Fa un cert temps que es troba a faltar un debat a la UPC sobre el futur de la plantilla de personal.
Pel que fa al PDI, els dràstics canvis legislatius introduïts per la LOU estan ja llunyans, i la consolidació del sistema d’acreditació permet dur a terme una política coherent i planificada. L’increment progressiu de les jubilacions i la previsió del seu creixement substancial en els propers anys converteixen aquesta possibilitat de planificació en una necessitat imperiosa si volem que la nostra universitat creixi en qualitat de la seva docència i en quantitat i qualitat de la seva recerca. Així mateix, cal que el personal senti reconeguda la seva feina mitjançant l’impuls d’una trajectòria acadèmica.
No hi ha activitat acadèmica (docent, de recerca, de transferència, d’extensió universitària o de direcció i coordinació) sense una plantilla de PAS adequada en quantitat, en qualificació dels seus membres i en organització. I també la gestió requereix personal suficient, qualificat i satisfet del reconeixement que la universitat fa de la seva tasca. Perquè això no es produeixi de forma inconnexa, generant mancances, desequilibris o frustracions, cal una planificació orientada amb criteris estratègics ben definits.
A continuació presentem el primer d’una (breu) sèrie d’articles d’anàlisi de l’evolució de la plantilla orientats a contribuir al debat, que considerem imprescindible, sobre com evolucionen i han d’evolucionar les diverses plantilles de PDI i de PAS de la UPC.
Evolució del professorat permanent
Malgrat l’escanyament de l’accés provocat pel sistema d’habilitació, entre els anys 2002 i 2005 el professorat permanent (CU+CEU+TU+TEU+CC+Ag+Col) va anar creixent a la UPC de manera sostinguda i va tenir un fort increment entre 2005 i 2006, en el moment que va ser possible l’adaptació de bona part del professorat associat a temps complet pre-LOU. A partir d’aleshores, el total de professorat permanent ha crescut poc o fins i tot s’ha estancat, especialment si es té en compte que a partir del 2006 va començar la incorporació com a professorat permanent de les persones amb contractes Ramon y Cajal i que a la primavera de 2007 es va incorporar el personal laboral de l’ESAB. Finalment, no sembla que la substitució del restrictiu sistema d’habilitació per un nou sistema d’acreditació del professorat funcionari el 2008 hagi contribuït, si més no, a recuperar els nivells de reposició de la plantilla permanent de la UPC, la qual ha començat una davallada que esperem no es confirmi quan es publiquin les dades de gener de 2010.
Font: Dades estadístiques i de gestió, UPC.
Evolució del professorat lector
La figura del professorat lector té una història encara breu, posterior a la implantació de la LUC. Els primers anys, experimenta un creixement notable per l’adaptació del professorat associat a temps complet pre-LOU. Les dades dels darrers dos anys evidencien que la UPC ja no està apostant per aquesta figura, la qual no està creixent com convindria a una universitat que vulgui comptar amb personal altament qualificat (per ser professorat lector cal doctorat i acreditació) que pugui anar rellevant el personal permanent que es va jubilant i que, en un futur proper, es jubilarà de forma encara més generalitzada.
Font: Dades estadístiques i de gestió, UPC.
Evolució del professorat associat
Les dades són prou significatives: una simple ullada al gràfic següent permet saber quina és la figura de professorat per la qual la nostra universitat està apostant. Impressiona constatar el canvi dràstic de tendència dels darrers dos anys.
Fonts: Per a les dades fins gener de 2009, dades estadístiques i de gestió, UPC. Per a la dada de setembre de 2009, cens de les eleccions al Claustre Universitari, UPC.
