Archive for the ‘Govern’ Category.

El claustre universitari dóna llum verda a un possible canvi de l’estructura departamental de la UPC

Eusebi Jarauta

El setembre de 2014 l’equip rectoral va presentar (inicialment al Consell Acadèmic i desprès al Consell de Govern) un document en el qual es recollien els antecedents i una descripció del context de l’estructura departamental vigent, una anàlisi de la situació, els possibles avantatges i desavantatges d’una modificació de l’estructura, un esbós de criteris, metodologia i calendari, unes implicacions i uns annexos de dades i gràfics. També va posar de manifest la seva intenció de què el tema fos debatut al sí del Claustre Universitari el mes de desembre, amb la intenció d’arribar a una conclusió clara sobre si el Claustre opinava que cal modificar l’estructura departamental o no i, cas que la resposta sigui afirmativa, recollir l’expressió de les línies generals d’aquesta modificació per concretar-la en una proposta que hauria d’aprovar en última instància el Consell de Govern. Desprès d’unes tres hores de debat, el Claustre Universitari reunit en sessió ordinària el 16 de desembre, va expressar molt majoritàriament (130 vots a favor, 16 en contra i 10 en blanc) la seva opinió favorable a tirar endavant una modificació de l’estructura departamental, considerant el document presentat a la sessió del Claustre com un punt de partida adequat. Sens dubte un èxit del l’equip rectoral i de l’aplicació correcta dels mètodes actuals de govern de les universitats públiques, que des de certs sectors es demana que siguin aparcat per ineficients i assemblearis. Aquí es va demostrar que els òrgans col·legiats poden ser agents útils per adoptar acords en un ambient de debat seré i profitós, amb respecte a totes les opinions i amb clara determinació per arribar a un grau d’acord molt més que satisfactori.

En aquest article es volen exposar algunes idees que poden ser considerades en aquest procés (darrerament sembla que tot està “en un procés” …) i no són altra cosa que reflexions fetes a títol personal i sota la responsabilitat exclusiva de qui subscriu.

 

Una mica d’història: què són els departaments ?

A banda de les opinions que cada membre de la comunitat universitària pugui tenir, crec que la més comú seria la d’un conjunt de persones amb qui es comparteix l’activitat quotidiana, que duen a terme tasques similars per cada un dels estaments i que configuren una unitat que ha assolit un grau raonable de coneixement mutu i de convivència acceptable. Això, d’altra banda, justificaria la pregunta que moltes persones es feien: per què proposen modificar una cosa que funciona raonablement bé ? La resposta no pot ser altra que per adequar-se als canvis (interns i externs) esdevinguts des de fa trenta anys quan es varen constituir els departaments actuals i per adaptar l’estructura de la universitat a les noves funcions dels departaments establertes a la legislació. No seria difícil trobar qui hi afegís que a tot arreu en general i a la universitat en particular, convé fer-hi de tant en tant alguna sacsejada per tal no caure en un ensopiment institucional i funcional que pogués resultar fins i tot soporífer.

Per respondre correctament a la pregunta inicial cal anar a la legislació universitària bàsica, en la que s’estableix la definició i es formules les funcions i atribucions dels departaments universitaris. Aquí les tenim:

Llei Orgànica 11/1983 de Reforma Universitària (LRU)

Artículo octavo

  1. Los Departamentos son los órganos básicos encargados de organizar y desarrollar la investigación y las enseñanzas propias de su respectiva área de conocimiento en una o varias Facultades, Escuelas Técnicas Superiores, Escuelas Universitarias y, en su caso, en aquellos otros centros que se hayan creado al amparo de lo previsto en el artículo 7 de esta Ley.
  2. Los Departamentos se constituirán por áreas de conocimiento científico, técnico o artístico, y agruparán a todos los docentes e investigadores cuyas especialidades se correspondan con tales áreas.
  3. Asimismo, corresponde a los Departamentos la articulación y coordinación de las enseñanzas y de las actividades investigadoras de las Universidades.
  4. La creación, modificación y supresión de Departamentos corresponderá a la Universidad respectiva conforme a sus Estatutos y de acuerdo con las normas básicas aprobadas por el Gobierno a propuesta del Consejo de Universidades.
  5. La dirección de cada Departamento corresponderá a uno de sus catedráticos, y, de no haber candidato de esa categoría, a uno de sus profesores titulares. Sus funciones serán determinadas en los Estatutos de la Universidad.

Llei Orgànica 6/2001 d’Universitats (LOU)

Artículo 9. Departamentos.

