UpiC

El proppassat 23 de febrer, la Generalitat va convocar una roda de premsa on va presentar el seu Model català de personal acadèmic a les universitats públiques.

El document presentat, resultat d’un pacte entre la conselleria i les universitats, comporta novetats molt rellevants:

Places de professorat permanent (estabilització i promoció)

• Sols es podrà convocar a concurs una de cada dues places de PDI permanent que quedin vacants per jubilació (la Generalitat preveu unes 2.000 jubilacions en els propers 10 anys, en el conjunt del sistema universitari públic català).
• Totes les places que es convoquin seran laborals. No hi haurà estabilitzacions a TU, ni promocions de TU a CU, ni promocions horitzontals d’agregat a TU o de catedràtic contractat a CU i, sols excepcionalment, es podran convocar places de catedràtic contractat.
• De les places convocades, la meitat seran gestionades per la universitat i l’altra meitat seran gestionades a través del pla Serra Húnter (pla SH), que passa a ser centralitzat. Concretament, les comissions que jutjaran els concursos de les places convocades a través del pla SH estaran formades per 2 persones nomenades pel rector de la universitat, 2 nomenades pel director del pla SH i 1 nomenada de comú acord, que presidirà la comissió. Segons els documents, aquesta nova formulació del pla SH pretén tant afavorir la captació de talent (sic) com estabilitzar el PDI acreditat (per l’AQU).
• Les persones que guanyin els concursos del pla SH podran obtenir una retribució variable, si així ho acorden la direcció del pla SH i la universitat.

A la nostra universitat, tot això significa que, durant els anys 2012 i 2013, entre el pla SH i les places pròpies, tot just es podran convocar places d’agregat en quantitat igual al nombre de places de professorat lector i personal investigador Ramon y Cajal als quals venç el seu contracte, i que ja estan avaluats positivament dins el pla d’estabilització. A partir de 2014, si no es produexien jubilacions voluntàries, les xifres no permeten ni això.

Quant a la promoció, els plans de la Generalitat (que abasten fins el 2015), no la contemplen explícitament.

Professorat temporal

Els documents publicats fan referència tan sols a la contractació de professorat associat, i no esmenten la contractació de professorat lector i d’ajudants.

Assistents de docència

L’AGAUR posarà en marxa una convocatòria d’ajuts (sic) per tal que aproximadament la meitat de les 3.000 persones que tenen la condició de personal investigador en formació (mal anomenats –perquè tenen contracte– becaris pre-doctorals) adquireixin la consideració d’assistents de docència i, a canvi d’uns 300 € al mes durant 8 mesos, col·laborin en tasques docents, (inspirant-se en el model anglosaxó dels teaching assitants). Una convocatòria anàloga es preveu per a postdocs (col·lectiu d’unes 1.000 persones).

Limitació de la despesa

Com a màxim, les universitats podran destinar a la contractació de professorat associat, als assistents de docència i als postdoc, el 50% dels recursos corresponents a les jubilacions de PDI permanent, amb la restricció que el cost total de la plantilla que en resulti sigui inferior al 90% del finançament ordinari de la Generalitat. Cal tenir en compte que, segons el Secretari d’Universitats i Recerca, l’any 2010 la despesa de personal de les universitats representava el 112% del finançament ordinari de la Generalitat i, com que l’any 2011 aquesta aportació va disminuir un 16% de mitjana, la situació a hores d’ara ha de ser pitjor. I més encara a la UPC on, segons el rectorat, la tisorada ha estat del 22%. A la pràctica, doncs, les quantitats destinades a aquest apartat podrien arribar a ser inexistents.

Consideracions finals

Són evidents les importants conseqüències d’aquest projecte en els àmbits laboral, d’organització de la docència i de futur de la recerca.

Ens ha cridat l’atenció, però, que el projecte conté novetats que no convé que passin desapercebudes. En particular, la centralització que comporten el nou pla SH i la nova convocatòria de l’AGAUR són un atac frontal a l’autonomia universitària i tenen una base legal dubtosa.

No som capaços de veure perquè les decisions del director del pla SH quant a la composició de les comissions de selecció, per exemple, haurien de ser millors que les decisions de la nostra universitat, en les quals intervenen moltes persones qualificades: a la CSAPDIU, als departaments i als centres docents.

Així, doncs, com és possible que aquest pla sigui el resultat d’un acord de la Generalitat i les universitats? Han estat consultats els Consells de Govern? Han donat la seva aprovació? De fet, algunes de les previsions del pla SH fins i tot requereixen una nova modificació dels estatuts de les universitats pel que fa a la composició de les comissions que jutgen els concursos de PDI.

Per no parlar de la legalitat d’algunes de les mesures proposades. Pot el pla SH, fins i tot si es plantegés com a llei del Parlament de Catalunya, modificar les disposicions de la LOU sobre la composició de les comissions dels concursos? Pot la direcció del pla SH proposar retribucions diferenciades sense que existeixin uns criteris i uns mecanismes objectius de valoració als quals pugui tenir accés tot el professorat? Pot el personal investigador en formació veure incrementada la seva càrrega docent, més enllà d’allò que estableix el seu Estatut? Pot el personal investigador en formació rebre ajuts no previstos en la seva convocatòria, sense incórrer en una situació d’incompatibilitat?

