Archive for the ‘Estudiantat’ Category.

El claustre universitari dóna llum verda a un possible canvi de l’estructura departamental de la UPC

Eusebi Jarauta

El setembre de 2014 l’equip rectoral va presentar (inicialment al Consell Acadèmic i desprès al Consell de Govern) un document en el qual es recollien els antecedents i una descripció del context de l’estructura departamental vigent, una anàlisi de la situació, els possibles avantatges i desavantatges d’una modificació de l’estructura, un esbós de criteris, metodologia i calendari, unes implicacions i uns annexos de dades i gràfics. També va posar de manifest la seva intenció de què el tema fos debatut al sí del Claustre Universitari el mes de desembre, amb la intenció d’arribar a una conclusió clara sobre si el Claustre opinava que cal modificar l’estructura departamental o no i, cas que la resposta sigui afirmativa, recollir l’expressió de les línies generals d’aquesta modificació per concretar-la en una proposta que hauria d’aprovar en última instància el Consell de Govern. Desprès d’unes tres hores de debat, el Claustre Universitari reunit en sessió ordinària el 16 de desembre, va expressar molt majoritàriament (130 vots a favor, 16 en contra i 10 en blanc) la seva opinió favorable a tirar endavant una modificació de l’estructura departamental, considerant el document presentat a la sessió del Claustre com un punt de partida adequat. Sens dubte un èxit del l’equip rectoral i de l’aplicació correcta dels mètodes actuals de govern de les universitats públiques, que des de certs sectors es demana que siguin aparcat per ineficients i assemblearis. Aquí es va demostrar que els òrgans col·legiats poden ser agents útils per adoptar acords en un ambient de debat seré i profitós, amb respecte a totes les opinions i amb clara determinació per arribar a un grau d’acord molt més que satisfactori.

En aquest article es volen exposar algunes idees que poden ser considerades en aquest procés (darrerament sembla que tot està “en un procés” …) i no són altra cosa que reflexions fetes a títol personal i sota la responsabilitat exclusiva de qui subscriu.

 

Una mica d’història: què són els departaments ?

A banda de les opinions que cada membre de la comunitat universitària pugui tenir, crec que la més comú seria la d’un conjunt de persones amb qui es comparteix l’activitat quotidiana, que duen a terme tasques similars per cada un dels estaments i que configuren una unitat que ha assolit un grau raonable de coneixement mutu i de convivència acceptable. Això, d’altra banda, justificaria la pregunta que moltes persones es feien: per què proposen modificar una cosa que funciona raonablement bé ? La resposta no pot ser altra que per adequar-se als canvis (interns i externs) esdevinguts des de fa trenta anys quan es varen constituir els departaments actuals i per adaptar l’estructura de la universitat a les noves funcions dels departaments establertes a la legislació. No seria difícil trobar qui hi afegís que a tot arreu en general i a la universitat en particular, convé fer-hi de tant en tant alguna sacsejada per tal no caure en un ensopiment institucional i funcional que pogués resultar fins i tot soporífer.

Per respondre correctament a la pregunta inicial cal anar a la legislació universitària bàsica, en la que s’estableix la definició i es formules les funcions i atribucions dels departaments universitaris. Aquí les tenim:

Llei Orgànica 11/1983 de Reforma Universitària (LRU)

Artículo octavo

  1. Los Departamentos son los órganos básicos encargados de organizar y desarrollar la investigación y las enseñanzas propias de su respectiva área de conocimiento en una o varias Facultades, Escuelas Técnicas Superiores, Escuelas Universitarias y, en su caso, en aquellos otros centros que se hayan creado al amparo de lo previsto en el artículo 7 de esta Ley.
  2. Los Departamentos se constituirán por áreas de conocimiento científico, técnico o artístico, y agruparán a todos los docentes e investigadores cuyas especialidades se correspondan con tales áreas.
  3. Asimismo, corresponde a los Departamentos la articulación y coordinación de las enseñanzas y de las actividades investigadoras de las Universidades.
  4. La creación, modificación y supresión de Departamentos corresponderá a la Universidad respectiva conforme a sus Estatutos y de acuerdo con las normas básicas aprobadas por el Gobierno a propuesta del Consejo de Universidades.
  5. La dirección de cada Departamento corresponderá a uno de sus catedráticos, y, de no haber candidato de esa categoría, a uno de sus profesores titulares. Sus funciones serán determinadas en los Estatutos de la Universidad.

Llei Orgànica 6/2001 d’Universitats (LOU)

Artículo 9. Departamentos.

  1. Los Departamentos son los órganos encargados de coordinar las enseñanzas de una o varias áreas de conocimiento en uno o varios centros, de acuerdo con la programación docente de la Universidad, de apoyar las actividades e iniciativas docentes e investigadoras del profesorado, y de ejercer aquellas otras funciones que sean determinadas por los Estatutos.
  2. La creación, modificación y supresión de Departamentos corresponde a la Universidad conforme a sus Estatutos, y de acuerdo con las normas básicas que apruebe el Gobierno previo informe del Consejo de Coordinación Universitaria.

Llei Orgànica 4/2007 de modificació de la LOU (LOMLOU)

Artículo 9. Departamentos.

  1. Los Departamentos son las unidades de docencia e investigación encargadas de coordinar las enseñanzas de uno o varios ámbitos del conocimiento en uno o varios centros, de acuerdo con la programación docente de la universidad, de apoyar las actividades e iniciativas docentes e investigadoras del profesorado, y de ejercer aquellas otras funciones que sean determinadas por los estatutos.
  2. La creación, modificación y supresión de departamentos corresponde a la universidad, conforme a sus estatutos.

Les tres definicions es comenten de forma autoexplicativa i és interessant analitzar l’evolució dels termes que defineixen els departaments: “órganos bàsicos”, “órganos” y “unidades”. Cal anar després als Estatuts de la UPC (de 1987, 2003 i 2012) per veure també l’evolució normativa de la implementació dels preceptes legislatius.

 

Quins han de ser els objectius de la reestructuració dels departaments?

Des de la meva perspectiva, si es vol plantejar aquesta reestructuració s’han de considerar com a mínim els objectius següents:

  • Tenir com a criteri de disseny de possibles nous departaments el manteniment o la millora de la qualitat en el desenvolupament de l’activitat acadèmica en totes les seves vessants.
  • Tenir en compte que les funcions dels departaments han d’adequar-se a les que la legislació els hi atribueix i que s’hauran de coordinar amb altres agents de l’activitat acadèmica: centres docents, instituts universitaris i grups de recerca.
  • Aconseguir una estructura departamental àgil i operativa que permeti una gestió eficaç i eficient de la universitat, que permeti als departaments dur a terme correctament les funcions que tenen assignades.
  • Definir una estructura que permeti corregir els desequilibris en la plantilla entre les diferents unitats i ajustar-la a les necessitats acadèmiques de docència i recerca.
  • Establir un pla d’actuació a mig termini sobre l’evolució de la plantilla amb l’objectiu de garantir el relleu generacional.
  • Adequar l’estructura de gestió de la UPC a la nova configuració de les unitats departamentals, de manera que s’optimitzin els recursos i la gestió dels processos.

