UpiC

Al darrer butlletí, fèiem referència a l’Informe 22/2011de la Sindicatura de Comptes relatiu a l’exercici finalitzat el 31 d’agost de 2009 de la Fundació Politècnica de Catalunya.

En paral·lel, quatre membres del Consell de Govern de la UPC van adreçar un seguit de preguntes al rector sobre la mateixa qüestió. A la sessió de juliol del Consell de Govern hi va comparèixer qui fins l’estiu ha estat director de la FPC, el professor Joaquim Olivé Duran. És d’agrair l’actitud del professor Olivé de donar explicacions i aportar nombrosa documentació. Tanmateix, algunes de les preguntes van quedar sense resposta perquè qui les podia contestar, el rector i president del Patronat de la FPC, no ho va fer.

Dit sigui de passada, sorprèn que, malgrat que a la remodelació del Consell de Direcció del juliol passat es va crear un vicerectorat de Formació Permanent, la baixa del professor Olivé s’ha cobert tanmateix amb el nomenament d’un nou director de la FPC.

Els punts que ens semblen més importants de la informació aportada per l’ex-director de la Fundació són els següents:

• L’acord fundacional de la FPC (de l’any 1994 i vigent fins el 2009) preveia dues tipologies de programes. En una d’elles, “la planificació i l’aplicació de les despeses del programa les decideix el professor, a excepció de les despeses generals [...]; el resultat econòmic del programa està a disposició del professor; l’FPC no elabora ni coneix el pressupost de despeses del programa”. És a dir, el responsable del programa tenia mans lliures per disposar com volgués dels ingressos obtinguts, i això explica com ha estat possible que recursos generats per les activitats de formació permanent s’hagin destinat a despeses de caràcter particular. Actualment, aquesta modalitat ja no està vigent.
• El trasllat de la FPC, des del Vèrtex a la nova ubicació al 22@ fou una iniciativa de la UPC, no de la Fundació.
• La FPC va enviar, el febrer de 2012, una proposta per renovar de contracte-programa amb la UPC (pendent des de 2005). La UPC no hi ha respost fins al mes de juliol.
• La FPC, des de l’exercici 2000-2001, ha tingut resultats positius en tots els exercicis menys un. Com a mínim un 50% d’aquests resultats ha revertit a la UPC i fins i tot en algunes ocasions s’ha abonat amb antelació a la data obligada, per ajudar a alleujar les tensions de tresoreria de la Universitat.
• El total aportat per la Fundació a la UPC, al llarg de tots aquests anys no ha estat gaire superior al milió d’euros. En el mateix temps, la quantitat satisfeta per la FPC a nòmines de professorat de la UPC en concepte de docència ha estat de gairebé 28 milions d’euros.
• La plantilla de la FPC ha passat de 104 persones al final de l’exercici 2008-2009 a 74 en l’actualitat. Des de l’inici de la crisi, el nombre d’estudiants s’ha reduït a menys de la meitat i els ingressos, en més d’un 37%.
• El professorat universitari representa aproximadament un 25% del conjunt del professorat de la Fundació i els titulats per la UPC, entre el conjunt dels estudiants, una proporció similar.

Des del punt de vista de la UPC, i un cop s’han eradicat les irregularitats més flagrants que denunciava l’informe de la Sindicatura, el que ens sembla més preocupant de tot plegat és que:

• En tractar-se d’una activitat no subvencionada i adreçada a professionals, la formació permanent hauria de tenir una rendibilitat significativa per a la UPC. En canvi, la FPC, des de la seva creació ha representat un cost per a la Universitat, ja que els resultats transferits són clarament molt inferiors al cost de l’ús, per part de la Fundació i sense contraprestació econòmica, d’una part del Vèrtex fins 2008 (cosa que ha implicat que la UPC llogués locals en altres edificis) i al pagament, per la UPC, des de 2008, del lloguer de l’edifici del carrer Badajoz (de l’ordre d’uns 2,5 milions d’euros) i de l’amortització de les obres (que tingueren un cost d’1 milió d’euros).
• Al llarg d’aquests anys, una part del PDI ha pogut obtenir, com a resultat de col·laborar amb la FPC, unes retribucions complementàries significatives. No queda clar, però, que aquestes retribucions només siguin percebudes pel PDI que fa la docència regular a què està obligat.
• El trasllat, el 2008, la FPC al 22@ fou una decisió equivocada, pròpia dels anys d’expansió econòmica, però no de la crisi que s’estava covant i que va esclatar el mateix any 2008. Que la UPC estigui obligada, pel contracte de lloguer que va signar, a mantenir-lo un mínim de deu anys, sembla un error de gran magnitud. (Cal dir que l’ex-director de la Fundació va explicar que havia aconseguit una rebaixa substancial del preu del lloguer).
• Al nou contracte-programa (finalment aprovat a la mateixa sessió del Consell de Govern, amb 24 vots a favor, 5 en contra i 6 en blanc) s’hi especifica que la FPC es farà càrrec del 50% del lloguer de l’edifici. Per tant, en comptes de ser una font d’ingressos per a la UPC, les activitats de formació permanent seguiran implicant una despesa neta.