Evolució de la capacitat lectiva potencial
Fora interessant comparar l’evolució de la plantilla de professorat amb la de la capacitat lectiva potencial (CLP). Això, però, no és senzill, d’una banda perquè la presa de dades no sempre es fa en el mateix moment; de l’altra, perquè el tractament de la CLP (per exemple pel que fa al personal dels consorcis o en formació) ha experimentat alguns canvis. Tot i això, el gràfic mostra que, grosso modo, ambdues magnituds han evolucionat d’una manera paral·lela. Tanmateix, és remarcable que el ritme en què creix la CLP global no es correspon, a partir del curs 2005-2006, amb com ho fa la CLP dels centres. És a dir, bona part de l’augment de la CLP els darrers cursos ha anat a doctorat/màster (increment del 64% en 3 anys) i a la categoria “altres” , que recull aquell professorat la docència del qual no s’ha pogut associar amb cap centre (perquè és una nova contractació i no té històric de docència, o perquè en cursos anteriors només ha fet recerca, o gestió) i que s’ha més que triplicat en 2 anys.
Font: Dades estadístiques i de gestió, UPC.
Edat del professorat
Cal fer notar, tal com hem dit, que l’evolució de la plantilla de professorat està molt condicionada per l’evolució de les jubilacions, que aniran a més els propers anys:
Font: documents del Consell de Govern.
D’acord amb les dades publicades pel Ministeri, 297 membres del professorat de la UPC tenien 60 o més anys el curs 2006-07. Això vol dir que el 2017 s’hauran jubilat de l’ordre de 300 persones.
Conclusions
Malgrat que hi hauria d’haver una bona quantitat de membres del PDI en disposició de ser estabilitzats i/o promocionats, causada pel fet que, durant uns anys, la promoció i l’estabilització de la plantilla ha estat molt dificultada (quan no paralitzada) per les habilitacions i per la complicada posada en marxa de les primeres acreditacions.
Malgrat que ara es diu (serà cert?) que, amb el nou sistema, hi ha una allau de persones acreditades.
Malgrat l’anunciat i imminent augment de les jubilacions.
Les dades posen de manifest que la política de professorat permanent que la nostra universitat està aplicant darrerament té les característiques següents:
A més del risc que comporten, de cara al futur, els fets de no alimentar la plantilla de lectors i de no estabilitzar ni promocionar les persones, l’aposta pel professorat a temps parcial té altres inconvenients, intrínsecs a aquesta figura:
Creiem que cal una política de professorat diferent. Que tingui objectius clars i que planifiqui per assolir-los, que aposti per millorar la qualificació de la plantilla i per preparar seriosament el relleu generacional, que no precaritzi el tipus de contractació i que relacioni l’evolució de la capacitat lectiva amb la de l’evolució de l’estudiantat. Esperem que els òrgans de govern col·legiats (Claustre Universitari, Consell de Govern) i unipersonals (rector, vicerector i candidats futurs) es facin ressò d’aquesta necessitat. És urgent que així sigui.
En propers butlletins analitzarem l’evolució de la plantilla del PDI investigador i del PAS.
Al butlletí 76 vam publicar un article titulat Campus d’Excel·lència, una mala notícia: la UPC, a la repesca, amb el permís de la UB en què lamentàvem el fracàs aparent de la nostra universitat, en no haver estat seleccionada directament per a la fase final de la convocatòria dels campus d’excel·lència, sinó “condicionada a que [...] llegue a presentar su proyecto de forma conjunta con la Universidad de Barcelona”. Afortunadament, es va aconseguir que el Ministeri d’Educació rectifiqués aquesta resolució i posés en pla d’igualtat les propostes de la UPC i la UB, si bé mantenint la recomanació de fusió en un sol projecte, limitat a la zona universitària de la Diagonal de Barcelona.
Com és ben sabut, les dues universitats, efectivament, van refondre els seus projectes en una proposta conjunta, proposta que va ser escollida posteriorment com a campus d’excel·lència, cosa de la qual ens congratulem.
Després de la resolució del jurat internacional, s’ha fet pública la informació detallada del projecte conjunt de la UPC i la UB, que té el títol un pèl pretensiós de Barcelona Knowledge Campus (BKC). Podeu trobar aquesta informació (en castellà i anglès, però no encara en català) al web.