 

Quins criteris cal aplicar per dur a terme aquest procés ?

Els objectius són fites que es volen assolir i per fer-ho cal l’aplicació d’uns principis o criteris, que al meu entendre haurien de ser com a mínim els següents:

  • Coherència amb les línies generals que proposin el consell de direcció i/o el consell de govern.
  • Assolir un ampli consens en cada àmbit de reestructuració dels departaments.
  • El nou disseny ha de permetre una readaptació o reubicació natural a les persones o grups dels departaments actuals que eventualment resultin afectats pel procés.
  • La mobilitat geogràfica i entre departaments ha de quedar reduïda a casos particulars ben especificats o a situacions en que s’assumeixi voluntàriament per les persones o per les unitats acadèmiques involucrades.
  • Ha de resultar globalment aprovable de manera que resulti prou clar que els avantatges que ofereix la nova configuració superen amb escreix els inconvenients o desavantatges que pugui produir.
  • Ha de contemplar una solució compatible amb la reestructuració de les unitats d’administració i de serveis.
  • Ha de contemplar un pla viable d’evolució de plantilles a mig termini.
  • Ha d’anar acompanyat d’un pla estratègic o d’actuació d’abast general que defineixi amb claredat els objectius acadèmics dels departaments en sintonia amb els de la universitat i de la resta d’unitats acadèmiques.

 

I ara què ?

És imprescindible dibuixar un full de ruta que apliqui els criteris de l’equip de govern, reculli les aportacions fetes al Claustre i marqui un ritme adequat al desenvolupament d’aquest procés. No estaria de més una persona responsable designada explícitament pel rector al capdavant del procés, que transmetés a la comunitat la confiança necessària per a la conducció dels passos i la consecució dels objectius establerts. Sense un full de ruta i una dedicació i un ritme adequats, el procés podria encallar o quedar reduït a actuacions locals o conjunturals sense el marc general desitjable. I això seria una gran frustració que no ens podem permetre.

Campanya de finançament pel llibre “En els 25 anys d’UpiC”

Sabies que… (el cost d’estudiar a la universitat a Europa)

… el curs 2011-12 els estudiants de grau pagaven a Catalunya més del 20% del cost dels estudis?

… el curs 2012-13 els preus de les matrícules universitàries dels estudis de grau van pujar un 66%?

Font: Observatori del Sistema Universitari: Quant paga l’estudiant? Preus i taxes de matrícula universitària a Catalunya, a Espanya i al món, juny 2012.

… simultàniament, els darrers dos anys el finançament corrent de la UPC per part de la Generalitat de Catalunya ha baixat un 25,8%?

Font: Informe del rector al Claustre Universitari, 16 d’abril de 2013.

… el curs 20131-14 el preu dels estudis de grau d’enginyeria ha pujat més d’un 10%?


Evolució del preu d’un curs, en euros corrents

… en els darrers 6 anys, el preu d’estudiar una carrera d’arquitectura o enginyeria ha pujat entre un 69% i un 185%?


Evolució del preu total d’una carrera, en euros constants de 2013

Font: Observatori del Sistema Universitari: El preu de la carrera. Preus universitaris 2013-14 a Catalunya i anàlisi de l’evolució del preu total dels estudis, juliol 2013.

… a Europa hi ha 9 països on la matrícula universitària de grau és gratuïta? Són els següents: Alemanya, Dinamarca, Estònia, Grècia, Malta, Àustria, Finlàndia, Suècia i Noruega.

… a Europa hi ha 10 països o regions els estudis universitaris de grau costen entre unes poques desenes d’euros fins a un màxim de mil euros per curs? Són els següents: República Txeca, Polònia, Eslovàquia, França, Islàndia, Bèlgica, Bulgària i Portugal.

… a Europa hi ha 3 països més, on cada curs de grau costa entre mil dos-cents i mil quatre-cents euros? Són els següents: Liechtenstein, Croàcia i Itàlia.

… a Europa només 8 països o regions (d’un total de 33) apliquen preus per curs superiors als 2.000€, i que entre ells estan Espanya i Catalunya?


Preus mínims i màxims d’un curs de grau, en € (a l’eix de la dreta, en vermell), i % d’estudiants que els paguen (a l’esquerra, en verd).
(El curs de referència és 2011-12, quan no s’explicita el contrari. Surten del gràfic: Eslovènia, màx=12.373€ i Turquia, màx=18.226€)

… les dades desmenteixen que la minoria de països o regions d’Europa que han optat per preus alts o molt alts compensin aquesta dificultat d’accés a través del sistema de beques?

… és al grup de països nòrdics, que mantenen un accés gratuït als estudis universitaris, on hi ha més estudiants que cobren beques i on aquestes tenen imports més alts (són beques salari)?

… a Espanya cobra alguna beca al voltant d’un 23% dels estudiants universitaris (tot i que la xifra està sobreestimada en comptar beques en lloc de becaris, i no tenir en compte el cobrament simultani de més d’una)?

… a Catalunya la cobertura és cinc punts inferior, d’un 18%?


Imports mínims i màxims d’una beca anual basada en necessitats, en euros (a l’eix de la dreta, i en lila), i percentatge d’estudiants que en gaudeixen (a l’esquerra i en verd). Curs 2011-12.
(Surten del gràfic: Noruega=11.591€ i Liechtenstein=20.282€. En el cas de Catalunya i Espanya, l’import estimat de cada tipus de beca s’ha obtingut dividint el volum total pagat per les administracions públiques pel nombre de persones beneficiàries, de manera que el rang de variació no és estrictament entre beques sinó entre imports mitjans de cada tipus de beca)

Font: Observatori del Sistema Universitari: Estudiar a Europa. Preus de matrícules i beques a les universitats europees, desembre 2012.

Butlletí 93 (desembre de 2012)

Número extraordinari: POSICIÓ D’UPIC DAVANT LES INFORMACIONS SOBRE POSSIBLES ACOMIADAMENTS COL·LECTIUS A LA UPC

No és un rumor, és una declaració d’intencions

Que el rectorat de la UPC considerava la possibilitat d’acomiadaments col·lectius de personal laboral amb contracte indefinit i dedicació a temps complet no era un rumor, era una declaració d’intencions que el mateix rectorat havia difós les darreres setmanes: primer en converses informals, després a òrgans de consulta com els Consells de Centres Docents, de Departaments i d’Instituts, a continuació a òrgans de govern com la Comissió de Personal i Acció Social i, finalment, el plenari del Consell de Govern.

Així les coses, a preguntes explícites dels representants de la comunitat universitària, el rector va reconèixer a la darrera reunió del Claustre Universitari que la possibilitat d’un expedient de regulació d’ocupació (ERO) s’estava estudiant, i va afegir que no podia precisar quins serien els col·lectius potencialment afectats.

