UpiC

El propvinent dimecres 20 de febrer es celebraran les eleccions al Claustre Universitari.

Aquestes eleccions són sempre importants, malgrat la sensació que sembla flotar darrerament, segons la qual el Claustre no serveix per a gran cosa, i menys ara que amb els nous Estatuts ha perdut una part de les seves antigues atribucions.

Però això no és cert. No sols perquè una part majoritària del Consell de Govern, l’òrgan executiu de govern, és elegida pels membres del Claustre. El paper que exerceixi el Claustre depèn en bona part de quins membres tingui i de quina tasca vulguin fer: si hi ha un grup prou nombrós de persones implicades i amb ganes de treballar, pot esdevenir un veritable òrgan de representació de la comunitat. Recordem que, entre d’altres atribucions, el Claustre debat i vota l’informe anual de gestió de la Universitat, proposa iniciatives i manifesta la seva opinió sobre problemes que afecten la Universitat o el seu entorn, pot demanar al rector informació sobre qualsevol aspecte de l’activitat universitària, etc. I cal reunir-lo si un nombre significatiu dels membres ho demanen, i per tractar els temes que proposin.

UpiC no presentem candidatures pròpies, com en les darreres ocasions, però, en l’àmbit del PDI, des de la nostra associació hem contribuït a impulsar, donem suport i us demanem el vot per les candidatures Vers una universitat pública amb futur.

Número extraordinari: POSICIÓ D’UPIC DAVANT LES INFORMACIONS SOBRE POSSIBLES ACOMIADAMENTS COL·LECTIUS A LA UPC

No és un rumor, és una declaració d’intencions

Que el rectorat de la UPC considerava la possibilitat d’acomiadaments col·lectius de personal laboral amb contracte indefinit i dedicació a temps complet no era un rumor, era una declaració d’intencions que el mateix rectorat havia difós les darreres setmanes: primer en converses informals, després a òrgans de consulta com els Consells de Centres Docents, de Departaments i d’Instituts, a continuació a òrgans de govern com la Comissió de Personal i Acció Social i, finalment, el plenari del Consell de Govern.

Així les coses, a preguntes explícites dels representants de la comunitat universitària, el rector va reconèixer a la darrera reunió del Claustre Universitari que la possibilitat d’un expedient de regulació d’ocupació (ERO) s’estava estudiant, i va afegir que no podia precisar quins serien els col·lectius potencialment afectats.

En la seva explicació, el rector va combinar una sèrie de consideracions que, per resumir, podríem classificar en dos grans grups: les de caràcter econòmic, que portarien a considerar impossible mantenir la dimensió actual de la plantilla, i les que tindrien a veure amb la qualitat i el rendiment del personal, que portarien a creure que una part de la plantilla no treballa prou o no treballa prou bé. D’acord amb això, semblaria deduir-se que el rectorat estaria considerant la possibilitat d’acomiadaments col·lectius per motius de viabilitat econòmica i també per, suposadament, millorar la qualitat de la UPC.

El sentit d’aquest butlletí especial

Davant la gravetat d’aquestes informacions, UpiC voldria contribuir, amb aquest butlletí especial, a què l’equip rectoral reconsideri el seu propòsit i, alhora, a què el conjunt de la comunitat universitària eviti que es produeixin acomiadaments col·lectius a la nostra universitat.

Amb aquests objectius, hem recollit i organitzat temàticament una sèrie d’informacions i argumentacions que esperem puguin ser útils.

Quina estratègia segueix l’equip rectoral?

A la pregunta “Creu que el govern sap el que fa o va improvisant sobre la marxa?”, ja fa temps que la ciutadania contesta massivament que improvisa (68%, en el baròmetre de Metroscopia d’aquest mes de desembre). Quin seria el percentatge a la UPC?

Primer va ser el pla de viabilitat. Fins i tot si prescindim de com va ser fet i de quines mesures s’hi proposaven, la pregunta que caldria fer abans de qualsevol nou plantejament és quin n’ha estat el resultat.

Després va ser la “comissió ad-hoc”. Al darrer Claustre Universitari, el rector va informar de la finalització dels treballs d’aquesta comissió encarregada de presentar propostes de racionalització de la UPC (mapa de titulacions, organització de centres i departaments, etc.).

