UpiC

Una associació com la nostra, UpiC, se sent molt concernida per un procés tan important per a la UPC com és el d’elecció de rector.

Tanmateix, des d’UpiC mai no hem demanat el vot per cap candidat i no ho farem tampoc en aquesta ocasió. Més enllà del fet obvi que cada membre d’UpiC exerceix el dret a sufragi com li sembla més convenient, no ho farem perquè UpiC no vol ser el suport incondicional ni l’oposició sistemàtica de ningú, sinó opinar sobre els fets a partir dels principis en què es basa.

Sí que ens sembla pertinent, en canvi, expressar què ens agradaria que fes o impulsés el rector que resulti elegit ens els comicis imminents, és a dir, algunes de les coses que ens preocupen, en relació amb el futur de la nostra UPC, com a elements de reflexió per als membres de la comunitat que vulguin tenir-los en compte:

1. La racionalització del mapa del graus, d’acord amb la realitat de la demanda d’estudis i dels recursos de què disposem.
2. La implantació d’un mapa de màsters universitaris en què, al costat dels que tinguin una orientació professional, figurin els que, en funció de l’excel·lència de la nostra recerca en l’àmbit temàtic corresponent, puguin ser elements decisius en el posicionament internacional de la UPC.
3. La millora de la docència, amb consideració als objectius específics dels àmbits i nivells i dels recursos disponibles.
4. La definició d’una política de formació permanent que tingui en compte els canvis en l’estructura dels estudis universitaris i que eviti la confusió entre els títols oficials, els títols propis i els ensenyaments d’actualització.
5. La clarificació del doctorat, que superi la confusió derivada dels canvis erràtics en la normativa estatal que el regula.
6. L’impuls de la recerca i l’actualització de les estructures i organitzacions que la fan possible i, particularment, dels grups de recerca.
7. Una política de personal que millori, consolidi i reconegui el nivell professional i acadèmic del PAS i del PDI, que, mitjançant uns bons procediments de selecció i promoció, n’asseguri l’alta qualitat, de manera que formar part de la plantilla de la UPC sigui un element de prestigi i de reconeixement; i que també faci atenció a la millora de les condicions de treball, amb uns estàndards que no depenguin de la unitat en què s’està.
8. La presa de decisions basada en l’existència de garanties i la transparència.
9. Un estil de gestió en què els òrgans de govern marquen les directrius polítiques mentre que els serveis i el PAS proporcionen els criteris tècnics i n’assumeixen l’execució, no sols com a suport als processos administratius, sinó com a personal tècnic qualificat en el seus àmbits de decisió.
10. La resolució del finançament de la UPC, que permeti assolir l’equilibri pressupostari i eliminar les tensions de tresoreria sense detriment de la qualitat i sense comprometre, per la via dels preus, l’accés a la UPC de tothom que tingui la voluntat i la capacitat per estudiar-hi, ni el reconeixement, per la via de l’estabilització i la promoció, dels mèrits del nostre personal.
11. El compromís amb la societat, per tal que la UPC contribueixi, també, a resoldre les greus dificultats actuals del nostre entorn.

Desitgem que el rector sigui el rector de tota la nostra comunitat universitària i que, en el curs del mandat, respecti els compromisos que hagi assumit públicament. Que contribueixi a cohesionar la comunitat i a prestigiar-la, i que hi treballi conjuntament per una UPC millor.

El plenari de l’associació UpiC va proposar plantejar als candidats a rector de la UPC un qüestionari tancat per conèixer els seus punts de vista sobre diversos temes que van semblar d’interès per a la comunitat universitària. Aquest qüestionari se’ls va remetre el dia 24 de febrer, a darrera hora.

El candidat Antoni Giró ens va contestar el dia 1 de març al matí en els termes següents: [...] Tenia previst mirar de contestar al vostre qüestionari aquest cap de setmana, però no ha estat possible per motius familiars que no fan al cas. De tota manera, en llegir amb calma les preguntes, he pogut constatar que moltes d’elles ja estan comentades en el nostre extens i detallat programa [...]

