Archive for the ‘Finançament’ Category.

Algunes coses que cal saber dels PGE 2015

Vera Sacristán

Pressupostos Generals de l’Estat 2015

RETRIBUCIONS

(art. 20)

Congelació salarial

En el año 2015, las retribuciones del personal al servicio del sector público no podrán experimentar ningún incremento respecto a las vigentes a 31 de diciembre de 2014.

CONVOCATÒRIA DE PLACES

(art. 21)

Taxa de reposició del 50% en PDI-F i en PAS

Sectores y administraciones en los que la tasa de reposición se fijará hasta un máximo del 50 por ciento:

[…]

  1. J) A las plazas de los Cuerpos de Catedráticos de Universidad y de Profesores Titulares de Universidad y a las plazas de personal de administración y servicios de las Universidades, siempre que por parte de las Administraciones Públicas de las que dependan se autoricen las correspondientes convocatorias, previa acreditación de que la oferta de empleo público de las citadas plazas no afecta al cumplimiento de los objetivos de estabilidad presupuestaria establecidos para la correspondiente Universidad, ni de los demás límites fijados en la Ley Orgánica 2/2012, de 27 de abril, de Estabilidad Presupuestaria y Sostenibilidad Financiera.

Obligació de reservar un 15% de les places de PDI-F per a l’estabilització de personal investigador del programa Ramon y Cajal

Dentro del límite de la tasa de reposición correspondiente a los Cuerpos de Catedráticos de Universidad y de Profesores Titulares de Universidad, previsto en el párrafo anterior, cada Universidad estará obligada a destinar, como mínimo, un 15 por ciento del total de plazas que oferte, a la contratación, como personal laboral fijo, de personal investigador doctor que haya finalizado el Programa Ramón y Cajal y haya obtenido el certificado I3.

Possibilitat de convocar places de professorat agregat i de catedràtic contractat

De las restantes plazas que oferte, cada Universidad podrá destinar una parte de las mismas para el ingreso como profesor contratado doctor, en los términos previstos en el artículo 52 de la citada Ley Orgánica 6/2001, de 21 de diciembre, de Universidades.

La promoció interna no computarà dins la taxa de reposició

No computarán dentro del límite máximo de plazas derivado de la tasa de reposición de efectivos, aquellas plazas que se convoquen para su provisión mediante procesos de promoción interna.

Personal temporal ni interí: sols excepcionalment

Durante el año 2015 no se procederá a la contratación de personal temporal, ni al nombramiento de personal estatutario temporal o de funcionarios interinos salvo en casos excepcionales y para cubrir necesidades urgentes e inaplazables que se restringirán a los sectores, funciones y categorías profesionales que se consideren prioritarios o que afecten al funcionamiento de los servicios públicos esenciales.

 

NOVETAT: TRASLLATS

(Disp. Add. 96)

Novetat: es podran convocar concursos de trasllat de PDI entre universitats i del CSIC a les universitats, i no computaran dins la taxa de reposició

Durante el ejercicio 2015, las Universidades podrán convocar concursos para la provisión de plazas docentes vacantes dotadas en el estado de gastos de sus presupuestos, de conformidad con las siguientes reglas:

  1. […]
  2. Podrán participar en los concursos de provisión de vacantes quienes tengan una antigüedad de al menos dos años de servicio activo en el puesto y sean:

a) Para puestos de Catedráticos:

1. Los funcionarios del Cuerpo de Catedrático de Universidad de las distintas Universidades del territorio nacional.

2. Los funcionarios de la Escala de Profesores de Investigación de Organismos Públicos de Investigación del área de conocimiento al que corresponda la vacante, que dispongan de acreditación para Catedráticos de Universidad.

b) Para puestos de Profesor Titular:

1. Los funcionarios del Cuerpo de Profesores Titulares de Universidad de las distintas Universidades del territorio nacional.

2. Los funcionarios de las Escalas de Investigadores Científicos de Organismos Públicos de Investigación y de Científicos Titulares de Organismos Públicos de Investigación, del área de conocimiento a la que corresponda la vacante, que dispongan de acreditación para Profesores Titulares de Universidad.

   […]

  1. […]
  2. […]
  3. Las plazas vacantes cubiertas en estos concursos, en tanto no suponen ingreso de nuevo personal, no computarán a los efectos de la oferta de empleo público.

El pressupost de la UPC per al 2015: context i evolució al període 2010-2015

Josep Maria Sallán

Context del període 2010-2015: retallades a tot arreu, i més a la UPC

Aquest mes de gener de 2015, els pressupostos de les universitats públiques han estat d’actualitat informativa. El passat 21 de gener, el diari EL PAÍS va publicar un article sobre l’evolució dels pressupostos de les universitats públiques, conjuntament amb dades de l’evolució d’aquests pressupostos, basada en l’informe de CC OO sobre evolució dels pressupostos de les universitats públiques. Aquesta informació s’afegeix a la que es va publicar, amb una estructura similar, el 6 de març del 2014, també amb article i resum de dades. A aquests articles de EL PAÍS cal afegir l’article publicat a eldiario.es, amb un seguit de valoracions basades en les dades publicades per EL PAÍS. Aquesta valoració es pot sintetitzar amb aquests trets:

  1. Com a mitjana, la universitat espanyola ha reduït els seus pressupostos en un 15% en el període 2010-2014. En aquest mateix període, la Harvard University va incrementar el seu pressupost un 18%
  2. La matrícula dels estudiants guanya cada cop més pes en el finançament de la universitat pública: mentre al 2010 representava el 15% dels ingressos de les universitats, al 2014 la seva contribució suposa el 22% del pressupost.
  3. La restricció en les taxes de reposició de professorat universitari ha fet que el cost de les plantilles universitàries s’hagi reduït en un 8% al conjunt de les universitats públiques espanyoles. S’estima que això comporta una reducció del cost de les places d’estudiant d’un 17%.

Aquest és el context de les retallades en el sistema universitari públic, que cal dir que ha afectat significativament a la UPC. Les retallades a Catalunya han estat d’un 18%, però a la UPC han estat significativament més grans. Si atenem a l’evolució de les transferències corrents (capítol 4 d’ingressos del pressupost), les retallades en els pressupostos han estat del 35% pel període 2010-2014, i del 34% pel període 2010-2015. En termes d’execució, la disminució de les transferències corrents ha estat del 29% pel període 2010-2013. Aquestes retallades són, per tant, ben superiors a la mitjana del sistema universitari públic català.

Cal esmentar, a més que la UPC sol aparèixer a aquests articles de caire general com una de les universitats amb la situació econòmica més delicada. Com és ben sabut, el dèficit acumulat és de prop de 114 M€, i a l’article de març de 2014 de EL PAÍS s’afirmava que la UPC estava intervinguda de facto. Per tant, no és gens estrany que la gestió econòmica i pressupostària sigui un tema central ara a la UPC.

Línies mestres del pressupost

Els criteris d’elaboració del pressupost 2015 de la UPC poden consultar-se a les pàgs. 2 a 7 del pressupost. No és un text gaire extens, i la seva lectura pot donar una idea força precisa dels criteris seguits en l’elaboració del pressupost. També pot ser d’utilitat recuperar el correu que el rector i la gerent van enviar el passat 22 de gener després de l’aprovació del pressupost pel Consell Social. Fent una síntesi de la informació recollida a aquests documents, es poden deduir les línies mestres següents:

  • A la pàgina 4 del pressupost s’indica que “[e]l principi d’EQUILIBRI PRESSUPOSTARI és el principi irrenunciable per a una institució com la nostra, acompanyat d’un alt grau de rigorositat en el control de les obligacions contretes, en l’exigència i el seguiment dels drets reconeguts […] i en la recerca de noves formes d’obtenció de nous ingressos […]” (negretes i majúscules del text original). Queda ben clar, doncs, quin és l’objectiu central de la UPC en aquest exercici 2015.
  • Per primera vegada des de l’exercici 2010, el volum del pressupost s’ha incrementat respecte de l’exercici anterior. Cal indicar, però, que gran part d’aquest increment és finalista: el pagament de la paga extraordinària i els ingressos i despeses associats a la construcció del Campus de la Diagonal-Besós.
  • No s’ha d’oblidar que tot pressupost es fonamenta en una previsió d’ingressos i despeses. Una proporció creixent dels ingressos depèn d’ingressos de matrícula, i d’activitats de recerca i transferència. Sembla doncs que a mig termini les accions que afavoreixin aconseguir aquests ingressos seran fonamentals per a la viabilitat de la institució.