• Com és possible que s’estiguin plantejant acomiadaments col·lectius abans de conèixer, debatre i, en el seu cas, aprovar aquestes propostes organitzatives? És que potser es pot dissenyar primer la plantilla i després la resta?
• Com és possible que es barregin arguments econòmics amb arguments de rendiment? No entenem què té a veure la necessitat de quadrar el pressupost amb la sanció a qui suposadament incompleix les seves obligacions. Això segon s’hauria de dur a terme des de sempre i, en tot cas, amb les eines previstes als convenis col·lectius, règims disciplinaris, normatives de règim de dedicació i altres.
• Creu realment l’equip rectoral, tal com ha afirmat repetidament, que podrà acomiadar unes persones i estabilitzar-ne unes altres? Al nostre entendre, en el millor dels casos això no són més que il·lusions equivocades. D’una banda, perquè no és permès fer un ERO i, a continuació, contractar noves persones. En segon lloc, perquè la possibilitat legal de la nova contractació està en qüestió fins i tot sense ERO (decrets estatals sobre congelació de plantilles a les administracions públiques). Finalment, i pel que fa al professorat, perquè no sembla que la primera tanda de places que el rectorat es proposa convocar dins el pla Serra i Húnter respongui als resultats de les darreres convocatòries del programa d’estabilització de la UPC (vegeu http://www.qpcinforma.org/?p=896).
• Creu realment l’equip rectoral que pot arribar a haver-hi consens al voltant de les mesures de racionalització de la universitat, tal com insinuava el rector al darrer Claustre Universitari, mentre s’aboquen els centres docents, els departaments, els serveis, etc., a acomiadaments col·lectius (però selectius) a canvi de no se sap quines promeses de futur? És la divisió la millor manera d’afrontar el difícil context en què es veu obligada a treballar la UPC? És el millor moment per provocar baralles internes (acomiadem aquí per, suposadament, contractar allà)?

Desigualtats i injustícies

• La confusió entre els arguments econòmics i els de rendiment fa témer que s’estigui projectant una sanció que s’aplicaria només als més febles d’entre els suposats incomplidors. S’ha fet referència explícita al professorat col·laborador. Algú sembla estar oblidant que aquest professorat ha estat i segueix sent imprescindible a alguns centres docents i departaments on estan suportant una càrrega docent alta. Algú sembla estar oblidant que són imprescindibles en certs àmbits específics on no hi ha hagut històricament ni tan sols estudis de segon cicle i, molt menys, de doctorat. Algú sembla estar oblidant que, a l’empara de la LOU, existeix un decret de la Generalitat de Catalunya que descriu les característiques d’aquest professorat. Algú sembla estar oblidant que aquest professorat ha estat acreditat per les agències d’avaluació (ANECA, AQU) abans ni tan sols de poder-se presentar a un concurs. Potser volem canviar les regles del joc sobre la marxa i des de la UPC?
• Una cosa és sancionar una persona que no compleix les tasques que té assignades i una altra de molt diferent és acomiadar-la perquè en un cert moment encara no ha assolit determinats nivells de la seva carrera professional, perquè la possibilitat d’assolir objectius acadèmics o professionals depèn també del suport i de les condicions de l’entorn. Cal evitar que les persones siguin víctimes de les mancances del sistema.

De compromisos, polítiques i mandats

• Quins compromisos va prendre el rector en ser elegit?Extractes del programa electoral del rector: “Mantenir un estil de govern participatiu, dialogant, flexible i accessible, al servei de tota la comunitat que avui forma la UPC; Implicar tothom en aquest projecte, perquè creiem que la UPC necessita l’aportació de tota la comunitat universitària, sense exclusions; Reconèixer la contribució de cada membre de la comunitat universitària al projecte comú. AMB TOTHOM I PER A TOTHOM.”
• Quina autoritat moral té l’equip rectoral per plantejar acomiadaments col·lectius?En els tres primers anys de mandat d’aquest equip rectoral (2006-2009), i sense que es produís cap canvi legislatiu ni retributiu que condicionés la despesa de personal, el capítol 1 de la UPC (és a dir, la despesa de personal) va augmentar més d’un 25%.
• Quin és el mandat del Claustre?Extractes d’acords del Claustre Universitari extraordinari que va tractar de la situació de crisi a la UPC el 16/11/2011: [es demana] “el respecte dels drets de tots els membres de la comunitat universitària”; [cal] “evitar les propostes que puguin implicar greuges comparatius entre els diversos col·lectius que componen la comunitat”; i [si tenien] “un pes indegut en l’adopció de decisions la facilitat o la dificultat per portar-les a terme” [es podien produir efectes] “imprevistos i no desitjats”.

Com afrontar la situació

Les universitats públiques catalanes, i molt particularment la UPC, estem patint una retallada del finançament públic per part de la Generalitat de Catalunya absolutament traumàtica i desmesurada, que no té comparació amb la que han patit la resta de serveis públics: entre el 14 i el 16% el 2011 (un 22% a la UPC) i un 2% addicional –sense comptar-hi la supressió de la paga extra de Nadal- el 2012:  (Vegeu: http://www.upic.cat/?p=1831, http://www.upic.cat/?p=1730).

L’obligació dels responsables de la nostra universitat és defensar l’existència i la qualitat de la universitat pública. El que no es pot fer és, sistemàticament, oferir-se al sacrifici de forma voluntària. Això, en lloc de defensar la UPC davant el Govern tan sols la debilita.

Primer va ser el PAS interí i temporal. Després el professorat associat. L’any següent, més PAS interí i més professorat associat. Ara el rectorat considera un primer ERO. Què vindria després, si aquest primer ERO es dugués a terme?