A continuació trobareu aquestes preguntes i les respostes del candidat Juan Jesús Pérez, al qual volem agrair que hagi dedicat part del seu temps a respondre les nostres qüestions. Igualment volem agrair a Antoni Giró que hagi pres en consideració el qüestionari i comprenem que, en plena campanya, és difícil trobar temps per respondre’l.

DOCÈNCIA

Creieu que és satisfactori el mapa de graus de la UPC? Si no, en quin sentit convindria modificar-lo i com?
Cal repensar i racionalitzar els mapes de graus, temàtica i territorialment, amb criteris acadèmics i d’oportunitat. No és bo per a la Institució que hi hagi un mateix grau diferenciat en dos centres i que hi hagi competència entre centres per la captació d’estudiants.

Una vegada definits els màsters amb atribucions professionals o que tinguin funcions anàlogues, en quin sentit s’hauria de reconfigurar l’oferta actual de màsters universitaris de la UPC? Com s’hauria d’organitzar el doctorat?
Igualment s’han de racionalitzar per temàtica i territori amb criteris acadèmics i de d’oportunitat. En aquest cas, s’han de posar a punt fórmules per aprofitar les sinergies entre Centres i Departaments.
Creiem que per garantir la qualitat, afavorir la captació d’estudiants i potenciar el doctorat, una Escola de Doctorat és una estructura adequada, si compta amb la implicació directa dels Departaments.

RECERCA I TRANSFERÈNCIA

En aquests moments, en les convocatòries competitives, els grups de recerca de la universitat competeixen en desavantatge davant dels centres de recerca de la Generalitat, o de l’Estat.  Què proposeu al respecte?
Dues coses:

1. Bastir de una estructura de gestió i promoció de forma que no es perdin oportunitats.
2. Establir una estructura de recerca on tothom es trobi reflectit: grups de recerca, grups interdisciplinaris (CERs), centres de recerca i instituts de recerca. D’aquesta forma, a l’hora de presentar resultats, tothom hauria de tenir adscripció a un departament i a un grup/centre. Això hauria de donar molta visibilitat a la tasca duta a terme.

Compartiu la idea que hi ha d’haver homogeneïtat en la dedicació docent del personal acadèmic, o la modularíeu en funció de les altres activitats acadèmiques?
Facilitarem la carrera professional on tothom tingui clar el camí de promoció. S’han de promoure perfils més orientats a la recerca i perfils més orientats a la docència i que això no sigui un problema per assolir el màxim nivell acadèmic.

En algunes àrees, l’overhead per a convenis és del 5%, a totes les altres és del 14% i per als projectes públics, el 22%. Què en penseu?
La situació actual no és bona i per tant, es treballarà en una política d’overhead equitativa.

PERSONAL

Quin tipus de gerència proposeu i quin seria el seu àmbit d’actuació?
Una gestió professional amb una direcció austera que gestioni el personal de administració i serveis. Que sigui dialogant amb i que informi i negociï adequadament a la comunitat universitària, que assessori l’equip de govern.

Una vegada establertes les directrius polítiques, quin paper ha de tenir el PAS en la presa de decisions i en la seva execució?
Executar les decisions, però hi ha d’haver un diàleg fluid entre planificació i gestió.

Quines mesures impulsareu per incrementar l’estabilitat de les plantilles de la UPC?
Anàlisi de la plantilla amb criteris acadèmics. Convocar les oposicions i concursos necessaris.

GOVERN

Quines virtuts i quins defectes creieu que té el sistema actual de govern de les universitats públiques i com s’hauria de modificar, si s’escau?
Preservant el sistema de presa de decisió col·lectiva. El rector ha de ser elegit per sufragi universal igual que els càrrecs unipersonals i els òrgans representatius. S’ha de fugir però d’un regim assembleari.

