Archive for the ‘PDI’ Category.

El claustre universitari dóna llum verda a un possible canvi de l’estructura departamental de la UPC

Eusebi Jarauta

El setembre de 2014 l’equip rectoral va presentar (inicialment al Consell Acadèmic i desprès al Consell de Govern) un document en el qual es recollien els antecedents i una descripció del context de l’estructura departamental vigent, una anàlisi de la situació, els possibles avantatges i desavantatges d’una modificació de l’estructura, un esbós de criteris, metodologia i calendari, unes implicacions i uns annexos de dades i gràfics. També va posar de manifest la seva intenció de què el tema fos debatut al sí del Claustre Universitari el mes de desembre, amb la intenció d’arribar a una conclusió clara sobre si el Claustre opinava que cal modificar l’estructura departamental o no i, cas que la resposta sigui afirmativa, recollir l’expressió de les línies generals d’aquesta modificació per concretar-la en una proposta que hauria d’aprovar en última instància el Consell de Govern. Desprès d’unes tres hores de debat, el Claustre Universitari reunit en sessió ordinària el 16 de desembre, va expressar molt majoritàriament (130 vots a favor, 16 en contra i 10 en blanc) la seva opinió favorable a tirar endavant una modificació de l’estructura departamental, considerant el document presentat a la sessió del Claustre com un punt de partida adequat. Sens dubte un èxit del l’equip rectoral i de l’aplicació correcta dels mètodes actuals de govern de les universitats públiques, que des de certs sectors es demana que siguin aparcat per ineficients i assemblearis. Aquí es va demostrar que els òrgans col·legiats poden ser agents útils per adoptar acords en un ambient de debat seré i profitós, amb respecte a totes les opinions i amb clara determinació per arribar a un grau d’acord molt més que satisfactori.

En aquest article es volen exposar algunes idees que poden ser considerades en aquest procés (darrerament sembla que tot està “en un procés” …) i no són altra cosa que reflexions fetes a títol personal i sota la responsabilitat exclusiva de qui subscriu.

 

Una mica d’història: què són els departaments ?

A banda de les opinions que cada membre de la comunitat universitària pugui tenir, crec que la més comú seria la d’un conjunt de persones amb qui es comparteix l’activitat quotidiana, que duen a terme tasques similars per cada un dels estaments i que configuren una unitat que ha assolit un grau raonable de coneixement mutu i de convivència acceptable. Això, d’altra banda, justificaria la pregunta que moltes persones es feien: per què proposen modificar una cosa que funciona raonablement bé ? La resposta no pot ser altra que per adequar-se als canvis (interns i externs) esdevinguts des de fa trenta anys quan es varen constituir els departaments actuals i per adaptar l’estructura de la universitat a les noves funcions dels departaments establertes a la legislació. No seria difícil trobar qui hi afegís que a tot arreu en general i a la universitat en particular, convé fer-hi de tant en tant alguna sacsejada per tal no caure en un ensopiment institucional i funcional que pogués resultar fins i tot soporífer.

Per respondre correctament a la pregunta inicial cal anar a la legislació universitària bàsica, en la que s’estableix la definició i es formules les funcions i atribucions dels departaments universitaris. Aquí les tenim:

Llei Orgànica 11/1983 de Reforma Universitària (LRU)

Artículo octavo

  1. Los Departamentos son los órganos básicos encargados de organizar y desarrollar la investigación y las enseñanzas propias de su respectiva área de conocimiento en una o varias Facultades, Escuelas Técnicas Superiores, Escuelas Universitarias y, en su caso, en aquellos otros centros que se hayan creado al amparo de lo previsto en el artículo 7 de esta Ley.
  2. Los Departamentos se constituirán por áreas de conocimiento científico, técnico o artístico, y agruparán a todos los docentes e investigadores cuyas especialidades se correspondan con tales áreas.
  3. Asimismo, corresponde a los Departamentos la articulación y coordinación de las enseñanzas y de las actividades investigadoras de las Universidades.
  4. La creación, modificación y supresión de Departamentos corresponderá a la Universidad respectiva conforme a sus Estatutos y de acuerdo con las normas básicas aprobadas por el Gobierno a propuesta del Consejo de Universidades.
  5. La dirección de cada Departamento corresponderá a uno de sus catedráticos, y, de no haber candidato de esa categoría, a uno de sus profesores titulares. Sus funciones serán determinadas en los Estatutos de la Universidad.

Llei Orgànica 6/2001 d’Universitats (LOU)

Artículo 9. Departamentos.

  1. Los Departamentos son los órganos encargados de coordinar las enseñanzas de una o varias áreas de conocimiento en uno o varios centros, de acuerdo con la programación docente de la Universidad, de apoyar las actividades e iniciativas docentes e investigadoras del profesorado, y de ejercer aquellas otras funciones que sean determinadas por los Estatutos.
  2. La creación, modificación y supresión de Departamentos corresponde a la Universidad conforme a sus Estatutos, y de acuerdo con las normas básicas que apruebe el Gobierno previo informe del Consejo de Coordinación Universitaria.

Llei Orgànica 4/2007 de modificació de la LOU (LOMLOU)

Artículo 9. Departamentos.