Amb tot plegat, l’equip de direcció té previst aplicar part dels recursos del pressupost a activitats de millora de l’activitat acadèmica:

  • Convocatòria de noves places de lector i de personal investigador
  • Convocatòria de noves places de suport a la recerca
  • L’assignació de recursos a polítiques institucionals que permeti el desenvolupament del Pla de Govern.

El pressupost de 2015 en perspectiva

Per tal d’avaluar l’evolució del pressupost, es presenten tot seguit alguns gràfics que indiquen l’evolució d’alguns capítols del pressupost per al període 2010-2015. S’han fet servir els pressupostos i memòries d’execució d’anys anteriors, que estan disponibles al web de la UPC. Donat que els gràfics estan generats a gener de 2015, inclouen informació dels pressupostos de 2010 a 2015, i de les memòries de 2010 a 2013.

La figura 1 mostra l’evolució de les dues fonts principals d’ingressos: els ingressos de matrícula (inclosos al capítol 3 dels ingressos) i les transferències corrents (capítol 4 dels ingressos).

JMSL FIG1

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Aquest gràfic mostra un dels problemes estructurals principals de la UPC. La UPC ha patit una de les reduccions de transferències corrents més grans del sistema universitari, i a més els ingressos per matrícula han patit una lleugera disminució des del 2012, tot i l’augment dels costos d’estudiar a la universitat per als estudiants. Tot plegat comporta un pes més gran dels ingressos de matrícula com a font de finançament de la UPC.

JMSL FIG2

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La figura 2 mostra l’evolució de la partida de remuneracions de personal (cap 1 de despeses del pressupost) conjuntament amb les transferències corrents (capítol 4 dels ingressos). Aquí podem veure que el desequilibri entre la partida de remuneracions de personal i les transferències es deu a la forta davallada de les transferències, més que a l’augment de les despeses de personal. Caldrà veure com evoluciona la relació entre aquestes dues partides en el futur.

JMSL FIG3

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Finalment, a la figura 3 es presenten les partides associades a les inversions: per la banda dels ingressos les transferències de capital (capítol 7), i per la banda de les despeses la d’inversions (capítol 6). Al període 2009-2012 les inversions realitzades van superar amb escreix les transferències, contribuint a la generació de dèficit. A partir de l’any 2013 s’observa una major correspondència entre les dues magnituds, tant a l’executat com al pressupostat. Com ja s’ha indicat, al pressupost del 2015 s’observa un augment significatiu del finançament al campus del Besós, amb una inversió prevista d’uns 66 milions d’euros.

La conclusió de l’anàlisi és que bona part dels problemes pressupostaris de la UPC al període 2010-2014 es deuen més a una reducció dels ingressos que a l’augment de la despesa. A més, la forta davallada de les transferències s’ha unit el manteniment dels ingressos de matrícula, tot i que el cost d’estudiar és cada cop més alt.

De tot plegat es poden extreure, entre d’altres, dues conclusions. En primer lloc, el volum del pressupost, o el que és el mateix, el de la universitat, dependrà de la dimensió que tingui aquesta, i un indicador fonamental és el nombre d’estudiants. Si com sembla aquest nombre s’estabilitza o va a la baixa, segurament capítols importants d’ingressos tendiran (més encara) a la baixa, i així ho hauran de fer les despeses. Si la dimensió de la UPC va a la baixa, també ho haurà de fer el pressupost.

En segon lloc, si acceptem que la dimensió de la UPC va a la baixa, sorprén que el 21% del pressupost (66 M€ sobre 310) estigui destinat a construir les noves instal·lacions del Campus del Besós. Més enllà del contexte concret d’aquesta qüestió, el que està clar és que si reduïm la nostra dimensió, no té sentit que augmentem els metres quadrats d’instal·lacions.

Referències

 

 

Campanya de finançament pel llibre “En els 25 anys d’UpiC”

24 DE FEBRER: UNA SESSIÓ DEL CLAUSTRE UNIVERSITARI DEBAT SOBRE EL FUTUR DE LA UNIVERSITAT

Eusebi Jarauta

El dilluns 24 de febrer va tenir lloc la primera reunió ordinària del Claustre Universitari de la nova etapa de la UPC amb el rector Enric Fossas i el seu equip. L’ordre del dia de la reunió tenia tres punts amb major significació sobre la resta de temes:

  • Informe del rector sobre la política universitària i programa d’actuació
  • Informe de la gerent sobre la situació econòmica de la UPC
  • Debat sobre la naturalesa, composició i funcions dels òrgans de govern de la universitat en el context d’un possible canvi legislatiu.

Tota la documentació corresponent a aquesta sessió es pot consultar a la web UPC en l’enllaç

http://www.upc.edu/normatives/butlleti-upc/bupc/#claustre-universitari.

En el primer punt, el rector Fossas va fer un repàs de diferents temàtiques aportant la informació i la valoració de l’equip en relació amb com veuen la situació corresponent i quines línies d’actuació pensen impulsar per traduir-les a acords del Consell de Govern. Es va parlar sobre: una visió general, recerca, docència, estudiants, personal i organització, polítiques transversals, economia, govern i transparència i, finalment, comunicació. En aquest punt, membres del Claustre varen presentar tres mocions: sobre transparència (presentada per Oriol Arcas), sobre la plantilla de PDI (presentada per Xavier Martínez) i sobre la plantilla de PAS (presentada per Josep Royo). La primera moció es comenta amb més detall aquí. Les altres dues encarreguen a l’equip de govern que explori i aprofiti a fons totes les possibilitats perquè la UPC pugui captar, estabilitzar i promocionar personal, i no segueixi perdent talent, i reclamen de les administracions que s’aixequin les estrictes restriccions actuals de plantilla. Les tres mocions duien el suport de diversos claustrals i van ser assumides pel Consell de Direcció i aprovades per una gran majoria la primera i per consens les altres dues.

La gerent Olga Lanau va presentar una síntesi molt entenedora sobre la situació econòmica de la UPC, centrant-se en els aspectes qualitatius més que en els quantitatius, que va dir es detallarien en un òrgan més adequat (comissió econòmica del Consell de Govern). Va comentar el tancament de l’exercici 2013, la tresoreria i les dificultats previsibles al llarg de 2014, l’estructura del pressupost 2014 i d’altres mesures relacionades amb el pressupost i la seva execució. En aquest punt la professora Vera Sacristán va presentar una moció, amb el suport d’altres claustrals, sobre el finançament de la universitat, reclamant al govern de Catalunya que resolgui de manera satisfactòria els temes de la seva responsabilitat en aquest àmbit, que no són pocs: finançament, preus i beques. Va ser aprovada per consens i assumida prèviament pel rector.

En el punt de debat sobre el govern de les universitats i del sistema universitari, el rector havia encarregat la presentació d’una ponència al professor Albert Corominas. El ponent va fer una recapitulació sobre els principals textos legislatius i d’opinió en aquest tema i va repassar els elements que, al seu entendre, configuren de manera més significativa el model de govern d’una universitat. Una moció presentada pel professor Pep Simó, amb el suport de diversos claustrals, que defensava amb fermesa el model democràtic i participatiu va ser aprovada, novament, per consens de tots els seus membres i assumida per l’equip de govern. Més informació sobre aquest tema es pot trobar aquí.

