La proposta que fa el rectorat de revisió dels estatuts de la UPC
Editorial: Un canvi radical de les regles de joc
Els Estatuts de la UPC actualment vigents tenen 201 articles. La proposta de revisió que ha presentat el rectorat a la Comissió d’Estatuts en modifica més de 175. És evident que, malgrat el que va afirmar el rector, no es tracta d’una simple adaptació a la nova legalitat vigent, sinó d’un intent radical de canviar què és i com és la nostra universitat.
En la nostra opinió, la proposta significa un retrocés en tots els fronts, des dels objectius de la universitat, fins a, i molt especialment, l’organització (departaments, centres,…) i el govern. Un retrocés com no s’ha vist mai des de l’inici de la democràcia.
Dues són les grans línies de fons d’aquesta transformació:
- L’estructura s’ha de jerarquitzar, el rectorat ha de tenir tot el poder, la democràcia interna s’ha de bandejar del govern de la UPC.
- L’activitat acadèmica s’ha de centrar en allò que genera valor comercial.
La magnitud i la complexitat de la revisió fa que sigui difícil adonar-se del dibuix final que es planteja. Per facilitar-ne la comprensió, hem estructurat el butlletí en un seguit d’apartats que analitzen les repercussions de la proposta rectoral, en la versió de què es disposa a 1 de febrer de 2011, en els diversos aspectes de la vida universitària i per als col.lectius que en són membres. Això fa que aquest butlletí sigui excepcionalment llarg, atès que hi ha canvis que apareixen en més d’un apartat. En aquest enllaç podeu consultar tota la documentació de què disposem.
La proposta presentada pel rector no té el consens ampli que requereixen i han tingut sempre fins ara uns Estatuts. És especialment inoportuna en uns moments difícils, en plena crisi econòmica i enmig d’un procés d’implantació dels nous plans d’estudis. Ara el que cal és que els membres de la UPC treballem plegats per seguir tirant la institució endavant, en comptes d’implicar-nos en un llarg i complicat procés de reforma, no argumentat, que pot provocar un trencament a la comunitat i que, a sobre, es pot haver de replantejar al cap de poc si es concreta la voluntat del Departament d’Economia i Coneixement d’impulsar un debat sobre el govern de la universitat. Per tant, creiem que el més oportú en aquestes circumstàncies és limitar ara la modificació dels estatuts a una adaptació de caràcter tècnic en allò que exigeix la nova legislació.