  1. Los Departamentos son las unidades de docencia e investigación encargadas de coordinar las enseñanzas de uno o varios ámbitos del conocimiento en uno o varios centros, de acuerdo con la programación docente de la universidad, de apoyar las actividades e iniciativas docentes e investigadoras del profesorado, y de ejercer aquellas otras funciones que sean determinadas por los estatutos.
  2. La creación, modificación y supresión de departamentos corresponde a la universidad, conforme a sus estatutos.

Les tres definicions es comenten de forma autoexplicativa i és interessant analitzar l’evolució dels termes que defineixen els departaments: “órganos bàsicos”, “órganos” y “unidades”. Cal anar després als Estatuts de la UPC (de 1987, 2003 i 2012) per veure també l’evolució normativa de la implementació dels preceptes legislatius.

 

Quins han de ser els objectius de la reestructuració dels departaments?

Des de la meva perspectiva, si es vol plantejar aquesta reestructuració s’han de considerar com a mínim els objectius següents:

  • Tenir com a criteri de disseny de possibles nous departaments el manteniment o la millora de la qualitat en el desenvolupament de l’activitat acadèmica en totes les seves vessants.
  • Tenir en compte que les funcions dels departaments han d’adequar-se a les que la legislació els hi atribueix i que s’hauran de coordinar amb altres agents de l’activitat acadèmica: centres docents, instituts universitaris i grups de recerca.
  • Aconseguir una estructura departamental àgil i operativa que permeti una gestió eficaç i eficient de la universitat, que permeti als departaments dur a terme correctament les funcions que tenen assignades.
  • Definir una estructura que permeti corregir els desequilibris en la plantilla entre les diferents unitats i ajustar-la a les necessitats acadèmiques de docència i recerca.
  • Establir un pla d’actuació a mig termini sobre l’evolució de la plantilla amb l’objectiu de garantir el relleu generacional.
  • Adequar l’estructura de gestió de la UPC a la nova configuració de les unitats departamentals, de manera que s’optimitzin els recursos i la gestió dels processos.

 

Quins criteris cal aplicar per dur a terme aquest procés ?

Els objectius són fites que es volen assolir i per fer-ho cal l’aplicació d’uns principis o criteris, que al meu entendre haurien de ser com a mínim els següents:

  • Coherència amb les línies generals que proposin el consell de direcció i/o el consell de govern.
  • Assolir un ampli consens en cada àmbit de reestructuració dels departaments.
  • El nou disseny ha de permetre una readaptació o reubicació natural a les persones o grups dels departaments actuals que eventualment resultin afectats pel procés.
  • La mobilitat geogràfica i entre departaments ha de quedar reduïda a casos particulars ben especificats o a situacions en que s’assumeixi voluntàriament per les persones o per les unitats acadèmiques involucrades.
  • Ha de resultar globalment aprovable de manera que resulti prou clar que els avantatges que ofereix la nova configuració superen amb escreix els inconvenients o desavantatges que pugui produir.
  • Ha de contemplar una solució compatible amb la reestructuració de les unitats d’administració i de serveis.
  • Ha de contemplar un pla viable d’evolució de plantilles a mig termini.
  • Ha d’anar acompanyat d’un pla estratègic o d’actuació d’abast general que defineixi amb claredat els objectius acadèmics dels departaments en sintonia amb els de la universitat i de la resta d’unitats acadèmiques.

 

I ara què ?

És imprescindible dibuixar un full de ruta que apliqui els criteris de l’equip de govern, reculli les aportacions fetes al Claustre i marqui un ritme adequat al desenvolupament d’aquest procés. No estaria de més una persona responsable designada explícitament pel rector al capdavant del procés, que transmetés a la comunitat la confiança necessària per a la conducció dels passos i la consecució dels objectius establerts. Sense un full de ruta i una dedicació i un ritme adequats, el procés podria encallar o quedar reduït a actuacions locals o conjunturals sense el marc general desitjable. I això seria una gran frustració que no ens podem permetre.

Campanya de finançament pel llibre “En els 25 anys d’UpiC”

L’estabilització i la promoció del PDI, més lluny encara

Com és sabut, ja fa temps que el ministeri va proposant i introduint canvis que afecten molt directament el professorat universitari.

Des de desembre de 2011 les plantilles estan congelades (sols es permet una taxa de reposició del 10% de les places de professorat funcionari) per reial decret-llei. Un decret-llei és una manera de modificar o crear una llei per motius d’extraordinària i urgent necessitat (Constitució Espanyola, article 86), sense que el Congrés dels Diputats i el Senat puguin fer res més que acceptar-lo i rebutjar-lo en la seva integritat, sense introduir-hi esmenes.

Les retribucions van ser reduïdes (com al conjunt dels treballadors públics) per reial decret-llei el 2010 i, successivament, el 2011 per la llei de pressupostos i el 2012, per reial decret-llei. Un reial decret-llei de juliol de 2012 també va reduir considerablement altres drets laborals. Des d’aleshores, les reduccions salarials de 2013 i 2014 les ha dut a terme el govern de la Generalitat de Catalunya.