UpiC valora molt positivament el contingut i la forma d’aquesta sessió del Claustre Universitari que es va desenvolupar en un clima molt plàcid i participatiu: la sessió va durar matí i tarda, amb moltes intervencions, totes elles breus, i en tot moment el nivell d’assistència va ser alt. Confiem que aquesta nova manera de fer caracteritzi el mandat que acaba de començar. i Ens congratulem que el CU hagi aprovat amb ampli consens mocions sobre temes en els que UpiC ha incidit i que defensa com a via per garantir el bon funcionament de la universitat pública. Així mateix trobem molt sa que es pogués gaudir d’un espai on tractar i debatre un tema cabdal com el model de govern universitari.

PGE 2014 en R+D+i: el trencament del Sistema Estatal de Ciència i Tecnologia

PGE 2014 en R+D+i: el trencament del Sistema Estatal de Ciència i Tecnologia

Una de les conseqüències de les polítiques econòmiques adoptades a Espanya en els últims anys ha estat la reducció sistemàtica de la despesa en ciència i tecnologia. Una dada eloqüent és que, mentre al 2009 la despesa en R+D+i (funció 46 dels PGE) era del 0,92% del PIB, al 2014 només és del 0,59%. Això suposa una caiguda de la despesa del 36%, als nivells de despesa del 2001.

Els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) del 2012 es van qualificar com l’atac més gran al sistema científic i tecnològic estatal des de l’arribada de la democràcia. Aquell any, la retallada va ser de 2.000 M€, un 26,4% del pressupost de l’any anterior. El capítol 7 (transferències de capital) va patir una caiguda superior al 34%. Això va afectar al Pla Estatal de R+D+i, les quotes a organismes de recerca internacionals, i els programes de recursos humans (Juan de la Cierva, Ramón y Cajal i beques/contracte FPI).

Els PGE de 2013 van afegir una retallada de 461 M€, amb una caiguda d’un 11,7% de la despesa real (capítols 1 a 7). Passem per tant d’una despesa en R+D+i de quasi 10.000 M€ en 2009 a menys de 6.000 M€ en 2013. Una caiguda en la despesa, per tant, del 40% que suposa necessàriament el trencament del sistema estatal de ciència i tecnologia.

Aparentment, els PGE 2014, anunciats com “els pressupostos de la recuperació” suposen un aparent redreçament de la situació, ja que s’ha produït un augment de la despesa de 146,9 M€, i un augment de la funció 46 del PGE d’un 1,3%. Cal dir, però, que aquest augment és inferior a la inflació prevista, i que en aquest augment estan inclosos el 104 M€ injectats al juliol de 2013 per evitar el col·lapse del CSIC i permetre la convocatòria del Pla Estatal, i el rescat pendent del CSIC de 75 M€. Per tant, hem de concloure que les retallades al finançament de la ciència i la tecnologia continuen el 2014.

El Pla Estatal de R+D+i sota mínims

El quadre adjunt mostra l’evolució de la despesa en el Pla Estatal de R+D+i des de l’any 2007. S’ha desglossat en tres blocs:

  • Capítol 7 (transferències de capital), que recull el finançament a Universitats i Organismes Públics de Recerca (OPRs).
  • Capítol 8 (actius financers), que inclou els crèdits reemborsables dels que són beneficiàries fonamentalment les empreses. Cal dir que més de la meitat dels recursos d’aquest capítol no s’executen, la qual cosa suposa una retallada addicional.
  • Fons d’Investigacions Sanitàries, depenent de la Seguretat Social.

Evolucio despesa R+D+i

La convocatòria de 2012 pressupostava 405 M€ en capítol 7, dels quals 50 destinats a beques, per finançar projectes de tres anys de durada i quatre de finançament. Aquesta quantitat es va demostrar insuficient, i es van haver d’injectar recursos addicionals al Pla, i fer el finançament en tres anys. Als PGE de 2013 l’assignació a capítol 7 es va retallar fins a 337 M€, tot mantenint 50 M€ per beques. Al juliol de 2013 es va haver d’aprovar un crèdit addicional de 79 M€ per a poder convocar el pla, que no es va convocar fins al 30 de setembre de 2013, quan hauria d’haver-se convocat el desembre de 2012.

Tot i que s’ha comprovat que amb menys de 400 M€ no es pot convocar el Pla Estatal, al PGE de 2014 la partida de capítol 7 només ha pujat fins a 347 M€. Esperem que el Pla Estatal de R+D+i de 2014 es convoqui l’abans possible, malgrat que tot apunta a què no es convocarà en la seva data ordinària de desembre de 2013.

L’estrangulament del sistema de ciència i tecnologia

A les retallades del Pla Estatal que acabem de descriure cal afegir-hi la delicada situació dels Organismes Públics de Recerca, essent la més delicada la del CSIC. El Consell té un dèficit estructural de 150 M€, que ha fet que els seus gestors consideressin el tancament d’activitats si no arribava un crèdit addicional de 100 M€. També cal afegir que el programa Ramón y Cajal ha patit una retallada important, i que el programa Juan de la Cierva (JdC) s’ha substituït per programes de contractació postdoctoral de dos anys, en comptes dels tres anys del JdC. Finalment, els crèdits retornables per a recerca a les empreses gestionats pel CDTI han patit una retallada important, que és encara més gran si es considera que gran part d’aquesta partida no s’executa.

Tot plegat ens porta a la conclusió de que el Govern estatal, tot i que manifesta de paraula que la ciència i la tecnologia són prioritàries, està estrangulant el sistema de ciència i tecnologia espanyol. Cal dir que aquest escanyament del sistema, realitzat en menys de cinc anys, suposa un retrocés de més d’una generació, tal i com denuncien els sindicats, plataformes i associacions d’investigadors, societats científiques i rectors integrats a la Carta por la Ciencia, a més de la majoria de partits polítics.

Aquest article s’ha elaborat a partir d’informació i contingut del document PGE 2014- I+D+i. Un sistema roto, elaborat per la Secció Sindical del CSIC de CC OO el 9 d’octubre de 2013.

Enllaços

Presentació pressupostos 2014
http://www.sepg.pap.minhap.gob.es/sitios/sepg/es-ES/Presupuestos/ProyectoPGE/Documents/LIBROAMARILLO2014.pdf

Informes COSCE sobre PGE en R+D+i
http://www.cosce.org/informes.htm

Nota informativa CCOO sobre l’informe
http://www.fsc.ccoo.es/webfscmadrid/Sectores:Administracion_General_del_Estado:Actualidad:526191–Los_Presupuestos_Generales_del_Estado_2014_de_I+D+i._Un_sistema_roto

Convocatòria Pla Estatal 2013
http://www.boe.es/boe/dias/2013/10/02/pdfs/BOE-A-2013-10259.pdf

Fòrum precarios sobre convocatòria JdC
http://www.precarios.org/forumthread90911

Col·lectiu Carta por la Ciencia
http://conimasdmasihayfuturo.com/carta-por-la-ciencia/

 

Sabies que… (el cost d’estudiar a la universitat a Europa)

… el curs 2011-12 els estudiants de grau pagaven a Catalunya més del 20% del cost dels estudis?

… el curs 2012-13 els preus de les matrícules universitàries dels estudis de grau van pujar un 66%?

Font: Observatori del Sistema Universitari: Quant paga l’estudiant? Preus i taxes de matrícula universitària a Catalunya, a Espanya i al món, juny 2012.

… simultàniament, els darrers dos anys el finançament corrent de la UPC per part de la Generalitat de Catalunya ha baixat un 25,8%?

Font: Informe del rector al Claustre Universitari, 16 d’abril de 2013.

