Archive for the ‘PAS’ Category.

El claustre universitari dóna llum verda a un possible canvi de l’estructura departamental de la UPC

Eusebi Jarauta

El setembre de 2014 l’equip rectoral va presentar (inicialment al Consell Acadèmic i desprès al Consell de Govern) un document en el qual es recollien els antecedents i una descripció del context de l’estructura departamental vigent, una anàlisi de la situació, els possibles avantatges i desavantatges d’una modificació de l’estructura, un esbós de criteris, metodologia i calendari, unes implicacions i uns annexos de dades i gràfics. També va posar de manifest la seva intenció de què el tema fos debatut al sí del Claustre Universitari el mes de desembre, amb la intenció d’arribar a una conclusió clara sobre si el Claustre opinava que cal modificar l’estructura departamental o no i, cas que la resposta sigui afirmativa, recollir l’expressió de les línies generals d’aquesta modificació per concretar-la en una proposta que hauria d’aprovar en última instància el Consell de Govern. Desprès d’unes tres hores de debat, el Claustre Universitari reunit en sessió ordinària el 16 de desembre, va expressar molt majoritàriament (130 vots a favor, 16 en contra i 10 en blanc) la seva opinió favorable a tirar endavant una modificació de l’estructura departamental, considerant el document presentat a la sessió del Claustre com un punt de partida adequat. Sens dubte un èxit del l’equip rectoral i de l’aplicació correcta dels mètodes actuals de govern de les universitats públiques, que des de certs sectors es demana que siguin aparcat per ineficients i assemblearis. Aquí es va demostrar que els òrgans col·legiats poden ser agents útils per adoptar acords en un ambient de debat seré i profitós, amb respecte a totes les opinions i amb clara determinació per arribar a un grau d’acord molt més que satisfactori.

En aquest article es volen exposar algunes idees que poden ser considerades en aquest procés (darrerament sembla que tot està “en un procés” …) i no són altra cosa que reflexions fetes a títol personal i sota la responsabilitat exclusiva de qui subscriu.

 

Una mica d’història: què són els departaments ?

A banda de les opinions que cada membre de la comunitat universitària pugui tenir, crec que la més comú seria la d’un conjunt de persones amb qui es comparteix l’activitat quotidiana, que duen a terme tasques similars per cada un dels estaments i que configuren una unitat que ha assolit un grau raonable de coneixement mutu i de convivència acceptable. Això, d’altra banda, justificaria la pregunta que moltes persones es feien: per què proposen modificar una cosa que funciona raonablement bé ? La resposta no pot ser altra que per adequar-se als canvis (interns i externs) esdevinguts des de fa trenta anys quan es varen constituir els departaments actuals i per adaptar l’estructura de la universitat a les noves funcions dels departaments establertes a la legislació. No seria difícil trobar qui hi afegís que a tot arreu en general i a la universitat en particular, convé fer-hi de tant en tant alguna sacsejada per tal no caure en un ensopiment institucional i funcional que pogués resultar fins i tot soporífer.

Per respondre correctament a la pregunta inicial cal anar a la legislació universitària bàsica, en la que s’estableix la definició i es formules les funcions i atribucions dels departaments universitaris. Aquí les tenim:

Llei Orgànica 11/1983 de Reforma Universitària (LRU)

Artículo octavo

  1. Los Departamentos son los órganos básicos encargados de organizar y desarrollar la investigación y las enseñanzas propias de su respectiva área de conocimiento en una o varias Facultades, Escuelas Técnicas Superiores, Escuelas Universitarias y, en su caso, en aquellos otros centros que se hayan creado al amparo de lo previsto en el artículo 7 de esta Ley.
  2. Los Departamentos se constituirán por áreas de conocimiento científico, técnico o artístico, y agruparán a todos los docentes e investigadores cuyas especialidades se correspondan con tales áreas.
  3. Asimismo, corresponde a los Departamentos la articulación y coordinación de las enseñanzas y de las actividades investigadoras de las Universidades.
  4. La creación, modificación y supresión de Departamentos corresponderá a la Universidad respectiva conforme a sus Estatutos y de acuerdo con las normas básicas aprobadas por el Gobierno a propuesta del Consejo de Universidades.
  5. La dirección de cada Departamento corresponderá a uno de sus catedráticos, y, de no haber candidato de esa categoría, a uno de sus profesores titulares. Sus funciones serán determinadas en los Estatutos de la Universidad.

Llei Orgànica 6/2001 d’Universitats (LOU)

Artículo 9. Departamentos.

  1. Los Departamentos son los órganos encargados de coordinar las enseñanzas de una o varias áreas de conocimiento en uno o varios centros, de acuerdo con la programación docente de la Universidad, de apoyar las actividades e iniciativas docentes e investigadoras del profesorado, y de ejercer aquellas otras funciones que sean determinadas por los Estatutos.
  2. La creación, modificación y supresión de Departamentos corresponde a la Universidad conforme a sus Estatutos, y de acuerdo con las normas básicas que apruebe el Gobierno previo informe del Consejo de Coordinación Universitaria.

Llei Orgànica 4/2007 de modificació de la LOU (LOMLOU)

Artículo 9. Departamentos.

  1. Los Departamentos son las unidades de docencia e investigación encargadas de coordinar las enseñanzas de uno o varios ámbitos del conocimiento en uno o varios centros, de acuerdo con la programación docente de la universidad, de apoyar las actividades e iniciativas docentes e investigadoras del profesorado, y de ejercer aquellas otras funciones que sean determinadas por los estatutos.
  2. La creación, modificación y supresión de departamentos corresponde a la universidad, conforme a sus estatutos.

Les tres definicions es comenten de forma autoexplicativa i és interessant analitzar l’evolució dels termes que defineixen els departaments: “órganos bàsicos”, “órganos” y “unidades”. Cal anar després als Estatuts de la UPC (de 1987, 2003 i 2012) per veure també l’evolució normativa de la implementació dels preceptes legislatius.