Un altre reial decret-llei, aquest cop íntegrament dedicat al sistema educatiu, va modificar, l’abril de 2012, el règim de dedicació del professorat, de manera que des d’aleshores la dedicació a la docència depèn del nombre de sexennis i la categoria.

Ara ens arriba notícia que el ministeri pretén introduir dues modificacions substancials en el sistema de selecció i promoció del professorat. De tot plegat se’n desprèn la inequívoca intenció de mantenir ofegada la plantilla del conjunt del sistema de recerca espanyol i el sistema universitari públic, i d’augmentar la discrecionalitat de l’acreditació del professorat.

Trasllats entre universitats, i del CSIC a les universitats

Entre rumors d’un augment minúscul de la taxa de reposició de places de TU i CU (del 10% actual a un possible 20%), sembla que el ministeri preveu facilitar els trasllats entre universitats i la incorporació d’investigadors del CSIC a les universitats. Això es faria mitjançant un article a la llei de pressupostos generals de l’estat per al 2015, el qual permetria a les universitats convocar a trasllat les places vacants de TU i CU (causades per jubilació, per exemple) sense que això es considerés reposició de plantilla.

Aquesta mesura suposaria un pas més en el desmantellament del CSIC, que darrerament ha patit un ofegament econòmic reiteradament denunciat pels seus responsables, i no se li pot escapar a ningú que allunyaria encara més les perspectives d’estabilització del PDI temporal de les universitats.

Un sistema d’acreditació més discrecional

Quan encara es preveia que el govern d’Espanya aprovaria una nova llei d’universitats o, com a mínim, reformaria l’actual, la “comisión de expertos” nomenada pel ministre Wert va apostar per tornar al sistema de “habilitación nacional”. Mentre això no sigui possible, deia la mateixa comissió, almenys cal canviar el sistema d’acreditació. Això és el que es disposa a fer el ministeri, a la llum de la proposta de nou decret d’acreditació.

Les característiques principals de la proposta són més que discutibles:

  • Els criteris d’avaluació es farien més discrecionals.
  • Es facilitaria l’obtenció d’acreditacions a persones sense experiència universitària, sobre la base de la seva activitat professional o de gestió.
  • En general, es facilitaria l’obtenció d’acreditacions a persones amb perfils docents i/o de recerca molt baixos.

Més concretament el projecte de decret inclou els aspectes següents

  • Es complicarien els nivells temàtics: “àrees”, “àmbits” i “branques”

Ara que les àrees de coneixement ja han perdut tot el seu sentit organitzatiu (la configuració dels departaments ja no en depèn i les assignatures dels plans d’estudis tampoc), aquestes s’agruparien en un nombre indefinit i possiblement variable (a criteri discrecional del ministeri) d’“àmbits acadèmics i científics” i aquests, a la seva vegada, en “branques de coneixement”. L’acreditació es demanaria a una de les comissions per “àmbits”, i sols valdria per una de les cinc “branques” (Arts i Humanitats, Ciències, Ciències de la Salut, Ciencies Socials i Jurídiques, Enginyeria i Arquitectura).

  • Més control burocràtic i dels “experts” en avaluació

El ministeri i l’ANECA guanyarien control, en detriment del Consejo de Universidades, sobre els membres de les comissions avaluadores, i podrien renovar-ne el mandat un cop (actualment els mandats són únics) i designar-ne el president. La composició de les comissions es publicaria al BOE.

  • Mèrits mínims exigibles de caràcter quantitatiu

Hi hauria mèrits mínims “obligatoris” de recerca i de docència, els quals es preveuen de tipus quantitatiu (nombre mínim de publicacions, nombre mínim d’anys de docència,…). Tanmateix, seria possible “compensar” les mancances a base d’activitats de transferència, activitats professionals o activitats de gestió.

  • Copiar de l’avaluació dels sexennis la idea de les contribucions destacades

Les sol·licituds haurien de destacar les quatre contribucions que la persona sol·licitant considerés més rellevants de la seva trajectòria científica.

  • De les puntuacions quantitatives a les valoracions qualitatives

Desapareixeria el sistema de puntuació actual, que seria substituït per un sistema de valoracions qualitatives (A=excepcional, B=bo, C=compensable, D=insuficient i E=molt baix o inexistent).

  • Activitats compensables

Sorprenentment, seria possible obtenir l’acreditació per a catedràtic amb C de recerca, compensada per activitats de transferència, professionals o de gestió, i també amb C, D o fins i tot E de docència (vegeu el punt anterior sobre el pas de personal del CSIC a les universitats).

També es podria obtenir l’acreditació per a professor titular amb C, D o fins i tot E, tant de docència com de recerca.

  • Ser CU sense haver estat TU

Per a demanar l’acreditació per a catedràtic ja no caldria ser titular, sinó sols estar acreditat per a titular, amb la qualificació màxima (A) de recerca (vegeu el punt anterior sobre el pas de personal del CSIC a les universitats).

