Arriba la reforma universitària!Imprimeix aquesta informació

La reforma universitària del ministre Wert està en marxa. Tots els indicis apunten que aquest cop no es preveu l’elaboració i aprovació d’una nova llei, per a la qual probablement ja no hi ha temps en aquesta legislatura, sinó d’un reguitzell de decrets llei i de decrets.

La reforma abasta diversos aspectes molt rellevants, particularment:

  • l’accés de l’estudiantat (preus i proves d’accés),
  • el professorat (acreditació i dedicació),
  • el personal en general (congelació de plantilles, reduccions salarials i d’altres drets),
  • la regulació dels estudis (durada, entre d’altres).

Aquests són tan sols els aspectes més destacats, entre un munt d’altres detalls normatius concrets de més o menys importància.

Si esteu interessats en els temes relatius a professorat, us recomanem que llegiu l’article que hi està específicament dedicat.

De fet, es pot dir que la reforma va començar el 2012, amb el decret-llei del mes d’abril.

Cal saber que un decret-llei és una manera de modificar o crear una llei (en aquest cas, la Ley Orgánica de Universidades, LOU) per motius d’extraordinària i urgent necessitat (Constitució Espanyola, article 86), sense que el Congrés dels Diputats i el Senat puguin fer res més que acceptar-lo i rebutjar-lo en la seva integritat, sense introduir-hi esmenes. És una manera de legislar de la qual se n’ha fet un ús inequívocament abusiu darrerament (només cal recordar els decrets-llei de retallades salarials del 2010, de congelació de plantilles i sous de 2011 i de retallada de drets de 2012).

El decret-llei d’abril de 2012 va introduir a la LOU dues modificacions molt importants:

  • Un nou sistema de preus que ha donat lloc a uns augments molt importants, que situen Espanya i, particularment, Catalunya, en el reduït grup dels països d’Europa on els estudis universitaris són més cars.
  • Un nou règim de dedicació del professorat, segons el qual la dedicació a la docència depèn del nombre de sexennis i la categoria.

Cal tenir en compte que, abans del decret-llei, cap d’aquests dos aspectes no es regulaven per llei, sinó que es podien modificar amb facilitat a través de disposicions normatives de rang inferior (decrets).

Simultàniament amb l’augment de preus, el mes de juny del mateix any 2012, un decret ministerial va endurir les condicions per obtenir i renovar les beques de suport a l’estudi.

Un altre canvi substancial es va produir al desembre de 2013: la Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa (LOMCE) va eliminar les Proves d’Accés a la Universitat (PAU, col·loquialment conegudes com proves de selectivitat) i va deixar en mans de les universitats els criteris d’admissió dels estudiants amb títol de batxillerat o de cicles formatius de grau superior, així com els que accedeixen per altres vies als estudis de grau. El nou sistema d’accés ha estat regulat per un decret publicat aquest mateix juny.

Quant als estudis, el govern ha publicat diversos decrets de modificació de la normativa que els regula (juliol 2013, febrer 2014). Tanmateix, ara es proposa dur a terme una reforma més substancial. En primer lloc, al juliol ha publicat un decret que regula les pràctiques d’estudiants a través dels convenis de cooperació educativa. En essència, elimina el requisit d’haver superat el 50% dels crèdits i afegeix un grapat de regulacions dels procediments, les tutories, els informes i altres aspectes relacionats amb les pràctiques externes de l’estudiant. Però el més rellevant és un dels projectes de decrets presentats als òrgans de consulta aquest juliol. Les característiques destacades de la proposta són tres:

  • Tant en la redacció dels plans d’estudis com en la seva verificació per part de les agències d’avaluació (ANECA, AQU), prevaldrien els continguts generalistes en els estudis de grau i els especialitzats en els estudis de màster (ara no s’especifica).
  • Els plans d’estudis dels graus podrien tenir entre 180 i 240 crèdits (ara 240), excepte si els estudis habiliten per a l’exercici d’activitats professionals regulades, cas en el qual la durada seria la que estableixi la regulació específica, o si existeixen normes de dret europeu diferents.
  • S’introdueix un nou sistema d’acreditació dels centres docents. Aquesta acreditació s’haurà de renovar cada 5 anys. L’obtenció i la renovació d’aquesta acreditació comportarà de manera automàtica la renovació de l’acreditació dels títols oficials verificats que el centre docent imparteix.

Aquesta proposta de desregulació dels estudis s’afegeix a la que ja es va produir l’any 2007, amb la desaparició del catàleg de títols oficials, que va ser substituït per un registre on cada universitat inscriu els títols que crea i que l’ANECA verifica. La desaparició del catàleg ha produït la proliferació de títols de grau (més estesa a les universitats privades que a les púbiques), fins al punt que costa qualificar d’universitaris alguns dels nous títols els quals, en molts casos, són molt més especialitzats del que seria raonable per al nivell de grau. La proposta actual del ministeri desregularia la durada dels estudis i representaria un pas més en aquest procés pel qual l’estat es va desentenent dels estudis universitaris per deixar-los al “lliure mercat”.

Pel que se’n sap, la reforma universitària es completaria amb més canvis en temes de professorat (vegeu-ne aquí els detalls) i en la modificació dels requisits per a l’autorització d’universitats, que afectaria principalment les universitats privades.

Una de freda i una de calenta en aquest darrer tema. D’acord amb el projecte del ministeri, per autoritzar la creació d’una universitat ja no caldria que aquesta oferís al menys una titulació científica o tècnica. D’altra banda, però, caldria que oferís estudis de doctorat. Semblantment, altres requisits de qualitat augmentarien (per exemple, les instal·lacions o el percentatge de professorat doctor) i d’altres disminuirien (per exemple, la proporció de professorat a temps complet). Amb aquests nous criteris, algunes de les universitats privades actualment existents es trobarien fora de la llei. En canvi, les universitats privades no presencials quedarien sorprenentment poc regulades.

Aquest mes de setembre està previst que segueixin les reunions del ministeri amb els rectors sobre aquestes reformes. Caldrà seguir de prop els esdeveniments per veure com es van concretant.