En la seva explicació, el rector va combinar una sèrie de consideracions que, per resumir, podríem classificar en dos grans grups: les de caràcter econòmic, que portarien a considerar impossible mantenir la dimensió actual de la plantilla, i les que tindrien a veure amb la qualitat i el rendiment del personal, que portarien a creure que una part de la plantilla no treballa prou o no treballa prou bé. D’acord amb això, semblaria deduir-se que el rectorat estaria considerant la possibilitat d’acomiadaments col·lectius per motius de viabilitat econòmica i també per, suposadament, millorar la qualitat de la UPC.

El sentit d’aquest butlletí especial

Davant la gravetat d’aquestes informacions, UpiC voldria contribuir, amb aquest butlletí especial, a què l’equip rectoral reconsideri el seu propòsit i, alhora, a què el conjunt de la comunitat universitària eviti que es produeixin acomiadaments col·lectius a la nostra universitat.

Amb aquests objectius, hem recollit i organitzat temàticament una sèrie d’informacions i argumentacions que esperem puguin ser útils.

Quina estratègia segueix l’equip rectoral?

A la pregunta “Creu que el govern sap el que fa o va improvisant sobre la marxa?”, ja fa temps que la ciutadania contesta massivament que improvisa (68%, en el baròmetre de Metroscopia d’aquest mes de desembre). Quin seria el percentatge a la UPC?

Primer va ser el pla de viabilitat. Fins i tot si prescindim de com va ser fet i de quines mesures s’hi proposaven, la pregunta que caldria fer abans de qualsevol nou plantejament és quin n’ha estat el resultat.

Després va ser la “comissió ad-hoc”. Al darrer Claustre Universitari, el rector va informar de la finalització dels treballs d’aquesta comissió encarregada de presentar propostes de racionalització de la UPC (mapa de titulacions, organització de centres i departaments, etc.).

  • Com és possible que s’estiguin plantejant acomiadaments col·lectius abans de conèixer, debatre i, en el seu cas, aprovar aquestes propostes organitzatives? És que potser es pot dissenyar primer la plantilla i després la resta?
  • Com és possible que es barregin arguments econòmics amb arguments de rendiment? No entenem què té a veure la necessitat de quadrar el pressupost amb la sanció a qui suposadament incompleix les seves obligacions. Això segon s’hauria de dur a terme des de sempre i, en tot cas, amb les eines previstes als convenis col·lectius, règims disciplinaris, normatives de règim de dedicació i altres.
  • Creu realment l’equip rectoral, tal com ha afirmat repetidament, que podrà acomiadar unes persones i estabilitzar-ne unes altres? Al nostre entendre, en el millor dels casos això no són més que il·lusions equivocades. D’una banda, perquè no és permès fer un ERO i, a continuació, contractar noves persones. En segon lloc, perquè la possibilitat legal de la nova contractació està en qüestió fins i tot sense ERO (decrets estatals sobre congelació de plantilles a les administracions públiques). Finalment, i pel que fa al professorat, perquè no sembla que la primera tanda de places que el rectorat es proposa convocar dins el pla Serra i Húnter respongui als resultats de les darreres convocatòries del programa d’estabilització de la UPC (vegeu http://www.qpcinforma.org/?p=896).
  • Creu realment l’equip rectoral que pot arribar a haver-hi consens al voltant de les mesures de racionalització de la universitat, tal com insinuava el rector al darrer Claustre Universitari, mentre s’aboquen els centres docents, els departaments, els serveis, etc., a acomiadaments col·lectius (però selectius) a canvi de no se sap quines promeses de futur? És la divisió la millor manera d’afrontar el difícil context en què es veu obligada a treballar la UPC? És el millor moment per provocar baralles internes (acomiadem aquí per, suposadament, contractar allà)?

Desigualtats i injustícies

  • La confusió entre els arguments econòmics i els de rendiment fa témer que s’estigui projectant una sanció que s’aplicaria només als més febles d’entre els suposats incomplidors. S’ha fet referència explícita al professorat col·laborador. Algú sembla estar oblidant que aquest professorat ha estat i segueix sent imprescindible a alguns centres docents i departaments on estan suportant una càrrega docent alta. Algú sembla estar oblidant que són imprescindibles en certs àmbits específics on no hi ha hagut històricament ni tan sols estudis de segon cicle i, molt menys, de doctorat. Algú sembla estar oblidant que, a l’empara de la LOU, existeix un decret de la Generalitat de Catalunya que descriu les característiques d’aquest professorat. Algú sembla estar oblidant que aquest professorat ha estat acreditat per les agències d’avaluació (ANECA, AQU) abans ni tan sols de poder-se presentar a un concurs. Potser volem canviar les regles del joc sobre la marxa i des de la UPC?
  • Una cosa és sancionar una persona que no compleix les tasques que té assignades i una altra de molt diferent és acomiadar-la perquè en un cert moment encara no ha assolit determinats nivells de la seva carrera professional, perquè la possibilitat d’assolir objectius acadèmics o professionals depèn també del suport i de les condicions de l’entorn. Cal evitar que les persones siguin víctimes de les mancances del sistema.

De compromisos, polítiques i mandats

  • Quins compromisos va prendre el rector en ser elegit?Extractes del programa electoral del rector: “Mantenir un estil de govern participatiu, dialogant, flexible i accessible, al servei de tota la comunitat que avui forma la UPC; Implicar tothom en aquest projecte, perquè creiem que la UPC necessita l’aportació de tota la comunitat universitària, sense exclusions; Reconèixer la contribució de cada membre de la comunitat universitària al projecte comú. AMB TOTHOM I PER A TOTHOM.”
  • Quina autoritat moral té l’equip rectoral per plantejar acomiadaments col·lectius?En els tres primers anys de mandat d’aquest equip rectoral (2006-2009), i sense que es produís cap canvi legislatiu ni retributiu que condicionés la despesa de personal, el capítol 1 de la UPC (és a dir, la despesa de personal) va augmentar més d’un 25%.
  • Quin és el mandat del Claustre?Extractes d’acords del Claustre Universitari extraordinari que va tractar de la situació de crisi a la UPC el 16/11/2011: [es demana] “el respecte dels drets de tots els membres de la comunitat universitària”; [cal] “evitar les propostes que puguin implicar greuges comparatius entre els diversos col·lectius que componen la comunitat”; i [si tenien] “un pes indegut en l’adopció de decisions la facilitat o la dificultat per portar-les a terme” [es podien produir efectes] “imprevistos i no desitjats”.

Com afrontar la situació

Les universitats públiques catalanes, i molt particularment la UPC, estem patint una retallada del finançament públic per part de la Generalitat de Catalunya absolutament traumàtica i desmesurada, que no té comparació amb la que han patit la resta de serveis públics: entre el 14 i el 16% el 2011 (un 22% a la UPC) i un 2% addicional –sense comptar-hi la supressió de la paga extra de Nadal- el 2012:  (Vegeu: http://www.upic.cat/?p=1831, http://www.upic.cat/?p=1730).

L’obligació dels responsables de la nostra universitat és defensar l’existència i la qualitat de la universitat pública. El que no es pot fer és, sistemàticament, oferir-se al sacrifici de forma voluntària. Això, en lloc de defensar la UPC davant el Govern tan sols la debilita.