Per acabar, si resulta que la UPC ha ignorat durant un bon grapat d’anys allò què s’esdevenia a la FPC, convé preguntar-se si és suficient el control que la Universitat exerceix sobre la resta d’entitats del Grup UPC: UPCNET, la Fundació CIM, la Fundació Centre d’Innovació i Tecnologia, el Parc Mediterrani de la Tecnologia i el Parc UPC. Podem confiar que en cap d’aquestes unitats no s’hi produeixen irregularitats? Quin profit o cost tenen per a la UPC? I, si bona part de les antigues irregularitats a la Fundació eren degudes a la possibilitat de carregar despeses personals a comptes lligats a programes però controlats directament pel seu responsable, es pot garantir que no ha estat possible fer un mal ús dels comptes de serveis del CTT?

Editorial

La Fundació Politècnica de Catalunya (FPC) va ser creada per la UPC l’any 1994, formalment en acceptar l’encàrrec que li van formular la Fundació BBVA, “la Caixa”, la Fundació Catalana de Gas i Catalana de Gas SDG-SA, amb l’objectiu de canalitzar les activitats de formació permanent en què participi el personal de la UPC, tant a iniciativa pròpia, de les unitats de la Universitat o d’empreses i institucions externes.

L’estiu de 2011 la Sindicatura de Comptes de Catalunya ha publicat un informe sobre l’exercici 2008-2009 de la FPC del qual es desprèn que:

• Malgrat que els cursos han de ser viables econòmicament i que la Fundació s’ha d’autofinançar, el resultat obtingut mostra que un nombre significatiu de les activitats realitzades no han complert el principi de viabilitat econòmica i és qüestionable que la Fundació s’autofinanci.
• La UPC assumeix el cost del lloguer de l’edifici de la FPC al barri 22@, des que s’hi va traslladar l’any 2008 i durant 20 anys (10 de compliment obligatori). No s’ha complert l’acord del Consell Social pel qual la FPC aniria assumint el cost del lloguer, de manera que el 2012 en cobrís el 50%.
• La UPC també assumeix el cost de les obres d’adequació de l’edifici, que ha d’abonar en un termini de 10 anys, amb els interessos corresponents.
• Es detecta una manca de control generalitzada dels cursos que s’ofereixen: sovint no disposen de memòria ni estudi de viabilitat, els preus no són aprovats per qui ho ha de fer (Consell Social) i hi ha arbitrarietats amb els descomptes. A més, es computen despeses privades d’algunes de les persones que en són responsables com a despeses associades a la impartició del curs, no es cobra l’overhead establert sobre les nòmines del professorat que participa als cursos, no hi ha cap criteri per determinar els honoraris per la direcció de cursos, etc.
• Hi ha diverses irregularitats en l’àmbit de personal: no s’aprova la plantilla ni les seves modificacions, es concedeixen complements per objectius de manera irregular, es subscriuen pòlisses d’assegurança i assistència mèdica per a personal directiu amb caràcter de retribució indirecta, la remuneració del director va a càrrec de la UPC, etc.
• S’han fet contractacions externes sense atenir-se a la legislació, tant en àmbits generals de la FPC com dins d’alguns cursos.
• El darrer contracte programa (que regeix les relacions FPC – UPC) va expirar el 2005 i no s’ha renovat.

