UpiC

Una associació com la nostra, UpiC, se sent molt concernida per un procés tan important per a la UPC com és el d’elecció de rector.

Tanmateix, des d’UpiC mai no hem demanat el vot per cap candidat i no ho farem tampoc en aquesta ocasió. Més enllà del fet obvi que cada membre d’UpiC exerceix el dret a sufragi com li sembla més convenient, no ho farem perquè UpiC no vol ser el suport incondicional ni l’oposició sistemàtica de ningú, sinó opinar sobre els fets a partir dels principis en què es basa.

Sí que ens sembla pertinent, en canvi, expressar què ens agradaria que fes o impulsés el rector que resulti elegit ens els comicis imminents, és a dir, algunes de les coses que ens preocupen, en relació amb el futur de la nostra UPC, com a elements de reflexió per als membres de la comunitat que vulguin tenir-los en compte:

1. La racionalització del mapa del graus, d’acord amb la realitat de la demanda d’estudis i dels recursos de què disposem.
2. La implantació d’un mapa de màsters universitaris en què, al costat dels que tinguin una orientació professional, figurin els que, en funció de l’excel·lència de la nostra recerca en l’àmbit temàtic corresponent, puguin ser elements decisius en el posicionament internacional de la UPC.
3. La millora de la docència, amb consideració als objectius específics dels àmbits i nivells i dels recursos disponibles.
4. La definició d’una política de formació permanent que tingui en compte els canvis en l’estructura dels estudis universitaris i que eviti la confusió entre els títols oficials, els títols propis i els ensenyaments d’actualització.
5. La clarificació del doctorat, que superi la confusió derivada dels canvis erràtics en la normativa estatal que el regula.
6. L’impuls de la recerca i l’actualització de les estructures i organitzacions que la fan possible i, particularment, dels grups de recerca.
7. Una política de personal que millori, consolidi i reconegui el nivell professional i acadèmic del PAS i del PDI, que, mitjançant uns bons procediments de selecció i promoció, n’asseguri l’alta qualitat, de manera que formar part de la plantilla de la UPC sigui un element de prestigi i de reconeixement; i que també faci atenció a la millora de les condicions de treball, amb uns estàndards que no depenguin de la unitat en què s’està.
8. La presa de decisions basada en l’existència de garanties i la transparència.
9. Un estil de gestió en què els òrgans de govern marquen les directrius polítiques mentre que els serveis i el PAS proporcionen els criteris tècnics i n’assumeixen l’execució, no sols com a suport als processos administratius, sinó com a personal tècnic qualificat en el seus àmbits de decisió.
10. La resolució del finançament de la UPC, que permeti assolir l’equilibri pressupostari i eliminar les tensions de tresoreria sense detriment de la qualitat i sense comprometre, per la via dels preus, l’accés a la UPC de tothom que tingui la voluntat i la capacitat per estudiar-hi, ni el reconeixement, per la via de l’estabilització i la promoció, dels mèrits del nostre personal.
11. El compromís amb la societat, per tal que la UPC contribueixi, també, a resoldre les greus dificultats actuals del nostre entorn.

Desitgem que el rector sigui el rector de tota la nostra comunitat universitària i que, en el curs del mandat, respecti els compromisos que hagi assumit públicament. Que contribueixi a cohesionar la comunitat i a prestigiar-la, i que hi treballi conjuntament per una UPC millor.

El plenari de l’associació UpiC va proposar plantejar als candidats a rector de la UPC un qüestionari tancat per conèixer els seus punts de vista sobre diversos temes que van semblar d’interès per a la comunitat universitària. Aquest qüestionari se’ls va remetre el dia 24 de febrer, a darrera hora.

El candidat Antoni Giró ens va contestar el dia 1 de març al matí en els termes següents: [...] Tenia previst mirar de contestar al vostre qüestionari aquest cap de setmana, però no ha estat possible per motius familiars que no fan al cas. De tota manera, en llegir amb calma les preguntes, he pogut constatar que moltes d’elles ja estan comentades en el nostre extens i detallat programa [...]