Primer va ser el PAS interí i temporal. Després el professorat associat. L’any següent, més PAS interí i més professorat associat. Ara el rectorat considera un primer ERO. Què vindria després, si aquest primer ERO es dugués a terme?

No podem acceptar acomiadaments perquè tampoc no podem acceptar unes retallades que impedeixin la viabilitat de la universitat pública. Cal plantar cara. Si els poders públics consideren que cal aprimar la tasca que fa la UPC (per tant, si és que ha de tenir una plantilla més reduïda que l’actual: menys recerca, menys docència, menys transferència), el que pertoca és negociar un pla a mig termini i no traumàtic, planificant les jubilacions a 10 anys vista i a partir de criteris de planificació acadèmica.

Annex 1: conseqüències dels ERO que potser no tothom coneix

  • Si la universitat fes un ERO, acomiadaria personal de forma definitiva. La legislació actual no preveu EROs temporals a l’administració pública, com en canvi succeeix a les empreses (reduccions temporals de dedicació, alternança treball/atur, etc.).
  • Si la universitat fes un ERO, la motivació sols podria ser econòmica. En conseqüència, els criteris per determinar les persones a acomiadar haurien de estar justificats per motius econòmics, i no està clar que fos possible seleccionar qui acomiadar per la seva categoria laboral, per la seva titulació o pel seu rendiment. En el cas del professorat, per exemple, seria difícil justificar econòmicament la discriminació entre professorat col·laborador, agregat o catedràtic, ni entre doctors i no doctors.
  • Si la universitat fes un ERO, ara per ara aquest podria afectar el personal contractat (PDI i/o PAS), però no el personal funcionari.
  • Si la universitat fes un ERO, a continuació no podria contractar personal de nou (no és permès). Què passaria aleshores amb el Pla Serra i Húnter? I amb les contractacions per contractes i serveis? I amb les innombrables vacants causades anualment per la volatilitat del professorat associat? I amb les substitucions de baixes?
  • Si la universitat fes un ERO, es posaria en perill el personal temporal, com ara el professorat lector, els ajudants i el professorat associat, ja que resulta dubtós que es pugui acomiadar personal permanent mentre es manté en plantilla personal temporal.
  • Fins avui, tots i cadascun dels EROs que han intentat dur a terme les administracions públiques han fracassat davant els tribunals de justícia, fins i tot quan afectaven les empreses creades per l’administració. En aquest sentit, doncs, un ERO seria un procés traumàtic i llarg que podria acabar amb una sentència que el declarés improcedent. Cal recordar, a més, que la UPC ja té prou fronts judicials oberts causats per actuacions imprudents (incentivació de les jubilacions al Tribunal de Cuentas, l’informe sobre la FPC a la Sindicatura de Comptes).
  • Els EROs comporten una indemnització de les persones acomiadades. La UPC no troba diners per pagar uns complements que deu, però en tindrà per indemnitzacions?

Annex 2: conseqüències dels acomiadaments per baix rendiment que potser no tothom coneix

  • Si la universitat fes una reducció de plantilla per criteris de baix rendiment (és a dir, via expedients en lloc de via ERO), aleshores seria discriminatori fer-ho per tipus de vinculació. Això significa que hauria d’afectar indistintament professorat laboral i funcionari, i de tots els nivells.
  • Si la universitat fes una reducció de plantilla per criteris de baix rendiment, no podria justificar l’acomiadament per baix rendiment de persones que prèviament ha avaluat positivament d’acord amb els seus propis criteris. En el cas del professorat, A’s i B’s en el sistema d’avaluació del règim de dedicació farien l’acomiadament injustificable. De fet, aquesta normativa preveu amb precisió en quines situacions cal obrir expedients per baix rendiment i, en tot cas, no es tracta d’una actuació col·lectiva sinó individual, que afecta tant el PDI laboral com el funcionari.
  • Si la universitat fes una reducció de plantilla per criteris de baix rendiment, no podria justificar l’acomiadament per baix rendiment de persones que ocupen llocs de treball als quals no se’ls exigeix determinades activitats. Per posar un exemple obvi, seria impensable argumentar baixa activitat de recerca d’un professor associat, que no té obligacions de recerca.

El cost dels estudis a les universitats públiques catalanes

Comencem el curs amb un canvi molt notable en els preus de la matrícula a la universitat pública. Canvi provocat, d’una banda, pel nou decret-llei estatal que ho regula; i, de l’altra, pel desenvolupament que n’ha fet el govern català.

El decret-llei 14/2012

En la nostra opinió, els dos punts claus d’aquest decret són els següents:

  1. La intenció d’acostar progressivament l’import de les matrícules al cost total del servei (“se fijan umbrales en los precios públicos para aproximar gradualmente su cuantía a los costes de prestación del servicio”)
  2. El reconeixement implícit que aquest cost del servei, ara com ara, és desconegut, perquè no es disposa d’una comptabilitat analítica que permeti repartir les despeses de la universitat entre les diverses activitats que desenvolupa: docència, recerca i transmissió de resultats (“Hasta que todas las universidades implanten sistemas de contabilidad analítica…”).

En aplicació del punt 1, el decret fixa que la matrícula de grau ha de cobrir entre el 15 i el 25% d’aquest cost desconegut (i percentatges molt més alts en cas de repetició d’assignatures). En el cas dels màsters, val la mateixa forquilla pels que donen accés a professions regulades (arquitectura; enginyeria superior industrial, de telecomunicació i de camins; etc.), mentre que la matrícula ha de cobrir entre el 40 i el 50% del cost en la resta. Dins d’aquests marges, cada comunitat autònoma estableix els preus per totes les universitats públiques del seu territori.

La política de preus del govern de Catalunya (decret 77/2012)

La resposta del govern de la Generalitat davant d’aquest nou context s’articula de la manera següent:

  1. Declara que el curs 2011-12 les matrícules cobrien el 14’97% del cost.
  2. Fixa un augment del 67% en els graus i hi manté tres preus diferents en funció del coeficient d’estructura docent de l’ensenyament (entengui’s nivell d’experimentalitat).
  3. Canvia l’estructura de preus de màsters: fins ara hi havia tres tipologies de preu i cada Consell Social decidia a quina corresponien els màsters de la seva universitat; però el 2012-13 només es distingeix entre màsters que habiliten per una professió regulada i la resta de màsters. Per als primers, el percentatge d’augment depèn de la tipologia en què fossin l’any passat, i es mou entre el 127 i el 165%. Per als altres, es mou entre el 204 i el 263%.
  4. Modifica les beques Equitat dels graus, que de facto es converteixen en uns descomptes en el preu de la matrícula. Aquests descomptes poden ser del 10, 20, 30, 40 o 50%, en funció de la renda familiar.