  1. Los Departamentos son los órganos encargados de coordinar las enseñanzas de una o varias áreas de conocimiento en uno o varios centros, de acuerdo con la programación docente de la Universidad, de apoyar las actividades e iniciativas docentes e investigadoras del profesorado, y de ejercer aquellas otras funciones que sean determinadas por los Estatutos.
  2. La creación, modificación y supresión de Departamentos corresponde a la Universidad conforme a sus Estatutos, y de acuerdo con las normas básicas que apruebe el Gobierno previo informe del Consejo de Coordinación Universitaria.

Llei Orgànica 4/2007 de modificació de la LOU (LOMLOU)

Artículo 9. Departamentos.

  1. Los Departamentos son las unidades de docencia e investigación encargadas de coordinar las enseñanzas de uno o varios ámbitos del conocimiento en uno o varios centros, de acuerdo con la programación docente de la universidad, de apoyar las actividades e iniciativas docentes e investigadoras del profesorado, y de ejercer aquellas otras funciones que sean determinadas por los estatutos.
  2. La creación, modificación y supresión de departamentos corresponde a la universidad, conforme a sus estatutos.

Les tres definicions es comenten de forma autoexplicativa i és interessant analitzar l’evolució dels termes que defineixen els departaments: “órganos bàsicos”, “órganos” y “unidades”. Cal anar després als Estatuts de la UPC (de 1987, 2003 i 2012) per veure també l’evolució normativa de la implementació dels preceptes legislatius.

 

Quins han de ser els objectius de la reestructuració dels departaments?

Des de la meva perspectiva, si es vol plantejar aquesta reestructuració s’han de considerar com a mínim els objectius següents:

  • Tenir com a criteri de disseny de possibles nous departaments el manteniment o la millora de la qualitat en el desenvolupament de l’activitat acadèmica en totes les seves vessants.
  • Tenir en compte que les funcions dels departaments han d’adequar-se a les que la legislació els hi atribueix i que s’hauran de coordinar amb altres agents de l’activitat acadèmica: centres docents, instituts universitaris i grups de recerca.
  • Aconseguir una estructura departamental àgil i operativa que permeti una gestió eficaç i eficient de la universitat, que permeti als departaments dur a terme correctament les funcions que tenen assignades.
  • Definir una estructura que permeti corregir els desequilibris en la plantilla entre les diferents unitats i ajustar-la a les necessitats acadèmiques de docència i recerca.
  • Establir un pla d’actuació a mig termini sobre l’evolució de la plantilla amb l’objectiu de garantir el relleu generacional.
  • Adequar l’estructura de gestió de la UPC a la nova configuració de les unitats departamentals, de manera que s’optimitzin els recursos i la gestió dels processos.

 

Quins criteris cal aplicar per dur a terme aquest procés ?

Els objectius són fites que es volen assolir i per fer-ho cal l’aplicació d’uns principis o criteris, que al meu entendre haurien de ser com a mínim els següents:

  • Coherència amb les línies generals que proposin el consell de direcció i/o el consell de govern.
  • Assolir un ampli consens en cada àmbit de reestructuració dels departaments.
  • El nou disseny ha de permetre una readaptació o reubicació natural a les persones o grups dels departaments actuals que eventualment resultin afectats pel procés.
  • La mobilitat geogràfica i entre departaments ha de quedar reduïda a casos particulars ben especificats o a situacions en que s’assumeixi voluntàriament per les persones o per les unitats acadèmiques involucrades.
  • Ha de resultar globalment aprovable de manera que resulti prou clar que els avantatges que ofereix la nova configuració superen amb escreix els inconvenients o desavantatges que pugui produir.
  • Ha de contemplar una solució compatible amb la reestructuració de les unitats d’administració i de serveis.
  • Ha de contemplar un pla viable d’evolució de plantilles a mig termini.
  • Ha d’anar acompanyat d’un pla estratègic o d’actuació d’abast general que defineixi amb claredat els objectius acadèmics dels departaments en sintonia amb els de la universitat i de la resta d’unitats acadèmiques.

 

I ara què ?

És imprescindible dibuixar un full de ruta que apliqui els criteris de l’equip de govern, reculli les aportacions fetes al Claustre i marqui un ritme adequat al desenvolupament d’aquest procés. No estaria de més una persona responsable designada explícitament pel rector al capdavant del procés, que transmetés a la comunitat la confiança necessària per a la conducció dels passos i la consecució dels objectius establerts. Sense un full de ruta i una dedicació i un ritme adequats, el procés podria encallar o quedar reduït a actuacions locals o conjunturals sense el marc general desitjable. I això seria una gran frustració que no ens podem permetre.