Del conjunt del document es desprèn una imatge de desgavell en la gestió, il·legalitats en l’ús dels recursos, violació sistemàtica de la normativa… davant la impavidesa o complicitat dels òrgans de govern de la Fundació, per no parlar de la responsabilitat del seu director. Tot plegat dibuixa una Fundació incapaç de garantir una correcta gestió i control de les seves activitats, que costa molts diners a la UPC -i això resulta especialment greu en la situació actual-, en benefici d’algunes de les persones que hi treballen i d’un grup de professorat que, en carregar despeses personals com costos associats als cursos, incrementa el seu sou de manera irregular i lliure d’impostos. Malgrat que s’afirma que algunes d’aquestes irregularitats s’han anat corregint posteriorment a la publicació de l’informe de la Sindicatura, creiem que el que pertoca ara és:

• Exigir responsabilitats a les persones que són responsables d’aquesta situació indigna.
• Investigar com és possible que hagin fallat els mecanismes de control que haurien d’haver evitat el seguit d’irregularitats, tant els interns de la FPC (direcció, Patronat), com per part del Consell Social i dels òrgans de govern de la Universitat.
• Encarregar la formació permanent de la UPC als seus centres docents, perquè són les unitats adequades i amb expertesa en l’àmbit docent i disposen, igualment, de contactes amb el món de l’empresa.

La Sindicatura també ha fet informes sobre la gestió de la UPC. Aquests posen de manifest que a la Universitat, malgrat haver-hi detectat també algunes irregularitats, aquestes són d’un caire i magnituds molt diferents. Així doncs, canviar el model de la formació permanent, posant-la en mans dels centres de la Universitat, sembla una estratègia adient per posar-la sota control i evitar les mancances que l’informe sobre la FPC posa de manifest.

Altrament, l’informe porta a plantejar altres interrogants en clau interna: els pressupostos de la Universitat aporten prou informació per poder seguir els costos que la FPC comporta a la UPC? Pot incidir la Universitat per tal que la disminució de despeses que s’hi ha aplicat també tingui correspondència a la Fundació? Es donen situacions semblants, de costos assumits per la UPC i/o de descontrol intern, en altres ens del Grup UPC?

A continuació, a tall d’exemple, oferim una selecció de paràgrafs de l’informe que il·lustren els punts abans esmentats.

Selecció de paràgrafs

El lloguer de l’edifici

• El Consell Social de la UPC en sessió del 26 de febrer del 2008 va acordar el trasllat de la Fundació de l’edifici que ocupava (propietat de la Universitat i cedit en ús de forma gratuïta a la Fundació) a un nou edifici situat al carrer Badajoz, 73 de Barcelona, que seria llogat per la UPC i cedit en ús de forma gratuïta a la Fundació. Amb data 1 de març del 2008 la UPC va formalitzar el contracte d’arrendament de l’edifici esmentat per un període de vint anys, dels quals deu són de compliment obligatori. A més, la UPC es va fer càrrec de les obres d’adequació de l’edifici, que van ser finançades pel propietari i seran pagades per la Universitat en un període de deu anys amb un tipus d’interès referenciat a l’euríbor, així com altres despeses necessàries per a la instal·lació de la Fundació. [...] En l’Acord del Consell Social de la UPC [...] s’assenyala que la Fundació no pot fer front a les despeses del lloguer perquè representen un increment molt significatiu del seu pressupost de despeses i s’acorda establir un nou contracte programa amb la Fundació per tal que les aportacions a la UPC per resultats s’incrementin de tal manera que per a l’any 2012 representin com a mínim el 50% del cost anual del lloguer més l’amortització de les obres d’adequació. En l’exercici fiscalitzat la Fundació no ha fet cap aportació a la UPC per al pagament del lloguer i despeses de l’edifici.

Personal propi de la FPC i salaris

• D’acord amb els Estatuts, correspon al Patronat determinar l’estructura interna i l’organització general de la Fundació; aprovar i modificar la plantilla de personal propi; crear i suprimir càrrecs; fixar les facultats i atribucions i assenyalar les retribucions dels llocs de treball de la Fundació. No hi ha evidència de l’establiment o aprovació per part del Patronat de cap dels aspectes esmentats. Les taules salarials pròpies aplicades per la Fundació i els sous que no es regeixen per les taules salarials no han estat aprovats formalment pels òrgans competents.
• El nombre mitjà de treballadors en l’exercici fiscalitzat, sense tenir en compte el professorat, ha estat de 136.
• De la revisió de la retribució per objectius de 12 treballadors dels 27 que han rebut aquest concepte, es desprèn que en 3 casos la retribució per objectius no està prevista en el contracte laboral. D’altra banda, 3 treballadors han percebut determinats imports en concepte d’objectius a compte quan, d’acord amb els seus contractes laborals, els objectius es faran efectius en un únic pagament per anys vençuts i un cop realitzada l’avaluació corresponent.
• El director de la Fundació és professor a temps complet de la UPC i percep un complement per la direcció de la Fundació. La totalitat de les seves retribucions són a càrrec de la UPC. No consta l’aprovació del complement per la direcció de la Fundació ni per part dels òrgans de la UPC ni pels de la Fundació.
• [...] La Fundació va contractar pòlisses d’assegurança i d’assistència mèdica que tenien com a beneficiaris determinat personal directiu (exclòs el director) i caps d’àrea. En opinió de la Sindicatura, la subscripció d’aquestes pòlisses suposa un canvi en les condicions retributives i en l’estructura salarial d’aquest personal de la Fundació que, d’acord amb els Estatuts, hauria d’haver estat aprovat pel Patronat.

