Reconfiguració estructural de l’entorn de camins (Escola i Departament): un model per a la millora de la qualitat acadèmica i de l’eficàcia i eficiència de la gestióImprimeix aquesta informació

Eusebi Jarauta

El 8 d’octubre de 2015 el Consell de Govern de la UPC donava llum verda a la creació de quatre nous departaments, un dels quals el d’Enginyeria Civil i Ambiental (DECA) com a resultat de la fusió de sis departaments o parts de departaments anteriors. Culminava en aquest cas un procés de canvis que s’havia iniciat poc més d’un any abans per part dels departaments de l’entorn Camins, en el marc de la reestructuració departamental promoguda per l’equip de govern de la UPC i avalada pel Claustre Universitari.

El nou DECA va iniciar doncs el seu camí amb dos objectius ben definits:

  • En primer lloc, redactar un reglament de funcionament que permetés l’elecció d’un nou director/a en un termini no superior a un any. Aquest objectiu s’ha complert amb l’aprovació del nou reglament pel Consell de Govern el dia 19 de juliol i l’elecció el dia 14 de setembre d’Alejandro Josa com a director (ja ho era per designació del rector).
  • En segon lloc, elaborar una proposta d’aplicació de la possibilitat que contemplen els Estatuts de la UPC (article 19) de constituir Federacions d’unitats estructurals “per coordinar i potenciar l’activitat acadèmica i per utilitzar d’una manera adient els recursos”. Aquest objectiu s’ha complert el mateix dia 19 de juliol amb l’aprovació pel Consell de Govern de la Federació “UPC-Camins-BarcelonaTECH” entre l’Escola de Camins i el Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental.

Els documents són públics i estan a disposició dels membres de la comunitat universitària mitjançant el Butlletí que recull els acords del Consell de Govern i del Consell Social. No es tracta d’una lectura apassionant ni entretinguda, naturalment, però una ullada encara que sigui en diagonal posa de manifest la concreció dels objectius esmentats i de l’arquitectura reglamentària que s’ha aplicat per tal de, sent fidels a les lleis i estatuts, permetre opcions imaginatives per concretar la nova estructura.

Què es vol aconseguir amb tot plegat ? Quins avantatges i quins inconvenients pot tenir per als protagonistes i per al conjunt de la UPC en general ? És important explicitar-ho i pensar-hi, ja que com a part d’una institució pública li correspon ser avaluada i retre comptes i, d’altra banda, seria convenient veure si es tracta d’un model vàlid per aplicar en altres indrets o, al contrari, ni és vàlid o només ho és en aquest cas particular. Val a dir que, en aquesta última situació, ja estaria justificat haver-ho implantat si s’assoleix una millora a nivell objectiu i, per suposat, també subjectiu.

Pel que fa a la creació del DECA, es va plantejar de manera coherent amb les directrius generals aprovades per la UPC, a més de tenir en compte criteris i aspiracions de l’entorn Camins. S’ha intentat combinar aquests dos elements de manera adequada d’acord amb les funcions que la legislació actual (LOU i Estatuts de la UPC) assigna als departaments i s’ha tingut en compte que els nous agents en la investigació són els grups de recerca. També es vol aconseguir una major eficàcia (objectius i funcions) amb una millor eficiència (recursos i procediments). En efecte, quan es va iniciar el debat sobre la reestructuració hi havia dues possibilitats: una aplicar el principi d’inèrcia i deixar-ho tot com estava i una segona consistent en intentar dissenyar un projecte nou. Perquè i per a què aquest projecte nou? Essencialment per tres motius: (1) tenir una unitat amb una estructura, un nom i unes funcions homologables a nivell internacional; (2) poder dotar les matèries del pla d’estudis d’una visió interdisciplinària i més completa, superant la visió parcial i potser esquarterada que es té quan una matèria, especialment si és tecnològica i/o de més contingut aplicat, és impartida per un únic departament “dels antics”; (3) implementar una gestió eficaç i eficient tant internament com amb la UTG de l’Àmbit de Camins, creada el febrer de 2015 i amb funcionament des de novembre del mateix any. El nou Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental és una unitat de mida “gran” i amb una certa complexitat interna, ja que s’hi apleguen com a mínim sis tradicions departamentals que, d’una manera o altra, havien assolit un cert règim permanent i un cert punt d’equilibri. Tot i que, d’alguna manera, caldrà recomençar una feina que ja s’havia fet en els departaments que va constituir la UPC l’any 1987, la nova realitat s’afronta amb il·lusió i energia renovada, ja que no només és el Departament en sí sinó el nou concepte de Federació amb l’Escola el que es posa en marxa, amb objectius clars d’excel·lència acadèmica i superació en tots els àmbits.

I ara entrem en la nova estructura: la Federació. Perquè i per a què? La resposta és senzilla: es tracta de la solució que ha semblat més natural i que sorgeix després de la creació d’un departament unificat en l’entorn Camins amb una elevada coincidència acadèmica entre les dues unitats bàsiques. Es pretén fer un pas més enllà que una simple coordinació entre un element més general, l’Escola de Camins, i la seva “ànima acadèmica”, el Departament, que conté gairebé tot el PDI que imparteix docència a l’Escola. Hi ha no pocs processos o temes que es tracten dues vegades: a la Junta de l’Escola i al Consell del DECA. Si essencialment som els mateixos (amb els matisos que tothom pot entendre) i fem les mateixes coses, perquè no anar a una incardinació estructural i operativa? I així s’ha fet, creant una “Comissió Executiva” que és la unió dels equips de direcció de les dues unitats, en els quals hi ha càrrecs compartits (com s’ha fet això es deixa a la curiositat del lector llegint el reglament de la Federació). D’altra banda s’ha definit una “Assemblea General” com la reunió conjunta dels dos òrgans de màxim nivell, en els quals cada membre exercirà el seu dret a vot perfectament identificat i sense que s’hagin de produir problemes de funcionament. Finament s’ha establert una “Comissió d’Estratègia, Planificació i Qualitat Acadèmica” amb membres externs a l’entorn Camins, és a dir, membres de la comunitat UPC i membres externs a la UPC; aquesta Comissió assessora la Comissió Executiva en els processos clau de l’activitat acadèmica, com ara titulacions, places, espais o recursos.

La nova configuració no vol ni pot ser una mena d’enroc de l’entorn Camins en ell mateix sinó una nova estructura que, en íntim contacte i col·laboració amb les persones i les estructures internes de la UPC, sigui oberta a la mateixa universitat, oberta a la societat i oberta al món per ser (en certa manera seguir sent) un agent motor de progrés científic i tecnològic al servei de la societat. La Federació té la clara i sòlida vocació de projectar-se a l’exterior a la vegada que s’ofereix cap a fora per col·laborar en tots aquells àmbits amb interès i utilitat comunes.

El temps dirà si aquesta novetat estructural ha estat un encert o no, ja que caldrà fer-ne una avaluació acurada del seu funcionament i el seu rendiment i el resultat d’aquesta avaluació permetrà treure’n conclusions. També seria interessant que des d’altres entorns de la UPC s’analitzi aquesta proposta per si els pot resultar d’utilitat, tot i que de ben segur en cada cas caldrien adaptacions ad hoc. Disposar d’una anàlisi feta des de l’exterior és molt útil i a nosaltres mateixos (entorn Camins) ens podria anar bé per fer, si és el cas, algunes modificacions per tal de millorar “l’invent” i, en sentit més ampli, contribuir a un millor funcionament de la universitat pública, com és el nostre objectiu essencial.

Deixa un comentari