 

Quins han de ser els objectius de la reestructuració dels departaments?

Des de la meva perspectiva, si es vol plantejar aquesta reestructuració s’han de considerar com a mínim els objectius següents:

  • Tenir com a criteri de disseny de possibles nous departaments el manteniment o la millora de la qualitat en el desenvolupament de l’activitat acadèmica en totes les seves vessants.
  • Tenir en compte que les funcions dels departaments han d’adequar-se a les que la legislació els hi atribueix i que s’hauran de coordinar amb altres agents de l’activitat acadèmica: centres docents, instituts universitaris i grups de recerca.
  • Aconseguir una estructura departamental àgil i operativa que permeti una gestió eficaç i eficient de la universitat, que permeti als departaments dur a terme correctament les funcions que tenen assignades.
  • Definir una estructura que permeti corregir els desequilibris en la plantilla entre les diferents unitats i ajustar-la a les necessitats acadèmiques de docència i recerca.
  • Establir un pla d’actuació a mig termini sobre l’evolució de la plantilla amb l’objectiu de garantir el relleu generacional.
  • Adequar l’estructura de gestió de la UPC a la nova configuració de les unitats departamentals, de manera que s’optimitzin els recursos i la gestió dels processos.

 

Quins criteris cal aplicar per dur a terme aquest procés ?

Els objectius són fites que es volen assolir i per fer-ho cal l’aplicació d’uns principis o criteris, que al meu entendre haurien de ser com a mínim els següents:

  • Coherència amb les línies generals que proposin el consell de direcció i/o el consell de govern.
  • Assolir un ampli consens en cada àmbit de reestructuració dels departaments.
  • El nou disseny ha de permetre una readaptació o reubicació natural a les persones o grups dels departaments actuals que eventualment resultin afectats pel procés.
  • La mobilitat geogràfica i entre departaments ha de quedar reduïda a casos particulars ben especificats o a situacions en que s’assumeixi voluntàriament per les persones o per les unitats acadèmiques involucrades.
  • Ha de resultar globalment aprovable de manera que resulti prou clar que els avantatges que ofereix la nova configuració superen amb escreix els inconvenients o desavantatges que pugui produir.
  • Ha de contemplar una solució compatible amb la reestructuració de les unitats d’administració i de serveis.
  • Ha de contemplar un pla viable d’evolució de plantilles a mig termini.
  • Ha d’anar acompanyat d’un pla estratègic o d’actuació d’abast general que defineixi amb claredat els objectius acadèmics dels departaments en sintonia amb els de la universitat i de la resta d’unitats acadèmiques.

 

I ara què ?

És imprescindible dibuixar un full de ruta que apliqui els criteris de l’equip de govern, reculli les aportacions fetes al Claustre i marqui un ritme adequat al desenvolupament d’aquest procés. No estaria de més una persona responsable designada explícitament pel rector al capdavant del procés, que transmetés a la comunitat la confiança necessària per a la conducció dels passos i la consecució dels objectius establerts. Sense un full de ruta i una dedicació i un ritme adequats, el procés podria encallar o quedar reduït a actuacions locals o conjunturals sense el marc general desitjable. I això seria una gran frustració que no ens podem permetre.

Campanya de finançament pel llibre “En els 25 anys d’UpiC”

24 DE FEBRER: UNA SESSIÓ DEL CLAUSTRE UNIVERSITARI DEBAT SOBRE EL FUTUR DE LA UNIVERSITAT

Eusebi Jarauta

El dilluns 24 de febrer va tenir lloc la primera reunió ordinària del Claustre Universitari de la nova etapa de la UPC amb el rector Enric Fossas i el seu equip. L’ordre del dia de la reunió tenia tres punts amb major significació sobre la resta de temes:

  • Informe del rector sobre la política universitària i programa d’actuació
  • Informe de la gerent sobre la situació econòmica de la UPC
  • Debat sobre la naturalesa, composició i funcions dels òrgans de govern de la universitat en el context d’un possible canvi legislatiu.

Tota la documentació corresponent a aquesta sessió es pot consultar a la web UPC en l’enllaç

http://www.upc.edu/normatives/butlleti-upc/bupc/#claustre-universitari.

En el primer punt, el rector Fossas va fer un repàs de diferents temàtiques aportant la informació i la valoració de l’equip en relació amb com veuen la situació corresponent i quines línies d’actuació pensen impulsar per traduir-les a acords del Consell de Govern. Es va parlar sobre: una visió general, recerca, docència, estudiants, personal i organització, polítiques transversals, economia, govern i transparència i, finalment, comunicació. En aquest punt, membres del Claustre varen presentar tres mocions: sobre transparència (presentada per Oriol Arcas), sobre la plantilla de PDI (presentada per Xavier Martínez) i sobre la plantilla de PAS (presentada per Josep Royo). La primera moció es comenta amb més detall aquí. Les altres dues encarreguen a l’equip de govern que explori i aprofiti a fons totes les possibilitats perquè la UPC pugui captar, estabilitzar i promocionar personal, i no segueixi perdent talent, i reclamen de les administracions que s’aixequin les estrictes restriccions actuals de plantilla. Les tres mocions duien el suport de diversos claustrals i van ser assumides pel Consell de Direcció i aprovades per una gran majoria la primera i per consens les altres dues.

La gerent Olga Lanau va presentar una síntesi molt entenedora sobre la situació econòmica de la UPC, centrant-se en els aspectes qualitatius més que en els quantitatius, que va dir es detallarien en un òrgan més adequat (comissió econòmica del Consell de Govern). Va comentar el tancament de l’exercici 2013, la tresoreria i les dificultats previsibles al llarg de 2014, l’estructura del pressupost 2014 i d’altres mesures relacionades amb el pressupost i la seva execució. En aquest punt la professora Vera Sacristán va presentar una moció, amb el suport d’altres claustrals, sobre el finançament de la universitat, reclamant al govern de Catalunya que resolgui de manera satisfactòria els temes de la seva responsabilitat en aquest àmbit, que no són pocs: finançament, preus i beques. Va ser aprovada per consens i assumida prèviament pel rector.