Cursos deficitaris

• La proposta de creació de cursos ha d’anar acompanyada d’una memòria econòmica que ha d’incloure un estudi de viabilitat amb especificació del preu de matrícula i del detall d’ingressos i despeses previstos. D’una mostra de quaranta-vuit cursos dirigits per deu professors, en trenta-sis casos no hi ha cap memòria econòmica prèvia.
• Cas d’un màster de prevenció:
  
• Cas d’un màster de direcció:
  
• Cas d’un màster de valoració:
  
  Aquest curs no es va realitzar. De les despeses de Viatges i estades de professors imputades al centre de cost, 35.106 € corresponen a compres amb targeta VISA realitzades pel director del curs [...] De la revisió d’aquestes despeses es desprèn que un total d’11.887 € corresponen a despeses personals del director del curs:
  

Matrícules ad-hoc

• Els preus de matrícula de les activitats gestionades per la Fundació els proposa la unitat promotora de conformitat amb el que estableixi el Consell Social de la UPC. No consta l’aprovació per part del Consell Social de la UPC dels preus aplicables en el curs 2008-2009.
• En un curs amb un total de setanta alumnes només set van pagar matrícula. Segons la informació facilitada per la Fundació, el director del curs va oferir la matrícula gratuïta als seixanta-tres alumnes restants. No existeix aprovació formal d’aquesta gratuïtat que ha fet que els ingressos del curs hagin estat de 21.612 € en lloc dels 0,20 M€ que correspondrien si tots els alumnes haguessin abonat la matrícula. Aquest aspecte té, a més, un impacte directe en el cànon retingut per la Fundació.

Overhead

• La Fundació reté un percentatge inferior en concepte de cànon al que correspondria d’acord amb la normativa aprovada pel Consell de Govern de la UPC.
• El document Oferta i organització de la formació permanent de la UPC des de les unitats bàsiques [Aprovat pel Consell de Govern de la UPC el 2005] estableix un percentatge d’overhead del 14%, un percentatge del 8% destinat a la gestió i administració realitzada des de la Fundació i un percentatge del 0,7% destinat a programes de cooperació impulsats des de la UPC. [...] La Fundació reté un percentatge del 14% destinat a despeses generals i un 0,7% destinat a projectes d’ajuda al tercer món. En l’exercici fiscalitzat la UPC no percebia cap compensació.

Honoraris sota sospita

• De l’agrupació per director de l’activitat es desprèn que dels saldos de comptes personals i activitats de cent trenta-dos professors, vint-i-quatre són superiors a 40.000 €; vint-i-tres entre 10.000 € i 40.000 € i els restants vuitanta-cinc són inferiors a 10.000 €.
• En trenta-sis dels quaranta-vuit cursos dirigits pels deu professors que han tingut una retribució superior a 40.000 €, no hi ha pressupost previ on consti el preu de matrícula i el detall dels ingressos i despeses previstos.
• Del detall de la despesa de docència de personal vinculat [professorat de la UPC] es desprèn que deu professors han percebut un retribució superior a 40.000 € (dos d’aquests han percebut més de 100.000 €); cinquanta-cinc entre 10.000 € i 40.000 €, i 531 professors han percebut retribucions inferiors a 10.000 €. [...] En tres casos la documentació justificativa no ha permès determinar a quins cursos corresponen les retribucions abonades per direcció i docència.
  La documentació justificativa de les retribucions abonades a cinc professors per docència en vint-i-un cursos no ha permès comprovar ni les hores realitzades ni el preu per hora [...].
  La retribució per direcció de màsters se situa entre 5.000 € i 45.319 €, amb percentatges sobre els ingressos entre el 2,72% i el 23,94%. La retribució per la direcció de programes de postgrau se situa entre 4.060 € i 28.348 €, amb percentatges sobre els ingressos entre el 10% i el 39,83%.
• Del total de 1.706 perceptors [del personal no vinculat : professionals externs a la UPC i empreses que presten serveis de docència] [...] quaranta-nou han rebut entre 10.000 € i 30.000 € i disset han rebut més de 30.000 €. S’han analitzat aquests disset darrers (deu empreses i set persones físiques), [...] amb el resultat següent:
  [...] En dotze cursos les factures no indiquen les hores de docència impartides ni la retribució per hora[...]
  En les factures emeses per dues empreses per import total de 72.061 € i 90.000 € [...] pels serveis d’assessoria i direcció tècnica dels programes de màster, no s’indica en quins programes s’han prestat els serveis. En ambdós casos existeix una vinculació personal entre els professors i els administradors de les empreses a què s’han fet els pagaments. Addicionalment, s’ha observat que en el període que comprèn des del curs 2003-2004 fins al curs 2007-2008 s’han registrat despeses per import de 0,30 M€ de cada una d’aquestes empreses [...]. En les deu empreses analitzades, en cap cas s’ha formalitzat un contracte entre la Fundació i l’empresa que especifiqui la prestació que l’empresa ha de realitzar.