Campanya de finançament pel llibre “En els 25 anys d’UpiC”

24 DE FEBRER: UNA SESSIÓ DEL CLAUSTRE UNIVERSITARI DEBAT SOBRE EL FUTUR DE LA UNIVERSITAT

Eusebi Jarauta

El dilluns 24 de febrer va tenir lloc la primera reunió ordinària del Claustre Universitari de la nova etapa de la UPC amb el rector Enric Fossas i el seu equip. L’ordre del dia de la reunió tenia tres punts amb major significació sobre la resta de temes:

  • Informe del rector sobre la política universitària i programa d’actuació
  • Informe de la gerent sobre la situació econòmica de la UPC
  • Debat sobre la naturalesa, composició i funcions dels òrgans de govern de la universitat en el context d’un possible canvi legislatiu.

Tota la documentació corresponent a aquesta sessió es pot consultar a la web UPC en l’enllaç

http://www.upc.edu/normatives/butlleti-upc/bupc/#claustre-universitari.

En el primer punt, el rector Fossas va fer un repàs de diferents temàtiques aportant la informació i la valoració de l’equip en relació amb com veuen la situació corresponent i quines línies d’actuació pensen impulsar per traduir-les a acords del Consell de Govern. Es va parlar sobre: una visió general, recerca, docència, estudiants, personal i organització, polítiques transversals, economia, govern i transparència i, finalment, comunicació. En aquest punt, membres del Claustre varen presentar tres mocions: sobre transparència (presentada per Oriol Arcas), sobre la plantilla de PDI (presentada per Xavier Martínez) i sobre la plantilla de PAS (presentada per Josep Royo). La primera moció es comenta amb més detall aquí. Les altres dues encarreguen a l’equip de govern que explori i aprofiti a fons totes les possibilitats perquè la UPC pugui captar, estabilitzar i promocionar personal, i no segueixi perdent talent, i reclamen de les administracions que s’aixequin les estrictes restriccions actuals de plantilla. Les tres mocions duien el suport de diversos claustrals i van ser assumides pel Consell de Direcció i aprovades per una gran majoria la primera i per consens les altres dues.

La gerent Olga Lanau va presentar una síntesi molt entenedora sobre la situació econòmica de la UPC, centrant-se en els aspectes qualitatius més que en els quantitatius, que va dir es detallarien en un òrgan més adequat (comissió econòmica del Consell de Govern). Va comentar el tancament de l’exercici 2013, la tresoreria i les dificultats previsibles al llarg de 2014, l’estructura del pressupost 2014 i d’altres mesures relacionades amb el pressupost i la seva execució. En aquest punt la professora Vera Sacristán va presentar una moció, amb el suport d’altres claustrals, sobre el finançament de la universitat, reclamant al govern de Catalunya que resolgui de manera satisfactòria els temes de la seva responsabilitat en aquest àmbit, que no són pocs: finançament, preus i beques. Va ser aprovada per consens i assumida prèviament pel rector.

En el punt de debat sobre el govern de les universitats i del sistema universitari, el rector havia encarregat la presentació d’una ponència al professor Albert Corominas. El ponent va fer una recapitulació sobre els principals textos legislatius i d’opinió en aquest tema i va repassar els elements que, al seu entendre, configuren de manera més significativa el model de govern d’una universitat. Una moció presentada pel professor Pep Simó, amb el suport de diversos claustrals, que defensava amb fermesa el model democràtic i participatiu va ser aprovada, novament, per consens de tots els seus membres i assumida per l’equip de govern. Més informació sobre aquest tema es pot trobar aquí.

UpiC valora molt positivament el contingut i la forma d’aquesta sessió del Claustre Universitari que es va desenvolupar en un clima molt plàcid i participatiu: la sessió va durar matí i tarda, amb moltes intervencions, totes elles breus, i en tot moment el nivell d’assistència va ser alt. Confiem que aquesta nova manera de fer caracteritzi el mandat que acaba de començar. i Ens congratulem que el CU hagi aprovat amb ampli consens mocions sobre temes en els que UpiC ha incidit i que defensa com a via per garantir el bon funcionament de la universitat pública. Així mateix trobem molt sa que es pogués gaudir d’un espai on tractar i debatre un tema cabdal com el model de govern universitari.

Com i per què volen canviar el govern de les universitats públiques?

Albert Corominas

L’any passat es posaren sobre la taula dues propostes força detallades, i bàsicament coincidents, de modificació radical del sistema de govern de les universitats públiques. Es tracta de l’Informe de la Ponència per a l’estudi de la governança del sistema universitari de Catalunya, designada per la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat,  i del document Propuestas para la reforma y mejora de la calidad y eficiencia del sistema universitario español, elaborat per la Comisión de Expertos para la Reforma del Sistema Universitario Español, designada pel ministre José Ignacio Wert.

