Una dada val més que mil imatges (febrer 2015) Imprimeix aquesta informació

El dijous 29 de gener l’Observatori del Sistema Universitari va presentar l’informe El finançament de les universitats públiques a Catalunya, 1996-2014. L’informe analitza l’evolució del finançament de les universitats públiques catalanes amb una atenció especial a la evolució de taxes i preus públics de les matrícules i de les transferències públiques. Entre d’altres dades l’informe revela que entre 2009 i 2012, les transferències públiques s’han reduït un 45% i les matricules i taxes que paguen els estudiants han augmentat un 47%.

 

Una dada

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Font: Informe OSU: El finançament de les universitats públiques a Catalunya, 1996-2014

No t’ho perdis! (febrer 2015) Imprimeix aquesta informació

La cuestión no son los años

Se abre la posibilidad de reducir hasta lo irrisorio los contenidos de los grados: menos del 60% del tiempo para impartir conocimientos propios
http://www.elperiodico.com/es/noticias/opinion/la-cuestion-no-son-los-anos-3903979

 

Quatre claus per entendre el nou model universitari del 3+2
[…]
Les incògnites ara són diverses. Quines són les conseqüències de passar a graus de tres anys? Qui se’n beneficia? Implicarà un augment de preus? Millorarà l’homologació internacional? És una nova forma de retallada a la universitat? Us oferim quatre claus per entendre-ho:
http://diarieducacio.cat/tres-claus-per-entendre-el-nou-model-universitari-de-lanomenat-32/

 

Els graus de 3 anys com a molt d’hora pel curs 2017/2018

Els rectors de les universitats catalanes han acordat adherir-se a la moratòria aprovada en l’assemblea de la CRUE que, en concret, sol·licita a totes les universitats que en formen part, que no s’iniciïn tramitacions de propostes en el marc del nou Reial Decret 43/2015 fins al setembre de 2016 i que, en tot cas, l’inici d’un grau de tres anys pugui començar, com a molt aviat, el curs 2017-2018.

http://www.acup.cat/noticia/comunicat-de-les-universitats-catalanes

 

La mayoría de las regiones respaldan aplazar las carreras de tres años

Diez comunidades, incluidas cinco del PP, apoyan la moratoria de los rectores

http://politica.elpais.com/politica/2015/02/04/actualidad/1423082939_231200.html

 

“Hombres de negocio de reconocido prestigio presiden los órganos de participación de las instituciones educativas superiores”…y algún imputado también…

Els consells socials de les universitats es presenten com els ponts entre la societat i les institucions educatives; s’encarreguen de la supervisió de les activitats de caràcter econòmic de la universitat i del rendiment dels seus serveis. Homes (i alguna dona) de negocis de reconegut prestigi presideixen aquests òrgans…entre ells, en Joaquín Moya-Angeler Cabrera, vicepresident de Leche Pascual, que ha estat imputat pel cas dels ERE d’Andalusia i que ha estat president del Consell Social de la Universidad de Almería durant 20 anys (ha presentat la seva renúncia).

“Consejos Sociales: el vínculo entre las grandes empresas y la universidad”. El Economista

 

Open access?

Les “Propuestas para la reforma del sistema electoral”, tesi doctoral que va llegir Francisco Camps el 2012 (Universidad Miguel Hernández de Elche) i per la qual va obtenir un excel·lent cum laude, no veurà la llum. L’autor l’ha blindat i ningú la pot consultar, i ho va fer un dia abans de l’entrada en vigor d’una disposició del Real Decreto 99/2011 que obligava als doctors a publicar i penjar les seves investigacions en format PDF per a la seva consulta pública.

” La tesis secreta de Francisco Camps”. El País

 

 

Acte de celebració dels 25 anys d’UpiC i presentació del llibre Imprimeix aquesta informació

Ens plau convidar-vos a l’acte de celebració dels 25 anys de l’associació UpiC i de presentació del llibre

En els 25 anys d’UpiC
Materials per fomentar el futur de la universitat pública

Aprofitem també per agrair les aportacions que han fet possible l’edició i impressió del llibre (els llibres corresponents a les aportacions fetes es lliuraran durant l’acte, excepte a aquelles persones que no hi puguin assistir).

Dia i hora: Dijous 20 de novembre, a les 18:00 (durada aproximada 2 hores)

Lloc: Aula Capella ETSEIB (Av. Diagonal 647, Barcelona)

Programa:

  • Presentació del llibre (Laia Haurie)
  • Orígens i història d’UpiC (Guillermo Lusa)
  • Taula rodona (Oriol Arcas, Albert Corominas, Laia Haurie, Guillermo Lusa i Herman Royo)

Així mateix, us animem a que si teniu temes o preguntes que us agradaria que es tractessin a la taula rodona ens ho feu arribar per e-mail.