A continuació trobareu aquestes preguntes i les respostes del candidat Juan Jesús Pérez, al qual volem agrair que hagi dedicat part del seu temps a respondre les nostres qüestions. Igualment volem agrair a Antoni Giró que hagi pres en consideració el qüestionari i comprenem que, en plena campanya, és difícil trobar temps per respondre’l.

DOCÈNCIA

Creieu que és satisfactori el mapa de graus de la UPC? Si no, en quin sentit convindria modificar-lo i com?
Cal repensar i racionalitzar els mapes de graus, temàtica i territorialment, amb criteris acadèmics i d’oportunitat. No és bo per a la Institució que hi hagi un mateix grau diferenciat en dos centres i que hi hagi competència entre centres per la captació d’estudiants.

Una vegada definits els màsters amb atribucions professionals o que tinguin funcions anàlogues, en quin sentit s’hauria de reconfigurar l’oferta actual de màsters universitaris de la UPC? Com s’hauria d’organitzar el doctorat?
Igualment s’han de racionalitzar per temàtica i territori amb criteris acadèmics i de d’oportunitat. En aquest cas, s’han de posar a punt fórmules per aprofitar les sinergies entre Centres i Departaments.
Creiem que per garantir la qualitat, afavorir la captació d’estudiants i potenciar el doctorat, una Escola de Doctorat és una estructura adequada, si compta amb la implicació directa dels Departaments.

RECERCA I TRANSFERÈNCIA

En aquests moments, en les convocatòries competitives, els grups de recerca de la universitat competeixen en desavantatge davant dels centres de recerca de la Generalitat, o de l’Estat.  Què proposeu al respecte?
Dues coses:

1. Bastir de una estructura de gestió i promoció de forma que no es perdin oportunitats.
2. Establir una estructura de recerca on tothom es trobi reflectit: grups de recerca, grups interdisciplinaris (CERs), centres de recerca i instituts de recerca. D’aquesta forma, a l’hora de presentar resultats, tothom hauria de tenir adscripció a un departament i a un grup/centre. Això hauria de donar molta visibilitat a la tasca duta a terme.

Compartiu la idea que hi ha d’haver homogeneïtat en la dedicació docent del personal acadèmic, o la modularíeu en funció de les altres activitats acadèmiques?
Facilitarem la carrera professional on tothom tingui clar el camí de promoció. S’han de promoure perfils més orientats a la recerca i perfils més orientats a la docència i que això no sigui un problema per assolir el màxim nivell acadèmic.

En algunes àrees, l’overhead per a convenis és del 5%, a totes les altres és del 14% i per als projectes públics, el 22%. Què en penseu?
La situació actual no és bona i per tant, es treballarà en una política d’overhead equitativa.

PERSONAL

Quin tipus de gerència proposeu i quin seria el seu àmbit d’actuació?
Una gestió professional amb una direcció austera que gestioni el personal de administració i serveis. Que sigui dialogant amb i que informi i negociï adequadament a la comunitat universitària, que assessori l’equip de govern.

Una vegada establertes les directrius polítiques, quin paper ha de tenir el PAS en la presa de decisions i en la seva execució?
Executar les decisions, però hi ha d’haver un diàleg fluid entre planificació i gestió.

Quines mesures impulsareu per incrementar l’estabilitat de les plantilles de la UPC?
Anàlisi de la plantilla amb criteris acadèmics. Convocar les oposicions i concursos necessaris.

GOVERN

Quines virtuts i quins defectes creieu que té el sistema actual de govern de les universitats públiques i com s’hauria de modificar, si s’escau?
Preservant el sistema de presa de decisió col·lectiva. El rector ha de ser elegit per sufragi universal igual que els càrrecs unipersonals i els òrgans representatius. S’ha de fugir però d’un regim assembleari.

Més enllà de l’adaptació dels Estatuts de la UPC al marc legal vigent, què proposeu?  En particular, creieu convenient un replantejament de l’estructura departamental? Amb quins criteris?
Enfortir la presa de decisions àgil i col·lectiva.