Arran del que s’ha fet públic, i sense voler menystenir en absolut la satisfacció per haver aconseguit la qualificació de campus d’excel·lència, voldríem, tanmateix, apuntar alguns detalls:
El proppassat 29 d’octubre va tenir lloc la celebració del 20è aniversari d’UpiC, l’acte central de la qual va ser la conferència del professor Vicenç Navarro titulada La crisi i el seu impacte en la situació social de Catalunya i Espanya, i el paper de la universitat en aquest context
El conferenciant va analitzar la situació actual dels components més importants de l’estat del benestar: les transferències socials (pensions, ajuts a les famílies,…), els serveis públics (sanitat, ensenyament, serveis socials,…), les intervencions normatives i sancionadores (per protegir els treballadors, els consumidors, el medi ambient,…), la creació d’ocupació i la reducció de les desigualtat socials.
Al llarg de la seva conferència, el professor Vicenç Navarro va presentar una anàlisi de les dades actuals a Espanya, en comparació amb les de la resta de països i el conjunt de la UE, i també va discutir algunes de les polítiques que s’estan duent a terme o s’anuncien com a necessàries o fins i tot inevitables en un futur proper, fent una referència especial al paper de la universitat en aquest context. Posteriorment, va tenir lloc un debat animat sobre les qüestions plantejades.
Trobareu més informació al web d’UpiC i, en particular:
Presentació del professor Navarro
Transparències de la conferència
Dades sobre la universitat espanyola
Las pruebas de acceso a la universidad (PAU) estrenan modelo en la próxima convocatoria de junio [...]. Se da la situación, por ejemplo, de que para estudiar Arquitectura cuente más el examen de Biología que el de Dibujo Técnico o el de Diseño [...]
Profesores y estudiantes denuncian incongruencias en la nueva selectividad, La Vanguardia, 10/11/2009, p.30.
La Fundació Parc Científic de Barcelona atraviesa una situación financiera “extremadamente delicada”. Así lo revela un informe la Sindicatura de Comptes, en que el organismo fiscalizador señala que la fundación tenía al cierre de 2007 un patrimonio negativo de 17,3 millones de euros.
La entidad, dedicada al fomento de la innovación y ligada a la Universitat de Barcelona (UB), precisa de una aportación de cuarenta millones de euros para completar las inversiones previstas hasta 2011 –principalmente para un aumento progresivo de la superficie construida– y de aportaciones de hasta 100 millones hasta el 2030 para poder hacer frente a los compromisos adquiridos.
Alerta por la grave situación financiera del Parc Científic, Expansión Cataluña, 1/12/2009, p.3.
Produce perplejidad el que algunas de las mejores universidades de Europa declaren que todo esto [el procés de Bolonya] no va con ellas. [...] Me atrevo a señalar que hay tres criterios para juzgar la aplicación de este proceso. Primero, si se pondrán nuevos recursos a contribución, para una enseñanza más personalizada. La respuesta de momento es que no. [...] Segundo, cabe preguntarse en qué medida se implantará ese nuevo aprendizaje, personalizado y basado en la adquisición de competencias. Hará falta superar deficiencias de la enseñanza media y que fomentar mucho más la cultura del esfuerzo. [...] El peligro de igualación por abajo es evidente.
César Nombela (catedràtic a la universitat Complutense): A vueltas con Bolonia, ABC, 1/12/2009.
Aún así, las universidades no estamos en el discurso de que necesitamos más dinero porque si no el espacio europeo de educación superior no será todo lo positivo que podría. Esta universidad hace tiempo que ha dejado eso; estamos en el discurso de la supervivencia. Estamos en que queremos al menos poder funcionar como en 2009.
“De Bolonia nos hemos olvidado. Nuestro discurso es el de la supervivencia”, Entrevista a Senén Barro, rector de la universitat de Santiago de Compostela, El País, 7/12/2009.