En el punt de debat sobre el govern de les universitats i del sistema universitari, el rector havia encarregat la presentació d’una ponència al professor Albert Corominas. El ponent va fer una recapitulació sobre els principals textos legislatius i d’opinió en aquest tema i va repassar els elements que, al seu entendre, configuren de manera més significativa el model de govern d’una universitat. Una moció presentada pel professor Pep Simó, amb el suport de diversos claustrals, que defensava amb fermesa el model democràtic i participatiu va ser aprovada, novament, per consens de tots els seus membres i assumida per l’equip de govern. Més informació sobre aquest tema es pot trobar aquí.

UpiC valora molt positivament el contingut i la forma d’aquesta sessió del Claustre Universitari que es va desenvolupar en un clima molt plàcid i participatiu: la sessió va durar matí i tarda, amb moltes intervencions, totes elles breus, i en tot moment el nivell d’assistència va ser alt. Confiem que aquesta nova manera de fer caracteritzi el mandat que acaba de començar. i Ens congratulem que el CU hagi aprovat amb ampli consens mocions sobre temes en els que UpiC ha incidit i que defensa com a via per garantir el bon funcionament de la universitat pública. Així mateix trobem molt sa que es pogués gaudir d’un espai on tractar i debatre un tema cabdal com el model de govern universitari.

Convocatòria de plenari

La Comissió Permanent d’UpiC ha acordat convocar un plenari de l’associació el  dimecres 15 de gener a les 10h. El plenari es celebrarà a l’Aula 28.8 de l’ETSEIB.

Ordre del dia:

– Renovació de la Comissió Permanent i dels càrrecs directius

– Pla de treball d’UpiC en aquesta nova etapa

Butlletí 93 (desembre de 2012)

Número extraordinari: POSICIÓ D’UPIC DAVANT LES INFORMACIONS SOBRE POSSIBLES ACOMIADAMENTS COL·LECTIUS A LA UPC

No és un rumor, és una declaració d’intencions

Que el rectorat de la UPC considerava la possibilitat d’acomiadaments col·lectius de personal laboral amb contracte indefinit i dedicació a temps complet no era un rumor, era una declaració d’intencions que el mateix rectorat havia difós les darreres setmanes: primer en converses informals, després a òrgans de consulta com els Consells de Centres Docents, de Departaments i d’Instituts, a continuació a òrgans de govern com la Comissió de Personal i Acció Social i, finalment, el plenari del Consell de Govern.

Així les coses, a preguntes explícites dels representants de la comunitat universitària, el rector va reconèixer a la darrera reunió del Claustre Universitari que la possibilitat d’un expedient de regulació d’ocupació (ERO) s’estava estudiant, i va afegir que no podia precisar quins serien els col·lectius potencialment afectats.

En la seva explicació, el rector va combinar una sèrie de consideracions que, per resumir, podríem classificar en dos grans grups: les de caràcter econòmic, que portarien a considerar impossible mantenir la dimensió actual de la plantilla, i les que tindrien a veure amb la qualitat i el rendiment del personal, que portarien a creure que una part de la plantilla no treballa prou o no treballa prou bé. D’acord amb això, semblaria deduir-se que el rectorat estaria considerant la possibilitat d’acomiadaments col·lectius per motius de viabilitat econòmica i també per, suposadament, millorar la qualitat de la UPC.

El sentit d’aquest butlletí especial

Davant la gravetat d’aquestes informacions, UpiC voldria contribuir, amb aquest butlletí especial, a què l’equip rectoral reconsideri el seu propòsit i, alhora, a què el conjunt de la comunitat universitària eviti que es produeixin acomiadaments col·lectius a la nostra universitat.

Amb aquests objectius, hem recollit i organitzat temàticament una sèrie d’informacions i argumentacions que esperem puguin ser útils.

Quina estratègia segueix l’equip rectoral?

A la pregunta “Creu que el govern sap el que fa o va improvisant sobre la marxa?”, ja fa temps que la ciutadania contesta massivament que improvisa (68%, en el baròmetre de Metroscopia d’aquest mes de desembre). Quin seria el percentatge a la UPC?

Primer va ser el pla de viabilitat. Fins i tot si prescindim de com va ser fet i de quines mesures s’hi proposaven, la pregunta que caldria fer abans de qualsevol nou plantejament és quin n’ha estat el resultat.

Després va ser la “comissió ad-hoc”. Al darrer Claustre Universitari, el rector va informar de la finalització dels treballs d’aquesta comissió encarregada de presentar propostes de racionalització de la UPC (mapa de titulacions, organització de centres i departaments, etc.).

  • Com és possible que s’estiguin plantejant acomiadaments col·lectius abans de conèixer, debatre i, en el seu cas, aprovar aquestes propostes organitzatives? És que potser es pot dissenyar primer la plantilla i després la resta?
  • Com és possible que es barregin arguments econòmics amb arguments de rendiment? No entenem què té a veure la necessitat de quadrar el pressupost amb la sanció a qui suposadament incompleix les seves obligacions. Això segon s’hauria de dur a terme des de sempre i, en tot cas, amb les eines previstes als convenis col·lectius, règims disciplinaris, normatives de règim de dedicació i altres.
  • Creu realment l’equip rectoral, tal com ha afirmat repetidament, que podrà acomiadar unes persones i estabilitzar-ne unes altres? Al nostre entendre, en el millor dels casos això no són més que il·lusions equivocades. D’una banda, perquè no és permès fer un ERO i, a continuació, contractar noves persones. En segon lloc, perquè la possibilitat legal de la nova contractació està en qüestió fins i tot sense ERO (decrets estatals sobre congelació de plantilles a les administracions públiques). Finalment, i pel que fa al professorat, perquè no sembla que la primera tanda de places que el rectorat es proposa convocar dins el pla Serra i Húnter respongui als resultats de les darreres convocatòries del programa d’estabilització de la UPC (vegeu http://www.qpcinforma.org/?p=896).
  • Creu realment l’equip rectoral que pot arribar a haver-hi consens al voltant de les mesures de racionalització de la universitat, tal com insinuava el rector al darrer Claustre Universitari, mentre s’aboquen els centres docents, els departaments, els serveis, etc., a acomiadaments col·lectius (però selectius) a canvi de no se sap quines promeses de futur? És la divisió la millor manera d’afrontar el difícil context en què es veu obligada a treballar la UPC? És el millor moment per provocar baralles internes (acomiadem aquí per, suposadament, contractar allà)?