En principi, aquest increment de preus era una mesura del pla del govern per complir amb l’objectiu de dèficit. Per tant, havia de significar un estalvi en les despeses de la Generalitat: és a dir, l’augment de recaptació que tindrien les universitats gràcies a la pujada de les matrícules s’hauria de veure contrarestat per una disminució de l’aportació pública. Finalment, no serà ben bé així: la Secretaria d’Universitats no disminuirà per aquest motiu la seva aportació al sistema universitari; però el cost de les beques Equitat l’assumeixen les universitats. (Per ser més precisos: aquestes beques es converteixen en un artifici comptable: ningú no fa cap aportació explícita de diners; simplement les universitats deixen d’ingressar la part del preu de matrícula que cobreix la beca).

Càlculs dubtosos

El govern ha afirmat que el curs 2011-12, l’estudiantat assumia el 14’97% del cost. Tota la informació feta pública sobre tan curiosa xifra es redueix a la transparència següent:

 

Font: http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2012/06/29/14/15/b08792ab-3392-4dcf-86d9-43b616f8af83.pdf Noteu la diferència en la precisió amb què es donen les xifres: per poder dir que l’aportació estudiantil no arriba al 15%, es dóna la dada amb dos decimals, cosa que no es fa amb la resta, de manera que la suma dels 3 percentatges dóna més de 100. En tot cas, és insòlit que el govern imputi tots els costos del sistema a la docència: si tot fos tan simple, el decret-llei no reconeixeria que cal una comptabilitat analítica! De fet, un estudi (molt més argumentat) de l’Observatori del Sistema Universitari estimava en un 20% la part del cost de l’ensenyament coberta per les matrícules. Tornant a les xifres del govern, amb l’augment del 67% de la matrícula de grau no s’ultrapassaria el 25% màxim establert en el decret-llei. Però, segons ha explicat el rector als òrgans de govern, ja se sap que la Generalitat donarà aquest curs menys diners a les universitats dels que havia pressupostat, perquè reduirà la xifra prevista en una quantia igual a la de les retallades retributives del personal (supressió de la paga extra de Nadal). Per tant, en tancar el balanç, els càlculs s’hauran de fer sobre unes dades diferents en qui hi haurà menys aportació pública que l’any passat, així que la part que correspon a l’estudiantat podria superar el 25% legal.

Beques no tan equitatives

Les eufemísticament anomenades beques Equitat, a més de no ajustar-se a la definició de beca del diccionari, no són tan equitatives com podria semblar. Es basen en el que anomenen renda familiar i que s’obté amb un càlcul complex a partir de les declaracions de renda. Però es prou sabut que l’IRPF, dóna una informació molt limitada sobre el nivell econòmic real dels declarants. Fins i tot si es deixa de banda el frau fiscal, l’IRPF és un impost que grava, bàsicament, les rendes del treball: el 2009, la mitjana de les rendes del treball (és a dir, salaris i pensions) era de 19.359 €, mentre que empresaris i professionals declaraven només 8.275 € en concepte d’activitats econòmiques. La puja de la matrícula a les universitats s’aplica, doncs, essencialment, als assalariats, no als empresaris. A més a partir d’un cert nivell d’ingressos en amunt, tothom paga el mateix, tant si és el futbolista més ben pagat com si es tracta d’una família amb 4 membres i uns ingressos nets de 60.000€ l’any. No és cert, doncs, que es pagui d’acord amb el nivell de renda.

Algunes comparacions 

 

Font: http://www.observatoriuniversitari.org/wp-content/uploads/2012/10/Preus-2012-2013.pdf

Font: Elaboració pròpia a partir de http://www.observatoriuniversitari.org/wp-content/uploads/2012/10/Preus-2012-2013.pdf

 

 

Font: http://www.observatoriuniversitari.org/wp-content/uploads/2012/10/Preus-2012-2013.pdf

Font: Elaboració pròpia a partir de http://www.observatoriuniversitari.org/wp-content/uploads/2012/10/Preus-2012-2013.pdf

Font: Elaboració pròpia a partir de l’informe de la Unió Europea National student fee and support systems 2011/2012 .

Font: Elaboració pròpia a partir de l’informe de la Unió Europea National student fee and support systems 2011/2012 .

Font: Elaboració pròpia a partir de l’informe de la Unió Europea National student fee and support systems 2011/2012 .

 

 

 

Els plans de la Generalitat per a les universitats

A finals de juny de 2011, la Generalitat va anunciar el seu Nou model universitari català. Alguns dels seus aspectes, com l’augment dels preus de les matrícules, es van començar a concretar molt ràpidament, i tot indica que ho seguiran fent. D’altres es van concretant progressivament, com la política de professorat, que comentem en un altre article d’aquest mateix butlletí. A continuació oferim un resum del projecte global, tal com s’ha publicat. Contempla els aspectes següents:

  1. Reestructuració de l’oferta universitària
    Revisar en profunditat l’oferta actual. Incrementar les titulacions interuniversitàries. Reduir el nombre de màsters un 10% el curs 2011-12 i un 20% el curs 2012-13. No es detallen les xifres de reducció del nombre de graus. Responsables de la Secretaria d’Universitats i Recerca han comentat en intervencions públiques la possible conveniència d’una doble especialització del sistema universitari català: universitats generalistes / especialitzades; universitats de recerca / docents.
  2. Model català de personal acadèmic
    L’expliquem amb detall a un altre article d’aquest mateix butlletí.
  3. Impuls de serveis comuns consorciats
    Es tractaria de consorciar entre totes les universitats diversos serveis. En particular, els sistemes d’informació, el suport a la mobilitat internacional, la promoció exterior, els subministraments energètics, la neteja, la seguretat o la central de compres. Aquesta reorganització comportaria, com a mínim, un programa de mobilitat i de PAS compartit entre universitats.
  4. Nova política de preus i beques
    Es promou un increment substancialment superior a l’IPC del preu de les matrícules. Una quarta part de l’increment (1.400.000€ enguany) es dedica a beques. De les beques, unes s’anomenen d’equitat (1.100.000€ i unes 1500 beques; consisteiexen en rebaixes de fins al 50% del preu de la matrícula i tenen en compte la renda i el patrimoni familiars) i d’altres d’excel·lència (300.000€ i unes 24; es destinen a mobilitat i s’atorguen en funció dels resultats acadèmics).
  5. Nou model català de governança
    El document no és gens explícit al respecte, probablement a causa de la creació de la Comissió de governança de les universitats. Tenim previst parlar-ne en un proper butlletí.
  6. Les universitats, motors del desenvolupament del país
    El projecte preveu crear doctorats d’empresa: el projecte de tesi s’acorda entre universitat i empresa, aquesta contracta l’estudiant per 3 anys amb un salari brut no inferior a 25.000€, la tesi es fa a temps complet però el temps es reparteix al 50% entre universitat i empresa; i la Generalitat subvenciona a l’empresa el 50% del cost total.
    També es pretèn enfortir els aspectes d’ocupabilitat i emprenedoria als plans d’estudis de grau i màster, crear un programa d’intercanvi de professorat i professionals entre les universitats i les empreses, potenciar la creació d’empreses start-up i spin-off, etc.

El passat dia 8 de març, el secretari d’Universitats i Recerca ha fet una presentació del pla al Cercle d’Economia en què es precisen detalls i dates. En aquest enllaç trobareu el fitxer de la presentació.