Més enllà de l’adaptació dels Estatuts de la UPC al marc legal vigent, què proposeu?  En particular, creieu convenient un replantejament de l’estructura departamental? Amb quins criteris?
Enfortir la presa de decisions àgil i col·lectiva.

FINANÇAMENT

Quines mesures proposeu per fer front a les restriccions pressupostàries previsibles en un futur immediat? Podrien afectar d’alguna manera el personal?
Austeritat de càrrecs i fomentar un model de funcionament amb criteris de sostenibilitat. Som una comunitat de treball amb més de 5000 llocs de treball i famílies que en depenen, la seva preservació és un capital social per ell mateix.

Què defenseu en relació als preus públics i les beques?
Universitat Pública comporta preus públics per a què totes les capes socials hi tinguin accés en igualtat de condicions i encara més reforçat per una justa política social de beques.

COMPROMÍS SOCIAL

El Centre de Cooperació per al Desenvolupament ha d’incloure en els seus òrgans de decisió les associacions i ONG de cooperació vinculades a la UPC?
Sí, tots els actors i associacions implicats en temes de cooperació al desenvolupament de la UPC han de participar de les decisions estratègiques i polítiques que es prenguin al CCD.

La sostenibilitat promoguda a la UPC ha  fomentar el pensament crític en front als desequilibris, socials, econòmics i ambientals?
Crec que sí, però encara hem de anar mes lluny i promoure el canvi de paradigma de benestar a la societat.

Fa un cert temps que es troba a faltar un debat a la UPC sobre el futur de la plantilla de personal.

Pel que fa al PDI, els dràstics canvis legislatius introduïts per la LOU estan ja llunyans, i la consolidació del sistema d’acreditació permet dur a terme una política coherent i planificada. L’increment progressiu de les jubilacions i la previsió del seu creixement substancial en els propers anys converteixen aquesta possibilitat de planificació en una necessitat imperiosa si volem que la nostra universitat creixi en qualitat de la seva docència i en quantitat i qualitat de la seva recerca. Així mateix, cal que el personal senti reconeguda la seva feina mitjançant l’impuls d’una trajectòria acadèmica.

No hi ha activitat acadèmica (docent, de recerca, de transferència, d’extensió universitària o de direcció i coordinació) sense una plantilla de PAS adequada en quantitat, en qualificació dels seus membres i en organització. I també la gestió requereix personal suficient, qualificat i satisfet del reconeixement que la universitat fa de la seva tasca. Perquè això no es produeixi de forma inconnexa, generant mancances, desequilibris o frustracions, cal una planificació orientada amb criteris estratègics ben definits.

A continuació presentem el primer d’una (breu) sèrie d’articles d’anàlisi de l’evolució de la plantilla orientats a contribuir al debat, que considerem imprescindible, sobre com evolucionen i han d’evolucionar les diverses plantilles de PDI i de PAS de la UPC.

El 28 d’abril de 2008 es convocaren eleccions a la direcció de l’EPSEB. Hi presentaren candidatura la professora Rodríguez Cantalapiedra i el professor Jordana Riba. Aquest darrer, amb l’argument que la professora no era elegible perquè estava gaudint d’una llicència sabàtica, interposà una impugnació que va ser acceptada per la Junta Electoral del centre, atès un informe de la secretària general. La professora Cantalapiedra va presentar recurs contra aquest acord, el qual el rector desestimà sense reunió prèvia de la Junta Electoral de la Universitat. Les eleccions tingueren lloc, en conseqüència, amb la candidatura única del professor Jordana Riba.

La qüestió, sense precedents coneguts a la nostra universitat, va ser debatuda en el Claustre de novembre de 2008 i ens en férem ressò en el nostre butlletí.

Exhaurida la via administrativa interna a la UPC, la professora Rodríguez Cantalapiedra va presentar una demanda davant els tribunals, i la sentència s’ha fet pública el dia 5 d’octubre.