No podem acceptar acomiadaments perquè tampoc no podem acceptar unes retallades que impedeixin la viabilitat de la universitat pública. Cal plantar cara. Si els poders públics consideren que cal aprimar la tasca que fa la UPC (per tant, si és que ha de tenir una plantilla més reduïda que l’actual: menys recerca, menys docència, menys transferència), el que pertoca és negociar un pla a mig termini i no traumàtic, planificant les jubilacions a 10 anys vista i a partir de criteris de planificació acadèmica.

Annex 1: conseqüències dels ERO que potser no tothom coneix

• Si la universitat fes un ERO, acomiadaria personal de forma definitiva. La legislació actual no preveu EROs temporals a l’administració pública, com en canvi succeeix a les empreses (reduccions temporals de dedicació, alternança treball/atur, etc.).
• Si la universitat fes un ERO, la motivació sols podria ser econòmica. En conseqüència, els criteris per determinar les persones a acomiadar haurien de estar justificats per motius econòmics, i no està clar que fos possible seleccionar qui acomiadar per la seva categoria laboral, per la seva titulació o pel seu rendiment. En el cas del professorat, per exemple, seria difícil justificar econòmicament la discriminació entre professorat col·laborador, agregat o catedràtic, ni entre doctors i no doctors.
• Si la universitat fes un ERO, ara per ara aquest podria afectar el personal contractat (PDI i/o PAS), però no el personal funcionari.
• Si la universitat fes un ERO, a continuació no podria contractar personal de nou (no és permès). Què passaria aleshores amb el Pla Serra i Húnter? I amb les contractacions per contractes i serveis? I amb les innombrables vacants causades anualment per la volatilitat del professorat associat? I amb les substitucions de baixes?
• Si la universitat fes un ERO, es posaria en perill el personal temporal, com ara el professorat lector, els ajudants i el professorat associat, ja que resulta dubtós que es pugui acomiadar personal permanent mentre es manté en plantilla personal temporal.
• Fins avui, tots i cadascun dels EROs que han intentat dur a terme les administracions públiques han fracassat davant els tribunals de justícia, fins i tot quan afectaven les empreses creades per l’administració. En aquest sentit, doncs, un ERO seria un procés traumàtic i llarg que podria acabar amb una sentència que el declarés improcedent. Cal recordar, a més, que la UPC ja té prou fronts judicials oberts causats per actuacions imprudents (incentivació de les jubilacions al Tribunal de Cuentas, l’informe sobre la FPC a la Sindicatura de Comptes).
• Els EROs comporten una indemnització de les persones acomiadades. La UPC no troba diners per pagar uns complements que deu, però en tindrà per indemnitzacions?

Annex 2: conseqüències dels acomiadaments per baix rendiment que potser no tothom coneix

• Si la universitat fes una reducció de plantilla per criteris de baix rendiment (és a dir, via expedients en lloc de via ERO), aleshores seria discriminatori fer-ho per tipus de vinculació. Això significa que hauria d’afectar indistintament professorat laboral i funcionari, i de tots els nivells.
• Si la universitat fes una reducció de plantilla per criteris de baix rendiment, no podria justificar l’acomiadament per baix rendiment de persones que prèviament ha avaluat positivament d’acord amb els seus propis criteris. En el cas del professorat, A’s i B’s en el sistema d’avaluació del règim de dedicació farien l’acomiadament injustificable. De fet, aquesta normativa preveu amb precisió en quines situacions cal obrir expedients per baix rendiment i, en tot cas, no es tracta d’una actuació col·lectiva sinó individual, que afecta tant el PDI laboral com el funcionari.
• Si la universitat fes una reducció de plantilla per criteris de baix rendiment, no podria justificar l’acomiadament per baix rendiment de persones que ocupen llocs de treball als quals no se’ls exigeix determinades activitats. Per posar un exemple obvi, seria impensable argumentar baixa activitat de recerca d’un professor associat, que no té obligacions de recerca.

Fa uns dies, el professorat de la UPC va rebre un missatge del vicerector de Personal en què s’informava que, per decisió del Consell Social, els complements addicionals de docència, recerca i gestió que tenen data d’inici 1 de gener de 2012 i que acabaven de ser concedits, no s’abonarien “fins que la Generalitat de Catalunya no faci efectiu l’import corresponent per fer-hi front”.

Aquesta decisió és d’una legalitat més que dubtosa.

Els complements addicionals que concedeix la Generalitat estan regulats pel decret 405/2006, que desenvolupa l’article 72 de la llei d’universitats. El decret estableix el circuit per a la concessió d’aquestes retribucions complementàries. En primer lloc, les sol·licituds del professorat han de ser valorades favorablement per l’AQU. Després, el Consell de Govern de la universitat ha de proposar l’assignació dels complements a les persones. Finalment, l’assignació esdevé efectiva quan el Consell Social ho acorda.