Despeses privades com despeses de cursos

• De la revisió de les despeses de viatge imputades a cursos s’han observat diverses despeses que no corresponen a cursos sinó que es tracta de despeses personals dels professors. En altres casos, no s’ha obtingut documentació justificativa de les despeses facturades per 64.694 €. A continuació se’n presenten alguns exemples:
  

Tancament dels cursos

• La normativa de gestió dels cursos aplicable en l’exercici fiscalitzat no inclou cap referència al tancament dels cursos. Tampoc no hi ha cap normativa interna sobre la destinació del superàvit del curs o de la forma d’eixugar el dèficit resultant ni una definició del concepte “decisions d’inversió del professorat” emprat per la Fundació.
• Del total de 910 cursos tancats econòmicament en l’exercici fiscalitzat, en 365 havia transcorregut més d’un any des de la finalització de l’activitat i en 36 havien transcorregut més de tres anys. 77 cursos es van tancar amb dèficit [...]. Cal considerar que les despeses imputades amb posterioritat a la finalització és possible que no tinguin relació amb l’activitat, especialment si el curs es tanca amb retard.

Contractacions irregulars

• En l’àmbit de contractació [...] les instruccions de la Fundació no garanteixen totalment el compliment dels principis de publicitat, concurrència, transparència, confidencialitat, igualtat i no discriminació exigits per l’article 175 de la LCSP.
• Els serveis de neteja i de seguretat de la seu de la Fundació es van contractar directament per motius d’urgència quan correspondria haver fet un concurs per a cada un d’aquests serveis.
• Totes les adquisicions d’immobilitzat fiscalitzades s’han fet mitjançant compra directa. En determinats casos s’han produït fraccionaments.

El contracte programa

• L’article tercer dels Estatuts de la Fundació disposa que les relacions entre la Fundació i la UPC es regeixen per un contracte programa que es revisa periòdicament, elaborat d’acord amb el que preveuen els Estatuts de la UPC. L’últim contracte programa entre la Fundació i la UPC es va signar el 4 de maig del 2001 per al període 2001-2005. En conseqüència, en l’exercici fiscalitzat no hi havia cap contracte programa vigent.

Editorial: Un canvi radical de les regles de joc

Els Estatuts de la UPC actualment vigents tenen 201 articles. La proposta de revisió que ha presentat el rectorat a la Comissió d’Estatuts en modifica més de 175. És evident que, malgrat el que va afirmar el rector, no es tracta d’una simple adaptació a la nova legalitat vigent, sinó d’un intent radical de canviar què és i com és la nostra universitat.

En la nostra opinió, la proposta significa un retrocés en tots els fronts, des dels objectius de la universitat, fins a, i molt especialment, l’organització (departaments, centres,…) i el govern. Un retrocés com no s’ha vist mai des de l’inici de la democràcia.

Dues són les grans línies de fons d’aquesta transformació:

• L’estructura s’ha de jerarquitzar, el rectorat ha de tenir tot el poder, la democràcia interna s’ha de bandejar del govern de la UPC.
• L’activitat acadèmica s’ha de centrar en allò que genera valor comercial.