Més informació:
Web de la conselleria titulat Bases d’un nou model universitari
Web de la conselleria titulat Documents estratègics
Document pdf de presentació del pla

Estatuts nous: balanç final

En dues sessions, els dies 14 i 21 de desembre passat, el Claustre de la UPC va debatre i votar les esmenes i el text final de la proposta d’adaptació dels Estatuts de la Universitat.

Com és sabut, el resultat de la votació del text final va ser de 108 vots a favor, 90 en contra i 5 en blanc. Atès que hi va haver quòrum i que el nombre de vots favorables (53%) supera la meitat dels vots emesos, el text va quedar aprovat, a manca del control legal que n’ha de fer el govern de la Generalitat, previ a la seva publicació al DOG i al BOE.

Des d’Upic ens hem mostrat crítics amb la proposta, tant pel seu contingut com per la inoportunitat de dedicar, en uns moments tan complicats com els actuals, les nostres energies a debatre i després a implementar a cada unitat una reforma estatutària no consensuada. El resultat de la votació final (calien 103 vots favorables i n’hi va haver 108) mostra, a més, que l’encaparrament en tirar endavant una modificació tan radical ha acabat provocant una fractura de la comunitat de la UPC, que resulta especialment lamentable enmig d’una crisi com la que patim i per una qüestió que moltes persones no consideren pas d’una transcendència cabdal.

En qualsevol cas, des d’Upic valorem molt positivament l’elevat grau de participació dels membres de la Universitat tant en el procés d’elaboració i presentació d’esmenes com en el debat i votacions finals. Hi ha aspectes essencials del text final amb els quals dissentim:

  • pèrdua de competències del Claustre (aprovació de normatives dels procediments més generals, participació en la creació d’unitats, establiment de criteris de funcionament d’unitats, etc)
  • hi haurà membres del Consell Social a la CSAPDIU
  • l’elecció de la CSAPDIU i la Comissió d’Apel·lació ja no serà al Claustre
  • pèrdua de competències de centres (doctorat, signatura de convenis) i departaments (màsters)

Però per altra banda, ens congratulem del gran nombre de punts en què s’ha pogut esmenar la proposta inicial de l’equip rectoral. Per exemple:

  • les direccions dels centres docents i instituts universitaris de recerca continuaran essent càrrecs electes i no pas nomenats pel rector o rectora
  • tots els representants de la comunitat universitària al Consell de Govern seran elegits (en la primera versió n’hi havia de nomenats directament pel rector o rectora)
  • les unitats podran elaborar els seus pressupostos
  • l’estabilització del PDI apareixerà als Estatuts, en igualtat amb la selecció i la promoció
    el Consell Social no tutelarà alguns procediments que són purament acadèmics (aconseguit només de forma parcial)
  • es mantindrà la possibilitat de convocar Claustre extraordinari amb un nombre raonable de signatures
  • a les eleccions a rector o rectora els diversos sectors seguiran representats de forma proporcionada
  • es podrà mantenir el sac únic en l’elecció del Claustre (no es preveia en el cas del professorat)
  • s’evitarà l’expressió “innovació docent”, substituda per “qualitat docent”
  • la persona que dirigeixi l’ICE haurà de ser doctora i amb experiència docent acreditada
  • la participació de l’estudiantat en tasques de recerca, suport a la docència i contractes de col·laboració, serà possible en la mesura que aquesta participació tingui finalitats formatives
  • es mantindrà l’aposta de la UPC per una cultura de la pau
  • es mantindrà de forma explícita que el català és la llengua pròpia de la UPC
  • es mantindrà el rector o rectora al capdavant de les entitats del Grup UPC
  • s’evitarà que el Síndic de Greuges pugui ser membre actiu de la comunitat universitària

Un cop es publiqui el text definitiu al DOG, caldrà emprendre un llarg i feixuc procés normatiu en què caldrà refer totes les normatives afectades pel canvi d’Estatuts. En particular, pertocarà redactar nous reglaments per a totes les unitats, així com el reglament electoral de la Universitat.

I caldrà està amatent durant aquest procés d’actualització de normatives, per evitar que reapareguin i prosperin alguns dels excessos que el rectorat va introduir en el redactat inicial de la proposta d’Estatuts.

80 membres del Claustre Universitari demanen la convocatòria d’una reunió extraordinària per debatre sobre les retallades i el pla de viabilitat

Dimecres 16 de novembre tindrà lloc una reunió extraordinària del Claustre Universitari, convocada a petició de 80 dels seus membres, que el proppassat 14 d’octubre la van demanar per tractar les mesures econòmiques dutes a terme en l’any 2011 i el pla de viabilitat econòmica que la UPC ha de presentar a la Generalitat de Catalunya. Entre les persones signants, que representen el 32% dels membres del Claustre Universitari (descomptat el Consell de Direcció), es troben directors de centres docents, directors de departaments, representants dels diversos sectors del PDI del PAS i estudiantils.

Aquest és el text de la sol·licitud presentada:

Petició de convocatòria d’una reunió extraordinària del Claustre Universitari de la UPC per tractar les mesures dutes a terme en l’any 2011 i el pla de viabilitat econòmica que la UPC presentarà a la Generalitat de Catalunya

Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2011 estableixen una disminució del 22% del finançament ordinari de la Universitat Politècnica de Catalunya. Simultàniament, es troba pràcticament paralitzat el Pla Plurianual d’Inversions. Així mateix, s’ha anunciat una reducció del 5%, en termes nominals i en relació amb 2011, dels pressupostos de la Generalitat corresponents a l’exercici 2012.

En aquest context, el Consell de Govern de la nostra universitat va aprovar el proppassat mes de juliol una modificació del pressupost per a l’any 2011 que, entre d’altres, comporta:

  • L’eliminació del 33% dels efectius de professorat associat i del 15% dels efectius de personal ajudant.
  • L’eliminació de quasi el 100% del personal administratiu interí de reforç i substitució.
  • L’amortització del 100% de les places vacants per jubilació.
  • La reducció del 100% de la retribució salarial diferida que s’havia anat consolidant els darrers anys (plans de pensions).
  • La reducció del 100% dels ajuts a la mobilitat del PDI i del 66% de la substitució de les llicències sabàtiques.
  • La reducció del 50% de la previsió de despesa en estabilització i promoció mentre, a la pràctica, la promoció està paralitzada i l’estabilització del PAS també.
  • La reducció del 66% del fons social.
  • La reducció del 30% de les despeses de funcionament de les unitats bàsiques (centres docents, departaments i instituts universitaris de recerca).

En paral·lel amb aquesta retallada, després que l’any passat augmentés la taxa per matriculació (“gestió d’expedient acadèmic”) un 12% i el preu de la tutoria del doctorat un 280%, el govern de la Generalitat ha aprovat, per al curs 2011-12, un augment dels preus dels estudis universitaris de grau i de doctorat del 7,6% i, en el cas dels màsters, ha autoritzat un gran nombre de màsters universitaris -és a dir oficials- a preus especials. Així, després de més d’una dècada d’augments anuals superiors a l’IPC, el preu d’un curs d’un grau oficial és, en euros corrents, entre un 60% i un 70% més car que el d’un curs de llicenciatura o enginyeria fa deu anys (en euros constants, entre un 16% i un 25% més car), i un curs d’un màster oficial és entre un 30% i un 400% més car que un curs de grau, depenent de l’àmbit.