En los últimos años se ha puesto de moda la idea de que la función de la universidad es formar profesionales para “adaptarse al mercado”. Incluso lo he visto escrito así, textualmente, en la propaganda oficial de alguna universidad española.
Me parece una aberración. El mercado es una institución cambiante y cuyos resultados no siempre son los más satisfactorios para la sociedad, especialmente para sus miembros más desfavorecidos. Por eso las personas no pueden ser esclavas del mercado, no pueden adaptarse a él sea cual sea su condición y aceptar sin más lo que allí ocurra. Debe ser al revés. Lo que tenemos que lograr es que sea el mercado quien se adapte constantemente a las necesidades de los seres humanos.
Juan Torres López (catedràtic d’economia aplicada a la Universitat de Sevilla), Formar ¿para qué?, Ganas de escribir, 19/11/09.
“Hay que darle la vuelta a la Universidad. Y no lo digo yo, lo dijo Ortega y Gasset hace unos 100 años. Y después de todo ese tiempo, seguimos igual.”
Entrevista a Imma Tubella Casadevall, rectora de la Universitat Oberta de Catalunya, El Economista, 23/12/2009.
El cese del secretario de Estado de Investigación, Carlos Martínez, en el último Consejo de Ministros, es una prueba de las tensiones que se viven en el seno del Gobierno por la reducción del presupuesto para I+D+i y del malestar de la ministra del ramo. Martínez, que antes de secretario de Estado era presidente del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), volverá al sector privado y ha confesado que tenía pactada su continuidad hasta el verano de 2010, aunque finalmente no ha podido ser.
La titular de Ciencia y Tecnología está harta de ser ministra y sus empresas también, Capital Madrid, 10/12/2009.
La investigación española, la ciencia que tenemos y más aún la que vendrá, parte de los sueños, está pensada para generar bienestar y es puro sentimiento. Gracias a todos por sumaros a él.
Discurs de presa de possessió de Felipe Pétriz com Secretario de Estado de Investigación del Ministerio de Ciencia e Innovación, MICIIN, 15/12/2009.
La Generalitat ha reducido la financiación de las universidades públicas para el ejercicio 2010. En el presupuesto ordinario de este año los centros de educación superior sufren recortes de entre un 5% y un 8%, dependiendo de la universidad, por lo que han tenido que contener al máximo los gastos. En las universidades se habla de “plan de austeridad”, que consiste en no contratar a más profesores –o reducir al mínimo las nuevas incorporaciones. [...] Las universidades dicen que tampoco han recibido aún el dinero correspondiente a la financiación por objetivos del año 2008, aunque en el Comissionat d’Universitats i Recerca aseguran que este dinero (30 millones de euros), ya se está pagando. En cuanto a la financiación por objetivos para el 2010, “ni siquiera se habla de ello”, explican desde algunos centros universitarios.
La Generalitat recorta un 8% el dinero de las universidades, La Vanguardia, 13/01/2010, p. 27.
El 30 de novembre la Mesa de Contractació de la UPC va promoure una subhasta electrònica per adjudicar el subministrament de l’energia elèctrica per al 2010.[...] es van fer 28 ofertes per part dels licitadors, fins a obtenir una reducció total del 27,93 % per sota del preu de sortida, percentatge que significa un estalvi pressupostari d’1,4 milions d’euros per a l’any 2010.
El subministrament elèctric del 2010, adjudicat per subhasta electrònicae-informacions UPC, 15/01/2010.
Fragment de la invitació a l’acte del desè aniversari de la CUDU. UPC, 11/11/2009.
Amb el seu [de Fatima Mernissi] llibre Els nous Simbads està ajudant joves a utilitzar internet perquè no hagin de fugir en pastera, diguem-ne, i es quedin al Marroc fent negocis. (L’oradora estossega.) [...]
Compareixença d’Imma Tubella Casadevall, rectora de la Universitat
Oberta de Catalunya, a la Comissió d’Educació i Universitats del Parlament de Catalunya. Diari de sessions del Parlament, 11/06/2009