La dita sentencia, contra la qual cap recurs d’apel·lació, conclou que ni el gaudi d’una llicència sabàtica, ni el de qualsevol altra llicència (com ara les de matrimoni, maternitat o malaltia) no pot suspendre el dret constitucional al sufragi passiu (és a dir, a ser elegible), el qual considera, doncs, vulnerat per les resolucions de la Junta Electoral del centre i del rector. La sentència estableix que el procés electoral s’ha de retrotraure al moment immediatament anterior a l’acord de la JE del centre i reconeix el dret de la professora a ser proclamada definitivament candidata a la direcció del centre.

Més informació a http://epseb2008.wordpress.com/.

El proppassat dia 1 de juny es va celebrar, a la Universidad Complutense de Madrid (UCM), la jornada de reflexió i debat Construir el futuro de la universidad pública, organitzada per UpiC, amb la col·laboració de la UCM.

A UpiC érem conscients que darrerament hi ha hagut un nombre relativament gran de preses de posició que denunciaven les propostes de mercantilització de la universitat pública o el reduccionisme d’alguns plantejaments entorn del govern de la universitat i de noves metodologies docents. Tanmateix, constatàvem que aquestes intervencions eren relativament aïllades unes d’altres i, sovint, adoptaven un enfocament més aviat a la defensiva. Pensàvem, doncs, que era un bon moment per organitzar una jornada que servís de lloc de trobada de les persones que s’havien manifestat a favor d’una universitat pública renovada i al servei de tota la societat i on es plantegessin reflexions, anàlisis i propostes per al futur.

Per facilitar l’assistència, ens va semblar que la millor opció era celebrar la trobada a Madrid, cosa que hem pogut fer gràcies a la col·laboració incondicional de la UCM, el rector de la qual, Carlos Berzosa, va presidir l’obertura i la clausura de l’acte del dia 1.

Per participar a la jornada s’hi van inscriure 126 persones (113 PDI, 11 estudiants, 10 PAS i 2 amb d’altres vinculacions), de 29 institucions diferents, de las quals 24 eren universitats.

Però per donar-li un abast més gran i facilitar la participació de la comunitat universitària, vam obrir una pàgina web, on es recullen (i es poden comentar) els textos de les 8 ponències presentades durant l’acte i de les comunicacions rebudes, així com documentació diversa sobre el sistema universitari espanyol, en el marc de la Unió Europea. Aquest lloc web, que va servir també per retransmetre en directe la jornada, ha rebut ja més de 15000 visites en poc més d’un mes.

Trobareu un resum de la jornada a l’enllaç següent:  [enllaç]

Fins a l’entrada en vigor de la Ley Orgánica 4/2007 de 12 de abril por la que se modifica la Ley Orgánica 6/2001, de Universidades, (LOMLOU), la creació, modificació i supressió de departaments universitaris estava regulada per un reial decret. La LOMLOU, en canvi, les estableix com a competència de les universitats. Així doncs, a partir de la LRU els departaments es varen articular sobre les anomenades àrees de coneixement, amb un nombre mínim de membres del PDI funcionari a temps complet. Actualment, aquestes condicions han desaparegut completament. A més, els canvis legislatius han atorgat rang estructural als grups de recerca i han modificat les funcions dels departaments que actualment, són les que s’estableixen a l’article 9 de la LOMLOU. A l’enllaç següent hi trobareu la normativa en relació amb els departaments.
D’una altra banda, en el “Llibre Blanc de la Universitat de Catalunya” es diu (p. 138) que “la Universitat s’ha de plantejar si la divisió en departaments és apropiada des d’un punt de vista intel·lectual, pedagògic i administratiu” i que “les estructures de recerca i la seva creació, han de poder quedar fora de l’àmbit decisori dels departaments”.
Cal tenir en compte, també, que el rector s’hi va referir a la reunió del Claustre Universitari de 2007 i que, a la inauguració del curs 2008-2009, va dir que calia “repensar l’estructura de tots els Campus i de les Escoles i Facultats en general”. Recentment, una proposta de creació de tres departaments nous va ser inclosa a (i retirada de) l’ordre del dia de la reunió del Consell de Govern de la UPC del dia 17 de desembre de 2008 (vegeu Butlletí UpiC, número 73); en aquesta reunió es va anunciar que el tema seria tractat en la reunió del Claustre Universitari prevista per al mes de maig de 2009.