Més informació

Nota de premsa de la conselleria
Document pdf de presentació del pla

La UPC té la ratio més baixa d’estudiants per PDI (i la segona més baixa d’estudiants per PAS) del sistema universitari català. Això no és gens estrany, si es té en compte que les titulacions de la UPC tenen gairebé totes un alt grau d’experimentalitat.

Tanmateix, com que un factor bàsic en el finançament de les universitats és el nombre d’estudiants, mentre que la despesa més important és la de personal, tenir aquesta ratio pot contribuir parcialment al dèficit estructural en el finançament de la UPC.

El model de finançament actual pren en consideració el grau d’experimentalitat, i això compensa en part el desequilibri esmentat en la relació estudiant/PDI. Però la situació pot empitjorar si els nostres dirigents no són capaços de frenar els intents d’altres universitats per excloure l’experimentalitat del nou sistema actualment en negociació, amb el discutible argument que el model Bolonya deslliga la mida dels grups (i, per tant, la relació entre el nombre de PDI i el d’estudiants) de la tipologia de les titulacions.

Les sèries històriques mostren clarament que la relació estudiantat/professorat ha millorat clarament els darrers anys, fins arribar a una mitjana d’uns 10 estudiants per PDI al conjunt del sistema. De fet, la Generalitat ha proclamat que aquesta raó es mantindrà en els propers anys. Tanmateix, ara per ara no sembla així: les dades mostren un canvi de tendència al curs 2009/10, que és el darrer de què hi ha informació pública. Aquest canvi és degut a l’increment de l’entrada a la universitat, coincidint amb la crisi econòmica. Com que l’augment d’entrada ha continuat els cursos 2010/11 i 2011/12, mentre que, sobretot el darrer, han començat les retallades en la plantilla de PDI (bàsicament en associats, a UAB, UPF, UPC i URV), cal deduir que hores d’ara ja tornem a tenir més de 10 estudiants per professor.

La comparació de la UPC amb les altres dues grans universitats sembla suggerir un dels possibles motius pels quals la situació econòmica ha empitjorat més a la nostra universitat: l’entrada creix més a la UAB i, sobretot, a la UB que no pas a la UPC, mentre que la plantilla evoluciona de manera molt semblant en totes tres universitats. Això comporta que les ratio de UB i UAB s’allunyin per sobre de la mitjana, mentre que la de la UPC ho fa per sota.

Finalment, pel que fa a la relació entre PAS i PDI, en el conjunt de les universitats ha augmentat en més proporció el nombre de personal administratiu que el de professorat, passant en 10 anys d’una ratio de 0’6 a 0’7, encara per sota del que és habitual en molts altres països (tot i què també cal tenir en compte que les universitats solen ser més petites i la tipologia de personal és diferent que aquí). La UPC ha tendit a acostar-se a la mitjana, des d’un punt de partida per sota: per tant, en termes relatius, no es pot parlar d’una inflació de PAS a la nostra universitat. Destaca el comportament de la UPF: en ser una universitat jove i que va néixer amb un plantejament diferent, el personal de suport hi és molt més abundant i, probablement, té unes característiques diferents, tot i que no hi ha dades públiques que ho permetin estudiar.

Font de les dades: UNEIX (base de dades de la Generalitat)

El proper dimecres 21 de març, a l’Aula Capella de l’ETSEIB i a les sis de la tarda, tindrà lloc una xerrada titulada El sistema científico-técnico español. Situación, perspectivas y oportunidades en un escenario de crisis.

Aquest acte forma part del programa de la sisena edició de L’Altre, fórum alternatiu universitat-empresa que organitzen estudiants de l’ETSEIB; i compta amb la col·laboració d’UpiC.

La sessió comprèn dues ponències, seguides d’un col·loqui. La ponència principal va a càrrec d’Alicia Durán, que és professora d’Investigació del CSIC i directora de l’Àrea de Ciència i Tecnologia de la Fundación 1º de Mayo de CC.OO. És experta en l’anàlisi de l’evolució de la despesa en R+D del sector públic i el sector privat, i en l’estudi i comparació de la política científica en R+D dels diferents governs i les prioritats de sectors d’inversió. Per part d’UpiC, hi intervindrà Enric Fossas, que és investigador de l’Institut d’Organització i Control (IOC) i professor del departament d’Enginyeria de Sistemes i Automàtica Industrial a l’ETSEIB.

Trobareu més informació en aquest enllaç.

Us convidem a assistir i participar en aquest acte.