La magnitud i la complexitat de la revisió fa que sigui difícil adonar-se del dibuix final que es planteja. Per facilitar-ne la comprensió, hem estructurat el butlletí en un seguit d’apartats que analitzen les repercussions de la proposta rectoral, en la versió de què es disposa a 1 de febrer de 2011, en els diversos aspectes de la vida universitària i per als col.lectius que en són membres. Això fa que aquest butlletí sigui excepcionalment llarg, atès que hi ha canvis que apareixen en més d’un apartat. En aquest enllaç podeu consultar tota la documentació de què disposem.

La proposta presentada pel rector no té el consens ampli que requereixen i han tingut sempre fins ara uns Estatuts. És especialment inoportuna en uns moments difícils, en plena crisi econòmica i enmig d’un procés d’implantació dels nous plans d’estudis. Ara el que cal és que els membres de la UPC treballem plegats per seguir tirant la institució endavant, en comptes d’implicar-nos en un llarg i complicat procés de reforma, no argumentat, que pot provocar un trencament a la comunitat i que, a sobre, es pot haver de replantejar al cap de poc si es concreta la voluntat del Departament d’Economia i Coneixement d’impulsar un debat sobre el govern de la universitat. Per tant, creiem que el més oportú en aquestes circumstàncies és limitar ara la modificació dels estatuts a una adaptació de caràcter tècnic en allò que exigeix la nova legislació.

1. Parteix d’una concepció de l’activitat acadèmica que menysté la docència i la recerca, a favor de l’activitat generadora de valor comercial.
2. Reflecteix una concepció de la universitat reduccionista i tancada en ella mateixa, sense vocació d’extensió i difusió del coneixement, ni promotora de valors socials i ètics.
3. Sota l’aparença de desregulació, concentra el poder en el rector i formula una estructura jeràrquica de la universitat.
4. En lloc de flexibilitzar i obrir possibilitats, retalla i limita competències previstes per les lleis, tot tancant portes a potencialitats i desenvolupaments futurs.
5. Elimina drets i garanties per a les persones membres de la comunitat universitària i usuàries dels serveis de la universitat.
6. Expressa la desconfiança més profunda vers la comunitat universitària.
7. Es fa sense el rigor intel·lectual que hauria de caracteritzar la universitat, ja que no inclou ni un diagnòstic de la situació actual ni un estudi de les alternatives possibles.
8. És una proposta equivocada en un moment inoportú, quan estem implantant els nous plans d’estudis en un context de crisi i de retallada dels serveis públics.

Llegir més…

Es restringiria l’amplitud de mires amb què tradicionalment s’havien contemplat els principis i les activitats d’extensió universitària, solidaritat, cooperació, etc.

• El concepte d’extensió universitària es reduiria a formació per a persones no titulades (títol IV).

• La “cooperació al desenvolupament” seria només “cooperació universitària al desenvolupament”, i es canalitzaria estatutàriament a través del CCD (títol IV).

• Desapareixerien les referències a “la pau i el desarmament”, i a “les desigualtats socials i econòmiques”, així com la prohibició dels projectes de recerca “amb finalitats bèl·liques”. Tot això seria substituït per una orientació de la recerca al “desenvolupament humà sostenible”. Anàlogament, les “actituds cíviques i les accions solidàries” serien substituïdes per un ambigu “compromís amb el progrés de la societat” (títol IV).

• La UPC s’obligaria a establir programes per a la protecció i l’explotació de la propietat intel·lectual i industrial en totes les activitats de transferència (títol V).

Dijous 3 de juny de 2010 a les 12 hores
Aula Màster (Mòdul A3, Campus Nord)

Acte-debat amb motiu de la publicació del llibre impulsat per UpiC Construir el futuro de la universidad pública.

Participen:

• Albert Corominas
• Enric Fossas (moderador)
• Miguel Ángel Lagunas
• Fernando Orejas
• Ramon Vilaseca

Després de les intervencions dels ponents, s’obrirà un debat.

Al final de l’acte s’oferirà un petit refrigeri.

Informació sobre el llibre

http://www.upic.cat/?page_id=687

http://www.icariaeditorial.com/libros2.php?k=0&id=1107

Presentació a Barcelona

Presentació a Madrid

Una associació com la nostra, UpiC, se sent molt concernida per un procés tan important per a la UPC com és el d’elecció de rector.

Tanmateix, des d’UpiC mai no hem demanat el vot per cap candidat i no ho farem tampoc en aquesta ocasió. Més enllà del fet obvi que cada membre d’UpiC exerceix el dret a sufragi com li sembla més convenient, no ho farem perquè UpiC no vol ser el suport incondicional ni l’oposició sistemàtica de ningú, sinó opinar sobre els fets a partir dels principis en què es basa.

