Els tractats de lliure comerçImprimeix aquesta informació

Francisco Morillas (Per la Pública)

El 29 de març el Consell de Govern de la UPC es va posicionar davant les negociacions sobre els acords de la Unió Europea i els Estats Units en matèria de liberalització de comerç i inversions, demanant una moratòria en la negociació i aprovació. (1)

El consens polític entre les principals forces polítiques i governs europeus en torn a aquest projecte de tractat comercial s’està trencant progressivament, en mans d’una opinió pública cada vegada més alerta i crítica. El 24 d’octubre (2) la regió de Valònia es va ratificar en la negativa de signar el TLC amb el Canadà (CETA) adduint manca de transparència i serietat i demanant respecte a la democràcia. Però, pocs dies després van anunciar el seu desbloqueig fent palès les fortes pressions a les que han sigut sotmesos. (3)

En aquest aspecte, el procés poc democràtic (4), la falta de transparència (5) i la celeritat amb la que es volen aprovar els tractats ens alerta dels possibles perills que poden comportar cadascun dels tractats en negociació.

Podem tenir en compte el precedent del Tractat de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord (NAFTA). El NAFTA va reduir dràsticament els aranzels sobre el comerç i les inversions en Mèxic, Canada i EEUU; però no ha facilitat la convergència entre Mèxic i EEUU. La forta entrada de productes alimentaris subvencionats per l’estat federal d’EEUU ha contribuït a la fallida de l’economia rural de Mèxic. Cal, per tant, anar en compte en la signatura d’aquests tractats.

Davant la conjuntura actual ens cal com a comunitat universitària un estudi acurat i desapassionat del que ens pot representar l’aprovació i signatura de cadascun d’aquests tractats. Per ser concisos podem detallar alguns perills que ens han de tenir alerta:

  • L’obertura de la contractació pública a les empreses multinacionals i estrangeres i els processos de privatització dels serveis públics. Introducció del concepte de llistes negatives que obliguen a les parts a introduir les àrees que queden fora del tractat.
  • La irreversibilitat en la presa de decisions. Arbitratges amb sistemes de indemnitzacions desorbitats. Lucre cessant.
  • Les conseqüències de la lliure circulació de serveis sobre els drets dels treballadors. L’anomenat Mode 4 de l’acord general de comerç de serveis (GATS) que fa referència a la prestació de serveis mitjançant la presència temporal de persones a un país estranger. (6)
  • El perill de tenir els drets laborals “a la americana” en base al concepte de “cooperació reguladora”. Els EEUU no han ratificat molts dels convenis de la OIT (Organització Internacional del Treball).
  • La sobreprotecció dels inversors per sobre dels diferents governs i institucions mitjançant el ISDS (arbitratge de diferències estat-inversor) i la variant ICS (sistema judicial d’inversions).
  • El TISA (Acord Sobre Comerç de Serveis) com a mecanisme progressiu de privatització de serveis públics. (7)
  • Els problemes mediambientals i de salut (8) que es poden derivar, en especial en el sector agroalimentari (fracking, organismes modificats genèticament, hormones, etc).
  • Aplicació de patents que restringeixin l’aplicació de software lliure. (9)
  • Blindar el deute públic exigint el pagament total tant si aquest és legítim com si no ho és.

És fonamental i és el nostre dret estar ben informats i conèixer els riscos que comporten aquests tractats, les regulacions i les desregulacions que es fan a tots els nivells, tant local, regional/autonòmic, estatal, supranacional (UE) i internacional (TLC).

És necessària doncs una moratòria i altres vies de negociació. S’ha d’exigir que qualsevol negociació es porti a terme amb transparència, tenint en compte la opinió de tota la societat civil i els seus drets ja sigui com consumidors o com treballadors.

Però, atesa la naturalesa de aquests tractats, el més convenient per a les poblacions dels diferents països implicats és la seva derogació total i demanar la renúncia a intentar-ho per qualsevol altre medi.

Referències:

1.http://www.upc.edu/saladepremsa/al-dia/mes-noticies/posicionament-de-la-upc-respecte-dels-tractats-internacionals-de-lliure-comerc-ttip-ceta-i-tisa?set_language=es

2.http://www.publico.es/internacional/belgas-llegan-acuerdo-desbloquear-ceta.html

3.http://www.lavanguardia.com/internacional/20161024/411282842933/union-europea-canada-firmar-acuerdo-comercial.html

4.http://www.noalttip.org/los-lobbies-copan-las-reuniones-con-la-comision-europea-en-torno-al-ttip/

5.http://www.publico.es/internacional/eeuu-negocia-secreto-acuerdo-comercial.html

6. A. Guamán Hernández. La política comercial de la UE y su impacto en los derechos laborales: una aproximación a los posibles efectos de la firma del TTIP y del CETA. Vol. 6 (3) 2016.

7.http://www.noalttip.org/el-tisa-frente-a-los-servicios-publicos/

8.http://kaosenlared.net/nuevo-informe-sobre-los-impactos-negativos-del-ttip-en-el-sector-agroalimentario-en-el-estado-espanol

9.http://democraticbytes.blogspot.com.es/2016/03/patentes-de-software-y-el-ttip.html

Bibliografia:

“Una OTAN de la economía”. Numero 8 de “Punto de Vista” de Le Monde Diplomatique.
“TTIP. El asalto de las multinacionales a la democracia”. Adoración Guamán. Akal.
“TTIP. La gran amenaza del capital”. Jorge Alcázar González. Foca.

Deixa un comentari