Una (breu) aproximació a la “política universitària” del PP en la legislatura 2011-2015Imprimeix aquesta informació

Eusebi Jarauta

Suposant, que ja és força agosarat, que el PP hagi dut a terme una acció que es pugui qualificar de “política universitària” sota la direcció del ministre-al-teclat WERT, José Ignacio, un indicador que en pot donar una certa mesura és el conjunt d’iniciatives legislatives que hagi impulsat el govern i que s’hagin concretat en reformes de la llei marc universitària estatal, que és la llei 6/2001 de 21 de desembre d’universitats. Com es recordarà aquesta llei va ser modificada sensiblement pel PSOE el 2007 mitjançant una llei d’article únic, que coneixem com la LOMLOU. És en aquest format que, llevat de lleugeres modificacions fetes pel mateix PSOE el juny de 2011, se la va trobar el nou govern del PP a finals de l’any 2011 a l’inici de la legislatura que ara acaba.

Una manera força pràctica d’analitzar aquestes modificacions és fer un recorregut pel text legislatiu mitjançant la web del BOE en l’apartat de “legislación consolidada”. Això permet veure la redacció inicial o original de cada article i veure’n cada una de les modificacions que, a més, es poden veure en el context de la llei o el decret en el qual es varen aprovar. En aquest cas, cal anar a l’enllaç https://www.boe.es /buscar/act.php?id=BOE-A-2001-24515.

Anem doncs entrant en matèria. Pregunta: quins canvis ha introduït el PP en la LOU en aquest període 2011-2015 ? Doncs la resposta és el llistat dels articles que han estat modificats:

Artículo 7. Centros y estructuras.

Artículo 8. Facultades, Escuelas Técnicas o Politécnicas Superiores y Escuelas Universitarias o Escuelas Universitarias Politécnicas.

Artículo 30 bis. Cooperación entre Universidades.

Artículo 32. Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación.

Artículo 42. Acceso a la Universidad.

Artículo 62. Concursos para el acceso a plazas de los cuerpos docentes universitarios.

Artículo 63. Movilidad del profesorado.

Artículo 64. Garantías de las pruebas.

Artículo 68. Régimen de dedicación.

Artículo 81. Programación y presupuesto.

Disposición adicional cuarta. De las Universidades de la Iglesia Católica.

És a dir: 10 articles i una disposició addicional. Vegeu l’Annex en el qual s’hi reflecteix cada una d’aquestes modificacions amb el redactat inicial de 2001 i l’actual.

I quin ha estat el sentit de les modificacions introduïdes ? Vegem-ne el contingut en cada cas.

A l’article 7 s’elimina el caràcter “presencial” dels ensenyaments en relació als elements de l’estructura i s’introdueix una clàusula de verificació per a cada un dels centres o estructures que puguin crear les universitats. No se sap què significa això ja que mai es va concretar el significat ni l’abast d’aquesta regulació.

A l’article 8 es regulen les Escoles de doctorat.

En l’article 30bis, que no existia en la llei original i va ser introduït el 2011, hi ha una modificació substancial, doncs la cooperació que inicialment es feia amb “programas y proyectos” es converteix en “enseñanzas conducentes a la obtención de títulos universitarios de carácter oficial y validez en todo el territorio nacional o programas y proyectos de excelencia internacional” que, com és obvi, no és ben bé el mateix.

A l’article 32 es crea la “Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA)” i se’n descriuen les funcions d’una manera força més detallada que en el redactat original.

A l’article 42 es modifica l’accés a la universitat (la “selectivitat”), atorgant al “gobierno” la regulació que estava en mans de de les universitats. A més s’introdueix la possibilitat d’accedir a la universitat “a partir d’una determinada edat” i superant unes proves que s’establiran reglamentàriament.

L’article 62 modifica els concursos per accedir a plaça de PDI funcionari. En concret es modifica el punt segon de l’article i s’esmenta un concepte “promoción interna” que va aixecar força expectatives en el conjunt de titulars acreditats però sembla que no es consoliden per dos motius. El primer és la política universitària del govern de Catalunya que ha expressat, sembla ser, que no autoritzarà la convocatòria de concursos de PDI funcionari sinó només de PDI laboral. El segon és que el caràcter de “interna” d’aquesta promoció es refereix al conjunt de tots els titulars d’universitat d’arreu de l’Estat, cosa que no deixa de tenir la seva (des)gràcia com a interpretació…

L’article 63 desenvolupa una possibilitat que fa un temps era prou sovint aplicada però darrerament s’havia gairebé extingit: els concursos de trasllat. Tanmateix, en un sistema universitari compartimentat (com gairebé tot el que tenim) és molt difícil que es desenvolupi aquesta possibilitat més enllà del caràcter anecdòtic.

A l’article 64 se suprimeixen els requisits de mèrits (nombre mínim de sexennis) dels membres de les comissions per a concursos de PDI funcionari.

L’article 68 introdueix matisacions en la dedicació docent del PDI funcionari, en el sentit de contemplar certes reduccions en funció dels mèrits de productivitat (recerca). Ha quedat en un no res, ja que una circular posterior al reial decret en el qual s’introduïa aquesta modificació posava per damunt els criteris de les universitats per avaluar al seu PDI, quan n’hi havia. En resum, que tampoc va tenir gaire efecte, si més no a casa nostra.

L’article 81 conté un conjunt de mesures en el marc de l’austeritat imposada a les administracions públiques i té un contingut força dur en relació als límits de dèficit, de no ultrapassar despeses i de criteris de comptabilitat analítica que les universitats han d’aplicar. ha estat sens dubte un dels articles amb major impacte en els pressupostos de les universitats públiques.

Finalment, a la disposició addicional modificada s’introdueix, com no podia ser altrament, una mesura de gràcia per a les universitats de l’església a les quals no els cal el seu reconeixement previ per llei per tal de poder iniciar la seva activitat.

Conclusió. A banda de les que cada persona en pugui extreure de la lectura d’aquest text, el resultat d’aquests quatre anys ofereix un balanç significativament pobre i decebedor per a la universitat pública.

Deixa un comentari