FINANÇAMENT

Quines mesures proposeu per fer front a les restriccions pressupostàries previsibles en un futur immediat? Podrien afectar d’alguna manera el personal?
Austeritat de càrrecs i fomentar un model de funcionament amb criteris de sostenibilitat. Som una comunitat de treball amb més de 5000 llocs de treball i famílies que en depenen, la seva preservació és un capital social per ell mateix.

Què defenseu en relació als preus públics i les beques?
Universitat Pública comporta preus públics per a què totes les capes socials hi tinguin accés en igualtat de condicions i encara més reforçat per una justa política social de beques.

COMPROMÍS SOCIAL

El Centre de Cooperació per al Desenvolupament ha d’incloure en els seus òrgans de decisió les associacions i ONG de cooperació vinculades a la UPC?
Sí, tots els actors i associacions implicats en temes de cooperació al desenvolupament de la UPC han de participar de les decisions estratègiques i polítiques que es prenguin al CCD.

La sostenibilitat promoguda a la UPC ha  fomentar el pensament crític en front als desequilibris, socials, econòmics i ambientals?
Crec que sí, però encara hem de anar mes lluny i promoure el canvi de paradigma de benestar a la societat.

El passat dia 3 de febrer es va fer a Madrid una jornada titulada Pacto por la Universidad organitzada per la Fundación Conocimiento y Desarrollo (FCyD), la Conferència de rectors de les universitats espanyoles (CRUE) i la Conferència de Consells Socials i presidida per Màrius Rubiralta (Secretari General d’Universitats), en què es va presentar i debatre el document “ESTRATEGIA UNIVERSIDAD 2015. LA GOBERNANZA DE LA UNIVERSIDAD Y SUS ENTIDADES DE INVESTIGACIÓN E INNOVACIÓN”.

Una versió de l’esborrany d’aquest document s’ha publicat al web Firgoa. Té 52 pàgines i hi manca, per exemple, el pròleg, que han de signar Ana Patricia Botín, presidenta de la FCyD i Federico Gutiérrez Solana, president de la CRUE. Consta de tres parts: una anàlisi de les tendències europees, un seguit de propostes i l’anàlisi de la seva adequació al marc legal actual.

Considerem que es tracta d’un pas més en l’estratègia de posar la universitat al servei del mercat i d’establir-hi un sistema de govern de caire empresarial. Això no és cap novetat per part de la FCyD, tanmateix el que és realment preocupant, és l’assumpció d’aquests postulats per part de la conferència de rectors i la seva benedicció des del govern espanyol. Aquesta deriva de la CRUE i ministeri cap als punts de vista del sector empresarial i financer que representa la FCyD s’ha anat accelerant els darrers anys: seminari conjunt de la fundació i la CRUE sobre “Alternativas y propuestas para la gobernabilidad de las universidades” (septembre 2008), presentació per la Ministra de Ciència i Innovació i el Ministre d’Educació del Informe CyD 2008 (abril 2009), en què ja apareixen, fil per randa, les mateixes propostes que en document d’ara, etc.

Presentació del Informe CyD 2008: d’esquerra a dreta, Federico Gutiérrez-Solana (president de la CRUE i rector de la U. Cantabria), Ana Patricia Botín (presidenta de la Fundación CyD i de Banesto), Ángel Gabilondo (ministre d’Educació), Cristina Garmendia (ministra de Ciència i Innovació), Javier Monzón (president executiu de la Fundación CYD i d’INDRA), Martí Parellada (coordinador general de l’Informe CyD, professor de la U. de Barcelona i membre del Consell d’Administració d’Enagás).

Resumirem a continuació els continguts de la proposta. Tanmateix, res no pot donar una visió amb tant d’impacte com anar a la font. És per això que al No t’ho perdis d’aquest butlletí hi recollim un bon nombre de cites del document.

La primera part és un recull bibliogràfic limitat i tendenciós, amb la pretensió de demostrar que la tendència a tot Europa porta cap a sistemes de govern de la universitat més desregulats, amb una decisiva presència d’elements externs a la institució i procediments empresarials en la gestió. El rigor acadèmic queda en entredit perquè, de les 18 cites analitzades, 13 són de documents de la mateixa FCyD.