Pots descarregar-te el cartell de l’acte aquí.

cartell_acte

Campanya de finançament pel llibre “En els 25 anys d’UpiC” Imprimeix aquesta informació

Butlletí 102 (setembre 2014) Imprimeix aquesta informació

Arriba la reforma universitària! Imprimeix aquesta informació

La reforma universitària del ministre Wert està en marxa. Tots els indicis apunten que aquest cop no es preveu l’elaboració i aprovació d’una nova llei, per a la qual probablement ja no hi ha temps en aquesta legislatura, sinó d’un reguitzell de decrets llei i de decrets.

La reforma abasta diversos aspectes molt rellevants, particularment:

  • l’accés de l’estudiantat (preus i proves d’accés),
  • el professorat (acreditació i dedicació),
  • el personal en general (congelació de plantilles, reduccions salarials i d’altres drets),
  • la regulació dels estudis (durada, entre d’altres).

Aquests són tan sols els aspectes més destacats, entre un munt d’altres detalls normatius concrets de més o menys importància.

Si esteu interessats en els temes relatius a professorat, us recomanem que llegiu l’article que hi està específicament dedicat.

De fet, es pot dir que la reforma va començar el 2012, amb el decret-llei del mes d’abril.

Cal saber que un decret-llei és una manera de modificar o crear una llei (en aquest cas, la Ley Orgánica de Universidades, LOU) per motius d’extraordinària i urgent necessitat (Constitució Espanyola, article 86), sense que el Congrés dels Diputats i el Senat puguin fer res més que acceptar-lo i rebutjar-lo en la seva integritat, sense introduir-hi esmenes. És una manera de legislar de la qual se n’ha fet un ús inequívocament abusiu darrerament (només cal recordar els decrets-llei de retallades salarials del 2010, de congelació de plantilles i sous de 2011 i de retallada de drets de 2012).

El decret-llei d’abril de 2012 va introduir a la LOU dues modificacions molt importants:

  • Un nou sistema de preus que ha donat lloc a uns augments molt importants, que situen Espanya i, particularment, Catalunya, en el reduït grup dels països d’Europa on els estudis universitaris són més cars.
  • Un nou règim de dedicació del professorat, segons el qual la dedicació a la docència depèn del nombre de sexennis i la categoria.

Cal tenir en compte que, abans del decret-llei, cap d’aquests dos aspectes no es regulaven per llei, sinó que es podien modificar amb facilitat a través de disposicions normatives de rang inferior (decrets).

Simultàniament amb l’augment de preus, el mes de juny del mateix any 2012, un decret ministerial va endurir les condicions per obtenir i renovar les beques de suport a l’estudi.

Un altre canvi substancial es va produir al desembre de 2013: la Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa (LOMCE) va eliminar les Proves d’Accés a la Universitat (PAU, col·loquialment conegudes com proves de selectivitat) i va deixar en mans de les universitats els criteris d’admissió dels estudiants amb títol de batxillerat o de cicles formatius de grau superior, així com els que accedeixen per altres vies als estudis de grau. El nou sistema d’accés ha estat regulat per un decret publicat aquest mateix juny.

Quant als estudis, el govern ha publicat diversos decrets de modificació de la normativa que els regula (juliol 2013, febrer 2014). Tanmateix, ara es proposa dur a terme una reforma més substancial. En primer lloc, al juliol ha publicat un decret que regula les pràctiques d’estudiants a través dels convenis de cooperació educativa. En essència, elimina el requisit d’haver superat el 50% dels crèdits i afegeix un grapat de regulacions dels procediments, les tutories, els informes i altres aspectes relacionats amb les pràctiques externes de l’estudiant. Però el més rellevant és un dels projectes de decrets presentats als òrgans de consulta aquest juliol. Les característiques destacades de la proposta són tres:

  • Tant en la redacció dels plans d’estudis com en la seva verificació per part de les agències d’avaluació (ANECA, AQU), prevaldrien els continguts generalistes en els estudis de grau i els especialitzats en els estudis de màster (ara no s’especifica).
  • Els plans d’estudis dels graus podrien tenir entre 180 i 240 crèdits (ara 240), excepte si els estudis habiliten per a l’exercici d’activitats professionals regulades, cas en el qual la durada seria la que estableixi la regulació específica, o si existeixen normes de dret europeu diferents.
  • S’introdueix un nou sistema d’acreditació dels centres docents. Aquesta acreditació s’haurà de renovar cada 5 anys. L’obtenció i la renovació d’aquesta acreditació comportarà de manera automàtica la renovació de l’acreditació dels títols oficials verificats que el centre docent imparteix.