Per la seva banda, el 2009 la nostra universitat va augmentar la taxa pròpia de matrícula en concepte de “preus per serveis específics” un 419,5%, i enguany l’ha tornada a pujar un 75%, de manera que en tres anys ha passat de 6,30€ a 70€ per persona i any.

Això no és tot: es preveu que el mes de novembre la nostra universitat aprovarà i presentarà a la Generalitat de Catalunya un pla d’austeritat ulterior per als anys 2012-2014 en el qual es previsible que es consideri un escenari amb noves retallades dels ingressos públics i de les despeses, acompanyades de nous augments dels preus dels estudis.

En aquest context, el dèficit previst per la nostra universitat l’any 2011 és superior als 20 milions d’euros, la qual cosa situarà el dèficit acumulat per sobre dels 100 milions d’euros i augmentarà significativament les tensions de la tresoreria.

Malgrat aquesta situació, i la gravetat de les mesures que ja han estat preses, fins ara no s’ha dut a terme un debat que hagi involucrat no ja el conjunt de la nostra comunitat universitària, sinó ni tan sols el Claustre Universitari. Considerem que no és convenient seguir procedint de la mateixa manera: un pla de la magnitud que s’està plantejant requereix un debat ampli i que la seva elaboració sigui prou participativa, per tal que el pla i les actuacions que se’n derivin siguin les millors possibles i es pugui comptar amb la seva assumpció per part de la comunitat universitària.

És per això que, d’acord amb l’article 9 del Reglament del Claustre Universitari,

DEMANEM:

  1. Que en el termini de 30 dies tingui lloc una reunió extraordinària del Claustre Universitari, dedicada monogràficament a informar i debatre sobre les mesures dutes a terme i el pla de viabilitat econòmica que la nostra universitat presentarà a la Generalitat de Catalunya.
  2. Que l’ordre del dia inclogui, si més no, els punts següents:
    1. Informació i debat sobre les mesures de viabilitat econòmica corresponents a l’any 2011.
    2. Proposta i debat sobre el pla de viabilitat econòmica 2012-2014.
  3. Que, atesa la rellevància del tema, i per tal que pugui aplicar-se de manera efectiva l’article 8 del reglament del Claustre Universitari sobre mocions, no s’apliqui l’excepció prevista al segon paràgraf de l’article 7 del reglament del Claustre Universitari, de manera que tota la documentació relativa als punts de l’ordre del dia arribi als membres del Claustre Universitari quinze dies abans de la data de la sessió.

Editorial: ens estan escanyant; què hem de fer?

Les dades

Les universitats públiques no ens hem escapat de les retallades pressupostàries generalitzades adoptades pels governs de la Generalitat i de l’Estat. Com s’ha explicat des dels òrgans de govern de la UPC i vam recollir al butlletí anterior (http://www.upic.cat/?m=201106), les retallades fortes comencen l’any 2010 (per la reducció dels sous i per incompliments del pla de finançament de la Generalitat) i s’accentuen enguany: el març passat es va saber que les aportacions corrents de la Generalitat disminuirien en 37’8M€ respecte del que s’havia previst. Descomptat l’efecte de l’IPC, això suposa tornar al nivell del 2006, exercici que es va tancar a la UPC amb 13M€ de dèficit.

Font: Elaboració pròpia a partir de les memòries auditades dels comptes de la UPC (http://www.upc.edu/economia/informes/memoria-auditada) i acords del Consell de Govern (http://www.upc.edu/bupc/hemeroteca/2011/b131/22-06-11.pdf); IPC a Catalunya segons l’IDESCAT.

Si analitzem els ingressos de la UPC, abans de la caiguda del 2010, s’observa que les aportacions corrents de la Generalitat en representen un 51%. D’aquí que una disminució tan forta en aquesta partida resulti catastròfica per a la Universitat. A més, no es veuen gaires possibilitats per augmentar substancialment les entrades: en plena crisi, no s’esperen increments ni per convenis ni per projectes de recerca (tot el contrari); el pla d’inversions, si de cas, disminuirà; i un augment (que ens sembla indesitjable) dels preus de matrícula tampoc representaria una aportació gaire substancial.


Font: Elaboració pròpia a partir de les memòries auditades dels comptes de la UPC (http://www.upc.edu/economia/informes/memoria-auditada)

És més, si ens limitem estrictament a comparar les despeses més bàsiques de la UPC, és a dir, nòmines i despeses de funcionament, amb l’aportació ordinària de la Generalitat, ens trobem amb un desfasament brutal: l’aportació de la Generalitat fa anys que no cobreix ni tan sols el cost de la plantilla (i, tanmateix, la Llei de pressupostos estableix que la despesa en capítol 1 no pot superar el 90% de la subvenció ordinària); però és que el 2011representarà, menys del 60% de la despesa bàsica!


Font: Elaboració pròpia a partir de les memòries auditades dels comptes de la UPC (http://www.upc.edu/economia/informes/memoria-auditada) i acords del Consell de Govern (http://www.upc.edu/bupc/hemeroteca/2011/b131/22-06-11.pdf); IPC a Catalunya segons l’IDESCAT.

Valoració

A Catalunya, les retallades a les universitats han estat més fortes que a la resta d’àmbits de l’ensenyament, i que en la sanitat pública. Probablement retallar en educació superior té menys cost polític, entre d’altres motius perquè fa anys que hi ha una campanya de desprestigi de la universitat pública, a la qual s’acusa d’ineficient. Que el mapa d’universitats, centres i titulacions no està dissenyat per assolir la màxima eficiència és evident des de fa anys per a tothom que conegui la universitat. El que potser caldria recordar és que la competència per a la creació i posada en marxa del mapa està, des de fa tres dècades, en mans de Generalitat, que ara critica les universitats pel resultat de la seva pròpia actuació.

No volem, amb això, defugir la part de responsabilitat de les universitats per aquestes i d’altres ineficiències, com ara les despeses en activitats que no són centrals per a l’activitat acadèmica -o, fins i tot, no hi tenen res a veure- les retribucions d’un nombre discutible de càrrecs, la manca de dedicació a la recerca de part del PDI o la baixa dedicació docent del professorat d’algunes universitats catalanes.

Desgraciadament, però, no és d’aquestes deficiències del que estem discutint, sinó d’unes retallades indiscriminades i dràstiques que res tenen a veure amb un plantejament de millora planificada del sistema universitari, sinó tot el contrari. Quan es parla de les retallades com si es tractés d’un fenomen inevitable, caldria tenir present que, en realitat no són només conseqüència de la crisi sinó també de la política amb què els governs l’estan encarant.