… el curs 20131-14 el preu dels estudis de grau d’enginyeria ha pujat més d’un 10%?


Evolució del preu d’un curs, en euros corrents

… en els darrers 6 anys, el preu d’estudiar una carrera d’arquitectura o enginyeria ha pujat entre un 69% i un 185%?


Evolució del preu total d’una carrera, en euros constants de 2013

Font: Observatori del Sistema Universitari: El preu de la carrera. Preus universitaris 2013-14 a Catalunya i anàlisi de l’evolució del preu total dels estudis, juliol 2013.

… a Europa hi ha 9 països on la matrícula universitària de grau és gratuïta? Són els següents: Alemanya, Dinamarca, Estònia, Grècia, Malta, Àustria, Finlàndia, Suècia i Noruega.

… a Europa hi ha 10 països o regions els estudis universitaris de grau costen entre unes poques desenes d’euros fins a un màxim de mil euros per curs? Són els següents: República Txeca, Polònia, Eslovàquia, França, Islàndia, Bèlgica, Bulgària i Portugal.

… a Europa hi ha 3 països més, on cada curs de grau costa entre mil dos-cents i mil quatre-cents euros? Són els següents: Liechtenstein, Croàcia i Itàlia.

… a Europa només 8 països o regions (d’un total de 33) apliquen preus per curs superiors als 2.000€, i que entre ells estan Espanya i Catalunya?


Preus mínims i màxims d’un curs de grau, en € (a l’eix de la dreta, en vermell), i % d’estudiants que els paguen (a l’esquerra, en verd).
(El curs de referència és 2011-12, quan no s’explicita el contrari. Surten del gràfic: Eslovènia, màx=12.373€ i Turquia, màx=18.226€)

… les dades desmenteixen que la minoria de països o regions d’Europa que han optat per preus alts o molt alts compensin aquesta dificultat d’accés a través del sistema de beques?

… és al grup de països nòrdics, que mantenen un accés gratuït als estudis universitaris, on hi ha més estudiants que cobren beques i on aquestes tenen imports més alts (són beques salari)?

… a Espanya cobra alguna beca al voltant d’un 23% dels estudiants universitaris (tot i que la xifra està sobreestimada en comptar beques en lloc de becaris, i no tenir en compte el cobrament simultani de més d’una)?

… a Catalunya la cobertura és cinc punts inferior, d’un 18%?


Imports mínims i màxims d’una beca anual basada en necessitats, en euros (a l’eix de la dreta, i en lila), i percentatge d’estudiants que en gaudeixen (a l’esquerra i en verd). Curs 2011-12.
(Surten del gràfic: Noruega=11.591€ i Liechtenstein=20.282€. En el cas de Catalunya i Espanya, l’import estimat de cada tipus de beca s’ha obtingut dividint el volum total pagat per les administracions públiques pel nombre de persones beneficiàries, de manera que el rang de variació no és estrictament entre beques sinó entre imports mitjans de cada tipus de beca)

Font: Observatori del Sistema Universitari: Estudiar a Europa. Preus de matrícules i beques a les universitats europees, desembre 2012.

L’Informe de la Sindicatura de Comptes de Catalunya sobre els exercicis 2008, 2009 i 2010 de la UPC

La Sindicatura de Comptes de Catalunya és un organisme autònom amb la funció de fiscalitzar externament els comptes i la gestió econòmica i controlar l’eficiència de la Generalitat, dels ens locals i de la resta del sector públic de Catalunya. La Sindicatura publica periòdicament informes elaborats amb gran professionalitat i que són molt interessants perquè plantegen qüestions rellevants i posen de manifest errades, processos mal regulats o mal executats o actuacions que poden implicar responsabilitats. Lamentablement, hi ha un decalatge temporal important entre el moment en què han tingut lloc les actuacions fiscalitzades i la publicació dels informes, cosa que els fa perdre una bona part de l’eficàcia. Tot i així, els informes de la Sindicatura són un instrument molt valuós per conèixer, avaluar i corregir, si escau, la gestió d’un organisme públic. Sovint, aspectes poc coneguts (Nota [1]) o poc clars d’aquesta gestió, esdevenen diàfans en llegir un informe de la Sindicatura.

Recentment, els mitjans de comunicació s’han fet ressò de la publicació del relatiu als exercicis 2008, 2009 i 2010 de la UPC.

L’estructura d’aquest informe és l’habitual en els de la Sindicatura. Comença amb una descripció de la UPC, en descriu l’activitat economicofinancera i la contractació administrativa i el seguiment de recomanacions incloses en informes anteriors. Tot això es comunica al rector, aquest presenta les al·legacions que considera oportunes i finalment la Sindicatura les comenta. En el cas d’aquest informe, la UPC ha presentat unes al·legacions extenses, però la Sindicatura s’ha limitat a respondre que “les al·legacions no es poden acceptar, ja que o bé no s’ajusten als criteris normatius emprats per la Sindicatura, o bé contenen justificacions que no fan canviar el contingut de l’informe” (p. 141).

L’informe comprèn 146 pàgines i, per tant, no és possible resumir-lo sense deixar-ne de banda aspectes rellevants. Tanmateix, per a qui no tingui temps de llegir-lo pot ser útil l’intent de síntesi que podeu trobar a continuació. Les conclusions generals més importants que se’n desprenen són que, a la UPC, i en els exercicis considerats:

S’han dut a terme actuacions amb una base legal discutible, d’alguna de les quals se’n podria derivar responsabilitats si els tribunals competents arribessin a aquesta conclusió (en aquest apartat es podrien incloure també algunes actuacions a què es fa referència en els següents)

“El Pla de jubilació voluntària del PDI funcionari estableix un complement retributiu que no s’ajusta a dret. El pla de jubilació parcial del PAS laboral preveu en determinats casos el pagament d’un complement que no s’ajusta a dret perquè no està previst en el conveni col·lectiu. El pla de prejubilacions del PAS funcionari no s’ajusta a dret.” (p. 123)

“Un professor estava en comissió de serveis en una societat anònima (Portal Universia, SA). […]. Per tant (fa referència al Reial decret 898/1985), la comissió de serveis en una societat anònima no s’ajusta a la normativa vigent. En l’exercici 2010 hi havia dos professors en aquesta situació (el que ja ho estava en els exercicis 2006 i 2007 i un de nou, tots dos en la mateixa empresa).” (p. 64)

Hi ha hagut persones que han gaudit d’avantatges econòmics injustificats que han implicat greuges comparatius i un perjudici econòmic per a la institució

“La UPC ha aplicat correctament les reduccions establertes en la normativa esmentada [Decret llei 3/2010 i Reial decret llei 8/2010] excepte pel que fa als complements que reben alguns professors per l’exercici de càrrecs de direcció en altres entitats de caràcter públic relacionades amb la docència o amb la recerca i a un complement personal transitori abonat a un PAS laboral. Així mateix ha aplicat un percentatge inferior al que corresponia al personal directiu amb retribucions superiors a les de director general de la Generalitat.” (p. 46)

“S’han revisat les autoritzacions de compatibilitat de dotze PAS seleccionats entre els vint-i-vuit que han rebut una retribució per encàrrecs de col·laboració superior a 9.000€. En cinc casos no hi ha autorització de compatibilitat. En dos PAS la retribució per encàrrecs de col·laboració ha superat el límit màxim derivat de l’article 5 de la Llei 21/1987. En vint-i-nou casos de PDI a temps parcial es va superar el límit del 50% de les retribucions anuals ordinàries establert en la normativa pròpia.”
(p. 51)