Desigualtats i injustícies

  • La confusió entre els arguments econòmics i els de rendiment fa témer que s’estigui projectant una sanció que s’aplicaria només als més febles d’entre els suposats incomplidors. S’ha fet referència explícita al professorat col·laborador. Algú sembla estar oblidant que aquest professorat ha estat i segueix sent imprescindible a alguns centres docents i departaments on estan suportant una càrrega docent alta. Algú sembla estar oblidant que són imprescindibles en certs àmbits específics on no hi ha hagut històricament ni tan sols estudis de segon cicle i, molt menys, de doctorat. Algú sembla estar oblidant que, a l’empara de la LOU, existeix un decret de la Generalitat de Catalunya que descriu les característiques d’aquest professorat. Algú sembla estar oblidant que aquest professorat ha estat acreditat per les agències d’avaluació (ANECA, AQU) abans ni tan sols de poder-se presentar a un concurs. Potser volem canviar les regles del joc sobre la marxa i des de la UPC?
  • Una cosa és sancionar una persona que no compleix les tasques que té assignades i una altra de molt diferent és acomiadar-la perquè en un cert moment encara no ha assolit determinats nivells de la seva carrera professional, perquè la possibilitat d’assolir objectius acadèmics o professionals depèn també del suport i de les condicions de l’entorn. Cal evitar que les persones siguin víctimes de les mancances del sistema.

De compromisos, polítiques i mandats

  • Quins compromisos va prendre el rector en ser elegit?Extractes del programa electoral del rector: “Mantenir un estil de govern participatiu, dialogant, flexible i accessible, al servei de tota la comunitat que avui forma la UPC; Implicar tothom en aquest projecte, perquè creiem que la UPC necessita l’aportació de tota la comunitat universitària, sense exclusions; Reconèixer la contribució de cada membre de la comunitat universitària al projecte comú. AMB TOTHOM I PER A TOTHOM.”
  • Quina autoritat moral té l’equip rectoral per plantejar acomiadaments col·lectius?En els tres primers anys de mandat d’aquest equip rectoral (2006-2009), i sense que es produís cap canvi legislatiu ni retributiu que condicionés la despesa de personal, el capítol 1 de la UPC (és a dir, la despesa de personal) va augmentar més d’un 25%.
  • Quin és el mandat del Claustre?Extractes d’acords del Claustre Universitari extraordinari que va tractar de la situació de crisi a la UPC el 16/11/2011: [es demana] “el respecte dels drets de tots els membres de la comunitat universitària”; [cal] “evitar les propostes que puguin implicar greuges comparatius entre els diversos col·lectius que componen la comunitat”; i [si tenien] “un pes indegut en l’adopció de decisions la facilitat o la dificultat per portar-les a terme” [es podien produir efectes] “imprevistos i no desitjats”.

Com afrontar la situació

Les universitats públiques catalanes, i molt particularment la UPC, estem patint una retallada del finançament públic per part de la Generalitat de Catalunya absolutament traumàtica i desmesurada, que no té comparació amb la que han patit la resta de serveis públics: entre el 14 i el 16% el 2011 (un 22% a la UPC) i un 2% addicional –sense comptar-hi la supressió de la paga extra de Nadal- el 2012:  (Vegeu: http://www.upic.cat/?p=1831, http://www.upic.cat/?p=1730).

L’obligació dels responsables de la nostra universitat és defensar l’existència i la qualitat de la universitat pública. El que no es pot fer és, sistemàticament, oferir-se al sacrifici de forma voluntària. Això, en lloc de defensar la UPC davant el Govern tan sols la debilita.

Primer va ser el PAS interí i temporal. Després el professorat associat. L’any següent, més PAS interí i més professorat associat. Ara el rectorat considera un primer ERO. Què vindria després, si aquest primer ERO es dugués a terme?

No podem acceptar acomiadaments perquè tampoc no podem acceptar unes retallades que impedeixin la viabilitat de la universitat pública. Cal plantar cara. Si els poders públics consideren que cal aprimar la tasca que fa la UPC (per tant, si és que ha de tenir una plantilla més reduïda que l’actual: menys recerca, menys docència, menys transferència), el que pertoca és negociar un pla a mig termini i no traumàtic, planificant les jubilacions a 10 anys vista i a partir de criteris de planificació acadèmica.