Antoni Giró, membre del jurat que atorgà el premi a les Millors Pràctiques de l’Administració Pública al conseller de Salut, Boi Ruiz
El conseller de Salut, Boi Ruiz, va recollir el premi a les Millors Pràctiques de l’Administració Pública, que atorga la patronal Cecot, per la seva feina en “la recerca de la sostenibilitat del sistema sanitari català i la promoció i motivació de bones pràctiques dins del sector públic”.
El jurat dels premis, que tenen diverses categories, està compost pel rector de la UPC, Antoni Giró, la rectora de la UAB, Ana Ripoll, directius de les escoles de negocis IESE, ESADE i EAE Business School i el director de l’Obra Social d’Unnim Caixa, entre d’altres.
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=126003&idioma=0&departament=9&canal=10

Ensenyaments tècnics i educació humanista
En estos momentos está a la venta en España un aspirador-robot que quita el polvo de todos los rincones del hogar sin intervención humana y movido por la corriente eléctrica: ¿ha calculado alguien qué requerimiento de energía y materiales implica? Por contraste, la fregona se mueve con energía muscular humana y se fabrica con materiales y procedimientos simples; es decir, a los beneficios ergonómicos que aporta, añade beneficios medioambientales y energéticos. Apuesto que la fregona tiene mucho más futuro que el aspirador-robot.
El futuro dirá si es posible un modelo tecnológico como el que promueve la estructura productiva actual, o si conviene una selectividad técnica con criterios de metabolismo simplificado: materiales simples, ahorro energético, proximidad. ¿Y qué es la selectividad técnica deseable hoy y mañana si no la aplicación de criterios de eficacia y eficiencia técnica, pero también de sostenibilidad ambiental, equidad social y bienestar y dignidad para el ser humano? El bien o el mal no está en los saberes técnicos, sino en la mente que imagina o en la mano que empuña sus aplicaciones.
Joaquim Sempere. Técnica y valores: entre la fregona y el robot. Mientras Tanto, 30/12/2011.

Preus universitaris i resultats acadèmics
Los sistemas de financiación a la educación que aplican un nivel moderado de tasas universitarias (…) tienen más oportunidades para promover el acceso, la igualdad, el término de los estudios y resultados positivos para los estudiantes”, según asegura un estudio de la OCDE (…), que aconseja combinarlas con un apoyo financiero “adecuado”.
La OCDE defiende tasas universitarias “moderadas” ya que ayudan a tener mejores resultados académicos. Ibercampus, 28/02/2012.

Exigencia académica, el nuevo criterio para acceder a una beca
El ministro de Educación pretende que la cultura del esfuerzo y el mérito sea la columna vertebral del sistema de becas. Sin embargo, en el resto de países europeos siguen primando los criterios socioeconómicos.
Exigencia académica, el nuevo criterio para acceder a una beca. El Economista, 29/02/2012.

Barcelona en flames!
Protesta a la griega. Los radicales arrasan Barcelona. Queman contenedores, coches y atacan comercios.
La izquierda agita la calle. La Razón, 01/03/2012.

Perills per a la universitat pública
La universitat pública, catalana i de qualitat està sotmesa a dues pressions que es retroalimenten: la d’una minoria molt ideologitzada que sota el pretext de defensar la universitat pública intenta convertir-la en un totum revolutum, on imperen les imposicions antidemocràtiques (ocupacions d’espais, limitacions de drets individuals, malbaratament de mobiliari), i la de grups d’interessos que creuen que la solució exigeix la gestió privada, els nomenaments externs, i la desaparició dels processos interns d’elecció democràtica. Que els primers no esdevinguin el pretext dels segons per imposar models on les universitats perdin autonomia en relació amb el poder polític i econòmic, i el seu paper d’ascensor social es vegi compromès.
Elisenda Paluzie: Pública i de qualitat. El Punt Avui, 06/03/2012.

Rectors i manifestacions
El rector de la UB, Dídac Ramírez, va assegurar que si no ocupés aquest càrrec i fos professor aniria a la manifestació del 29F. Ramírez ha remarcat que no protestaria pel govern sinó per qui considera que és el culpable de la situació que arrosseguen els països del sud d’Europa, és a dir, Brussel·les. Pel rector de la UB “hi ha motius per manifestar-se”, que són les retallades, perquè hi ha una preocupació latent, però sobretot un malestar per la “falta d’horitzó d’esperança”. “Fa un any ens deien que creixien brots verds i ara que cal aprofundir en les retallades”, ha assegurat. Per aquest motiu, considera que cal sortir de la situació actual perquè “si no prendrem mal”.
“Si no fos rector de la UB aniria a la manifestació”. Versió digital de El Punt Avui, 5/03/2012.

• Estatuts nous: balanç final
• Les retallades i el Pla de Viabilitat a la UPC
  • Sabies que… (història dels acomiadaments de PAS)
  • Sabies que… (acomiadaments de PDI)
  • Sabies que… (canvis estructurals a la UPC)
  • Sabies que… (bestretes)
  • Sabies que… (finançament públic i despesa de la UPC)
  • Sabies que… (altres universitats)
• Com ens afecta el “decreto Rajoy”
• Com ens afecten el Projecte de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 i la “Llei d’acompanyament”
• No t’ho perdis!
• Una dada val més que mil imatges