Doncs bé, al missatge del vicerector s’hi llegeix: “… el Consell Social de la UPC, reunit en sessió plenària en data d’ahir 16 d’octubre, ha aprovat l’assignació individual dels complements addicionals docents, de recerca i de gestió del PDI” (el remarcat és nostre).

Per tant, si el Consell Social hagués tingut algun motiu per fer-ho, podria haver deixat d’assignar els complements al professorat. Però, un cop ha acordat aquesta assignació, opinem que no té competències per “no autoritzar el seu pagament”. Les funcions dels consells socials estan regulades per l’article 14 de la Ley Orgánica de Universidades (LOU) i, més extensament i pel que fa a qüestions econòmiques, per l’article 89 de la Llei d’Universitats de Catalunya (LUC). Hi queda palès que tenen competència, per exemple, a l’hora d’aprovar el pressupost de la universitat, les propostes d’endeutament i les sol·licituds de crèdit extraordinari, sempre que s’hagi de fer una despesa per a la qual no hi hagi crèdit consignat en el pressupost, o bé sigui insuficient o no ampliable. Però no és el cas dels complements a què ens referim, que figuren a les partides 120.20 (Retribucions complementàries del PDI funcionari) i 132.20 (Retribucions complementàries del PDI laboral).

És més, aquestes partides inclouen tant els complements que concedeix la Generalitat com els de l’estat (sexennis, quinquennis). Per tant, no té cap sentit que uns (els de l’estat) sí que s’abonin i els altres (els de la Generalitat), no. De fet, si el Consell Social tingués atribucions per no autoritzar el pagament de partides incloses al pressupost, tampoc fóra lògic limitar-se als complements que vencien enguany i no a tots; o no estendre-ho als triennis vençuts al setembre; etc.

Tot plegat, dóna la impressió que el Consell Social s’ha precipitat adoptant una mesura que no li correspon. Confiem que rectifiqui, abans que una allau de reclamacions judicials posi encara més en entredit el prestigi de la UPC.

La reducció de l’encàrrec docent als centres i l’augment de la càrrega lectiva a part del professorat està comportant una reducció dràstica del professorat associat. A banda d’aspectes com l’estalvi real que suposa aquesta mesura i si es podrien esgotar primer altres opcions abans d’incidir en la plantilla, s’ha de denunciar que la presa de decisions pel que fa a quines persones continuen i quines no s’està fent, en alguns departaments, de manera arbitrària, opaca i sense seguir criteris acadèmics coneguts. Cal posar de manifest que la falta de lideratge per part de la Universitat mostra una manca de compromís i de responsabilitat envers la necessària transparència en els processos d’acomiadament (o no renovacions, com es vulguin anomenar) del professorat associat.

És cert que cada departament ha de gaudir d’autonomia per poder gestionar els seus recursos i la seva plantilla, ja que entre altres coses és qui millor coneix les pròpies necessitats i particularitats. Tot i així, la universitat ha de vetllar per evitar abusos de poder que en molt casos comporten l’acomiadament de personal de gran vàlua, en front d’altre amb menys mèrits. Tot i que no es poden marcar criteris de selecció universals, sí que és possible i recomanable establir unes pautes bàsiques contrastables i públiques. Si existeix un document aprovat pel Consell de Govern (CG 10/12 2008) que estableix els mecanismes que han de regular la carrera horitzontal del professorat associat a temps parcial, i fins i tot aquest document determina els aspectes que un professor associat ha de complir per augmentar de categoria, costa de creure que l’equip directiu de la UPC no sigui capaç d’establir com a mínim algunes recomanacions a l’hora de decidir no renovacions de PDI a temps parcial.

Entre d’altres, algunes recomanacions per garantir la coherència entre aquesta normativa i els criteris aplicats pels departaments podrien ser:

• Tipologia dels associats (tipus bàsic, tipus 2, …). Sembla raonable que si una persona ha estat valorada positivament per la universitat això sigui considerat com un mèrit.
• Resultats de les enquestes de l’estudiantat. Donat el caràcter purament docent d’aquests tipus de places, la valoració d’estudiants s’ha de tenir en compte.
• Haver superat un concurs ^[1] per accedir a la plaça. És poc raonable fer fora professorat que ha guanyat la plaça en una convocatòria pública mentre se’n manté d’altre de recent contractació que encara no ha superat cap concurs.

Per tot això, creiem que tot un equip directiu d’una universitat de la importància de la UPC no pot limitar-se a dictar simplement –i esperem que ingènuament– la retallada d’un cert nombre de professorat en aquest procés, sense cap més esforç de direcció. Sembla una exigència adient amb la serietat de la institució que s’implementin uns criteris públics, sensats, objectius, i la UPC vetlli així perquè aquesta reducció –transcendental per a les persones implicades i per a la qualitat de la docència– es faci de manera transparent, evitant situacions arbitràries o fins i tot fraudulentes.

^[1] La pràctica de contractar professorat sense concurs públic, que s’ha anat generant i estenent els darrers anys a la UPC, és molt preocupant i hauria de ser corregida de forma dràstica.