Annex 1: conseqüències dels ERO que potser no tothom coneix

  • Si la universitat fes un ERO, acomiadaria personal de forma definitiva. La legislació actual no preveu EROs temporals a l’administració pública, com en canvi succeeix a les empreses (reduccions temporals de dedicació, alternança treball/atur, etc.).
  • Si la universitat fes un ERO, la motivació sols podria ser econòmica. En conseqüència, els criteris per determinar les persones a acomiadar haurien de estar justificats per motius econòmics, i no està clar que fos possible seleccionar qui acomiadar per la seva categoria laboral, per la seva titulació o pel seu rendiment. En el cas del professorat, per exemple, seria difícil justificar econòmicament la discriminació entre professorat col·laborador, agregat o catedràtic, ni entre doctors i no doctors.
  • Si la universitat fes un ERO, ara per ara aquest podria afectar el personal contractat (PDI i/o PAS), però no el personal funcionari.
  • Si la universitat fes un ERO, a continuació no podria contractar personal de nou (no és permès). Què passaria aleshores amb el Pla Serra i Húnter? I amb les contractacions per contractes i serveis? I amb les innombrables vacants causades anualment per la volatilitat del professorat associat? I amb les substitucions de baixes?
  • Si la universitat fes un ERO, es posaria en perill el personal temporal, com ara el professorat lector, els ajudants i el professorat associat, ja que resulta dubtós que es pugui acomiadar personal permanent mentre es manté en plantilla personal temporal.
  • Fins avui, tots i cadascun dels EROs que han intentat dur a terme les administracions públiques han fracassat davant els tribunals de justícia, fins i tot quan afectaven les empreses creades per l’administració. En aquest sentit, doncs, un ERO seria un procés traumàtic i llarg que podria acabar amb una sentència que el declarés improcedent. Cal recordar, a més, que la UPC ja té prou fronts judicials oberts causats per actuacions imprudents (incentivació de les jubilacions al Tribunal de Cuentas, l’informe sobre la FPC a la Sindicatura de Comptes).
  • Els EROs comporten una indemnització de les persones acomiadades. La UPC no troba diners per pagar uns complements que deu, però en tindrà per indemnitzacions?

Annex 2: conseqüències dels acomiadaments per baix rendiment que potser no tothom coneix

  • Si la universitat fes una reducció de plantilla per criteris de baix rendiment (és a dir, via expedients en lloc de via ERO), aleshores seria discriminatori fer-ho per tipus de vinculació. Això significa que hauria d’afectar indistintament professorat laboral i funcionari, i de tots els nivells.
  • Si la universitat fes una reducció de plantilla per criteris de baix rendiment, no podria justificar l’acomiadament per baix rendiment de persones que prèviament ha avaluat positivament d’acord amb els seus propis criteris. En el cas del professorat, A’s i B’s en el sistema d’avaluació del règim de dedicació farien l’acomiadament injustificable. De fet, aquesta normativa preveu amb precisió en quines situacions cal obrir expedients per baix rendiment i, en tot cas, no es tracta d’una actuació col·lectiva sinó individual, que afecta tant el PDI laboral com el funcionari.
  • Si la universitat fes una reducció de plantilla per criteris de baix rendiment, no podria justificar l’acomiadament per baix rendiment de persones que ocupen llocs de treball als quals no se’ls exigeix determinades activitats. Per posar un exemple obvi, seria impensable argumentar baixa activitat de recerca d’un professor associat, que no té obligacions de recerca.

A propòsit d’una Relació de Llocs de Treball (RLT): preguntes d’examen

Plantejament

Una universitat s’ha vist obligada a ajustar el seu pressupost a les restriccions econòmico-financeres del moment, la qual cosa ha comportat la reducció de diverses partides de despesa i la no renovació d’un bon nombre de contractes tant de professorat associat com de personal interí i temporal d’administració i de biblioteques.

D’altra banda, es creu convenient crear Unitats Tècniques de Gestió (UTG) per al millor funcionament administratiu de les unitats. Cada UTG reunirà la part administrativa de diversos departaments i un o més centres docents d’un mateix entorn territorial. D’aquesta manera s’evitaran duplicitats de processos i substitucions de baixes puntuals, es podran unificar procediments, es reduirà el nombre de comandaments i s’estalviaran diners mitjançant economies d’escala. Actualment, entre els responsables administratius de les unitats involucrades en les UTGs hi ha administradors/es de diversos nivells.

Examen
En aquestes circumstàncies, per a cadascuna de les preguntes següents marqueu la resposta més apropiada.

  1. Per tal de facilitar la creació d’una d’aquestes UTGs:
    1. Caldria requalificar (a l’alça) tots els llocs de comandament.
    2. El cap de la UTG ha de tenir el nivell més alt, però no cal requalificar ningú més.
    3. S’han de requalificar a l’alça caps i tècnics de gestió, però globalment s’ha d’estalviar.
    4. S’ha de reconsiderar l’estructura sense que això representi increments de plantilla o de sou.
  2. Respecte de la seva estructura, una nova UTG es troba amb tres unitats que tracten de beques. Aleshores:
    1. Reunirem les tres unitats en una i, en conseqüència tindrem un problema amb dos/dues caps.
    2. Mantindrem les tres unitats perquè per una banda hi ha convocatòries de beques de suport a la docència, per una altra convocatòries de beques lligades a projectes de recerca i per un altre costat la gestió econòmica de les beques.
    3. Mantindrem les tres unitats amb els/les corresponents caps i introduirem un cap de caps.
  3. S’han requalificat a l’alça els llocs de comandament, aleshores:
    1. Cal acomiadar personal de nivell intermedi o del nivell més baix per a reequilibrar el pressupost de personal de la UTG.
    2. Cal reduir els salaris de la resta del personal de la UTG.
    3. Cal reduir la partida de personal del conjunt d’ens a qui la UTG dóna suport.
  4. S’opta per a reduir lleugerament la plantilla. Està tot enllestit però sorgeixen problemes per a obtenir l’autorització del Consell Social; es preveu un retard de dos mesos i mig. Procedim immediatament?
    1. Atès que tot està acordat, la nova unitat es posa en marxa provisionalment, es requalifiquen “provisionalment” els llocs de comandament, s’actualitzen els seus salaris i s’avisa el personal de la unitat que, al seu moment, es notificaran alguns acomiadaments.
    2. La nova unitat no es posarà en marxa fins que es disposi d’autorització.
    3. La nova unitat es posa en marxa provisionalment, es requalifiquen els llocs de comandament, s’actualitzen els seus salaris i es procedeix amb els acomiadaments.
  5. Com que no s’ha aconseguit l’autorització del Consell Social en primera instància:
    1. Tornem a passar el document millorant l’argumentació o esmenant la proposta per tal d’aconseguir l’autorització.
    2. Descartem els canvis i arxivem el projecte.
    3. Aprovem una nova RLT global on els canvis, inclosos els vinculats a la UTG, no es troben identificats: al cap i a la fi, no és rellevant saber quins canvis es fan.

