L’acomiadament de professorat a temps parcialImprimeix aquesta informació

La reducció de l’encàrrec docent als centres i l’augment de la càrrega lectiva a part del professorat està comportant una reducció dràstica del professorat associat. A banda d’aspectes com l’estalvi real que suposa aquesta mesura i si es podrien esgotar primer altres opcions abans d’incidir en la plantilla, s’ha de denunciar que la presa de decisions pel que fa a quines persones continuen i quines no s’està fent, en alguns departaments, de manera arbitrària, opaca i sense seguir criteris acadèmics coneguts. Cal posar de manifest que la falta de lideratge per part de la Universitat mostra una manca de compromís i de responsabilitat envers la necessària transparència en els processos d’acomiadament (o no renovacions, com es vulguin anomenar) del professorat associat.

És cert que cada departament ha de gaudir d’autonomia per poder gestionar els seus recursos i la seva plantilla, ja que entre altres coses és qui millor coneix les pròpies necessitats i particularitats. Tot i així, la universitat ha de vetllar per evitar abusos de poder que en molt casos comporten l’acomiadament de personal de gran vàlua, en front d’altre amb menys mèrits. Tot i que no es poden marcar criteris de selecció universals, sí que és possible i recomanable establir unes pautes bàsiques contrastables i públiques. Si existeix un document aprovat pel Consell de Govern (CG 10/12 2008) que estableix els mecanismes que han de regular la carrera horitzontal del professorat associat a temps parcial, i fins i tot aquest document determina els aspectes que un professor associat ha de complir per augmentar de categoria, costa de creure que l’equip directiu de la UPC no sigui capaç d’establir com a mínim algunes recomanacions a l’hora de decidir no renovacions de PDI a temps parcial.

Entre d’altres, algunes recomanacions per garantir la coherència entre aquesta normativa i els criteris aplicats pels departaments podrien ser:

  • Tipologia dels associats (tipus bàsic, tipus 2, …). Sembla raonable que si una persona ha estat valorada positivament per la universitat això sigui considerat com un mèrit.
  • Resultats de les enquestes de l’estudiantat. Donat el caràcter purament docent d’aquests tipus de places, la valoració d’estudiants s’ha de tenir en compte.
  • Haver superat un concurs [1] per accedir a la plaça. És poc raonable fer fora professorat que ha guanyat la plaça en una convocatòria pública mentre se’n manté d’altre de recent contractació que encara no ha superat cap concurs.

Per tot això, creiem que tot un equip directiu d’una universitat de la importància de la UPC no pot limitar-se a dictar simplement –i esperem que ingènuament– la retallada d’un cert nombre de professorat en aquest procés, sense cap més esforç de direcció. Sembla una exigència adient amb la serietat de la institució que s’implementin uns criteris públics, sensats, objectius, i la UPC vetlli així perquè aquesta reducció –transcendental per a les persones implicades i per a la qualitat de la docència– es faci de manera transparent, evitant situacions arbitràries o fins i tot fraudulentes.

[1] La pràctica de contractar professorat sense concurs públic, que s’ha anat generant i estenent els darrers anys a la UPC, és molt preocupant i hauria de ser corregida de forma dràstica.

8 comentaris

  1. un dels associats:

    No puc estar més d’acord! Especialment en els 3 punts.

  2. Estela:

    S’està aprofitant amb l’excusa de la crisis per fer fora a professors i contractar als amics o pilotes. A la meva escola hi ha diversos casos de professors associats amb molts anys d’experiència a plena satisfacció de tothom (enquestes, informes comissió acadèmica, etc.) i els fan fora, en canvi es queden del mateix departament professors acabats d’arribar que ningú coneix. Tenim un cas d’un professor que tot just s’acaba de doctorar, amb més de 10 anys d’experiència a l’escola com a professor, i al febrer el van fer fora i amb la mateixa data de la seva baixa, van contractar del carrer, per ocupar el seu lloc i donar la seva assignatura, dos professors “novatos”, sense experiència docent i que no son doctors. Algú ens ho pot explicar?, quins criteris es fan servir, a banda de l’amiguisme i l’endoll trifàsic?. És vergonyós. I després el rector s’omple la boca amb la qualitat i l’excel·lència. Que enganyada tenen a la societat. Però ja ens ho trobarem.

  3. Vanesa:

    Jo sóc una professora associada directament afectada per una no renovació del meu contracte, després de 13 anys com a docent, amb resultats a les enquestes superiors a 4 i amb una activitat professional (obligatòria per contracte) i de recerca, que supera en escreix a altres professors paral.lels de la mateixa càtedra, en concret tres; sense dir que, no només no disposen de ni la meitat de mèrits, sino que fins i tot incompleixen el seu contracte. I igualment no s´em renova i justificat per una raó no objectivable, superficial, no fundada i que fins i tot frega la discriminació de gènere. Ni el cap del departament, ni el Vicerector han pres mesures envers a la decisió presa per la cap de la secció, sent fragant el greuge de base legal i injustícia que s´està cometent. Espero i dessitjo, pel bé de l´UPC, dels estudiants i de la societat, que el Rector prengui mesures al respecte i a temps!

