El Congrés dels Diputats ha aprovat la Llei
orgànica de modificació de la llei orgànica d’universitats (LOMLOU), que ara ja
es tramita al Senat. Plantejada inicialment com una reforma
parcial de la llei orgànica d’universitats (LOU) per tal de resoldre ràpidament
la paràlisi creada per un sistema d’habilitació inoperant, la LOMLOU ha acabat
modificant la LOU de forma generalitzada (front als 89 articles de la LOU, la
LOMLOU en modifica o crea 70; si s’inclouen les disposicions addicionals,
transitòries i finals, les xifres anteriors augmenten fins a 129 i 107,
respectivament). Tanmateix, ni la LOU ni la LOMLOU semblen respondre a cap concepció
ben estructurada de la universitat i les seves funcions. La manca de teoria
vertebradora ha donat lloc a una proposta de modificació que no deixa intacte
gairebé cap article però amb moltes deficiències tècniques i en què, sobretot,
és difícil deduir uns propòsits clars. És una llàstima, una ocasió malmesa que
no es tornarà a presentar fins no se sap quan. I això és especialment
preocupant quan, simultàniament, s’està reformant el sistema d’ensenyaments i
títols per a la seva integració a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior
(EEES). La LOU estava basada en la desconfiança
envers la universitat pública, tant pel que fa a la seva capacitat de
progressar en la millora de la seva qualitat –com ho mostra la introducció d’un
sistema de selecció del professorat rígid i controlat externament– com pel que
fa al seu funcionament democràtic –amb la pèrdua de competències del Claustre
Universitari, el nomenament directe d’una part dels membres del Consell de
Govern pel rector, etc.–. El resultat va ser una llei que regulava les
universitats públiques de manera centralitzada i fins al darrer detall, mentre
desregulava les universitats privades. La LOMLOU aprovada pel Congrés reforma
tímidament i parcial alguns dels aspectes més negatius de la LOU, però té al
menys dos aspectes particularment preocupants: la manca d’aposta per
l’excel·lència (de fet, alguns articles propicien la mediocritat de la
universitat pública) i la desafortunada regulació del PDI, que ignora les
necessitats derivades de la implantació de l’EEES. Tampoc no resol el problema
del finançament, però això no és novetat. A continuació presentem una síntesi
telegràfica dels canvis més importants introduïts per la LOMLOU. El detall
d’aquests últims el podeu veure més avall en aquest butlletí.
Canvis principals
PDI:
Es
simplifica el procés d’avaluació externa (l’acreditació substitueix
l’habilitació).
S’extingeixen
les categories de professoratpermanent
no doctor.
Òrgans
de govern:
El Claustre Universitari recupera part del
poder perdut, perquè pot decidir si el rector o rectora l’elegeix el mateix
Claustre o la comunitat universitària i perquè pot elegir una proporció més
gran del Consell de Govern.
Es posa èmfasi en la transferència del
coneixement, concepte de fronteres poc definides a la llei, en detriment de la
recerca.
Augmenten
les competències autonòmiques, que arribaran fins a la regulació del PDI
funcionari.
Augmenten
les competències de les universitats en àmbits com la selecció de professorat i
l’organització de les seves unitats.
Es
desregulen diversos aspectes, el més rellevant dels quals és, probablement, la
desaparició del catàleg de títols i la seva substitució per un registre.
S’introdueixen
més exigències a les universitatprivades, tant pel que fa a la seva qualitat com al seu funcionament.
En resum, tot i que algunes línies de la
reforma resulten clares, hi manca un projecte global que es basi en una anàlisi
de la funció de la universitat en els propers anys, i es percep una manca d’aposta
per l’excel·lència de la universitat pública. En particular, pel que fa a la
docència, no existeix un disseny d’universitat que tingui per objectiu la
necessària compaginació de massificació i excel·lència, ni es preveuen els
canvis necessaris en el PDI, derivats de l’EEES. Quant a la recerca i la
transferència, tot i les declaracions de bones intencions, es troben a faltar
idees clares sobre què és la transferència i quina relació ha de tenir amb la
recerca, així com un plantejament que permeti reforçar i millorar la recerca.
Què cal fer ara?
En primer lloc, cal que tothom, i la UPC en
particular, reivindiqui amb força que la LOMLOU es modifiqui, limitadament, al
Senat en les tres direccions següents: Qualitat i excel·lència. En aquest sentit, hi ha diverses reivindicacions a fer, com ara el
retorn de l’objectiu d’excel·lència en la recerca de la LOU, avui
substituïta la LOMLOU, o el retorn de
la prioritat del PDI doctor a l’elecció de la direcció dels centres docents
(prevista a la LOU). Però sens dubte la més rellevant és la necessitat de
passar de les universitats a l’Administració l'obligació d'assegurar la
compatibilitat entre treball i estudi, via recursos addicionals a les
universitats, i no pas, com planteja la LOMLOU, a través de l’estudi a temps
parcial; o millor, assegurar la igualtat d’oportunitats en l’accés als estudis
universitaris a temps complet mitjançant un sistema de beques correcte. Reivindicació del PDI contractat. La llei preveu disposicions transitòries
per a les persones que es troben en places dels cossos de PDI funcionari que
s’extingeixen (TEU i CEU), però també ha de preveure mesures anàlogues per a
les que es troben en places de PDI contractat en la mateixa situació d’extinció
(professorat col·laborador). Així mateix, cal la creació d'assistents de
docència, temporals, com a element necessari per a l'EEES, per evitar que
s’acabin creant sota formes precàries de vinculació a la universitat.
Finalment, cal reivindicar per al PDI contractat permanent els mateixos drets de
representació, participació i accés als òrgans de govern que s’atorguen al PDI
funcionari. Coherència. D’entre les moltes petites i grans incoherències de la LOMLOU
aprovada pel Congrés, la més sagnant és, probablement, la del pes diferent dels
diversos col·lectius a l’elecció de rector, segons es faci per sufragi
universal o pel claustre. Cal reivindicar que a tot el text de la llei, i no
sols en alguns punts, el 51% de PDI funcionari doctor es substitueixi pel 51%
de PDI permanent doctor. En segon lloc, i no menys important, la UPC
s’ha de mostrar activa també pel que fa a la política interna: Convocatòria de places. Cal que la UPC aprovi urgentment una darrera convocatòria de places
de professorat col·laborador que permeti l’estabilització del professorat de la
UPC avaluat positivament i que ha obtingut l’acreditació per part de l’ANECA o
l’AQU els darrers mesos.