La jubilació del personal de les universitats

(Aquesta informació es refereix a la jubilació per edat, i no tracta la jubilació per incapacitat)

Darrerament han tingut lloc molts canvis en el sistema de pensions. Tenim la impressió que hi ha un cert desconeixement de com ens afecten aquestes novetats. Per això ens hem estat informant i us oferim aquest resum de la situació, on mirem de donar resposta a les preguntes següents:

  • Quan em podré jubilar?
  • Quan em poden obligar a jubilar-me?
  • Quant cobraré quan em jubili?

Que ningú esperi, però, veure reflectida la seva situació concreta: hi ha massa casuístiques com perquè, des d’una associació com UpiC, les puguem conèixer totes a fons.

El règim de jubilacions no és el mateix per a tot el personal de la universitat, sinó que depèn del col·lectiu (PDI o PAS), del tipus de vinculació (funcionari o laboral) i, en el cas del PDI-F, també de la data de la primera presa de possessió. La taula següent resumeix els diversos casos.

VinculacióRègim de jubilació
PDI-F que ha pres possessió abans de l’1/1/2011 (no importa si posteriorment ha canviat de cos i ha tornat a prendre possessió)Règim de classes passives + normativa específica professorat cossos docents universitaris
PDI-F que ha pres possessió per primer cop a partir de l’1/1/2011Règim general + normativa específica professorat cossos docents universitaris
PAS-FRègim general + normativa funcionaris
PDI-LRègim general + conveni col·lectiu
PAS-L

 

Quan em podré jubilar?

El dret a la jubilació és diferent per al personal que es troba en el règim de classes passives i per al personal que es troba en el règim general. La taula següent descriu els requisits exigits per a la jubilació voluntària.

VinculacióRequisits per a poder jubilar-se (jubilació voluntària)
PDI-F anterior a l’1/1/2011
  • Opció 1: Haver complert 60 anys + tenir-ne reconeguts 30 de serveis efectius a l’estat + tenir els darrers 5 anys coberts pel règim de classes passives.
  • Opció 2: Haver complert 65 anys
PDI-F posterior a l’1/1/2011
  • Opció 1: Haver complert 65 anys + haver cotitzat 38 anys
  • Opció 2: Haver complert 67 anys + haver cotitzat 15 anys

Observació: Aquests són els requisits que s’exigiran a partir de l’any 2027. L’any 2012, els requisits són haver complert 65 anys + haver cotitzat 15 anys. Vegeu, a la Taula 1 de l’annex, els increments anuals dels requisits, que regeixen a partir de 2013.

PAS-F
PDI-L
PAS-L

Observacions:

  1. Jubilació especial als 64 anys: el PAS-L es pot jubilar anticipadament als 64 anys sense que se li apliqui un coeficient reductor a la pensió de jubilació, sempre i quan hagi cotitzat 15 anys, entre els quals hi ha d’haver els 2 darrers, i la universitat ho autoritzi i faci un contracte de relleu.
  2. Jubilació parcial: el PAS-L i el PDI-L tenen dret a la jubilació parcial a partir dels 61 anys, sempre que la persona interessada compleixi certs requisits i la universitat faci un contracte de relleu. A la pràctica, aquesta darrera condició dificulta molt la jubilació parcial del PDI-L.

Quan em poden obligar a jubilar-me?

La jubilació forçosa està regulada per llei per al personal funcionari i, de forma específica, per al professorat d’universitat. El personal laboral, en canvi, la té regulada a través dels convenis col·lectius corresponents. La taula següent en resumeix la informació.

VinculacióObligació de jubilar-se (jubilació forçosa)
PDI-F anterior a l’1/1/2011En complir 70 anys (la jubilació es pot ajornar, a petició de la persona interessada, fins al final del curs).
PDI-F posterior a l’1/1/2011
PAS-FEn complir 65 anys.Si ho desitja, la persona interessada pot prorrogar la seva permanència al servei actiu com a màxim fins als 70 anys. Tanmateix, en aquests moments s’està tramitant un canvi legislatiu que podria eliminar aquest dret, i donar a la universitat la competència de concedir o denegar les sol·licituds de pròrroga.
PDI-LD’acord amb el conveni col·lectiu. Ara mateix: 65 anys (és de preveure que en el futur serà la mateixa edat que la de la jubilació voluntària), sempre que la persona compleixi els requisits per obtenir una pensió de jubilació, i els anys cotitzats li permetin assolir el 80% de la base reguladora.
PAS-L

 

Quant cobraré quan em jubili?

L’import de la pensió de jubilació es calcula de forma molt diferent en el règim de classes passives i en el règim general, tal com s’explica a la taula següent.

VinculacióCom es calcula la pensió de jubilacióPensió màxima
PDI-F anterior a l’1/1/2011L’import de la pensió de jubilació depèn del grup (no de la categoria) i dels anys treballats. Això vol dir que cobra la mateixa pensió tot el professorat funcionari de les universitats (TEU, CEU, TU i CU) anterior a l’1/1/2011. L’import de la pensió es calcula com un percentatge de l’anomenat haber regulador, que les Corts Generals fixen cada any i que, per al 2012, està fixat en 39.661,46 €. La Taula 2 de l’annex recull les pensions que en resulten per al 2012.Les pensions públiques no poden superar un import màxim que les Corts Generals estableixen anualment. Per a l’any 2012, aquest import és de 35.320,46 €.
PDI-F posterior a l’1/1/2011L’import de la pensió de jubilació depèn de les retribucions per les quals s’ha estat cotitzant els darrers 25 anys.Observació: Aquesta és la xifra que s’exigirà a partir de l’any 2022. L’any 2012 el còmput es fa sobre els darrers 15 anys. La Taula 3 de l’annex recull els increments anuals que regeixen a partir de 2013.
PAS-F
PDI-L
PAS-L

Observacions:

  1. Canvi de règim: si una persona ha estat un temps en el règim general i un temps en el règim de classes passives, la seva jubilació es regeix pel règim en què es troba en el moment de la jubilació. Tots els anys treballats computen als efectes del càlcul de la pensió (és el que s’anomena còmput recíproc), però en aquest cas el càlcul es complica.
  2. Dedicació a temps parcial: si una persona ha tingut, durant un determinat període de temps, dedicació a temps parcial, el càlcul de la pensió de classes passives es veu afectat per un coeficient corrector que depèn de la dedicació que hagi tingut en els diversos períodes de la seva vida laboral.