Sí que ens sembla pertinent, en canvi, expressar què ens agradaria que fes o impulsés el rector que resulti elegit ens els comicis imminents, és a dir, algunes de les coses que ens preocupen, en relació amb el futur de la nostra UPC, com a elements de reflexió per als membres de la comunitat que vulguin tenir-los en compte:

1. La racionalització del mapa del graus, d’acord amb la realitat de la demanda d’estudis i dels recursos de què disposem.
2. La implantació d’un mapa de màsters universitaris en què, al costat dels que tinguin una orientació professional, figurin els que, en funció de l’excel·lència de la nostra recerca en l’àmbit temàtic corresponent, puguin ser elements decisius en el posicionament internacional de la UPC.
3. La millora de la docència, amb consideració als objectius específics dels àmbits i nivells i dels recursos disponibles.
4. La definició d’una política de formació permanent que tingui en compte els canvis en l’estructura dels estudis universitaris i que eviti la confusió entre els títols oficials, els títols propis i els ensenyaments d’actualització.
5. La clarificació del doctorat, que superi la confusió derivada dels canvis erràtics en la normativa estatal que el regula.
6. L’impuls de la recerca i l’actualització de les estructures i organitzacions que la fan possible i, particularment, dels grups de recerca.
7. Una política de personal que millori, consolidi i reconegui el nivell professional i acadèmic del PAS i del PDI, que, mitjançant uns bons procediments de selecció i promoció, n’asseguri l’alta qualitat, de manera que formar part de la plantilla de la UPC sigui un element de prestigi i de reconeixement; i que també faci atenció a la millora de les condicions de treball, amb uns estàndards que no depenguin de la unitat en què s’està.
8. La presa de decisions basada en l’existència de garanties i la transparència.
9. Un estil de gestió en què els òrgans de govern marquen les directrius polítiques mentre que els serveis i el PAS proporcionen els criteris tècnics i n’assumeixen l’execució, no sols com a suport als processos administratius, sinó com a personal tècnic qualificat en el seus àmbits de decisió.
10. La resolució del finançament de la UPC, que permeti assolir l’equilibri pressupostari i eliminar les tensions de tresoreria sense detriment de la qualitat i sense comprometre, per la via dels preus, l’accés a la UPC de tothom que tingui la voluntat i la capacitat per estudiar-hi, ni el reconeixement, per la via de l’estabilització i la promoció, dels mèrits del nostre personal.
11. El compromís amb la societat, per tal que la UPC contribueixi, també, a resoldre les greus dificultats actuals del nostre entorn.

Desitgem que el rector sigui el rector de tota la nostra comunitat universitària i que, en el curs del mandat, respecti els compromisos que hagi assumit públicament. Que contribueixi a cohesionar la comunitat i a prestigiar-la, i que hi treballi conjuntament per una UPC millor.

El plenari de l’associació UpiC va proposar plantejar als candidats a rector de la UPC un qüestionari tancat per conèixer els seus punts de vista sobre diversos temes que van semblar d’interès per a la comunitat universitària. Aquest qüestionari se’ls va remetre el dia 24 de febrer, a darrera hora.

El candidat Antoni Giró ens va contestar el dia 1 de març al matí en els termes següents: [...] Tenia previst mirar de contestar al vostre qüestionari aquest cap de setmana, però no ha estat possible per motius familiars que no fan al cas. De tota manera, en llegir amb calma les preguntes, he pogut constatar que moltes d’elles ja estan comentades en el nostre extens i detallat programa [...]

A continuació trobareu aquestes preguntes i les respostes del candidat Juan Jesús Pérez, al qual volem agrair que hagi dedicat part del seu temps a respondre les nostres qüestions. Igualment volem agrair a Antoni Giró que hagi pres en consideració el qüestionari i comprenem que, en plena campanya, és difícil trobar temps per respondre’l.

DOCÈNCIA

Creieu que és satisfactori el mapa de graus de la UPC? Si no, en quin sentit convindria modificar-lo i com?
Cal repensar i racionalitzar els mapes de graus, temàtica i territorialment, amb criteris acadèmics i d’oportunitat. No és bo per a la Institució que hi hagi un mateix grau diferenciat en dos centres i que hi hagi competència entre centres per la captació d’estudiants.