Aquestes propostes se situen en una línia iniciada el 2000 amb l’Informe Bricall, en la qual es poden ubicar documents, especialment nombrosos des del 2007, després de l’aprovació de la LOMLOU [1], provinents, per exemple, del Círculo de Empresarios, de la Fundación Conocimiento y Desarrollo o de la PIMEC [2].

Es tractaria, en síntesi, i prescindint de les diferències de matís, d’implantar un òrgan de govern únic, amb pocs membres i forta presència externa, que establiria l’estratègia i el pressupost de la universitat i en designaria el rector o rectora que, per la seva part, designaria les persones responsables de les unitats. Alguns documents remarquen, a més, la urgència d’implantar aquests canvis.

Seria aquesta la clau de volta (la “peça cabdal”  diu la PIMEC [3]) d’un procés que es va iniciar amb intents de desprestigi de les universitats públiques i va seguir amb mesures que, a l’empara de la crisi, han reduït i empobrit el sistema universitari públic i n’han dificultat l’accés: reduccions de subvencions, de personal i d’expectatives d’estabilització i de promoció i augments substancials dels preus de matrícula. I de què es tractaria ara? De rebaixar “el superàvit democràtic de la universitat” [3] , perquè “és impensable que la societat civil i particularment l’empresariat inverteixin i s’impliquin en el món universitari, com li cal al país, sense tenir poder decisori als seus òrgans de govern” [3] i perquè les universitats han de passar de “l’excessiu èmfasi en la producció [de coneixement]” [3] a la transferència. En resum, de canviar els objectius de les universitats públiques. I, per fer-ho, se n’ha de canviar el sistema de govern, perquè qui mana és qui determina els objectius.

Ha estat molt oportú, per tant, que en la sessió del proppassat 24 de febrer del nostre Claustre Universitari es dediqués un punt de l’ordre del dia al debat sobre el govern de les universitats  i s’aprovés una moció al respecte.

El nostre Claustre ha rebutjat les propostes basades en un òrgan de govern únic i un sistema jerarquitzat . D’una banda, perquè en una institució com la universitat pública s’han de prendre decisions de naturalesa molt diversa (econòmica i acadèmica, posem per cas) que no és funcional atribuir a un òrgan únic. D’una altra banda, perquè la jerarquització que es proposa liquidaria la participació i la coresponsabilització de la comunitat universitària, sense les quals no es pot explicar que les universitats públiques hàgim arribat al nivell actual, a despit de la migradesa dels recursos de què han disposat.

Atès que sembla que coincideixen els governs de Catalunya i d’Espanya i sembla que també els de les comunitats autònomes de Madrid i València, així com també diverses organitzacions empresarials i entitats que aquestes patrocinen, es pot considerar que tot està donat i beneit?

És clar que no. Dos membres de l’esmentada Comisión de Expertos (Óscar Alzaga y Mariola Urrea, precisament, i respectivament, catedràtic de dret Constitucional y professora titular de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals) varen signar el que podríem denominar un vot particular a l’informe de la Comisión, amb un argumentació detallada sobre la possible inconstitucionalitat de la proposta, per ser contrària a l’autonomia universitària. A més, per sota de la coincidència aparent entre les propostes empresarials i les vinculades als governs, hi ha una discrepància fonamental: les primeres propugnen que a les universitats públiques manin les empreses i les segones, que hi mani l’Administració.

Està per veure, a més, l’impacte de les complicades dinàmiques polítiques actuals sobre els calendaris legislatius.

En qualsevol cas, és molt important que les universitats facin sentir la seva veu  en un debat que les concerneix, que ens concerneix, vitalment.

I que vigilin i siguin rigoroses en la defensa de les lleis per les quals es regeixen, davant d’intents de saltar-se-les més o menys imaginativament, com ara aquest: “el Manifest planteja canvis legislatius que van més enllà de les competències de la Generalitat en el sentit més estricte, però creiem que sota la cobertura de la Universitat de Catalunya, i amb la participació de les organitzacions empresarials i altres estaments de la societat civil catalana, serà possible assolir bona part dels canvis legislatius plantejats.”[3]

En particular, cal que es tingui això present en relació amb la implantació del Campus del Besòs, per al qual s’han apuntat sovint sistemes de govern que, segons el nostre parer, també anirien “més enllà de les competències de la Generalitat en el sentit més estricte”. El rector va dir en el Claustre que la UPC respectaria els acords previs relatius al Campus i que aquest seria el límit. Però n’hi ha un altre, que és el respecte de les lleis i dels Estatuts de la nostra universitat, en relació amb el qual la UPC ha de ser intransigent, i que no hauria de ser difícil d’assolir, atès que les administracions públiques són les primeres que estan obligades i interessades a complir les lleis i a fer-les complir.