(Aquesta informació es refereix a la jubilació per edat, i no tracta la jubilació per incapacitat)

Darrerament han tingut lloc molts canvis en el sistema de pensions. Tenim la impressió que hi ha un cert desconeixement de com ens afecten aquestes novetats. Per això ens hem estat informant i us oferim aquest resum de la situació, on mirem de donar resposta a les preguntes següents:

• Quan em podré jubilar?
• Quan em poden obligar a jubilar-me?
• Quant cobraré quan em jubili?

Que ningú esperi, però, veure reflectida la seva situació concreta: hi ha massa casuístiques com perquè, des d’una associació com UpiC, les puguem conèixer totes a fons.

El règim de jubilacions no és el mateix per a tot el personal de la universitat, sinó que depèn del col·lectiu (PDI o PAS), del tipus de vinculació (funcionari o laboral) i, en el cas del PDI-F, també de la data de la primera presa de possessió. La taula següent resumeix els diversos casos.

Quan em podré jubilar?

El dret a la jubilació és diferent per al personal que es troba en el règim de classes passives i per al personal que es troba en el règim general. La taula següent descriu els requisits exigits per a la jubilació voluntària.

Observacions:

1. Jubilació especial als 64 anys: el PAS-L es pot jubilar anticipadament als 64 anys sense que se li apliqui un coeficient reductor a la pensió de jubilació, sempre i quan hagi cotitzat 15 anys, entre els quals hi ha d’haver els 2 darrers, i la universitat ho autoritzi i faci un contracte de relleu.
2. Jubilació parcial: el PAS-L i el PDI-L tenen dret a la jubilació parcial a partir dels 61 anys, sempre que la persona interessada compleixi certs requisits i la universitat faci un contracte de relleu. A la pràctica, aquesta darrera condició dificulta molt la jubilació parcial del PDI-L.

Quan em poden obligar a jubilar-me?

La jubilació forçosa està regulada per llei per al personal funcionari i, de forma específica, per al professorat d’universitat. El personal laboral, en canvi, la té regulada a través dels convenis col·lectius corresponents. La taula següent en resumeix la informació.

Quant cobraré quan em jubili?

L’import de la pensió de jubilació es calcula de forma molt diferent en el règim de classes passives i en el règim general, tal com s’explica a la taula següent.

Observacions:

1. Canvi de règim: si una persona ha estat un temps en el règim general i un temps en el règim de classes passives, la seva jubilació es regeix pel règim en què es troba en el moment de la jubilació. Tots els anys treballats computen als efectes del càlcul de la pensió (és el que s’anomena còmput recíproc), però en aquest cas el càlcul es complica.
2. Dedicació a temps parcial: si una persona ha tingut, durant un determinat període de temps, dedicació a temps parcial, el càlcul de la pensió de classes passives es veu afectat per un coeficient corrector que depèn de la dedicació que hagi tingut en els diversos períodes de la seva vida laboral.

Si voleu fer un càlcul simulat de la vostra pensió de jubilació, podeu fer servir les eines que ofereixen els ministeris corresponents.

Annex: taules

(*) Anys de servei com professorat funcionari o amb contracte administratiu.

Normativa

Específica del professorat dels cossos docents universitaris

• Jubilació forçosa als 70 anys: Ley 27/1994, de 29 de septiembre, de modificación de la edad de jubilación de los funcionarios de los cuerpos docentes universitarios.
• Extinció de les classes passives: Real Decreto-ley 13/2010, de 3 de diciembre, de actuaciones en el ámbito fiscal, laboral y liberalizadoras para fomentar la inversión y la creación de empleo.

Règim de classes passives

• Legislació
  • Real Decreto Legislativo 670/1987, de 30 de abril, por el que se aprueba el texto refundido de Ley de Clases Pasivas del Estado.
• Web d’informació del ministeri

Règim general

• Legislació
  • Real Decreto Legislativo 1/1994, de 20 de junio, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley General de la Seguridad Social.
  • Ley 27/2011, de 1 de agosto, sobre actualización, adecuación y modernización del sistema de Seguridad Social.
• Web d’informació del ministeri

En el marc de retallades actual, l’elaboració d’un pla d’incentius a la jubilació pot ser una solució no traumàtica que eviti l’acomiadament de personal que és als inicis de la seva carrera acadèmica.

La Direcció General d’Universitats (DGU) ha presentat als sindicats un esborrany de proposta on es contempla impulsar un pla conjunt per a totes les universitats públiques catalanes de jubilacions incentivades per a PDI-F. El període inicial d’aplicació del pla seria entre 2012-2015.