“L’any 2006 es van transformar els contractes d’alta direcció del gerent i de l’equip de Gerència en contractes laborals ordinaris. L’any 2008, per tal d’adaptar l’estructura retributiva d’aquests contractes a la del conveni col·lectiu, es va crear el complement de direcció per recollir la diferència retributiva entre les retribucions segons conveni i segons contracte. D’acord amb les modificacions dels contractes esmentats, el canvi d’estructura no havia de suposar cap modificació de l’import de les retribucions anuals que percebien els treballadors afectats. En el moment de la modificació contractual es van reconèixer els serveis prestats a la Universitat i a altres administracions públiques, el que va significar que els afectats passessin a percebre una retribució per triennis que abans no percebien. Com a resultat de les modificacions introduïdes es van produir increments de les retribucions totals entre el 8,53% i el 10,74%.[…]

“La UPC abona al personal eventual els triennis de forma anàloga a la resta de personal funcionari i laboral. No obstant això, d’acord amb la normativa aplicable, el personal eventual que tenia una plaça de funcionari i que passa a la situació de serveis especials pot cobrar els triennis que tenia acreditats com a funcionari fins que passa a eventual. A partir d’aleshores els meritarà però no els cobrarà fins que no torni a ocupar la plaça de funcionari. El personal eventual que no tenia plaça de funcionari no pot cobrar triennis.” (pp. 55-56)

“Per a quatre perceptors de retribució per objectius no han quedat acreditats ni l’establiment previ ni l’avaluació dels objectius.” (p. 56)

[…] l’any 2008 es van abonar tres gratificacions per serveis extraordinaris a personal directiu sense que en les resolucions d’atorgament s’especifiqui quins han estat els serveis extraordinaris prestats; un eventual ha rebut una gratificació per tasques de suport en els tres exercicis fiscalitzats. En tots els casos assenyalats no hi ha evidència que els serveis s’hagin prestat fora de l’horari de treball.” (p. 57).

[…] en l’àmbit de les universitats públiques les retribucions del personal laboral d’alta direcció i assimilat i del personal que percebi retribucions iguals o superiors a la dels secretaris i directors generals de la Generalitat no podien experimentar cap increment en l’exercici 2009 ni en el període comprès entre l’1 de gener i el 30 de juny del 2010. A sis perceptors amb retribucions superiors a les de director general se’ls van aplicar increments retributius en l’exercici 2009, el que fa que les retribucions dels exercicis 2009 i 2010 siguin superiors a les que correspondrien.” (p. 59)

“El 2 de gener del 2009 i amb efectes 1 de setembre del 2008 es va formalitzar una addenda al contracte laboral d’un càrrec directiu la qual va significar un increment salarial d’un 9’85% sense que hi hagi cap modificació del lloc de treball.” (p. 60)

“Les resolucions de nomenament de dos PAS eventuals inclouen una clàusula per la qual es garanteix que la diferència entre la retribució com eventual i la que correspongui al lloc que passin a ocupar en el moment del cessament serà compensada totalment o parcialment. Aquesta clàusula no s’ajusta a la normativa sobre cessament del personal eventual establerta en el Decret 2/2005, sobre el règim jurídic del personal eventual al servei de la Generalitat, aplicable a les universitats públiques.” (p. 60)

“L’acord del Consell Social del 13 d’octubre del 2007 autoritza el rector a formalitzar els encàrrecs que consideri adients amb una compensació econòmica de fins a 1.000€ mensuals en concepte de càrrec acadèmic. Vuit PDI el 2008, deu el 2009 i cinc el 2010 van rebre una retribució superior al màxim indicat.” (p. 61)

“Un PDI ha rebut una gratificació en els tres exercicis fiscalitzats per exercir com a síndic de greuges en una altra universitat. En opinió de la Sindicatura, aquesta tasca no es pot considerar com un encàrrec de col·laboració, ja que es tracta d’un càrrec institucional. Tampoc és una activitat inclosa en l’article 83 de la LOU, per la qual cosa seria incompatible amb l’activitat com a catedràtic d’universitat.” (p. 61)

“La UPC ha abonat una gratificació extraordinària mensual al llarg dels exercicis 2006 i 2007 a una persona que no és personal de la UPC. Segons ha manifestat la UPC es tracta d’una persona que està en comissió de serveis a la Universitat, però les seves retribucions les paga l’administració a la qual pertany. No ha estat facilitada cap documentació justificativa de la comissió de serveis ni de la gratificació esmentada. En els exercicis fiscalitzats s’ha continuat abonant aquesta gratificació (3.182€ el 2008, 3.754€ el 2009 i 2.084€ el 2010).” (p. 64)

“Del total de personal acadèmic que ha rebut retribucions per encàrrecs de col·laboració (quatre-cents noranta-cinc funcionaris i tres-cents trenta-vuit laborals) l’exercici 2010 s’han seleccionat dos perceptors funcionaris entre els que han obtingut una retribució per encàrrecs superior a 50.000€ i dos perceptors laborals entre els que tenien una retribució per encàrrecs superior a 10.000€. En l’anàlisi realitzada dels quatre encàrrecs d’aquests perceptors s’observa que en un cas manca l’autorització del director de la Unitat d’adscripció orgànica del col·laborador d’acord amb la normativa de la Universitat respecte a la col·laboració del personal en projectes aprovada el 9 de febrer del 2010 pel Consell de Govern de la UPC.”

“De la informació facilitada sobre gestió de morositat de l’exercici 2010 es desprèn que s’han gestionat factures impagades per 6’92M€, de les quals s’han cobrat 3’96 M€ i resten pendents 2’96M€. Per a l’anàlisi de la quantitat pendent, la Sindicatura ha analitzat els deutors del CTT superiors a 100.000€, que representen un 50’33% de l’import total. De la seva anàlisi es desprèn que en deu projectes els responsables estaven vinculats a les empreses deutores.” (p. 95)

“La Universitat no disposa d’una relació de les targetes de crèdit vigents a 31 de desembre del 2010. […] Per a la realització del treball de fiscalització, la UPC ha facilitat a la Sindicatura un informe de la situació de les targetes de crèdit a maig del 2012, que conté un inventari de les targetes actives amb detall per persona i tipus de targeta. A més, la UPC ha facilitat un fitxer amb la relació de targetes de crèdit del CTT, que són gestionades de forma separada. S’ha seleccionat una mostra aleatòria de quinze titulars i s’ha revisat una mostra de liquidacions de les targetes seleccionades. No s’ha rebut la informació corresponent a quatre de les targetes seleccionades. De l’anàlisi realitzada es desprèn que existeix un conjunt de despeses dels exercicis fiscalitzats la relació de les quals amb l’activitat de la Universitat podria ser qüestionable (restaurants, hotels i peatges en dissabtes, diumenges i festius; hotels de luxe i viatges, entre d’altres).” (p. 95)

Membres del PAS i del PDI han tingut dedicacions importants en organismes diferents de la UPC i la UPC no ha rebut en tots els casos una compensació econòmica adequada

“Un PAS laboral ha percebut en els tres exercicis fiscalitzats un complement de direcció que […] es va atorgar per exercir un càrrec en una entitat vinculada, no consta en l’RLT i no ha estat aprovat pel Consell Social. No consta que la UPC hagi facturat a l’altra entitat l’import del complement.” (p. 58)

“El complement per càrrec acadèmic abonat a dos PDI que ocupen càrrecs de direcció a altres entitats es va incrementar l’any 2010 en un 8% en un cas i en un 13’65% en l’altre. D’acord amb la Llei de pressupostos del 2010, aquest complement no hauria d’haver tingut cap increment.” (p. 61)

“Un PAS laboral percep un complement salarial per treballar a temps complet en una entitat vinculada, d’acord amb el conveni subscrit entre la UPC i l’entitat. En aquest cas, seria més adequat que el treballador fos declarat en situació de comissió de serveis o d’excedència voluntària i s’incorporés formalment a l’entitat en la qual treballa de forma efectiva.” (p. 63)

“Un funcionari de la UPC treballa en una entitat pública externa a la UPC (Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya) però forma part de la nòmina de la UPC. Les persones que presten els seus serveis en altres entitats públiques haurien de ser declarades en comissió de serveis i rebre les seves retribucions de l’entitat en la qual treballen.” (p. 64)