[1] Ley Orgánica de Modificación de la Ley Orgánica de Universidades.
[2] PIMEC: (Micro), Petita I Mitjana Empresa de Catalunya.
[3] Per una reforma ambiciosa del sistema universitari (2011).

La UPC fa una aposta decidida per la transparència

Oriol Arcas

Després dels escàndols de corrupció que han afectat a molts dels partits, fins i tot a membres de l’actual Govern (català i estatal) o a la pròpia Corona, passant per sindicats o el Palau de la Música, és normal que es reclami més transparència als qui gestionen les institucions públiques i els diners de tothom. A les darreres eleccions a rector de la UPC la transparència també va ser una de les demandes més repetides per part de la comunitat, i més present en els programes electorals.

Actualment, les institucions públiques només publiquen algunes informacions, com la legislació, part de l’organigrama i els acords públics. La informació econòmica es coneix de forma agregada i moltes vegades de forma parcial. La resta, no té per què fer-se públic. Això porta a una situació on el “contracte de transparència” entre la institució i la societat és molt poc clar (valgui la redundància): no se sap quina informació no es pública ni per quin motiu.

Durant el passat Claustre del dia 24 de febrer es va presentar i aprovar per àmplia majoria una moció que proposava un nou paradigma: en una institució pública com la nostra tota la informació serà “d’interès general”, i per tant susceptible de fer-se pública si algú la demana. I tota informació d’interès general que es consideri rellevant es publicarà “activament”, és a dir, motu proprio encara que no hi hagi cap petició explícita. La informació que no es consideri d’interès general no es publicarà ni serà accessible, però s’hauran d’explicar els motius de la seva ocultació, quan aquesta s’escaigui. Per exemple, quan aquesta publicació perjudiqui altres drets, com el de la privacitat de les persones (dades personals), terceres parts (acords confidencials), o els interessos de la institució (per exemple recerca pendent de publicar-se).

D’aquesta manera, la institució, com fins ara, publica la part rellevant de la informació que genera la seva activitat, una altra part és pública i accessible si es demana, i la resta és confidencial però per motius justificats, raonats i objectius, evitant l’ocultació d’informació per interessos poc legítims.

Amb aquesta iniciativa la UPC es posa a l’alçada de les recomanacions de la Sindicatura de Greuges de Catalunya (informe de març de 2012), i sobrepassa amb escreix les limitacions de la “Llei de transparència, accés a la informació i bon govern”, aprovada el passat desembre de 2013. Aquesta Llei, que el nou equip rectoral ja ha començat a estudiar per la seva aplicació aquest mateix any, intentava posar al dia l’Estat Espanyol en qüestió de transparència (interès general, publicitat activa, etc.) però porta algunes limitacions que redueixen el seu efecte. La més greu és la instauració del “silenci negatiu”, és a dir, el dret de les administracions a no respondre una petició d’informació i que automàticament això es converteixi en una negativa sense necessitar cap justificació. La llei també permet l’ocultació de tota informació relacionada amb “els processos de presa de decisions”, fet que pràcticament impedeix la participació de la societat en la gestió de les institucions i permet aplicar polítiques de fets consumats.

La moció aprovada per la UPC imposa restriccions a aquestes “llibertats” que atorga la llei, descartant el “silenci negatiu” i fent de la UPC una institució exemplar en matèria de transparència. El debat sobre quina informació és d’interès general i quina no (incloses les informacions relatives a la presa de decisions, com documents de treball i actes de les reunions) es deixa als òrgans pertinents de la universitat, així que la pròpia institució s’haurà d’autoregular.

Nou rector, nova etapa a la UPC

Tot el procés que es va iniciar amb  la convocatòria d’eleccions a rector i ha culminat en la presa de possessió d’Enric Fossas el proppassat 2 de desembre ha constituït un exercici democràtic del qual ens hem de congratular. El fet que es presentessin quatre candidatures va ser un exponent de la voluntat de compromís amb la institució per part de la nostra comunitat. A més, va permetre que la campanya electoral es configurés com un procés de debat i aportació d’idees ben convenient per a la nostra universitat.

El to que ha caracteritzat la campanya, en les dues voltes, el valorem molt positivament, així com també que el candidat que no va assolir la majoria en la segona volta demanés en el seu missatge d’agraïment als membres del cos electoral que col·laboressin “amb esperit constructiu amb el nou equip de govern”.