En la segona part s’estableixen els objectius genèrics de la proposta: incrementar l’agilitat en la presa de decisions per evitar que la universitat quedi fora del mercat (sic), enfortir la relació universitat – societat (no es diu què cal entendre per societat), possibilitar una planificació estratègica estable i coherent (que justificaria mandats rectorals més llargs, però no altres propostes) i reforçar el rendiment de comptes, identificats amb l’avaluació dels resultats obtinguts, mesurats amb indicadors (com ara el nombre de persones titulades). A continuació, s’exposa l’estratègia per assolir aquests objectius: per evitar un rebuig com el que ha acompanyat la implementació de l’EEES, cal actuar de manera prudent i, en particular, articular una potent campanya de comunicació que, mitjançant informes i estudis objectius (sic), faci patent com n’és d’inajornable, la reforma (sic). Tot seguit, es plantegen un seguit d’actuacions. Entre d’altres:

• Fer una reforma legislativa que disminueixi substancialment la regulació.
• Substituir els actuals Consell Social i Consell de Govern per una Junta de Govern segons el model del board americà: format per professionals externs a la universitat, amb dedicació completa i sou en consonància, que vindria a ser com una mena de consell d’administració d’una empresa.
• Elegir rector o rectora per part d’aquesta junta de govern (de moment, a partir d’una terna de candidatures de personal acadèmic de la mateixa universitat, elevades pel claustre); donar-li un mandat indefinit, mentre acompleixi els objectius que li marca el board.
• Designar des del rectorat les direccions de centres i departaments.
• Donar al claustre un paper només consultiu i limitar-lo a, com a molt, 50 membres (el de la UPC en té 303).
• Flexibilitzar la contractació del PAS, tant pel que fa a la selecció com a la retribució.
• Flexibilitzar el règim de compatibilitat del PDI i suprimir els topalls als seus ingressos via convenis.
• Establir rànquings d’universitats, sectorials i segons indicadors.

El darrer apartat és un estudi de caire jurídic relatiu a l’aplicabilitat, en el marc legislatiu actual, de totes aquestes mesures. Se’n conclou que pràcticament res del que es proposa pot fer-se si no es modifica en profunditat la Llei orgànica d’universitats. L’única excepció consistiria en aprofitar la competència legisladora de les comunitats autònomes pel que fa als consells socials per convertir-los en una mena de versió preliminar del board esmentat.

Al butlletí 76 vam publicar un article titulat Campus d’Excel·lència, una mala notícia: la UPC, a la repesca, amb el permís de la UB en què lamentàvem el fracàs aparent de la nostra universitat, en no haver estat seleccionada directament per a la fase final de la convocatòria dels campus d’excel·lència, sinó “condicionada a que [...] llegue a presentar su proyecto de forma conjunta con la Universidad de Barcelona”. Afortunadament, es va aconseguir que el Ministeri d’Educació rectifiqués aquesta resolució i posés en pla d’igualtat les propostes de la UPC i la UB, si bé mantenint la recomanació de fusió en un sol projecte, limitat a la zona universitària de la Diagonal de Barcelona.

Com és ben sabut, les dues universitats, efectivament, van refondre els seus projectes en una proposta conjunta, proposta que va ser escollida posteriorment com a campus d’excel·lència, cosa de la qual ens congratulem.

Després de la resolució del jurat internacional, s’ha fet pública la informació detallada del projecte conjunt de la UPC i la UB, que té el títol un pèl pretensiós de Barcelona Knowledge Campus (BKC). Podeu trobar aquesta informació (en castellà i anglès, però no encara en català) al web.