24 DE FEBRER: UNA SESSIÓ DEL CLAUSTRE UNIVERSITARI DEBAT SOBRE EL FUTUR DE LA UNIVERSITAT

Eusebi Jarauta

El dilluns 24 de febrer va tenir lloc la primera reunió ordinària del Claustre Universitari de la nova etapa de la UPC amb el rector Enric Fossas i el seu equip. L’ordre del dia de la reunió tenia tres punts amb major significació sobre la resta de temes:

  • Informe del rector sobre la política universitària i programa d’actuació
  • Informe de la gerent sobre la situació econòmica de la UPC
  • Debat sobre la naturalesa, composició i funcions dels òrgans de govern de la universitat en el context d’un possible canvi legislatiu.

Tota la documentació corresponent a aquesta sessió es pot consultar a la web UPC en l’enllaç

http://www.upc.edu/normatives/butlleti-upc/bupc/#claustre-universitari.

En el primer punt, el rector Fossas va fer un repàs de diferents temàtiques aportant la informació i la valoració de l’equip en relació amb com veuen la situació corresponent i quines línies d’actuació pensen impulsar per traduir-les a acords del Consell de Govern. Es va parlar sobre: una visió general, recerca, docència, estudiants, personal i organització, polítiques transversals, economia, govern i transparència i, finalment, comunicació. En aquest punt, membres del Claustre varen presentar tres mocions: sobre transparència (presentada per Oriol Arcas), sobre la plantilla de PDI (presentada per Xavier Martínez) i sobre la plantilla de PAS (presentada per Josep Royo). La primera moció es comenta amb més detall aquí. Les altres dues encarreguen a l’equip de govern que explori i aprofiti a fons totes les possibilitats perquè la UPC pugui captar, estabilitzar i promocionar personal, i no segueixi perdent talent, i reclamen de les administracions que s’aixequin les estrictes restriccions actuals de plantilla. Les tres mocions duien el suport de diversos claustrals i van ser assumides pel Consell de Direcció i aprovades per una gran majoria la primera i per consens les altres dues.

La gerent Olga Lanau va presentar una síntesi molt entenedora sobre la situació econòmica de la UPC, centrant-se en els aspectes qualitatius més que en els quantitatius, que va dir es detallarien en un òrgan més adequat (comissió econòmica del Consell de Govern). Va comentar el tancament de l’exercici 2013, la tresoreria i les dificultats previsibles al llarg de 2014, l’estructura del pressupost 2014 i d’altres mesures relacionades amb el pressupost i la seva execució. En aquest punt la professora Vera Sacristán va presentar una moció, amb el suport d’altres claustrals, sobre el finançament de la universitat, reclamant al govern de Catalunya que resolgui de manera satisfactòria els temes de la seva responsabilitat en aquest àmbit, que no són pocs: finançament, preus i beques. Va ser aprovada per consens i assumida prèviament pel rector.

En el punt de debat sobre el govern de les universitats i del sistema universitari, el rector havia encarregat la presentació d’una ponència al professor Albert Corominas. El ponent va fer una recapitulació sobre els principals textos legislatius i d’opinió en aquest tema i va repassar els elements que, al seu entendre, configuren de manera més significativa el model de govern d’una universitat. Una moció presentada pel professor Pep Simó, amb el suport de diversos claustrals, que defensava amb fermesa el model democràtic i participatiu va ser aprovada, novament, per consens de tots els seus membres i assumida per l’equip de govern. Més informació sobre aquest tema es pot trobar aquí.

UpiC valora molt positivament el contingut i la forma d’aquesta sessió del Claustre Universitari que es va desenvolupar en un clima molt plàcid i participatiu: la sessió va durar matí i tarda, amb moltes intervencions, totes elles breus, i en tot moment el nivell d’assistència va ser alt. Confiem que aquesta nova manera de fer caracteritzi el mandat que acaba de començar. i Ens congratulem que el CU hagi aprovat amb ampli consens mocions sobre temes en els que UpiC ha incidit i que defensa com a via per garantir el bon funcionament de la universitat pública. Així mateix trobem molt sa que es pogués gaudir d’un espai on tractar i debatre un tema cabdal com el model de govern universitari.

Situació del PDI temporal en la convocatòria de projectes del Plan Nacional 2013

El passat dia 6 de novembre va sortir publicada, després de mesos d’espera, la convocatòria per sol·licitar projectes d’I+D+i del Ministeri d’Economia i Competitivitat. Aquesta convocatòria s’emmarca en el Plan Estatal de Investigación Científica y Técnica y de Innovación 2013-2016 i presenta variacions significatives respecte als programes del VI Plan Nacional de I+D+i 2008-2011.  En primer lloc es recollien en aquesta convocatòria dos programes:

  • Programa Estatal de Fomento de la Investigación Científica y Técnica de Excelencia, Subprograma Estatal de Generación de Conocimiento
  • Programa Estatal de Investigación, Desarrollo e Innovación Orientada a los Retos de la Sociedad

En el primer cas es tracta d’un programa que substitueix el programa de “Proyectos de Investigación Fundamental no Orientada” del període 2008-2011.

En el segon cas es tracta de projectes orientats a cobrir algun dels reptes de la societat identificats a l’Estratègia Espanyola de Ciència, Tecnologia i Innovació:

  1. Salut, canvi demogràfic i benestar.
  2. Seguretat, qualitat alimentària; activitat agrària productiva i sostenible; sostenibilitat de recursos naturals, investigació marina i marítima.
  3. Energia segura, sostenible i neta.
  4. Transport intel·ligent, sostenible i integrat.
  5. Acció sobre el canvi climàtic i eficiència en la utilització de recursos y matèries primes.
  6. Canvis i innovacions socials.
  7. Economia i societat digital.
  8. Seguretat, protecció i defensa.