Des de l’any 2004 les diferents universitats públiques catalanes han posat en pràctica plans d’incentivació de la jubilació voluntària dels diferents col·lectius a fi d’impulsar el rejoveniment de les seves plantilles. La natura dels incentius, o la realització de contractes laborals o d’emèrit per compensar les pèrdues salarials, ha sigut en nombrosos casos qüestionada per la Sindicatura de Comptes. Segons la proposta de la DGU, el concepte sota el qual es donaria la retribució complementària del PDI que s’acollís al pla, es farà d’acord amb la legislació i el que puguin determinar la Funció Pública, la Intervenció General i la Sindicatura de Comptes.

La proposta presentada per la DGU contempla que el PDI-F que s’aculli al pla pugui optar a dues modalitats d’incentiu: una retribució del 100% de la diferència entre la pensió i els ingressos en el moment de la jubilació durant 5 anys; o una retribució del 75% d’aquesta diferència durant 10 anys, tenint en tots dos casos com a topall l’edat forçosa de jubilació.

El PDI que s’acollís al pla no podria mantenir cap tipus de relació laboral amb la universitat, tot i que podria fer us d’espais i serveis de la forma que s’acordés a cada universitat. El professorat que ja es troba acollit a un pla previ d’incentiu a la jubilació mantindria les seves condicions actuals i no podria acollir-se al nou pla.

La Generalitat condiciona la seva participació al finançament d’aquest pla d’incentius a la jubilació al compliment dels criteris de reposició de places definits per la DGU, amb un màxim del 50% de reposició anual. Això significa que s’amortitzarien com a mínim la meitat de les vacants que es produïssin. Per més detalls, mireu l’article Els plans de la Generalitat per al PDI d’aquest butlletí.

Segons dades de la Generalitat, entre 2006 i 2011, 684 PDIs s’han acollit a algun dels plans de jubilacions incentivades de les universitats. Això representa un 11% del professorat que ho podria haver fet. Per a la nova proposta, esperen un éxit del 12% i un estalvi, si no hi hagués reposició de places, d’uns 22 milions d’euros en 4 anys. A la UPC, entre 1/9/2012 i 31/8/2016 s’hi podrien acollir uns 500 PDIs.

És important, i urgent, tirar endavant un pla d’aquestes característiques. No tant per l’estalvi que comporta en el capítol 1, que no és extraordinari, com perquè, ara com ara, és l’única opció que hi ha damunt la taula per garantir el rejoveniment del professorat i per aconseguir retenir dins el sitema universitari públic el personal amb talent que s’hi ha estat formant durant els darrers anys.

A finals de juny de 2011, la Generalitat va anunciar el seu Nou model universitari català. Alguns dels seus aspectes, com l’augment dels preus de les matrícules, es van començar a concretar molt ràpidament, i tot indica que ho seguiran fent. D’altres es van concretant progressivament, com la política de professorat, que comentem en un altre article d’aquest mateix butlletí. A continuació oferim un resum del projecte global, tal com s’ha publicat. Contempla els aspectes següents:

1. Reestructuració de l’oferta universitària
   Revisar en profunditat l’oferta actual. Incrementar les titulacions interuniversitàries. Reduir el nombre de màsters un 10% el curs 2011-12 i un 20% el curs 2012-13. No es detallen les xifres de reducció del nombre de graus. Responsables de la Secretaria d’Universitats i Recerca han comentat en intervencions públiques la possible conveniència d’una doble especialització del sistema universitari català: universitats generalistes / especialitzades; universitats de recerca / docents.
2. Model català de personal acadèmic
   L’expliquem amb detall a un altre article d’aquest mateix butlletí.
3. Impuls de serveis comuns consorciats
   Es tractaria de consorciar entre totes les universitats diversos serveis. En particular, els sistemes d’informació, el suport a la mobilitat internacional, la promoció exterior, els subministraments energètics, la neteja, la seguretat o la central de compres. Aquesta reorganització comportaria, com a mínim, un programa de mobilitat i de PAS compartit entre universitats.
4. Nova política de preus i beques
   Es promou un increment substancialment superior a l’IPC del preu de les matrícules. Una quarta part de l’increment (1.400.000€ enguany) es dedica a beques. De les beques, unes s’anomenen d’equitat (1.100.000€ i unes 1500 beques; consisteiexen en rebaixes de fins al 50% del preu de la matrícula i tenen en compte la renda i el patrimoni familiars) i d’altres d’excel·lència (300.000€ i unes 24; es destinen a mobilitat i s’atorguen en funció dels resultats acadèmics).
5. Nou model català de governança
   El document no és gens explícit al respecte, probablement a causa de la creació de la Comissió de governança de les universitats. Tenim previst parlar-ne en un proper butlletí.
6. Les universitats, motors del desenvolupament del país
   El projecte preveu crear doctorats d’empresa: el projecte de tesi s’acorda entre universitat i empresa, aquesta contracta l’estudiant per 3 anys amb un salari brut no inferior a 25.000€, la tesi es fa a temps complet però el temps es reparteix al 50% entre universitat i empresa; i la Generalitat subvenciona a l’empresa el 50% del cost total.
   També es pretèn enfortir els aspectes d’ocupabilitat i emprenedoria als plans d’estudis de grau i màster, crear un programa d’intercanvi de professorat i professionals entre les universitats i les empreses, potenciar la creació d’empreses start-up i spin-off, etc.