UpiC, com associació que promou a la UPC el debat i la reflexió sobre temes de política universitària, creu que el tema és prou important com per merèixer una atenció molt especial i que s’hauria d’anar cap a una proposta global, basada en criteris generals, en el marc d’un consens el més ampli possible. Cal saber què n’opina la comunitat universitària de la UPC. Per tal de promoure aquest debat i com ja vam anunciar en un butlletí anterior, s’ha elaborat un qüestionari amb tres preguntes i s’ha enviat a algunes persones del col·lectiu del PDI de la UPC. Us oferim tot seguit les respostes que hem rebut, dels professors (ordenats alfabèticament per cognoms) Josep Díaz, Miguel Ángel Lagunas, Joseba Quevedo i Joan Lluís Zamora. Des d’UpiC els agraïm ben sincerament el temps i l’esforç que han dedicat a contestar el qüestionari i, igualment, volem mostrar el nostre reconeixement a les persones que, per diversos motius, no ho han pogut fer.

Respostes del professor Josep Díaz

Qüestió 1: Quines funcions creieu que haurien de tenir els departaments universitaris?
La majoria de les universitats amb gran prestigi científic i acadèmic estan organitzades en centres (amb altres noms: division, school, etc.) que s’encarreguen de la part de gestió dels ensenyaments de grau (el doctorat té la seva pròpia mecànica) i el PDI sol estar organitzat o bé en departaments o bé en laboratoris o grups de recerca.
Malauradament, al sistema espanyol, aquesta estructuració de les universitats no ha acabat de funcionar i les dues darreres reformes universitàries no clarifiquen el paper dels departaments.

Qüestió 2: Quina anàlisi feu de l’estructuració actual de la UPC en departaments?
En general ha estat positiva. Un aspecte difícil ha sigut la departamentalització inter-campus, ja que en alguns casos ha fet lent l’establiment d’equips potents de recerca fora dels campus de Barcelona. D’altra banda, exemples com el de la FME hauria de ser un indicador dels avantatges de tenir centres i departaments separats.

Qüestió 3: En cas que sigueu partidari d’una reestructuració dels departaments de la UPC, amb quins criteris creieu que s’hauria de dur a terme aquesta reestructuració?
Primer crec que la reestructuració no únicament hauria d’afectar els departaments. Semblaria molt estrany tenir dos centres, un a 100 metres de l’altre, oferint la mateixa titulació.
Respecte al tema concret dels departaments, com ja he dit abans, seria bo tenir una departamentalització per campus. Però s’hauria d’anar més lluny i portar més endavant la descentralització dels diferents campus de la UPC.
En qualsevol cas, és imprescindible que qualsevol modificació sigui conseqüència de criteris estrictament acadèmics o de millor gestió dels diners públics.
Josep Díaz és director del departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics

Respostes del professor Miguel Ángel Lagunas

Qüestió 1: Quines funcions creieu que haurien de tenir els departaments universitaris?
La concepción que tuve del tema en el año 85 era disponer de agrupaciones más naturales del profesorado, creándose en torno a objetivos de formación e investigación similares, más allá del lugar o foro donde se desarrollaba su actividad académica. También veía a los departamentos como la fuente de recursos de medios y conocimientos, como punto de partida y condición necesaria a la revisión de currículums docentes tanto de pre-grado como de postgrado. El listado de capacidades y oferta nacería en los departamentos; y los directores de centros docentes programarían y canalizarían esa oferta, con toda la responsabilidad y capacidad de decisión, hacia el estudiante. Correspondía así la valoración docente a dichos directores, mientras que la valoración de sus actividades de auto-formación, investigación y desarrollo corresponderían a las autoridades de la universidad, que desarrollarían esta faceta ex-novo para la nueva estructura. También y muy importante, la nueva estructura dependía fuertemente de una auténtica descentralización y/o dotación de recursos técnicos, administrativos y también de espacio para la actividad no-docente, de los nuevos departamentos, que tendrían que llevar directamente su política de personal y la estructuración de todas sus actividades de investigación y desarrollo. La descentralización mencionada conllevaba una re-estructuración del vicerrectorado de investigación y sus competencias de entonces, que afectaban a tercer ciclo, centro de transferencia de tecnología y dotaciones de infraestructura de investigación y desarrollo.
Pero de todo ello lo fundamental era crear entidades en las que la personas tuviesen objetivos lo más similares posibles en términos de capacidades formativas y de competencia en i+d, más las necesarias medidas de acompañamiento para hacerlas posibles y que he mencionado.

Qüestió 2: Quina anàlisi feu de l’estructuració actual de la UPC en departaments?
Creo que la situación actual es obvio que se desvía del diseño y que los actuales departamentos son una mera sociedad de intereses, que no de objetivos comunes, en el mejor de los casos y con excepciones que me constan. Su tamaño es demasiado grande y me atrevería a decir que ingobernables no solo por su tamaño pero sí en gran medida por esta razón. En muchos foros extranjeros, por mesura, se acostumbra a decir el tamaño del grupo de investigación antes que el del departamento, pues conceptualmente nuestros tamaños desbordan la imaginación de cualquier profesor de las universidades que admiramos.
De las posiciones académicas, la de director de departamento es la situada en medio de todo lo conflictivo o por resolver. El director es el responsable de todo, pero sus recursos son escasísimos comparados con los que se dispone en cualquier otra posición universitaria. Esto vuelca más a la persona a configurar su posición en un mero gestor a efectos internos y creador de aventuras en lo externo. La compensación a un buen trabajo es casi imposible de ser compartida por todos los miembros de su departamento, dada su variedad y número, que imposibilitan la concreción de objetivos.
Son demasiado grandes para el compromiso funciones/recursos. Y si los recursos no van a aumentar, lo más pragmático sería su redefinición en unidades más pequeñas y, de manera imprescindible, con objetivos similares en docencia e investigación.

Qüestió 3: En cas que sigueu partidari d’una reestructuració dels departaments de la UPC, amb quins criteris creieu que s’hauria de dur a terme aquesta reestructuració?
Creo que es absolutamente necesario abordar una re-estructuración, pero creo que es un error pensarla solamente desde la óptica departamental. Como hemos visto, el ser el tejido más sensible no quiere decir que sea el primero que se debe abordar. Creo que es la propia universidad, la que necesita una reestructuración más acorde a su tamaño y diversidad, antes que la estructura departamental. Reestructuración en el día a día, tanto en política universitaria, administrativamente, gestión de infraestructuras, arquitecturas sobre las que se desarrolla la vida profesional del profesor, planificación docente, servicios, etc. Se han de acercar más los foros de decisión al personal. Por su tamaño, la UPC actual es como tres universidades juntas y con la estructura de una sola. Sin remodelación y un diseño adecuado, se hará cada vez más grande, alejada y costosa. A nivel de ejemplo, los representantes en órganos de gobierno son cada vez más desconocedores de las personas y problemas a los que afectan sus decisiones, lo que dificulta su labor y decrece y merma el atractivo que necesariamente debería tener su participación en dichos órganos de gobierno.
Miguel Ángel Lagunas és director del Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya i professor del departament de Teoria del Senyal i Comunicacions

Respostes del professor Joseba Quevedo

Qüestió 1: Quines funcions creieu que haurien de tenir els departaments universitaris?
Per mi, les principals funcions dels departaments són la selecció i formació del nou professorat, el suport i la vigilància perquè tot el professorat faci una docència de qualitat, el suport perquè el professorat s’impliqui en temes de recerca i d’innovació tecnològica, estigui organitzada a dins o fora del departament, ja que repercutirà positivament en la docència i en la seva carrera acadèmica, que cal impulsar des dels departaments. I liderar des dels departaments l’existència de programes de doctorat de qualitat que permeti acabar el tercer cicle de la formació universitària amb la màxima qualitat.