En tots dos casos les bases reguladores de la convocatòria publicades al BOE (http://www.boe.es/2013-11616 i http://www.boe.es/2013-11617) indiquen al punt 2 de l’article 16 que una de les prioritats és:

2. Fomentar los proyectos de investigación dirigidos por investigadores jóvenes, con trayectorias científicas prometedoras y que se inician en la dirección de proyectos.

No obstant això, a l’article 18, on es detallen els requisits específics del personal investigador, trobem que tant els investigadors principals (IP) com els integrants del grup d’investigació hauran de garantir la seva vinculació amb l’entitat sol·licitant durant tot el temps que duri el projecte sol·licitat. L’única excepció a aquesta regla que contempla el BOE és la dels investigadors Ramon y Cajal, sempre i quan es presentin com a investigadors principals conjuntament amb un altre IP que sí compleixi els requisits de vinculació.

La clàusula recollida en l’article 18 deixa fora de la direcció de projectes i fins i tot de la possibilitat de formar part dels equips d’investigació el PDI amb vinculació temporal que renova el seu contacte anual o bianualment.

A la UPC es troben en aquesta situació els col·lectius següents:

– Professorat agregat interí

– Professorat lector

– Personal investigador post-doctoral

– Personal ajudant

– Personal investigador en formació

– Professorat associat

Tot i que en la convocatòria existeix la possibilitat de demanar projectes per 1, 2 i 3 anys, la realitat és que en el cas de figures com el professorat agregat interí que renova el seu contracte cada curs acadèmic no és factible ni tan sols demanar un projecte d’un any de durada. El cas de col·lectius com els agregats interins i els lectors, que tenen entre les seves funcions i obligacions la realització de recerca de qualitat, aquesta limitació és especialment alarmant, ja que els investigadors perden possibilitats de guanyar currículum i competitivitat. Així mateix, la universitat també perd la possibilitat d’aconseguir una millor posició en la concessió de projectes, donat que es tracta de col·lectius amb una elevada producció científica. La participació del PDI temporal queda relegada a l’equip de treball que té unes responsabilitats i implicacions clarament inferiors.

L’única solució que el ministeri ha donat a aquesta problemàtica és que el representant legal de l’entitat sol·licitant, en el moment de la firma de la sol·licitud del projecte, es faci responsable que el personal temporal mantingui una relació contractual amb l’entitat durant la duració del projecte (Preguntes freqüents). En l’última convocatòria, amb presentació de sol·licituds entre l’11 i el 26 de novembre, el vicerectorat de la UPC no va sortir com a garant del PDI temporal, i nombrosos investigadors amb dedicació a temps complet a la universitat van quedar fora d’una de les principals fonts públiques de finançament de la recerca. Esperem que en el futur la posició oficial de la nostra universitat davant el Ministeri sigui la de demanar la supressió o, al menys, la relaxació d’aquestes restriccions i que, en tot cas, es faci tot el possible per ajudar el nostre personal a formular, dirigir i participar en projectes de recerca, i obtenir tot el finançament públic possible.

Convocatòria de plenari

La Comissió Permanent d’UpiC ha acordat convocar un plenari de l’associació el  dimecres 15 de gener a les 10h. El plenari es celebrarà a l’Aula 28.8 de l’ETSEIB.

Ordre del dia:

– Renovació de la Comissió Permanent i dels càrrecs directius

– Pla de treball d’UpiC en aquesta nova etapa

Les eleccions al Claustre de la UPC

El propvinent dimecres 20 de febrer es celebraran les eleccions al Claustre Universitari.

Aquestes eleccions són sempre importants, malgrat la sensació que sembla flotar darrerament, segons la qual el Claustre no serveix per a gran cosa, i menys ara que amb els nous Estatuts ha perdut una part de les seves antigues atribucions.

Però això no és cert. No sols perquè una part majoritària del Consell de Govern, l’òrgan executiu de govern, és elegida pels membres del Claustre. El paper que exerceixi el Claustre depèn en bona part de quins membres tingui i de quina tasca vulguin fer: si hi ha un grup prou nombrós de persones implicades i amb ganes de treballar, pot esdevenir un veritable òrgan de representació de la comunitat. Recordem que, entre d’altres atribucions, el Claustre debat i vota l’informe anual de gestió de la Universitat, proposa iniciatives i manifesta la seva opinió sobre problemes que afecten la Universitat o el seu entorn, pot demanar al rector informació sobre qualsevol aspecte de l’activitat universitària, etc. I cal reunir-lo si un nombre significatiu dels membres ho demanen, i per tractar els temes que proposin.

UpiC no presentem candidatures pròpies, com en les darreres ocasions, però, en l’àmbit del PDI, des de la nostra associació hem contribuït a impulsar, donem suport i us demanem el vot per les candidatures Vers una universitat pública amb futur.