El passat dia 8 de març, el secretari d’Universitats i Recerca ha fet una presentació del pla al Cercle d’Economia en què es precisen detalls i dates. En aquest enllaç trobareu el fitxer de la presentació.

Més informació:
Web de la conselleria titulat Bases d’un nou model universitari
Web de la conselleria titulat Documents estratègics
Document pdf de presentació del pla

El proppassat 23 de febrer, la Generalitat va convocar una roda de premsa on va presentar el seu Model català de personal acadèmic a les universitats públiques.

El document presentat, resultat d’un pacte entre la conselleria i les universitats, comporta novetats molt rellevants:

Places de professorat permanent (estabilització i promoció)

• Sols es podrà convocar a concurs una de cada dues places de PDI permanent que quedin vacants per jubilació (la Generalitat preveu unes 2.000 jubilacions en els propers 10 anys, en el conjunt del sistema universitari públic català).
• Totes les places que es convoquin seran laborals. No hi haurà estabilitzacions a TU, ni promocions de TU a CU, ni promocions horitzontals d’agregat a TU o de catedràtic contractat a CU i, sols excepcionalment, es podran convocar places de catedràtic contractat.
• De les places convocades, la meitat seran gestionades per la universitat i l’altra meitat seran gestionades a través del pla Serra Húnter (pla SH), que passa a ser centralitzat. Concretament, les comissions que jutjaran els concursos de les places convocades a través del pla SH estaran formades per 2 persones nomenades pel rector de la universitat, 2 nomenades pel director del pla SH i 1 nomenada de comú acord, que presidirà la comissió. Segons els documents, aquesta nova formulació del pla SH pretén tant afavorir la captació de talent (sic) com estabilitzar el PDI acreditat (per l’AQU).
• Les persones que guanyin els concursos del pla SH podran obtenir una retribució variable, si així ho acorden la direcció del pla SH i la universitat.

A la nostra universitat, tot això significa que, durant els anys 2012 i 2013, entre el pla SH i les places pròpies, tot just es podran convocar places d’agregat en quantitat igual al nombre de places de professorat lector i personal investigador Ramon y Cajal als quals venç el seu contracte, i que ja estan avaluats positivament dins el pla d’estabilització. A partir de 2014, si no es produexien jubilacions voluntàries, les xifres no permeten ni això.

Quant a la promoció, els plans de la Generalitat (que abasten fins el 2015), no la contemplen explícitament.

Professorat temporal

Els documents publicats fan referència tan sols a la contractació de professorat associat, i no esmenten la contractació de professorat lector i d’ajudants.

Assistents de docència

L’AGAUR posarà en marxa una convocatòria d’ajuts (sic) per tal que aproximadament la meitat de les 3.000 persones que tenen la condició de personal investigador en formació (mal anomenats –perquè tenen contracte– becaris pre-doctorals) adquireixin la consideració d’assistents de docència i, a canvi d’uns 300 € al mes durant 8 mesos, col·laborin en tasques docents, (inspirant-se en el model anglosaxó dels teaching assitants). Una convocatòria anàloga es preveu per a postdocs (col·lectiu d’unes 1.000 persones).

Limitació de la despesa

Com a màxim, les universitats podran destinar a la contractació de professorat associat, als assistents de docència i als postdoc, el 50% dels recursos corresponents a les jubilacions de PDI permanent, amb la restricció que el cost total de la plantilla que en resulti sigui inferior al 90% del finançament ordinari de la Generalitat. Cal tenir en compte que, segons el Secretari d’Universitats i Recerca, l’any 2010 la despesa de personal de les universitats representava el 112% del finançament ordinari de la Generalitat i, com que l’any 2011 aquesta aportació va disminuir un 16% de mitjana, la situació a hores d’ara ha de ser pitjor. I més encara a la UPC on, segons el rectorat, la tisorada ha estat del 22%. A la pràctica, doncs, les quantitats destinades a aquest apartat podrien arribar a ser inexistents.

Consideracions finals

Són evidents les importants conseqüències d’aquest projecte en els àmbits laboral, d’organització de la docència i de futur de la recerca.

Ens ha cridat l’atenció, però, que el projecte conté novetats que no convé que passin desapercebudes. En particular, la centralització que comporten el nou pla SH i la nova convocatòria de l’AGAUR són un atac frontal a l’autonomia universitària i tenen una base legal dubtosa.

No som capaços de veure perquè les decisions del director del pla SH quant a la composició de les comissions de selecció, per exemple, haurien de ser millors que les decisions de la nostra universitat, en les quals intervenen moltes persones qualificades: a la CSAPDIU, als departaments i als centres docents.