Arran del que s’ha fet públic, i sense voler menystenir en absolut la satisfacció per haver aconseguit la qualificació de campus d’excel·lència, voldríem, tanmateix, apuntar alguns detalls:

• Ser-ho és important pel que significa per al prestigi i reconeixement de la institució. També té importància des del punt de vista econòmic, però cal matisar-ho, perquè la menció de campus d’excel·lència no comporta noves inversions directes, sinó una línia de préstecs sense interès que, a més, assumeixen les comunitats autònomes. Caldrà vigilar, atesa la penúria econòmica en els pressupostos de la Generalitat pel que fa a universitats, que els 21 milions d’euros assignats signifiquin realment un increment de dotació, més enllà del ja assignat als pressupostos ordinaris i als plans d’inversió.
• Caldrà fer atenció, també, a què el naixement de les noves estructures organitzatives associades al BKC no es produeixi al marge del sistema democràtic de govern de la universitat: defensem que es poden desenvolupar correctament sense haver de passar a sistemes de gestió privada ni tan sols al marge dels òrgans de govern estatutaris.
• Finalment, voldríem senyalar la paradoxa que mentre, d’un banda, es proclama la quantitat (de centres, departaments, grups de recerca, patents, etc) com un dels grans punts forts del BKC, per un altre costat es promogui un decrement significatiu de l’aportació de la UPC al BKC, en amputar-li, via trasllat al campus del Besòs, el component de l’ETSEIB i unitats associades. Tampoc no serà fàcil vèncer les reticències al trasllat si, a tots els arguments ja emprats, cal afegir-hi la pèrdua de la menció de qualitat que significa el pertànyer a un campus d’excel·lència.

El Llibre Blanc de la Universitat de Catalunya (LBUC), impulsat i assumit per l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), va ser presentat solemnement al Paranimf de la UB el 12 de juny de 2008 (el nostre butlletí se’n va fer ressó al número 70). Es tracta d’un document amb deficiències nombroses, formals i de contingut, que fa èmfasi en el que denomina Universitat de Catalunya com a entitat de coordinació, sense configuració jurídica determinada, de les universitats públiques de Catalunya i en la necessitat de modificar substancialment el que denomina governança de les universitats, en el sentit de dotar de més capacitat de decisió a les rectores i rectors, que arribarien a designar deganes, degans i directores i directors de centre.

Un any després, el 13 juny proppassat, tingué lloc a l’hotel El Montanyà una reunió de rectores i rectors i presidentes i presidents de consells socials amb el conseller d’Innovació Universitats i Empresa i la comissionada d’Universitats, que va ser cessada pocs dies després (tal com van informar els mitjans de comunicació). Posteriorment, començà a circular en mitjans universitaris el document “Principis de política universitària. Montanyà, juny 2009”, emanat de la reunió, tot i que no indiqui ni s’hagi pogut esbrinar si hi va ser aprovat o va servir únicament com a document de treball. En qualsevol cas, es tracta d’un document molt interessant perquè aprofundeix, amb menys embolcall retòric, les propostes sobre la governança universitària de l’LBUC i perquè algunes de les que conté sembla que han estat recollides en l’avantprojecte de modificació de la Llei d’universitats de Catalunya (sobre el qual podeu consultar una article en aquest mateix butlletí).

En reproduïm a continuació alguns fragments que considerem particularment significatius (tots els textos són citacions literals, no corregides ni tan sols pel que fa a l’ortografia, del document esmentat):

• El Rector escull i nomena als seus col·laboradors directes: Presidents de Fundacions i Degans de Facultats bé per elecció directa o a proposta dels centres corresponents.
• El Rector és assistit en la seva gestió executiva pel Consell de Govern.
• El Claustre [...] no és un orgue executiu i decisori.
• El nomenament del Rector no ha d’ésser intern de la Universitat, sinó extern per reforçar la seva autoritat respecte de la institució i evitar el risc d’endogàmia.
• El Consell Social defineix a alt nivell l’estratègia de la Universitat.
• El Consell Social aprova les bases del Pressupost. El Pressupost és preparat pel Rector.
• L’àmbit [de la Universitat de Catalunya] és el de les Universitats Públiques. [...] el model de la Universitat de Califòrnia és el model de referència de l’ens Universitat de Catalunya.
• Mentre es mantingui l’actual marc jurídic i legislatiu el funcionament de la Universitat es regirà per aquest, però en la mesura que algunes d’aquestes polítiques siguin implementades el funcionament de la Universitat anirà progressivament cap el model que aquí es planteja.

Atès que el respecte a la legalitat s’ha de donar per suposat en qualsevol entitat i encara més, si fos possible, en una entitat pública, el paràgraf anterior admet lectures inquietants.