La confrontació de programes no ha derivat, per tant, en enfrontaments personals o de col·lectius i es donen les condicions perquè a la UPC es pugui articular l’ampli consens necessari per consolidar el futur de la nostra universitat a partir d’una situació i  un entorn tan difícils com els actuals.

Constatem, amb satisfacció, una àmplia coincidència entre els objectiu d’UpiC i els del programa que ha obtingut la majoria electoral. Totes les actuacions que vagin en la  línia de foment de la UPC i del sistema universitari públic tindran el nostre suport; les que s’hi oposin, la nostra crítica. Aquesta ha estat fins ara i volem que sigui sent una de les formes que la nostra associació serveixi a la UPC.

Dimarts, 29 d’octubre: la UPC elegeix rector

Les eleccions de rector sempre són molt importants per a la Universitat. Però la importància d’aquestes és excepcional, ja que la UPC ha passat i passa, a causa de les retallades que comprometen seriosament el seu futur, per moments molt difícils.
Per tirar endavant cal l’encert i el compromís de tota la comunitat universitària, que s’hauria de manifestar, en primer lloc, en la més alta participació en les votacions el dia 29.
Esperem del nou rector, d’acord amb els principis en què es basa UpiC, que defensi i fomenti la UPC com a universitat pública de qualitat, accessible a tothom que tingui la capacitat i la voluntat d’estudiar-hi, amb un sistema de govern que faci possible l’aportació i la responsabilització de tots els membres de la comunitat universitària de la UPC.
Ens congratulem del to constructiu que, en general, caracteritza les campanyes. Amb els programes, les respostes als qüestionaris promoguts per les juntes i els comitès i per un col·lectiu de membres del Claustre, els actes i les trajectòries acadèmiques i de política universitària de cada candidat, tots els membres de la comunitat tenen elements de judici per decidir el vot.
UpiC, com en ocasions anteriors, no demana el vot per a un candidat específic, tot i que podem tenir la certesa que cap membre de la nostra associació és neutral en aquestes eleccions. Sigui quin sigui el resultat, i com hem fet sempre, no actuarem com a oposició sistemàtica ni com a suport incondicional del rector elegit, sinó que informarem i opinarem en la línia que ens caracteritza, segons el que en cada ocasió ens sembli millor per a la UPC.

Un Consell de Govern que hauria de ser de tràmit es converteix en un últim intent de fer aprovar documents que no estan prou treballats i que l’equip rectoral actual no arribarà a poder aplicar

La reunió del Consell de Govern (CdG) del dia 8 d’octubre va ser maratoniana, va durar des de les 9h del matí fins a ben tocades les 16h. Si bé és cert que hi havia bastants punts a tractar, val a dir que les motivacions principals en la dilació del Consell van ser:
– un informe del rector llarg, però sense novetats,
– la presentació al CdG de propostes que no havien estat prou consensuades prèviament a les comissions corresponents,
– una interminable discussió sobre la UTG de l’àmbit de l’Enginyeria Industrial de Barcelona.
En alguns casos, el resultat és l’aprovació en votacions molt ajustades de documents que l’equip rectoral actual no arribarà a poder aplicar.

Informe del rector. Es va centrar en la reunió del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) i poca cosa més. Una hora sencera per explicar tot allò que ja coneixíem pel TNvespre: la situació pressupostària és molt delicada; patirem una nova retallada de 636 milions d’euros; s’ha produït una petita baixada del nombre d’estudiants matriculats en els centres fora de BCN, en l’àmbit de l’edificació i en el de l’enginyeria civil; no han arribat els diners de la convocatòria de projecte del Plan Nacional de I+D+i de 2012; continuarà la congelació de places de personal al 2014; les eleccions a rector seran el 29 d’octubre, per evitar que coincideixin amb una possible vaga general d’educació del dia 24; agraïment als candidats que es presenten a rector; mapa de titulacions: cal reduir el nombre d’entrades als graus (res de nou); el CIC es proposa tractar el model de governança de les universitats, a petició dels rectors(!); el Govern fa la enèsima proposta d’elaboració de Llei de la Ciència a Catalunya; es mantindran les proves d’accés a la universitat de forma unificada a tot el sistema català; i els problemes causats per la llei Wert quant a la immersió lingüística: la UPC proposa un acord de govern contra aquest atac i que intervingui la Xarxa Vives; i es demana un cop més la transferència de la gestió de les beques des de Madrid. Finalment, el rector fa un resum d’entrevistes variades, i explica que ha reorientat la GUNI (Global University Network for Inovation, una iniciativa conjunta de la UPC amb la Unesco i la Universitat de la ONU) ja que la UPC no pot assumir les despeses que comporta: així doncs, la GUNI deixarà d’estar en mans de la UPC per passar a ser una activitat conjunta de totes les universitats a través de l’ACUP (Associació Catalana d’Universitats Públiques) i traslladarà la seva seu a l’Hospital de Sant Pau.