“Diversos professors a temps complet ocupen, a més del lloc de treball de la UPC, càrrecs de direcció en altres entitats de caràcter públic; per tant, incompleixen la Llei 53/1984, d’incompatibilitats.” (p. 124)

La UPC no controla com caldria les entitats del Grup UPC ni les de la denominada “corona”

“Una part significativa dels encàrrecs de col·laboració del PDI i del PAS corresponen a activitats realitzades per l’FPC. En els exercicis fiscalitzats ni en la Universitat ni en l’FPC no existia cap normativa sobre les retribucions per col·laboracions en els cursos impartits. La Universitat rep mensualment una relació del personal de la UPC que ha prestat serveis a la Fundació amb indicació dels imports que s’han d’abonar per tal que siguin inclosos en la seva nòmina. L’FPC transfereix a la Universitat els fons corresponents. En la revisió realitzada s’ha observat que la documentació de suport en molts casos no està signada per qui dirigeix l’activitat ni pel director d’Economia i Organització de l’FPC; que en molts casos el perceptor coincideix amb qui autoritza el pagament, i que les descripcions de les tasques són poc concretes […], sense especificar les hores de dedicació o de docència.” (p. 51)

“S’ha realitzat una revisió dels usos dels edificis de l’inventari de la Universitat. S’ha comprovat que molts d’aquests edificis estan ocupats per entitats vinculades a la UPC i per institucions de recerca. La informació disponible no ha permès concloure sobre si la Universitat recupera el cost d’aquests espais per via de la facturació als ocupants.” (p. 88)

“El 16 de febrer del 2010 el Consell Social de la Universitat va aprovar la creació de la Fundació Centre d’Innovació i Tecnologia de la UPC. L’Acord preveia que la dotació inicial d’aquesta Fundació seria subscrita per la Universitat juntament amb la Fundació Parc UPC i l’FPC, entre d’altres. D’acord amb l’escriptura de constitució de la Fundació Centre d’Innovació i Tecnologia de la UPC del 27 de gener del 2011 la seva dotació inicial de 60.000€ va ser aportada per la UPC (29.000€) i per una empresa privada vinculada a un professor de la UPC (31.000€).” (p. 104)

“L’article 71.4 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya estableix que les universitats públiques han de trametre a la Sindicatura de Comptes abans del 30 d’abril els comptes anuals de l’exercici anterior de les entitats en què participen. La UPC no ha tramès aquesta informació de les entitats participades per a l’exercici 2008 i per als exercicis 2009 i 2010 ha estat retuda parcialment.” (p. 104)

“Segons l’article 41 dels Estatuts de la UPC, la relació entre la Universitat i cadascuna de les entitats del Grup UPC es regula, llevat que el Consell de Govern i el Consell Social acordin un altre procediment, mitjançant un contracte programa. No hi ha contractes programa actualitzats i vigents per als exercicis fiscalitzats, excepte pel cas de l’Associació d’Amics de la UPC.” (p. 105)

“La Fundació (FPC) reté un percentatge inferior en concepte de cànon al que correspondria d’acord amb la normativa aprovada pel Consell de Govern de la UPC. Seria convenient que s’apliqués el cànon del 22,7% i s’abonés a la UPC la part del cànon que correspongués.” (p. 108)

“Els comptes anuals de l’exercici 2010 no han estat retuts.” (Parc Mediterrani de la Tecnologia, p. 110; Fundació Parc UPC, p. 110)

“No hi ha constància que el Consell Social de la UPC hagi aprovat els comptes anuals de les societats dependents de la Universitat corresponents als exercicis 2008, 2009 i 2010, excepte pel que fa als comptes anuals de l’exercici 2008 de l’FPC i d’UPCnet, SL, tal com preveuen l’article 89 de la LUC i l’article 59.h dels Estatuts de la UPC.” (p. 122).

“La Universitat ha creat i/o participa en diversos tipus d’entitats, a través de les quals canalitza la investigació i la transferència de resultats que estableix l’article 83 de la LOU. Amb aquestes entitats existeixen diferents tipus de relacions; moltes ocupen espais de la UPC, altres tenen personal cedit, entre d’altres. La UPC hauria de completar la informació de l’activitat que realitza juntament amb aquestes entitats i realitzar una valoració econòmica de les interrelacions existents. Així mateix, hauria d’elaborar contractes programa actualitzats i vigents amb cadascuna de les entitats del Grup UPC per regular les relacions existents amb elles d’acord amb l’article 41 dels Estatuts de la Universitat.”

La situació econòmica de la UPC és molt greu i els valors dels paràmetres que la caracteritzen poden ser encara pitjors dels que s’han donat fins ara com a vàlids

“A 31 de desembre del 2010 la UPC presenta, segons els seus comptes anuals, un romanent genèric negatiu de 82’15M€, és a dir, un dèficit que la Universitat haurà de finançar. Aquesta xifra de dèficit puja fins als 100’74M€ si es consideren els ajustaments proposats per la Sindicatura en aquest informe de fiscalització”. (Nota [2]) (p. 119)

“En opinió de la Sindicatura, la situació economicofinancera de la UPC és molt greu si es té en compte el seu dèficit acumulat, les dificultats per generar ingressos i reduir despeses, i la dependència financera de la Generalitat.” (p. 120)

Conclusió

Ens congratulem que el Consell de Direcció hagi donat a l’Informe la consideració que es mereix, tant per l’extensió de les al·legacions que ha presentat la UPC com pel fet que s’hagi presentat al Consell de Govern un document en què es descriuen les actuacions en relació amb moltes de les observacions de la Sindicatura.

Nosaltres ens fem càrrec que en una institució de la dimensió i la complexitat de la UPC és molt difícil que no es produeixin actuacions irregulars o fins i tot no ajustades a dret. Però la institució ha de tenir els instruments per detectar-les i corregir-les. Ara bé, el que siguin tantes i de tanta envergadura indica, segons el nostre parer, que responen al fet que en una part de la nostra comunitat s’ha instal·lat una cultura de l’aprofitament de la institució, que en perjudica la fama i el patrimoni i que crea greuges comparatius inacceptables. El que reclamem és que s’actuï sense cap excusa ni demora perquè es respectin lleis i les normes i els procediments que la UPC mateixa ha establert, que les lleis i les normes s’apliquin per igual a tothom, sense cap mena de discriminació ni tracte de favor. A la UPC hi ha, certament, una gran majoria a favor d’una línia d’actuació com aquesta.

Notes

[1] Per exemple, a les pp. 67-68 de l’Informe hi ha una síntesi del volum de la relació econòmica UPC-UPCnet: “El total facturat per aquesta empresa [a UPC] ha estat de 13’08M€ l’exercici 2008,14’15M€ l’exercici 2009 i 15’03M€ l’exercici 2010. La facturació a la Universitat representa la pràctica totalitat de l’import net de la xifra de negoci d’UPCnet, SL. De la revisió de la facturació entre la Universitat i UPCnet, SL es desprèn que 9’19M€ l’exercici 2008, 9’54M€ l’exercici 2009 i 9’21M€ l’exercici 2010 corresponen a serveis inclosos en el contracte marc de prestació de serveis informàtics subscrit entre la Universitat i aquesta societat. També s’han contractat serveis addicionals per 3’82M€, 4’62M€ i 5’82M€ els exercicis 2008, 2009 i 2010, respectivament. D’altra banda, UPCnet, SL com a mitjà propi de la Universitat, ha executat cent vint-i-sis contractes per un import total (IVA no inclòs) de 14’50M€ durant els exercicis 2008, 2009 i 2010. Aquests contractes no formen part de l’abast d’aquesta fiscalització.”