  4. Angels jimenez:

    la veritat es que feia falta que algu ho digués… encara que una mica tard, espero que aquells que estan fent la feina i es senten identificats amb l’institució, siguin tractas amb TOTA la consideració i el respecte que es mereixen, actituds com les del actual equip rectoral han de tenirla PROTESTA més energica i radical per banda de tota la comunitat educativa

  5. Montse:

    Segueixo la problemàtica del professorat associat no renovat amb preocupació, bàsicament perquè, efectivament, coneixem tres casos greus de prevaricació (delicte consistent en prendre una decisió injusta un funcionari públic). Crec que hauríeu de fer llistes de “damnificats” per la desastrosa política duta a terme des dels Orgnas de Govern i fer força plegats. Segur que si sou molts fareu més pressió que si aneu per separat (és una opinió). I compteu amb la resta de PDI que, tot i no estar en “zona de perill” us recolza perquè està fart de que els departaments es converteixen en regnes de taifes.

  6. Francisco:

    Jo sóc un altre dels associats que han fet fora després de 10 anys d’experiència i m’han substituït per uns “amiguetes” del director del departament i d’altres directors.
    Amb un quants companys hem contactat amb un advocat especialista en administració pública per exposar-li el cas i, tot i que no han assegurat res, ens han informat que el consell de govern ha incomplert amb les seves funcions i com bé diu l’article anterior, en quan a la no renovació de contractes, la UPC no te govern.
    Així doncs, demanarem responsabilitats al consell de govern i al seu president (el rector), davant dels tribunals ja que, dintre de la universitat no hi ha cap altre òrgan ni entitat imparcial, doncs ja hem trucat a algunes portes i la resposta ha estat sempre negativa.
    Si us hi voleu afegir em podeu enviar un mail a professorsassociatsupc@gmail.com i podem quedar un dia per explicar-vos el què.
    Crec que tenim que lluitar per la qualitat docent i… si em demostren que les persones que s’han quedat son millors docents que jo, seré el primer en recolzar les decisions presses, però…crec que això no ha estat així.

  7. Oriol:

    Jo també sóc un dels afectats.
    5 anys d’experiència em serveixen per veure com la universitat pública que em va formar i que té per objectiu formar, està plena d’incoherències, les mateixes que vaig viure com estudiant, fa més de 18 anys i, pel que sembla, les que viuran els meus fills quan, d’aquí a 9 o 10 anys els toqui escollir el seu futur.
    Pobre de mi, quan vaig entrar com a docent, amb la il•lusió de voler aportar idees, ganes, moltes ganes de fer coses, propostes noves, aportar les múltiples experiències professionals viscudes (per això es contracta als associats, no?), continuar amb la meva carrera professional, guanyant premis, concursos, obtenint reconeixement professional (ostres! això també se li demana a un professor associat, no?) participant de diferents projectes docents, promovent col•laboracions entre la universitat i el mercat laboral, promovent projectes internacionals, intentant donar el màxim de mi mateix amb nits sense dormir, caps de setmana sense família, etc. Però també he obtingut reconeixement dels estudiants amb unes enquestes que, l’últim curs han estat molt altes i que, a més, han fet que rebés una carta personal del Director del centre en el que estic adscrit, en la que em deis textualment:
    “amb motiu de l’avaluació sobre l’actuació docent, obtinguda a través del resultat de les enquestes realitzades als estudiants el curs 2010-2011 segon quadrimestre, ET VULL FELICITAR pel resultat obtingut. Tanmateix, t’encoratjo a seguir treballant per tal d’aconseguir LA QUALITAT D’ESTUDIS QUE ELS NOSTRES ESTUDIANTS ES MEREIXEN, tot consolidant la nostra escola com un referent.”
    Ostres! després d’això, un es diu a si mateix… …doncs tot l’esforç, en part, ha valgut la pena, sembla que ho estàs fent prou bé.

    Doncs no. Aquests criteris són insignificants davant del nepotisme absolut. Davant del gamberrisme indigest. Davant de la mala fe. Davant d’uns escrúpols inexistents.

    Seguiré pensant que la feina ben feta no té fronteres.

  8. Felipe:

    La figura del professor associat està dintre del grup de professor contractat en règim de dedicació a temps parcial, amb caràcter temporal continu o discontinu. Ha de complir uns requisits com ser un especialista de reconeguda competència i acreditar l’exercici de l’activitat professional fora de la Universitat. L’associat no pot fer recerca en la UPC.
    Com bé indica el nom, és temporal i es suposa que és el vincle entre la realitat empresarial i la teorica universitaria. Si mirem de prop el colectiu de PDI associat, si d’algo es pot acusar la Universitat, és d’haver tingut màniga ampla a l’hora d’acceptar les excepcions i de la comoditat dels Departaments a l’hora de buscar nous professors associats que aportin nous aires a les metèries docents optant per les renovacions dels actuals i de corporativisme a l’hora d’avaluar sempre favorablement els seus professors ordinaris encara que hi hagi que haurien d’estar a l’atur en lloc d’alguns associats molt valuosos. Que la situació faci que s’hagi de ser més rigurós i ser més primmirat a l’hora de respetar aquests criteris i aprofitar els recursos de què disposa la universitat, no vol dir que ara s’estigui fent malament. Més aviat el contrari. El que també hauria de seguir aplicant aquests criteris al PDI funcionari i exigint-li més qualitat, més activitat docent, més activitat de recerca i menys corporativisme de colectiu.