Butlletí 93 (desembre de 2012)

Número extraordinari: POSICIÓ D’UPIC DAVANT LES INFORMACIONS SOBRE POSSIBLES ACOMIADAMENTS COL·LECTIUS A LA UPC

No és un rumor, és una declaració d’intencions

Que el rectorat de la UPC considerava la possibilitat d’acomiadaments col·lectius de personal laboral amb contracte indefinit i dedicació a temps complet no era un rumor, era una declaració d’intencions que el mateix rectorat havia difós les darreres setmanes: primer en converses informals, després a òrgans de consulta com els Consells de Centres Docents, de Departaments i d’Instituts, a continuació a òrgans de govern com la Comissió de Personal i Acció Social i, finalment, el plenari del Consell de Govern.

Així les coses, a preguntes explícites dels representants de la comunitat universitària, el rector va reconèixer a la darrera reunió del Claustre Universitari que la possibilitat d’un expedient de regulació d’ocupació (ERO) s’estava estudiant, i va afegir que no podia precisar quins serien els col·lectius potencialment afectats.

En la seva explicació, el rector va combinar una sèrie de consideracions que, per resumir, podríem classificar en dos grans grups: les de caràcter econòmic, que portarien a considerar impossible mantenir la dimensió actual de la plantilla, i les que tindrien a veure amb la qualitat i el rendiment del personal, que portarien a creure que una part de la plantilla no treballa prou o no treballa prou bé. D’acord amb això, semblaria deduir-se que el rectorat estaria considerant la possibilitat d’acomiadaments col·lectius per motius de viabilitat econòmica i també per, suposadament, millorar la qualitat de la UPC.

El sentit d’aquest butlletí especial

Davant la gravetat d’aquestes informacions, UpiC voldria contribuir, amb aquest butlletí especial, a què l’equip rectoral reconsideri el seu propòsit i, alhora, a què el conjunt de la comunitat universitària eviti que es produeixin acomiadaments col·lectius a la nostra universitat.

Amb aquests objectius, hem recollit i organitzat temàticament una sèrie d’informacions i argumentacions que esperem puguin ser útils.

Quina estratègia segueix l’equip rectoral?

A la pregunta “Creu que el govern sap el que fa o va improvisant sobre la marxa?”, ja fa temps que la ciutadania contesta massivament que improvisa (68%, en el baròmetre de Metroscopia d’aquest mes de desembre). Quin seria el percentatge a la UPC?

Primer va ser el pla de viabilitat. Fins i tot si prescindim de com va ser fet i de quines mesures s’hi proposaven, la pregunta que caldria fer abans de qualsevol nou plantejament és quin n’ha estat el resultat.

Després va ser la “comissió ad-hoc”. Al darrer Claustre Universitari, el rector va informar de la finalització dels treballs d’aquesta comissió encarregada de presentar propostes de racionalització de la UPC (mapa de titulacions, organització de centres i departaments, etc.).

  • Com és possible que s’estiguin plantejant acomiadaments col·lectius abans de conèixer, debatre i, en el seu cas, aprovar aquestes propostes organitzatives? És que potser es pot dissenyar primer la plantilla i després la resta?
  • Com és possible que es barregin arguments econòmics amb arguments de rendiment? No entenem què té a veure la necessitat de quadrar el pressupost amb la sanció a qui suposadament incompleix les seves obligacions. Això segon s’hauria de dur a terme des de sempre i, en tot cas, amb les eines previstes als convenis col·lectius, règims disciplinaris, normatives de règim de dedicació i altres.
  • Creu realment l’equip rectoral, tal com ha afirmat repetidament, que podrà acomiadar unes persones i estabilitzar-ne unes altres? Al nostre entendre, en el millor dels casos això no són més que il·lusions equivocades. D’una banda, perquè no és permès fer un ERO i, a continuació, contractar noves persones. En segon lloc, perquè la possibilitat legal de la nova contractació està en qüestió fins i tot sense ERO (decrets estatals sobre congelació de plantilles a les administracions públiques). Finalment, i pel que fa al professorat, perquè no sembla que la primera tanda de places que el rectorat es proposa convocar dins el pla Serra i Húnter respongui als resultats de les darreres convocatòries del programa d’estabilització de la UPC (vegeu http://www.qpcinforma.org/?p=896).
  • Creu realment l’equip rectoral que pot arribar a haver-hi consens al voltant de les mesures de racionalització de la universitat, tal com insinuava el rector al darrer Claustre Universitari, mentre s’aboquen els centres docents, els departaments, els serveis, etc., a acomiadaments col·lectius (però selectius) a canvi de no se sap quines promeses de futur? És la divisió la millor manera d’afrontar el difícil context en què es veu obligada a treballar la UPC? És el millor moment per provocar baralles internes (acomiadem aquí per, suposadament, contractar allà)?