L’informe, però, va aportar algunes novetats rellevants:
1. La proposta de contractació de PDI dins el pla Serra i Húnter sortirà l’1 de gener de 2014 en comptes del setembre 2013.
2. La UPC obre la possibilitat de modificar el procediment quan convoqui places de lector: no serà forçós publicar-les al DOGC, però sí a la pàgina web de la UPC. (Això no sembla ajustar-se gaire al requisit de publicitat que imposa l’article 48.3 de la LOU i tampoc sembla molt necessari, atès que la UB acaba de publicar consursos de lector al DOGC -el 2 de setembre passat- sense que hagi passat res de dolent).
3. S’ha signat un protocol d’intencions amb l’Ajuntament de Barcelona i el Port de Barcelona per al possible trasllat de la Facultat de Nàutica de Barcelona (FNB) a un nou edifici. Això permetria vendre l’edifici actual (sempre després del trasllat) i rebaixar el dèficit de la UPC.

En el torn obert de paraules se li va preguntar al rector pel nombre de sol·licituds de beques equitat (que enguany tot l’estudiantat d’enginyeria podia i havia de sol·licitar si no volia veure el preu de la matrícula augmentar substancialment), per la gestió del rectorat en el tema del grau d’experimentalitat dels crèdits a la UPC (és a dir, en el sobtat augment dels preus de matrícula) i pels acomiadaments de professorat associat de l’estiu passat.

Temes econòmics. La gerent va informar que per al pressupost 2013 hi ha una disminució de transferència corrent de la Generalitat. Se li pregunta quina és la xifra de dèficit anual previsible. La gerent contesta que no ho sap: com a mínim, els 8M€ del 9,7% de la nova retallada. En referència a la resolució del TSJC sobre la paga extra meritada pel personal laboral de la UPC, la gerent diu que no sap com pagar: no té els diners.

Tancament d’edificis per Nadal. Hi havia postures encontrades: qui no volia tancar i qui volia tancar dues setmanes. Al final, desgavell de votació i solució salomònica (es tanca una setmana) i contradictòria (dos dels dies de tancament són lectius segons el calendari de la UPC).

Twitter treu fum: concessió de la Medalla d’or de la UPC a l’expresident del Consell Social. Va estar clar des del primer moment que no hi hauria consens. Les intervencions van ser totes crítiques amb l’expresident i el seu paper en l’acomiadament d’interins. El resultat de la votació secreta va ser de 23 vots a favor, 17 en contra i 5 en blanc. Resulta, si més no, estrany que una distinció tan important es pugui concedir després d’una votació tan igualada i amb tantes veus profundament discrepants.

Discussió sobre l’actualització dels criteris per a l’avaluació del règim de dedicació del PDI. El vicerector Tamarit va presentar una proposta que va ser contestada per diversos membres del Consell de Govern, ja que té efectes retroactius i no ha estat negociada amb els òrgans de representació sindical del PDI. El vicerector insisteix en que només es tracta d’un canvi en els criteris d’avaluació i no de la dedicació docent. Es va haver de sotmetre a votació, i es va aprovar amb 25 vots a favor, 16 en contra i 3 en blanc. Segons sembla, hores d’ara el document ja ha estat denunciat per part del Comitè d’Empresa del PDI-L.

Creació de la UTG de l’àmbit de l’Enginyeria Industrial de Barcelona. Sense dubte, aquest és el punt que va portar més temps de debat (dues hores, rellotge en mà). El rector anuncia que la Junta d’Escola ha votat en contra. També indica que la directora li va demanar que retirés aquest punt de l’ordre del dia del CdG, però el rector no es sent compromès a fer-ho. I la discussió comença i s’allarga, amb valoracions sobre la necessitat urgent de reorganització causada per l’acomiadament d’interins, la competència de la gerència en aquest afer, i el paper de l’opinió del PDI en un tema estrictament organitzatiu del PAS, entre molts altres aspectes. Finalment es vota i s’aprova la creació de la UTG per 21 vots a favor, 14 en contra i 8 en blanc. No podem deixar de manifestar que considerem molt desgraciat el fet que una iniciativa d’aquest calat hagi sigut objecte de discussions, acusacions i votacions com les que han tingut lloc, i que en alguns moments fins i tot han pogut alimentar un cert enfrontament entre PDI i PAS que mai no hauria de donar-se. La gestió dels serveis administratius de la universitat és competència de la gerència, però això no significa que aquests temes no s’hagin de plantejar amb el màxim consens, sentit comú i responsabilitat.

