions públiques i té un contingut força dur en relació als límits de dèficit, de no ultrapassar despeses i de criteris de comptabilitat analítica que les universitats han d’aplicar. ha estat sens dubte un dels articles amb major impacte en els pressupostos de les universitats públiques.

Finalment, a la disposició addicional modificada s’introdueix, com no podia ser altrament, una mesura de gràcia per a les universitats de l’església a les quals no els cal el seu reconeixement previ per llei per tal de poder iniciar la seva activitat.

Conclusió. A banda de les que cada persona en pugui extreure de la lectura d’aquest text, el resultat d’aquests quatre anys ofereix un balanç significativament pobre i decebedor per a la universitat pública.