Desigualtats i injustícies

  • La confusió entre els arguments econòmics i els de rendiment fa témer que s’estigui projectant una sanció que s’aplicaria només als més febles d’entre els suposats incomplidors. S’ha fet referència explícita al professorat col·laborador. Algú sembla estar oblidant que aquest professorat ha estat i segueix sent imprescindible a alguns centres docents i departaments on estan suportant una càrrega docent alta. Algú sembla estar oblidant que són imprescindibles en certs àmbits específics on no hi ha hagut històricament ni tan sols estudis de segon cicle i, molt menys, de doctorat. Algú sembla estar oblidant que, a l’empara de la LOU, existeix un decret de la Generalitat de Catalunya que descriu les característiques d’aquest professorat. Algú sembla estar oblidant que aquest professorat ha estat acreditat per les agències d’avaluació (ANECA, AQU) abans ni tan sols de poder-se presentar a un concurs. Potser volem canviar les regles del joc sobre la marxa i des de la UPC?
  • Una cosa és sancionar una persona que no compleix les tasques que té assignades i una altra de molt diferent és acomiadar-la perquè en un cert moment encara no ha assolit determinats nivells de la seva carrera professional, perquè la possibilitat d’assolir objectius acadèmics o professionals depèn també del suport i de les condicions de l’entorn. Cal evitar que les persones siguin víctimes de les mancances del sistema.

De compromisos, polítiques i mandats

  • Quins compromisos va prendre el rector en ser elegit?Extractes del programa electoral del rector: “Mantenir un estil de govern participatiu, dialogant, flexible i accessible, al servei de tota la comunitat que avui forma la UPC; Implicar tothom en aquest projecte, perquè creiem que la UPC necessita l’aportació de tota la comunitat universitària, sense exclusions; Reconèixer la contribució de cada membre de la comunitat universitària al projecte comú. AMB TOTHOM I PER A TOTHOM.”
  • Quina autoritat moral té l’equip rectoral per plantejar acomiadaments col·lectius?En els tres primers anys de mandat d’aquest equip rectoral (2006-2009), i sense que es produís cap canvi legislatiu ni retributiu que condicionés la despesa de personal, el capítol 1 de la UPC (és a dir, la despesa de personal) va augmentar més d’un 25%.
  • Quin és el mandat del Claustre?Extractes d’acords del Claustre Universitari extraordinari que va tractar de la situació de crisi a la UPC el 16/11/2011: [es demana] “el respecte dels drets de tots els membres de la comunitat universitària”; [cal] “evitar les propostes que puguin implicar greuges comparatius entre els diversos col·lectius que componen la comunitat”; i [si tenien] “un pes indegut en l’adopció de decisions la facilitat o la dificultat per portar-les a terme” [es podien produir efectes] “imprevistos i no desitjats”.

Com afrontar la situació

Les universitats públiques catalanes, i molt particularment la UPC, estem patint una retallada del finançament públic per part de la Generalitat de Catalunya absolutament traumàtica i desmesurada, que no té comparació amb la que han patit la resta de serveis públics: entre el 14 i el 16% el 2011 (un 22% a la UPC) i un 2% addicional –sense comptar-hi la supressió de la paga extra de Nadal- el 2012:  (Vegeu: http://www.upic.cat/?p=1831, http://www.upic.cat/?p=1730).

L’obligació dels responsables de la nostra universitat és defensar l’existència i la qualitat de la universitat pública. El que no es pot fer és, sistemàticament, oferir-se al sacrifici de forma voluntària. Això, en lloc de defensar la UPC davant el Govern tan sols la debilita.

Primer va ser el PAS interí i temporal. Després el professorat associat. L’any següent, més PAS interí i més professorat associat. Ara el rectorat considera un primer ERO. Què vindria després, si aquest primer ERO es dugués a terme?

No podem acceptar acomiadaments perquè tampoc no podem acceptar unes retallades que impedeixin la viabilitat de la universitat pública. Cal plantar cara. Si els poders públics consideren que cal aprimar la tasca que fa la UPC (per tant, si és que ha de tenir una plantilla més reduïda que l’actual: menys recerca, menys docència, menys transferència), el que pertoca és negociar un pla a mig termini i no traumàtic, planificant les jubilacions a 10 anys vista i a partir de criteris de planificació acadèmica.

Annex 1: conseqüències dels ERO que potser no tothom coneix

  • Si la universitat fes un ERO, acomiadaria personal de forma definitiva. La legislació actual no preveu EROs temporals a l’administració pública, com en canvi succeeix a les empreses (reduccions temporals de dedicació, alternança treball/atur, etc.).
  • Si la universitat fes un ERO, la motivació sols podria ser econòmica. En conseqüència, els criteris per determinar les persones a acomiadar haurien de estar justificats per motius econòmics, i no està clar que fos possible seleccionar qui acomiadar per la seva categoria laboral, per la seva titulació o pel seu rendiment. En el cas del professorat, per exemple, seria difícil justificar econòmicament la discriminació entre professorat col·laborador, agregat o catedràtic, ni entre doctors i no doctors.
  • Si la universitat fes un ERO, ara per ara aquest podria afectar el personal contractat (PDI i/o PAS), però no el personal funcionari.
  • Si la universitat fes un ERO, a continuació no podria contractar personal de nou (no és permès). Què passaria aleshores amb el Pla Serra i Húnter? I amb les contractacions per contractes i serveis? I amb les innombrables vacants causades anualment per la volatilitat del professorat associat? I amb les substitucions de baixes?
  • Si la universitat fes un ERO, es posaria en perill el personal temporal, com ara el professorat lector, els ajudants i el professorat associat, ja que resulta dubtós que es pugui acomiadar personal permanent mentre es manté en plantilla personal temporal.
  • Fins avui, tots i cadascun dels EROs que han intentat dur a terme les administracions públiques han fracassat davant els tribunals de justícia, fins i tot quan afectaven les empreses creades per l’administració. En aquest sentit, doncs, un ERO seria un procés traumàtic i llarg que podria acabar amb una sentència que el declarés improcedent. Cal recordar, a més, que la UPC ja té prou fronts judicials oberts causats per actuacions imprudents (incentivació de les jubilacions al Tribunal de Cuentas, l’informe sobre la FPC a la Sindicatura de Comptes).
  • Els EROs comporten una indemnització de les persones acomiadades. La UPC no troba diners per pagar uns complements que deu, però en tindrà per indemnitzacions?