Docència i estudiants. Hi va haver una certa discussió en referència a la verificació d’alguns màsters universitaris, però tots van ser ratificats. També es va arribar a una solució de mínims en relació a l’obligació de cursar 18 ECTS en un centre estranger que consta en el reglament d’estudis d’algun centre docent. Finalment, el rector va retirar la proposta de Reglament de Règim Disciplinari dels estudiants de la UPC.

Altres assumptes. Presentació de la Unitat de Valorització (sic), tarifes dels productes corporatius, resolució de l’avaluació de l’activitat investigadora del professorat funcionar (sexennis CNEAI), aprovació de 9 reglaments d’organització i funcionament d’unitats bàsiques, resolució de la convocatòria de premis extraordinaris de doctorat 2013; actualització del llistat de revistes i congressos notables de la UPC, esmena al Pla de Viabilitat Econòmica de la UPC, creació d’un nou grup de recerca i baixa d’un grup de recerca, creació del Consell assessor dels estudis d’enginyeria en disseny industrial i desenvolupament del producte (EDIDP), participació de la UPC a l’Associació Barcelona Clúster Nàutic, informe del pla plurianual d’inversions en edificis existents 2013, pla d’estabilització de PDI laboral temporal a temps complet, actualització del sistema de punts d’activitat acadèmica del PDI, esmenes i recursos a la concessió de complements addicionals de recerca del PDI, i modificacions de la relació de llocs de treball del PAS.

Encarar un futur difícil

Després d’un curs convulsiu, les imminents eleccions a rector o rectora haurien de donar pas, com a condició necessària per afrontar una etapa eriçada de dificultats, a un nou mandat caracteritzat per una estratègia ben definida i que tingui el suport molt àmpliament majoritari de la nostra comunitat universitària.

Algunes veus han suggerit que per assolir aquest objectiu caldria que hi hagués una sola candidatura, cosa que requeriria, és clar, un pacte preelectoral, perquè no tenim a la UPC, potser afortunadament, cap figura carismàtica que pugui suscitar una adhesió general.

Però, el pacte preelectoral pot ser una solució? Quins serien els agents d’aquest pacte i en nom de qui el farien? Com reaccionaria la comunitat, que constitueix el cos electoral, davant d’un pacte d’aquestes característiques?

Creiem que, avui, desgraciadament, una unitat preelectoral seria merament fictícia. La UPC necessita que se li ofereixin orientacions estratègiques clares, i que es confrontin en un debat constructiu, perquè la situació no permet vaguetats ni mitges tintes. El punt de partida de la unitat, en una situació tan complicada com l’actual, no pot ser la mera juxtaposició de persones de sensibilitats i projectes diferents, sinó la construcció d’una proposta programàtica, d’un projecte en defensa de la millora de la nostra universitat com a servei públic, que obtingui el suport majoritari de la comunitat, perquè és la comunitat la que decidirà i no pas ningú en nom seu.

Totes les persones que compleixen les condicions per presentar-se poden fer-ho, sense que ningú no els hagi de donar permís. I totes i, en particular, aquelles que han fet saber, més o menys obertament, la intenció de presentar-se, tenen una història, amb més o menys accions i més o menys omissions. I cada candidatura, uns orígens i uns col·lectius que la promouen. Per tot plegat, les candidatures expressen el que podem denominar sensibilitats diverses en relació amb la política universitària a la UPC. És obvi, per tant, que cap d’elles pot demanar a les altres que renunciïn, a favor de la que ho demana, per assolir així una unitat abans de les eleccions. En particular, creiem que l’absència d’una candidatura que sintonitzi amb els principis i les orientacions que obtingueren el suport majoritari en les darreres eleccions al Claustre Universitari causaria estranyesa en la nostra comunitat i marcaria molt negativament el procés electoral.

La unitat que necessitem per encarar el futur l’ha de forjar el nou rector, o la nova rectora, amb la voluntat de no excloure, de no desqualificar, d’escoltar i fer seves les propostes vàlides pel seu contingut, amb independència que les proposi una o altra persona o un o altre col·lectiu i també d’incorporar les persones disposades a treballar per la UPC, sense excloure-les per cap judici apriorístic.

Aquesta actitud, tanmateix, no seria suficient. Caldria també que tingués una resposta adient per part de les opcions que no resultin majoritàries. Tenim la convicció que això no sols és indispensable, sinó que també és possible, perquè a hores d’ara tothom deu ser conscient que les dificultats que patim no són passatgeres i que només sumant esforços podrem superar-les.