La situació a la UPC

Que la situació és especialment greu a la UPC ha quedat prou clar en fer-se públics els problemes de tresoreria que pateix i que tenen una il·lustració paradigmàtica en l’anunci que la paga extra de Nadal no es cobrarà, previsiblement, fins el mes de gener de 2011.

Després de les mesures adoptades al Consell de Govern de juliol, la gerència estima que a finals d’any les despeses s’hauran rebaixat uns 8’5M€. Amb tot, això significaria tancar el 2011 amb un dèficit d’uns 27M€, una xifra molt difícilment sostenible: només cal comparar els 27M€ de dèficit previsible en un sol any amb els 82,1M€ de dèficit acumulat en la darrera dècada (dades de la liquidació auditada del 2010). És a dir, els ajustos interns realitzats fins ara no són suficients per assolir l’objectiu desitjat (tancar l’any amb no més de 100M€ de dèficit acumulat) i, encara menys, per aconseguir, com s’ha dit, que l’any vinent, amb l’aportació pública de diners congelada, no és generi més dèficit.

A més, per ara no sembla que la UPC disposi d’un pla global i ben estructurat respecte què i quan es vol fer. Ni, tot i els intents que ha fet el rector per millorar la comunicació sobre la situació que patim, sembla que les propostes que es van adoptant fins ara s’hagin debatut ni consensuat gaire, més enllà d’actuacions testimonials com ara demanar a la comunitat que aporti idees. Més d’un cop, de fet, mesures ja adoptades han estat debatudes al Consell de Govern a pilota passada.

Què cal fer?

Tot plegat posa de manifest que el mandat de la Generalitat pel que fa a reduir a zero el dèficit tot i la retallada en la seva subvenció és impossible d’assumir: comportaria una rebaixa molt notable del cost en personal; és a dir, acomiadaments massius. Cal, doncs, plantar-se i exigir al Govern una sortida assumible i raonable. En aquest sentit, pensem que això és el que hauria de fer la nostra universitat:

  • No acceptar mesures unilaterals del Govern: les universitats tenim ineficiències, és cert; però no som culpables de la crisi.
  • Demanar que cadascú assumeixi el paper que li pertoca: si el mapa de titulacions és inviable (que ho és), és responsabilitat de la Generalitat resoldre-ho; igual que correspon al Govern i al Parlament establir què demana la societat a la universitat pública, quin finançament li cal per a fer-ho i com s’obté. En tot cas, les retallades que s’apliquin a la universitat pública no poden tenir la magnitud que s’ha plantejat.
  • Exigir al Govern que negociï amb les universitats una planificació consensuada i assumible de les retallades que calgui fer: igual que la Generalitat es planta davant del govern de l’Estat i es nega a reduir el dèficit del 2011 més enllà del 2’3%, les universitats públiques han de tenir temps i eines per poder tirar endavant de manera no traumàtica.
  • No acceptar mesures conjunturals (com ara reduccions salarials temporals) que poden resoldre problemes puntuals de tresoreria però no ataquen el problema de fons del dèficit estructural de les universitats.
  • Rebutjar increments forassenyats dels preus de la matrícula o altres mesures que, en el fons, pretenen afavorir la competitivitat de les universitats privades, per la via de disminuir la qualitat, avui clarament superior, de les públiques i mitjançant la igualació de preus.

Aquesta posició decidida cap enfora hauria d’anar acompanyada d’un esforç intern per abordar la situació amb la màxima racionalitat:

  • No es tracta de “fer més amb menys”, es tracta de “fer tant com es pugui amb tanta o més qualitat que ara”: si no hi ha finançament per dur endavant tot el que s’està fent ara, la solució no és fer-ho pitjor.
  • Tampoc no es pot seguir amb les retallades indiscriminades: l’acomiadament de PAS interí i de professorat associat que s’ha dut a terme demostra que el perjudici i el sofriment generats a les persones afectades ha provocat desequilibris estructurals sense resoldre el problema econòmic de fons.
  • Cal, doncs, establir prioritats, basant-les en dos criteris fonamentals:
    1. L’activitat acadèmica (docència i recerca) és el nucli de l’activitat de la nostra universitat i, per tant, allò que hem de salvaguardar.
    2. Les persones (PDI, PAS i estudiantat) són el nostre capital principal: hem d’evitar un augment forassenyat dels preus dels estudis i hem de garantir llocs de treball i retribucions.
  • A partir d’aquest criteris, cal establir línies vermelles per tenir clar què és acceptable i què no en el procés de negociació amb el Govern a què ens referim més amunt i en la seva plasmació a la nostra universitat.
  • Cadascú ha d’assumir les responsabilitats que li pertoquen: al Consell de Direcció li correspon proposar les actuacions que cal adoptar i a la comunitat debatre-les i aprovar-les, a través dels seus òrgans de govern, negociació i representació, particularment, i atesa la gravetat de la situació, mitjançant el Claustre com a màxim òrgan de participació.

D’acord amb les principis anteriors, algunes propostes concretes podrien ser les següents:

  • Reduir o eliminar les activitats i les despeses no clarament justificades pel seu interès acadèmic, especialment si contribueixen a augmentar el dèficit. En aquest apartat s’hi inclouen des de la racionalització del cost de l’equip de gerència (actualment, de l’ordre d’1,6 milions d’euros anuals) fins a les despeses d’imatge i promoció, passant per l’anàlisi del balanç de les entitats del Grup UPC, per exemple.
  • Resoldre ineficiències internes. En particular, cal replantejar el mapa de titulacions de la UPC, en què hi ha duplicacions no justificades per la demanda, i titulacions difícils d’entendre si es mira la matrícula que aconsegueixen. També cal homogeneïtzar l’overhead, independentment de si es tracta de convenis o de projectes competitius, i tant si s’és d’un àmbit com d’un altre.
  • Planificar l’evolució de la plantilla a termini mitjà i en funció dels canvis en l’estructura i en el mapa de titulacions que es decideixin. En particular, això vol dir posar damunt la taula qüestions com les pre-jubilacions o els incentius i l’oferta de formació per afavorir canvis en l’orientació professional o acadèmica. En aquest sentit, és important salvaguardar la capacitat de recerca de la UPC, i això implica garantir la renovació de la plantilla de PDI, que permeti la incorporació i estabilització de personal acadèmic jove.

Les solucions que s’estan adoptant i les que s’adoptin en un futur ben proper condicionaran per molts anys el paper de la universitat pública a Catalunya i el seu quefer quotidià. En particular, la nostra universitat mai no s’havia trobat en un moment tan crucial en tota la seva història.

A UpiC creiem que la gravetat de situació requereix una actitud molt més combativa davant la Generalitat de Catalunya, i una actuació basada en criteris i prioritzacions molt més racionals.

És imprescindible que el Claustre Universitari, òrgan màxim de participació, analitzi la situació i les seves alternatives, que el Consell de Govern en faci un seguiment molt més actiu i que els òrgans de representació del personal siguin escoltats. I és imprescindible que totes les persones que creiem en la universitat com a servei públic ens mobilitzem per evitar el seu desmantellament.