[2] Els 18’59M€ de diferència corresponen a drets pendents de cobrament que la Sindicatura considera que són de dubtós cobrament i, per tant, d’acord amb els principis de la comptabilitat pública, cal consignar-los com dèficit. 11’12M€ corresponen a deutes de la Generalitat anteriors al 2006.

Pressupostos de la UPC: dèficit, deute i perspectives de futur

S’ha dit i repetit que el gran problema econòmic de la UPC és l’immens dèficit acumulat que arrosseguem. A partir d’aquí, el dèficit s’ha convertit en un element del debat polític: de qui és la culpa d’aquest gran forat? És un problema circumstancial o estructural? Més encara, és només aquí on rau el problema econòmic de la UPC? Hi ha alternatives?

Intentarem explicar una mica tot això en aquest article. Però, a tall de resum, anticipem ja algunes conclusions:

  • A primers dels 2000 es comença a generar un dèficit notable, presumiblement confiant en l’augment del finançament públic que establiria la Llei d’Universitats de Catalunya. En tot cas, es gasten uns diners dels quals encara no es disposa.
  • Els anys de vaques grasses (2007-2010) es redueix substancialment el ritme amb què es genera dèficit; però no s’aprofiten per reduir l’acumulat i, en canvi, s’emprèn una política d’expansió pel que fa al creixement de la plantilla. Això va acompanyat també per un augment dels metres quadrats edificats (Besòs, edifici Rdit –construït i pràcticament buit– a Castelldefels, etc.), costejat a base de préstecs del govern de l’estat, l’amortització dels quals compromet fortament els pressupostos de la UPC en els propers anys.
  • El dèficit és estructural, perquè el cost de personal sempre ha estat per sobre del finançament ordinari de la Generalitat (que, en principi, hauria de cobrir també altres despeses de funcionament). S’han perdut oportunitats que haurien permès afrontar-lo a mig termini i de forma no traumàtica: disseny del mapa de titulacions en implantar l’EEES; planificació de les jubilacions, etc.
  • Tot sembla indicar que en els propers anys es produirà un nombre considerable de jubilacions de personal. Això, que és una oportunitat si s’adopta una bona estratègia a mig termini, pot (de fet, està ja) esdevenir un problema greu, tant en termes d’empobriment de la recerca com de l’oferta docent, per la manca de planificació i les dificultats en la reposició que impedeix el recanvi generacional.

Tot seguit procurarem explicar les dades que ens han dut a establir aquestes afirmacions.

Generació del dèficit

Creiem que, si la UPC ha generat i genera dèficit, és bàsicament per un problema estructural: el finançament ordinari que rep és insuficient per cobrir les despeses corrents, en particular el cost del personal. Per tant, si volem analitzar el problema, d’una banda hauríem de comparar dèficit i finançament ordinari i, de l’altra, estudiar com ha evolucionat la plantilla.

Aquest gràfic compara les dues primeres magnituds:

La sèrie comença el 2002 perquè és el primer any en què es va fer pública la memòria auditada d’ingressos i despeses de la Universitat. La ratlla horitzontal correspon a la mitjana d’aquests 11 anys de la transferències de la Generalitat. Es constata que el dèficit va ser gran mentre les aportacions estaven per sota d’aquesta xifra; es va reduir sensiblement quan es va superar aquest nivell d’ingressos i s’ha tornat a disparar quan el finançament públic ha baixat en picat.
Curiosament, aquest valor mitjà, 136M€, coincideix força amb el compromís de finançament que establia la Disposició Final 2ª de la Llei d’Universitats de Catalunya (aprovada el 2003): s’hi legislava que, el 2010, l’aportació pública hauria d’haver crescut un 30%, en termes reals, respecte la del 2002; i, a més, havia de cofinançar un 50% de les 1200 places (de professorat agregat i catedràtic) compromeses en el Pla Serra-Húnter.

El segon punt que volíem considerar és l’evolució de la plantilla:




(Les dates van canviant en funció de quan s’ha fet el tancament en la recollida d’informació que consta al Llibre de dades de la UPC).

Pel que fa al personal docent i investigador, es pot constatar clarament, entre 2005 i 2006 l’estabilització de l’antic professorat associat a temps complet en figures permanents (titular, agregat o col·laborador). Entre 2007 i 2008 hi ha la incorporació del personal de l’ESAB, que passa de centre adscrit a propi de la UPC. Entre el 2008 i 2011 hi ha hagut un fort creixement, sobretot en personal investigador en formació (particularment en propi de la UPC) i en professorat associat i, en menor mesura, en professorat lector. És remarcable que aquest creixement comença un any abans que s’iniciïn les titulacions de l’EEES. El decreixement dels dos darrers anys es deu en part a jubilacions i, en més mesura, a la no renovació de professorat associat.

En el cas del PAS, s’observa un creixement sostingut entre 2002 i 2007, que augmenta sensiblement de ritme el 2008, després torna a la pauta anterior i decreix el dos darrers anys, amb el desnomenament d’interins i la no provisió de vacants. S’ha de tenir en compte que fa força anys que no hi ha oposicions lliures de PAS-F, per tant el creixement dels darrers temps en aquest col·lectiu s’ha fet a base de personal interí. Cal fer constar que aquestes dades corresponen només al personal de plantilla de la UPC; és a dir, exclouen el que està finançat externament o ocupa llocs temporals (reforços, substitucions).

Jubilacions

Un punt important, perquè dóna esperances cara a trobar solucions no traumàtiques, és el del nombre de jubilacions previsibles pels propers anys. D’acord amb dades publicades pel Ministeri, 297 membres del professorat de la UPC tenien 60 o més anys el curs 2006-07. Això significa de l’ordre de 300 jubilacions abans del 2018. Tot i que no disposem d’informació més precisa, es pot estimar que la meitat d’aquestes jubilacions es produiran entre 2013 i 2017, fet que, òbviament, permetria reduir la plantilla sense necessitat d’acomiadaments massius. És clar que per a què aquesta reducció no comporti una pèrdua en el servei que la UPC ofereix a la societat, hauria d’anar associada a una renovació del professorat, mitjançant estabilització del PDI jove acreditat; i hauria d’anar acompanyada d’una planificació que permetés mantenir una oferta de titulacions suficient (amb mesures d’incentivació de reconversió de professorat d’una àrea excedentària a una deficitària, per exemple). Lamentablement, poc, per no dir res, s’ha fet en aquest sentit i això aboca a un futur molt problemàtic, sobretot en alguns departaments de l’àmbit de l’arquitectura que, en poc temps, s’estan quedant pràcticament sense PDI permanent.

També en el PAS es produirà un nombre significatiu de jubilacions els propers anys: en acabar el 2011, 56 persones tenien 60 o més anys.

Deutes

Un problema que pesa com una espasa de Dàmocles damunt nostre i del qual se’n parla molt poc és el del deute que té la UPC amb el govern de l’estat pels préstecs que s’han rebut a càrrec del que, genèricament, en podríem dir ajuts a parcs científics. Es tracta de préstecs, a interès baix o nul i amortització diferida i en diverses anualitats que, juntament amb els romanents del CTT, sovint han ajudat a permetre liquidat en la tresoreria de la UPC. Efectivament, aquestes convocatòries es publicaven a finals d’any i s’ingressaven en començar l’anualitat següent; però, per la naturalesa de la seva finalitat (per exemple: construcció d’edificis), la despesa efectiva s’endarreria uns mesos, durant els quals, però, la Universitat havia pogut disposar de líquid.

La primera convocatòria, l’any 2000, va ser per un import de 14’76M€. Després, van seguir 4 anys amb imports baixos; més tard (2005-2011) van augmentar fins una mitjana de més de 9M€ anuals. Els dos darrers anys no s’ha recorregut a aquesta perillosa font de finançament:

Aquestes dades figuren també a les memòries auditades. Val a dir que en algunes convocatòries els imports teòrics han estat més grans dels que aquí figuren, perquè la UPC ha actuat com a entitat col·laboradora a l’hora de tramitar préstecs per a altres organismes associats (ICFO, CTAE, Baolab, etc.)