Si voleu fer un càlcul simulat de la vostra pensió de jubilació, podeu fer servir les eines que ofereixen els ministeris corresponents.

VinculacióCàlcul simulat de la pensió
PDI-F anterior a l’1/1/2011http://www.igae.pap.meh.es/esb/simula/
PDI-F posterior a l’1/1/2011https://sede.seg-social.gob.es/Sede_1/ServiciosenLinea/Ciudadanos/index.htm?ssUserText=231479
PAS-F
PDI-L
PAS-L

 

Annex: taules

TAULA 1

REQUISITS PER A PODER JUBILAR-SE (evolució a partir de 2013)

 Afecta tot el personal de les universitats, excepte el PDI funcionari anterior a l’1/1/2011

AnyPeríodes cotitzatsEdat exigida
201335 anys i 3 mesos o més65 anys
Menys de 35 anys i 3 mesos65 anys i 1 mes
201435 anys i 6 mesos o més65 anys
Menys de 35 anys i 6 mesos65 anys i 2 mesos
201535 anys i 9 mesos o més65 anys
Menys de 35 anys i 9 mesos65 anys i 3 mesos
201636 o més anys65 anys
Menys de 36 anys65 anys i 4 mesos
201736 anys i 3 mesos o més65 anys
Menys de 36 anys i 3 mesos65 anys i 5 mesos
201836 anys i 6 mesos o més65 anys
Menys de 36 anys i 6 mesos65 anys i 6 mesos
201936 anys i 9 mesos o més65 anys
Menys de 36 anys i 9 mesos65 anys i 8 mesos
202037 o més anys65 anys
Menys de 37 anys65 anys i 10 mesos
202137 anys i 3 mesos o més65 anys
Menys de 37 anys i 3 mesos66 anys
202237 anys i 6 mesos o més65 anys
Menys de 37 anys i 6 mesos66 anys i 2 mesos
202337 anys i 9 mesos o més65 anys
Menys de 37 anys i 9 mesos66 anys i 4 mesos
202438 o més anys65 anys
Menys de 38 anys66 anys i 6 mesos
202538 anys i 3 mesos o més65 anys
Menys de 38 anys i 3 mesos66 anys i 8 mesos
202638 anys i 3 mesos o més65 anys
Menys de 38 anys i 3 mesos66 anys i 10 mesos
A partir de l’any 202738 anys i 6 mesos o més65 anys
Menys de 38 anys i 6 mesos67 anys

 

TAULA 2

CÒMPUT DE LA PENSIÓ DE JUBILACIÓ DE CLASSES PASSIVES

 Afecta el PDI funcionari anterior a l’1/1/2011

Anys de servei (*)

Percentatge de l’haber regulador

Total brut anual

15

26,92%

10.676,87 €

16

30,57%

12.124,51 €

17

34,23%

13.576,12 €

18

37,88%

15.023,76 €

19

41,54%

16.475,37 €

20

45,19%

17.923,01 €

21

48,84%

19.370,66 €

22

52,50%

20.822,27 €

23

56,15%

22.269,91 €

24

59,81%

23.721,52 €

25

63,46%

25.169,16 €

26

67,11%

26.616,81 €

27

70,77%

28.068,42 €

28

74,42%

29.516,06 €

29

78,08%

30.967,67 €

30

81,73%

32.415,31 €

31

85,38%

33.862,95 €

32

89,04%

35.314,56 €

33

92,69%

35.320,46 €

34

96,33%

35.320,46 €

35 o més

100,00%

35.320,46 €

(*) Anys de servei com professorat funcionari o amb contracte administratiu.

 

TAULA 3

ANYS QUE COMPUTEN PER AL CÀLCUL DE LA PENSIÓ  (evolució a partir de 2013)

Afecta tot el personal de les universitats, excepte el PDI funcionari anterior a l’1/1/2011

Any

Anys que computen

2013

16

2014

17

2015

18

2016

19

2017

20

2018

21

2019

22

2020

23

2021

24

2022

25

Normativa

Específica del professorat dels cossos docents universitaris

Règim de classes passives

Règim general

Els plans de la Generalitat per a les universitats

A finals de juny de 2011, la Generalitat va anunciar el seu Nou model universitari català. Alguns dels seus aspectes, com l’augment dels preus de les matrícules, es van començar a concretar molt ràpidament, i tot indica que ho seguiran fent. D’altres es van concretant progressivament, com la política de professorat, que comentem en un altre article d’aquest mateix butlletí. A continuació oferim un resum del projecte global, tal com s’ha publicat. Contempla els aspectes següents:

  1. Reestructuració de l’oferta universitària
    Revisar en profunditat l’oferta actual. Incrementar les titulacions interuniversitàries. Reduir el nombre de màsters un 10% el curs 2011-12 i un 20% el curs 2012-13. No es detallen les xifres de reducció del nombre de graus. Responsables de la Secretaria d’Universitats i Recerca han comentat en intervencions públiques la possible conveniència d’una doble especialització del sistema universitari català: universitats generalistes / especialitzades; universitats de recerca / docents.
  2. Model català de personal acadèmic
    L’expliquem amb detall a un altre article d’aquest mateix butlletí.
  3. Impuls de serveis comuns consorciats
    Es tractaria de consorciar entre totes les universitats diversos serveis. En particular, els sistemes d’informació, el suport a la mobilitat internacional, la promoció exterior, els subministraments energètics, la neteja, la seguretat o la central de compres. Aquesta reorganització comportaria, com a mínim, un programa de mobilitat i de PAS compartit entre universitats.
  4. Nova política de preus i beques
    Es promou un increment substancialment superior a l’IPC del preu de les matrícules. Una quarta part de l’increment (1.400.000€ enguany) es dedica a beques. De les beques, unes s’anomenen d’equitat (1.100.000€ i unes 1500 beques; consisteiexen en rebaixes de fins al 50% del preu de la matrícula i tenen en compte la renda i el patrimoni familiars) i d’altres d’excel·lència (300.000€ i unes 24; es destinen a mobilitat i s’atorguen en funció dels resultats acadèmics).
  5. Nou model català de governança
    El document no és gens explícit al respecte, probablement a causa de la creació de la Comissió de governança de les universitats. Tenim previst parlar-ne en un proper butlletí.
  6. Les universitats, motors del desenvolupament del país
    El projecte preveu crear doctorats d’empresa: el projecte de tesi s’acorda entre universitat i empresa, aquesta contracta l’estudiant per 3 anys amb un salari brut no inferior a 25.000€, la tesi es fa a temps complet però el temps es reparteix al 50% entre universitat i empresa; i la Generalitat subvenciona a l’empresa el 50% del cost total.
    També es pretèn enfortir els aspectes d’ocupabilitat i emprenedoria als plans d’estudis de grau i màster, crear un programa d’intercanvi de professorat i professionals entre les universitats i les empreses, potenciar la creació d’empreses start-up i spin-off, etc.

El passat dia 8 de març, el secretari d’Universitats i Recerca ha fet una presentació del pla al Cercle d’Economia en què es precisen detalls i dates. En aquest enllaç trobareu el fitxer de la presentació.

Més informació:
Web de la conselleria titulat Bases d’un nou model universitari
Web de la conselleria titulat Documents estratègics
Document pdf de presentació del pla

Estatuts nous: balanç final

En dues sessions, els dies 14 i 21 de desembre passat, el Claustre de la UPC va debatre i votar les esmenes i el text final de la proposta d’adaptació dels Estatuts de la Universitat.

Com és sabut, el resultat de la votació del text final va ser de 108 vots a favor, 90 en contra i 5 en blanc. Atès que hi va haver quòrum i que el nombre de vots favorables (53%) supera la meitat dels vots emesos, el text va quedar aprovat, a manca del control legal que n’ha de fer el govern de la Generalitat, previ a la seva publicació al DOG i al BOE.

Des d’Upic ens hem mostrat crítics amb la proposta, tant pel seu contingut com per la inoportunitat de dedicar, en uns moments tan complicats com els actuals, les nostres energies a debatre i després a implementar a cada unitat una reforma estatutària no consensuada. El resultat de la votació final (calien 103 vots favorables i n’hi va haver 108) mostra, a més, que l’encaparrament en tirar endavant una modificació tan radical ha acabat provocant una fractura de la comunitat de la UPC, que resulta especialment lamentable enmig d’una crisi com la que patim i per una qüestió que moltes persones no consideren pas d’una transcendència cabdal.

En qualsevol cas, des d’Upic valorem molt positivament l’elevat grau de participació dels membres de la Universitat tant en el procés d’elaboració i presentació d’esmenes com en el debat i votacions finals. Hi ha aspectes essencials del text final amb els quals dissentim:

  • pèrdua de competències del Claustre (aprovació de normatives dels procediments més generals, participació en la creació d’unitats, establiment de criteris de funcionament d’unitats, etc)
  • hi haurà membres del Consell Social a la CSAPDIU
  • l’elecció de la CSAPDIU i la Comissió d’Apel·lació ja no serà al Claustre
  • pèrdua de competències de centres (doctorat, signatura de convenis) i departaments (màsters)

Però per altra banda, ens congratulem del gran nombre de punts en què s’ha pogut esmenar la proposta inicial de l’equip rectoral. Per exemple:

  • les direccions dels centres docents i instituts universitaris de recerca continuaran essent càrrecs electes i no pas nomenats pel rector o rectora
  • tots els representants de la comunitat universitària al Consell de Govern seran elegits (en la primera versió n’hi havia de nomenats directament pel rector o rectora)
  • les unitats podran elaborar els seus pressupostos
  • l’estabilització del PDI apareixerà als Estatuts, en igualtat amb la selecció i la promoció
    el Consell Social no tutelarà alguns procediments que són purament acadèmics (aconseguit només de forma parcial)
  • es mantindrà la possibilitat de convocar Claustre extraordinari amb un nombre raonable de signatures
  • a les eleccions a rector o rectora els diversos sectors seguiran representats de forma proporcionada
  • es podrà mantenir el sac únic en l’elecció del Claustre (no es preveia en el cas del professorat)
  • s’evitarà l’expressió “innovació docent”, substituda per “qualitat docent”
  • la persona que dirigeixi l’ICE haurà de ser doctora i amb experiència docent acreditada
  • la participació de l’estudiantat en tasques de recerca, suport a la docència i contractes de col·laboració, serà possible en la mesura que aquesta participació tingui finalitats formatives
  • es mantindrà l’aposta de la UPC per una cultura de la pau
  • es mantindrà de forma explícita que el català és la llengua pròpia de la UPC
  • es mantindrà el rector o rectora al capdavant de les entitats del Grup UPC
  • s’evitarà que el Síndic de Greuges pugui ser membre actiu de la comunitat universitària

Un cop es publiqui el text definitiu al DOG, caldrà emprendre un llarg i feixuc procés normatiu en què caldrà refer totes les normatives afectades pel canvi d’Estatuts. En particular, pertocarà redactar nous reglaments per a totes les unitats, així com el reglament electoral de la Universitat.

I caldrà està amatent durant aquest procés d’actualització de normatives, per evitar que reapareguin i prosperin alguns dels excessos que el rectorat va introduir en el redactat inicial de la proposta d’Estatuts.