Annex 2: conseqüències dels acomiadaments per baix rendiment que potser no tothom coneix

  • Si la universitat fes una reducció de plantilla per criteris de baix rendiment (és a dir, via expedients en lloc de via ERO), aleshores seria discriminatori fer-ho per tipus de vinculació. Això significa que hauria d’afectar indistintament professorat laboral i funcionari, i de tots els nivells.
  • Si la universitat fes una reducció de plantilla per criteris de baix rendiment, no podria justificar l’acomiadament per baix rendiment de persones que prèviament ha avaluat positivament d’acord amb els seus propis criteris. En el cas del professorat, A’s i B’s en el sistema d’avaluació del règim de dedicació farien l’acomiadament injustificable. De fet, aquesta normativa preveu amb precisió en quines situacions cal obrir expedients per baix rendiment i, en tot cas, no es tracta d’una actuació col·lectiva sinó individual, que afecta tant el PDI laboral com el funcionari.
  • Si la universitat fes una reducció de plantilla per criteris de baix rendiment, no podria justificar l’acomiadament per baix rendiment de persones que ocupen llocs de treball als quals no se’ls exigeix determinades activitats. Per posar un exemple obvi, seria impensable argumentar baixa activitat de recerca d’un professor associat, que no té obligacions de recerca.

El Consell Social i els complements que no es paguen

Fa uns dies, el professorat de la UPC va rebre un missatge del vicerector de Personal en què s’informava que, per decisió del Consell Social, els complements addicionals de docència, recerca i gestió que tenen data d’inici 1 de gener de 2012 i que acabaven de ser concedits, no s’abonarien “fins que la Generalitat de Catalunya no faci efectiu l’import corresponent per fer-hi front”.

Aquesta decisió és d’una legalitat més que dubtosa.

Els complements addicionals que concedeix la Generalitat estan regulats pel decret 405/2006, que desenvolupa l’article 72 de la llei d’universitats. El decret estableix el circuit per a la concessió d’aquestes retribucions complementàries. En primer lloc, les sol·licituds del professorat han de ser valorades favorablement per l’AQU. Després, el Consell de Govern de la universitat ha de proposar l’assignació dels complements a les persones. Finalment, l’assignació esdevé efectiva quan el Consell Social ho acorda.

Doncs bé, al missatge del vicerector s’hi llegeix: “… el Consell Social de la UPC, reunit en sessió plenària en data d’ahir 16 d’octubre, ha aprovat l’assignació individual dels complements addicionals docents, de recerca i de gestió del PDI” (el remarcat és nostre).

Per tant, si el Consell Social hagués tingut algun motiu per fer-ho, podria haver deixat d’assignar els complements al professorat. Però, un cop ha acordat aquesta assignació, opinem que no té competències per “no autoritzar el seu pagament”. Les funcions dels consells socials estan regulades per l’article 14 de la Ley Orgánica de Universidades (LOU) i, més extensament i pel que fa a qüestions econòmiques, per l’article 89 de la Llei d’Universitats de Catalunya (LUC). Hi queda palès que tenen competència, per exemple, a l’hora d’aprovar el pressupost de la universitat, les propostes d’endeutament i les sol·licituds de crèdit extraordinari, sempre que s’hagi de fer una despesa per a la qual no hi hagi crèdit consignat en el pressupost, o bé sigui insuficient o no ampliable. Però no és el cas dels complements a què ens referim, que figuren a les partides 120.20 (Retribucions complementàries del PDI funcionari) i 132.20 (Retribucions complementàries del PDI laboral).

És més, aquestes partides inclouen tant els complements que concedeix la Generalitat com els de l’estat (sexennis, quinquennis). Per tant, no té cap sentit que uns (els de l’estat) sí que s’abonin i els altres (els de la Generalitat), no. De fet, si el Consell Social tingués atribucions per no autoritzar el pagament de partides incloses al pressupost, tampoc fóra lògic limitar-se als complements que vencien enguany i no a tots; o no estendre-ho als triennis vençuts al setembre; etc.

Tot plegat, dóna la impressió que el Consell Social s’ha precipitat adoptant una mesura que no li correspon. Confiem que rectifiqui, abans que una allau de reclamacions judicials posi encara més en entredit el prestigi de la UPC.