Una vegada definits els màsters amb atribucions professionals o que tinguin funcions anàlogues, en quin sentit s’hauria de reconfigurar l’oferta actual de màsters universitaris de la UPC? Com s’hauria d’organitzar el doctorat?
Igualment s’han de racionalitzar per temàtica i territori amb criteris acadèmics i de d’oportunitat. En aquest cas, s’han de posar a punt fórmules per aprofitar les sinergies entre Centres i Departaments.
Creiem que per garantir la qualitat, afavorir la captació d’estudiants i potenciar el doctorat, una Escola de Doctorat és una estructura adequada, si compta amb la implicació directa dels Departaments.

RECERCA I TRANSFERÈNCIA

En aquests moments, en les convocatòries competitives, els grups de recerca de la universitat competeixen en desavantatge davant dels centres de recerca de la Generalitat, o de l’Estat.  Què proposeu al respecte?
Dues coses:

1. Bastir de una estructura de gestió i promoció de forma que no es perdin oportunitats.
2. Establir una estructura de recerca on tothom es trobi reflectit: grups de recerca, grups interdisciplinaris (CERs), centres de recerca i instituts de recerca. D’aquesta forma, a l’hora de presentar resultats, tothom hauria de tenir adscripció a un departament i a un grup/centre. Això hauria de donar molta visibilitat a la tasca duta a terme.

Compartiu la idea que hi ha d’haver homogeneïtat en la dedicació docent del personal acadèmic, o la modularíeu en funció de les altres activitats acadèmiques?
Facilitarem la carrera professional on tothom tingui clar el camí de promoció. S’han de promoure perfils més orientats a la recerca i perfils més orientats a la docència i que això no sigui un problema per assolir el màxim nivell acadèmic.

En algunes àrees, l’overhead per a convenis és del 5%, a totes les altres és del 14% i per als projectes públics, el 22%. Què en penseu?
La situació actual no és bona i per tant, es treballarà en una política d’overhead equitativa.

PERSONAL

Quin tipus de gerència proposeu i quin seria el seu àmbit d’actuació?
Una gestió professional amb una direcció austera que gestioni el personal de administració i serveis. Que sigui dialogant amb i que informi i negociï adequadament a la comunitat universitària, que assessori l’equip de govern.

Una vegada establertes les directrius polítiques, quin paper ha de tenir el PAS en la presa de decisions i en la seva execució?
Executar les decisions, però hi ha d’haver un diàleg fluid entre planificació i gestió.

Quines mesures impulsareu per incrementar l’estabilitat de les plantilles de la UPC?
Anàlisi de la plantilla amb criteris acadèmics. Convocar les oposicions i concursos necessaris.

GOVERN

Quines virtuts i quins defectes creieu que té el sistema actual de govern de les universitats públiques i com s’hauria de modificar, si s’escau?
Preservant el sistema de presa de decisió col·lectiva. El rector ha de ser elegit per sufragi universal igual que els càrrecs unipersonals i els òrgans representatius. S’ha de fugir però d’un regim assembleari.

Més enllà de l’adaptació dels Estatuts de la UPC al marc legal vigent, què proposeu?  En particular, creieu convenient un replantejament de l’estructura departamental? Amb quins criteris?
Enfortir la presa de decisions àgil i col·lectiva.

FINANÇAMENT

Quines mesures proposeu per fer front a les restriccions pressupostàries previsibles en un futur immediat? Podrien afectar d’alguna manera el personal?
Austeritat de càrrecs i fomentar un model de funcionament amb criteris de sostenibilitat. Som una comunitat de treball amb més de 5000 llocs de treball i famílies que en depenen, la seva preservació és un capital social per ell mateix.

Què defenseu en relació als preus públics i les beques?
Universitat Pública comporta preus públics per a què totes les capes socials hi tinguin accés en igualtat de condicions i encara més reforçat per una justa política social de beques.

COMPROMÍS SOCIAL

El Centre de Cooperació per al Desenvolupament ha d’incloure en els seus òrgans de decisió les associacions i ONG de cooperació vinculades a la UPC?
Sí, tots els actors i associacions implicats en temes de cooperació al desenvolupament de la UPC han de participar de les decisions estratègiques i polítiques que es prenguin al CCD.

La sostenibilitat promoguda a la UPC ha  fomentar el pensament crític en front als desequilibris, socials, econòmics i ambientals?
Crec que sí, però encara hem de anar mes lluny i promoure el canvi de paradigma de benestar a la societat.