Així, doncs, com és possible que aquest pla sigui el resultat d’un acord de la Generalitat i les universitats? Han estat consultats els Consells de Govern? Han donat la seva aprovació? De fet, algunes de les previsions del pla SH fins i tot requereixen una nova modificació dels estatuts de les universitats pel que fa a la composició de les comissions que jutgen els concursos de PDI.

Per no parlar de la legalitat d’algunes de les mesures proposades. Pot el pla SH, fins i tot si es plantegés com a llei del Parlament de Catalunya, modificar les disposicions de la LOU sobre la composició de les comissions dels concursos? Pot la direcció del pla SH proposar retribucions diferenciades sense que existeixin uns criteris i uns mecanismes objectius de valoració als quals pugui tenir accés tot el professorat? Pot el personal investigador en formació veure incrementada la seva càrrega docent, més enllà d’allò que estableix el seu Estatut? Pot el personal investigador en formació rebre ajuts no previstos en la seva convocatòria, sense incórrer en una situació d’incompatibilitat?

Més informació

Nota de premsa de la conselleria
Document pdf de presentació del pla

En dues sessions, els dies 14 i 21 de desembre passat, el Claustre de la UPC va debatre i votar les esmenes i el text final de la proposta d’adaptació dels Estatuts de la Universitat.

Com és sabut, el resultat de la votació del text final va ser de 108 vots a favor, 90 en contra i 5 en blanc. Atès que hi va haver quòrum i que el nombre de vots favorables (53%) supera la meitat dels vots emesos, el text va quedar aprovat, a manca del control legal que n’ha de fer el govern de la Generalitat, previ a la seva publicació al DOG i al BOE.

Des d’Upic ens hem mostrat crítics amb la proposta, tant pel seu contingut com per la inoportunitat de dedicar, en uns moments tan complicats com els actuals, les nostres energies a debatre i després a implementar a cada unitat una reforma estatutària no consensuada. El resultat de la votació final (calien 103 vots favorables i n’hi va haver 108) mostra, a més, que l’encaparrament en tirar endavant una modificació tan radical ha acabat provocant una fractura de la comunitat de la UPC, que resulta especialment lamentable enmig d’una crisi com la que patim i per una qüestió que moltes persones no consideren pas d’una transcendència cabdal.

En qualsevol cas, des d’Upic valorem molt positivament l’elevat grau de participació dels membres de la Universitat tant en el procés d’elaboració i presentació d’esmenes com en el debat i votacions finals. Hi ha aspectes essencials del text final amb els quals dissentim:

• pèrdua de competències del Claustre (aprovació de normatives dels procediments més generals, participació en la creació d’unitats, establiment de criteris de funcionament d’unitats, etc)
• hi haurà membres del Consell Social a la CSAPDIU
• l’elecció de la CSAPDIU i la Comissió d’Apel·lació ja no serà al Claustre
• pèrdua de competències de centres (doctorat, signatura de convenis) i departaments (màsters)

Però per altra banda, ens congratulem del gran nombre de punts en què s’ha pogut esmenar la proposta inicial de l’equip rectoral. Per exemple:

• les direccions dels centres docents i instituts universitaris de recerca continuaran essent càrrecs electes i no pas nomenats pel rector o rectora
• tots els representants de la comunitat universitària al Consell de Govern seran elegits (en la primera versió n’hi havia de nomenats directament pel rector o rectora)
• les unitats podran elaborar els seus pressupostos
• l’estabilització del PDI apareixerà als Estatuts, en igualtat amb la selecció i la promoció
  el Consell Social no tutelarà alguns procediments que són purament acadèmics (aconseguit només de forma parcial)
• es mantindrà la possibilitat de convocar Claustre extraordinari amb un nombre raonable de signatures
• a les eleccions a rector o rectora els diversos sectors seguiran representats de forma proporcionada
• es podrà mantenir el sac únic en l’elecció del Claustre (no es preveia en el cas del professorat)
• s’evitarà l’expressió “innovació docent”, substituda per “qualitat docent”
• la persona que dirigeixi l’ICE haurà de ser doctora i amb experiència docent acreditada
• la participació de l’estudiantat en tasques de recerca, suport a la docència i contractes de col·laboració, serà possible en la mesura que aquesta participació tingui finalitats formatives
• es mantindrà l’aposta de la UPC per una cultura de la pau
• es mantindrà de forma explícita que el català és la llengua pròpia de la UPC
• es mantindrà el rector o rectora al capdavant de les entitats del Grup UPC
• s’evitarà que el Síndic de Greuges pugui ser membre actiu de la comunitat universitària

Un cop es publiqui el text definitiu al DOG, caldrà emprendre un llarg i feixuc procés normatiu en què caldrà refer totes les normatives afectades pel canvi d’Estatuts. En particular, pertocarà redactar nous reglaments per a totes les unitats, així com el reglament electoral de la Universitat.

I caldrà està amatent durant aquest procés d’actualització de normatives, per evitar que reapareguin i prosperin alguns dels excessos que el rectorat va introduir en el redactat inicial de la proposta d’Estatuts.