La UPC sempre ha afirmat que la Generalitat es va comprometre a assumir el retorn dels 20’5M€ que corresponen a les convocatòries de 2005 i 2006. Ara bé, si sumem els préstecs obtinguts en les convocatòries posteriors, s’obté un deute de més de 41M€, la gairebé totalitat del qual caldrà retornar a partir del 2014: una autèntica llosa per al futur de la UPC. És clar que si s’assumeix l’argument que les retallades que ens ha imposat la Generalitat es deuen a l’asfixia a què la sotmet l’estat, potser caldria preguntar-se si té sentit assumir aquest deute. De moment, el pressupost de 2013 preveu dedicar 6’4M€ a amortització d’aquests préstecs (més del triple que l’estalvi previst a base d’acomiadaments). Cal dir també que, d’aquests fons, uns 16’7M€ han anat al campus del Besòs (gairebé tots corresponen a les convocatòries 2009 i 2010).

El tema dels 20’5M€ que assumiria la Generalitat té la seva importància: hem sentit dir sovint que el Govern té un deute d’uns 40M€ amb la UPC. Ara bé, segons el Pla de Viabilitat aprovat el 2012 (http://www.upc.edu/bupc/hemeroteca/2012/b136/02-02-12.pdf, p. 3), en aquests 40M€ s’inclouen els 20’5 dels Parcs (que són, per tant, deute amb el Ministeri, no amb la Universitat), mentre que el deute amb la UPC pròpiament dit seria de 21’3M€.

Dèficit, deute i problemes de tresoreria

Convé, potser, aclarir que el terme comptable “dèficit” no equival al que en llenguatge comú entenem per deute. Per calcular el dèficit, primer cal considerar les quantitats següents:

  • Drets reconeguts (DR) de l’exercici, que són els conceptes per als quals s’ha reconegut, durant aquell any, el dret de l’entitat a cobrar-los.
  • Obligacions contretes (OC), que són els pagaments a què s’ha compromès l’entitat.

La diferència (SP) = (DR) – (OC) dóna el saldo pressupostari de l’exercici. Ara bé, que aquestes quantitats estiguin compromeses no vol dir que els pagaments corresponents s’hagin fet efectius durant l’exercici, ni que s’hagin pagat totes les obligacions contretes. Cal tenir en compte, aleshores, el romanent (R)n, calculat (grosso modo) com la diferència entre els drets liquidats pendents de cobrament i les obligacions contretes igualment pendents de pagament. Finalment, cal comparar el resultat amb el romanent de l’any anterior (R)n-1, per obtenir el dèficit de l’exercici:

Dèficit = (SP) – (R)n + (R)n-1

Per exemple, a la UPC, el 2012, el saldo pressupostari va ser de -29.326.973,86€; el romanent de 2012 va pujar a 110.948.236,68€; mentre que el del 2011 era de 129.326.208,61€. Per tant, el dèficit va ser de

-29.326.973,86€ -110.948.236,68€ + 129.326.208,61€ = -10.949.001,93€

Per fer front al dèficit cal endeutar-se. Aleshores, el volum de deute equival, grosso modo, als dèficits acumulats.

Això no té una relació immediata amb l’estat de la tresoreria, la liquidat de la qual depèn del balanç entre els cobraments i pagaments efectius. Com s’ha explicat abans, els préstecs dels parcs comportaven liquiditat, perquè la Universitat incorporava els diners a primers d’any i no els començava a gastar fins molt més tard (quan, habitualment, entrava el préstec de l’anualitat següent). Igualment, els fons que gestiona el CTT per projectes i convenis tenen sovint aquesta mateixa característica que els pagaments es fan efectius força temps després d’haver entrat els diners. El fet d’haver deixat de recórrer al finançament via préstecs de parcs i la disminució que la crisi ha provocat dels fons gestionats pel CTT són dos dels motius dels problemes de tresoreria que arrossega la UPC aquests darrers temps. I, com que el saldo de tresoreria al final d’un període s’obté del saldo inicial, sumant-li els cobraments i restant-li els pagaments realitzats en aquell període, tenim que la situació en un moment donat no depèn només del balanç en aquell moment, sinó també del que s’arrossega de períodes anteriors.

Noves retallades en investigació, ara en temps real

El Ministeri continua aplicant retallades als pressupostos d’investigació però, últimament, a més de fer-ho als Pressupostos Generals, abans de les diferents convocatòries, també els aplica sobre la marxa. Per exemple, quan al maig es van convocar les beques de FPU, es feia una assignació pressupostària d’uns 72,5 milions d’euros. No obstant això, 6 mesos després, mentre ja s’estaven avaluant les sol·licituds, es publicava una nova resolució on es retallava l’assignació a 59,5 milions d’euros, gairebé un 20% menys.

Recentment, hem tingut un altre exemple de retallada en temps real que, en aquest cas, afecta els projectes d’investigació del Plan Nacional de I+D+i concedits en la darrera convocatòria. Així, a part de reduir en gairebé un 20% la quantia total dels ajuts respecte de la convocatòria anterior (de 384 milions d’euros s’ha passat a 309), en l’aprovació dels ajuts el Ministeri ha introduït noves retallades que afecten directament els equips investigadors i les seves universitats i centres de recerca. D’una banda, les universitats i els centres només rebran una subvenció addicional del 17% del total de cada projecte, en concepte de costos indirectes, en comptes del 21% que rebien fins ara. D’altra banda, les subvencions es distribuiran d’una manera que suposa, a la pràctica, una retallada addicional, perquè els projectes aprovats en aquesta convocatòria rebran la subvenció en quatre anualitats, en lloc de tres i, a més, la primera anualitat serà de només el 7% del total, en lloc del 40-50% que era habitual. Aquesta distribució pot generar greus problemes als grups de recerca. En concret:

  • L’última anualitat (un 20%) es rebrà després d’acabats els projectes, però només es podrà cobrar si, durant els tres anys del projecte, s’ha fet la despesa corresponent. És a dir que si un equip investigador o el seu centre no avança aquests diners, la subvenció final serà només del 80% de la quantitat concedida. Atès que la majoria de les universitats (en particular, la UPC) i centres de recerca no està en disposició d’avançar diners per als projectes de recerca, només podran cobrar l’última anualitat els equips que disposin d’altres fonts de finançament o els que avancin diners de la seva butxaca.
  • La quantia de la primera anualitat és tan insignificant que molts equips podrien tenir problemes per començar el treball, ja que no disposaran de fons per a la compra d’equip o per a les primeres contractacions (encara que la reducció global del pressupost de projectes també ha reduït considerablement els diners per a personal).
  • La nova distribució podria ser font de problemes davant futures auditories. En concret, des de fa uns anys, és habitual que les auditories que es fan dels projectes un cop acabats qüestionin certes despeses, sobretot d’equipament, si s’han fet massa tard. L’argument és que, si un equip es compra massa tard, ja és inútil (o poc útil) per al projecte. Si els auditors no accepten les explicacions, s’hauran de tornar els diners gastats (amb interessos). En aquest context, en rebre el gruix del finançament entre el segon i el tercer any dels projectes, es corre el risc de fer massa tard despeses d’aquest tipus, en no disposar de fons suficients a temps.

En paral·lel a aquestes retallades, s’ha sabut que el govern d’Espanya acaba d’aprovar la Nueva Estrategia Espanyola de Ciencia, Tecnología e Innovación, que substitueix l’anterior. En aquest document, es torna a assenyalar l’objectiu d’aconseguir que, el 2020, la inversió en recerca sigui del 2% del PIB, cosa que suposaria, pràcticament, duplicar la inversió actual!