Qüestió 2: Quina anàlisi feu de l’estructuració actual de la UPC en departaments?
En general, els departaments crec que gestionen bé la selecció del nou professorat; deixen la seva formació en mans del propi interessat; i el suport i vigilància de la tasca docent del professorat són baixos, amb poca coordinació docent. En general, els departaments lideren bons programes de doctorat (i màsters de recerca), amb excepcions, i bona part dels grups de recerca (crec que la meitat) estan formats exclusivament pe membres d’un departament. Però en general, no tenen resolt el tema territorial i, quan un departament té diverses seccions departamentals de tipus territorial, les interaccions són pràcticament nul·les entre elles, en el millor dels casos, o es creen descompensacions de dedicació docent per manca d’una mobilitat efectiva del professorat.

Qüestió 3: En cas que sigueu partidari d’una reestructuració dels departaments de la UPC, amb quins criteris creieu que s’hauria de dur a terme aquesta reestructuració?
Després de 20 anys, sóc molt partidari de fer una reestructuració dels departaments a la UPC per millorar les seves funcions, tenint en compte els següents criteris:

• Agrupacions de seccions departamentals, que tinguin temàtica similar o complementària, en un mateix Campus Territorial.
• Creació de nous departaments en temàtiques emergents.
• Reconducció / agrupament / modificació dels departaments que tinguin àrees de coneixement amb pocs estudiants o futur poc clar.

I, fins i tot, aquest procés de reestructuració departamental a la UPC hauria de servir als departaments que no canviïn de temàtica i composició perquè, amb valentia, trobin solucions als problemes enquistats (formació de professorat, vigilància de la docència impartida pel professorat, coordinació docent, mobilitat territorial, …)
Joseba Quevedo és delegat del rector al Campus de Terrassa i professor del departament d’Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial

Respostes del professor Joan Lluís Zamora

Qüestió 1: Quines funcions creieu que haurien de tenir els departaments universitaris?
Els departaments són el motor (ocult, fosc, sorollós) de la universitat i els grans fornidors de tot el que en ella es cou: la docència, la recerca i la transferència de tecnologia. Per a mi, els centres són uns magnífics punts de venda i atenció al client, en els quals tota la força dels departaments s’incardina per prestar el millor servei. No crec, ara per ara, que se n’hagi de modificar les funcions actuals.
Qüestió 2: Quina anàlisi feu de l’estructuració actual de la UPC en departaments?
La UPC és una universitat singular per la seva dispersió geogràfica, que complica la coordinació entre fornidors (departaments) i punts de servei (escoles). És probable que el nombre de departaments hagi d’augmentar en certes àrees i reduir-se en altres. No veig en cap cas una estructuració de la UPC per Escoles perquè acabaríem per ser una federació d’arxipèlags: les escoles són estanques entre si.

Qüestió 3: En cas que sigueu partidari d’una reestructuració dels departaments de la UPC, amb quins criteris creieu que s’hauria de dur a terme aquesta reestructuració?
Aquesta decisió seria competència d’una nova estructura que hauríem de crear: els àmbits temàtics o divisions. Aquests serien espais de presa de decisions on escoles i departaments es posarien d’acord , colze a colze, en els temes de cada àrea (arquitectura, civil, TIC, agronomia, aeronàutica, etc). Es prefigura doncs una agrupació dels departaments en holdings o federacions. Potser els departaments passarien a ser holdings i les actuals seccions a ser departaments. Cal doncs vertebrar-nos i orientar-nos a la societat per àmbits.

Joan Lluís Zamora és director del departament de Construccions Arquitectòniques I i vicepresident del Consell de Departaments de la UPC