És clar que una bona part de les propostes esmentades són contràries a “l’actual marc jurídic i legislatiu” i també és clar que, genèricament, és perfectament legal i legítim formular-les. Una altra consideració mereix que rectores i rectors que han arribat al càrrec per la via del sufragi universal, amb el suport majoritari de la comunitat universitària de la seva universitat, promoguin i defensin les posicions indicades, que pretenen deslegitimar aquesta via i destil·len recel cap a la comunitat que, finalment, és la que fa funcionar la institució. I ho facin d’esquena a la comunitat i als òrgans col·legiats que la representen.

Finalment, el 8 d’octubre el conseller Huguet ha presentat l’avantprojecte de modificació de la LUC, dos anys i mig després de l’aprovació de la modificació de la LOU i quan només queda un any perquè s’acabi la legislatura. La informació publicada permet extreure algunes línies principals de la reforma que proposarà el Govern.

Una bona part de les modificacions anunciades són obligades per la nova LOU (com ara els canvis en la regulació d’ajudants i del professorat lector, etc.), altres són canvis que no tenen molta transcendència (com ara modificar el termini màxim d’una excedència, etc.) i també n’hi ha que tenen un caràcter merament retòric.

Algunes de les més rellevants van en la línia de les proposades en el Llibre Blanc de la Universitat de Catalunya (LBUC) i la declaració del Montanyà, que en la seva concreció, tanmateix, resulten desvirtuades parcialment o totalment.

S’introdueix la Universitat de Catalunya (UdC). Aquesta és una de les propostes centrals de l’LBUC, però allà es referia exclusivament a les universitats públiques i, en canvi, l’esborrany d’avantprojecte obre la porta a les privades. La UdC es defineix com un “Projecte estratègic”, és a dir, la forma o formes jurídiques queden indeterminades i, per tant, s’establiran mitjançant disposicions de rang inferior al de la llei o per la via d’acords. El rector de la UB ha dit que la proposta li semblava bé “sempre que es respecti l’autonomia i la identitat de cada universitat”, òbviament en perill. També cal dir que no està clar que la marca UdC, inexistent fins ara, millori la projecció internacional de les nostres universitats: li falta molt per arribar a tenir el prestigi de la “marca” UPC.

I com lliga la UdC amb el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC)? Doncs, mitjançant la demolició parcial d’aquest últim. Es suprimeixen la Conferència General i la Junta Permanent (l’únic òrgan del CIC en què no estan presents les privades) i només queda la Junta.

En definitiva, se substitueix un òrgan de coordinació de llarga trajectòria i amb una regulació ben acceptada, per un “projecte estratègic” la definició del qual queda en mans del Govern, que, mitjançant la UdC, tindrà molta més capacitat de decisió sobre les universitats, en detriment de l’autonomia i la identitat d’aquestes, tal com tem el rector de la UB.

En un altre ordre de coses, l’esborrany opta per un reforçament decidit dels consells socials i de les presidències d’aquests òrgans. En canvi, el paper de rectores i rectors no canvia substancialment, si més no perquè la LUC s’ha de situar en el marc de la LOU i la llei estatal no dóna, en molts aspectes, gaire marge per a la interpretació.

El nombre de membres externs del CS passaria de nou a onze. El nomenament del president o de la presidenta del CS correspondria al Parlament de Catalunya, a proposta del Govern. El CS es dotaria d’estructures de suport i veuria reforçades les competències en matèria d’elaboració i control pressupostari, fins a un punt que, segons el nostre parer, entra en contradicció amb la LOU (que atribueix al Consell de Govern l’elaboració del pressupost) en pretendre que el CS ha d’establir anualment les bases del pressupost i els límits de creixement dels capítols pressupostaris, cosa que li donaria la capacitat de definir completament el pressupost.

Tot plegat sembla difícil de creure, però és veritat. Les rectores i els rectors de les universitats públiques han abonat el terreny per a la nova LUC que, si algú no hi posa remei, significarà menys autonomia universitària i més joc per a les universitats privades. I no més capacitat de decisió per a rectores i rectors, sinó per als consells socials.