Aquesta proposta de desregulació dels estudis s’afegeix a la que ja es va produir l’any 2007, amb la desaparició del catàleg de títols oficials, que va ser substituït per un registre on cada universitat inscriu els títols que crea i que l’ANECA verifica. La desaparició del catàleg ha produït la proliferació de títols de grau (més estesa a les universitats privades que a les púbiques), fins al punt que costa qualificar d’universitaris alguns dels nous títols els quals, en molts casos, són molt més especialitzats del que seria raonable per al nivell de grau. La proposta actual del ministeri desregularia la durada dels estudis i representaria un pas més en aquest procés pel qual l’estat es va desentenent dels estudis universitaris per deixar-los al “lliure mercat”.

Pel que se’n sap, la reforma universitària es completaria amb més canvis en temes de professorat (vegeu-ne aquí els detalls) i en la modificació dels requisits per a l’autorització d’universitats, que afectaria principalment les universitats privades.

Una de freda i una de calenta en aquest darrer tema. D’acord amb el projecte del ministeri, per autoritzar la creació d’una universitat ja no caldria que aquesta oferís al menys una titulació científica o tècnica. D’altra banda, però, caldria que oferís estudis de doctorat. Semblantment, altres requisits de qualitat augmentarien (per exemple, les instal·lacions o el percentatge de professorat doctor) i d’altres disminuirien (per exemple, la proporció de professorat a temps complet). Amb aquests nous criteris, algunes de les universitats privades actualment existents es trobarien fora de la llei. En canvi, les universitats privades no presencials quedarien sorprenentment poc regulades.

Aquest mes de setembre està previst que segueixin les reunions del ministeri amb els rectors sobre aquestes reformes. Caldrà seguir de prop els esdeveniments per veure com es van concretant.

L’estabilització i la promoció del PDI, més lluny encara Imprimeix aquesta informació

Com és sabut, ja fa temps que el ministeri va proposant i introduint canvis que afecten molt directament el professorat universitari.

Des de desembre de 2011 les plantilles estan congelades (sols es permet una taxa de reposició del 10% de les places de professorat funcionari) per reial decret-llei. Un decret-llei és una manera de modificar o crear una llei per motius d’extraordinària i urgent necessitat (Constitució Espanyola, article 86), sense que el Congrés dels Diputats i el Senat puguin fer res més que acceptar-lo i rebutjar-lo en la seva integritat, sense introduir-hi esmenes.

Les retribucions van ser reduïdes (com al conjunt dels treballadors públics) per reial decret-llei el 2010 i, successivament, el 2011 per la llei de pressupostos i el 2012, per reial decret-llei. Un reial decret-llei de juliol de 2012 també va reduir considerablement altres drets laborals. Des d’aleshores, les reduccions salarials de 2013 i 2014 les ha dut a terme el govern de la Generalitat de Catalunya.

Un altre reial decret-llei, aquest cop íntegrament dedicat al sistema educatiu, va modificar, l’abril de 2012, el règim de dedicació del professorat, de manera que des d’aleshores la dedicació a la docència depèn del nombre de sexennis i la categoria.

Ara ens arriba notícia que el ministeri pretén introduir dues modificacions substancials en el sistema de selecció i promoció del professorat. De tot plegat se’n desprèn la inequívoca intenció de mantenir ofegada la plantilla del conjunt del sistema de recerca espanyol i el sistema universitari públic, i d’augmentar la discrecionalitat de l’acreditació del professorat.

Trasllats entre universitats, i del CSIC a les universitats

Entre rumors d’un augment minúscul de la taxa de reposició de places de TU i CU (del 10% actual a un possible 20%), sembla que el ministeri preveu facilitar els trasllats entre universitats i la incorporació d’investigadors del CSIC a les universitats. Això es faria mitjançant un article a la llei de pressupostos generals de l’estat per al 2015, el qual permetria a les universitats convocar a trasllat les places vacants de TU i CU (causades per jubilació, per exemple) sense que això es considerés reposició de plantilla.

Aquesta mesura suposaria un pas més en el desmantellament del CSIC, que darrerament ha patit un ofegament econòmic reiteradament denunciat pels seus responsables, i no se li pot escapar a ningú que allunyaria encara més les perspectives d’estabilització del PDI temporal de les universitats.

Un sistema d’acreditació més discrecional

Quan encara es preveia que el govern d’Espanya aprovaria una nova llei d’universitats o, com a mínim, reformaria l’actual, la “comisión de expertos” nomenada pel ministre Wert va apostar per tornar al sistema de “habilitación nacional”. Mentre això no sigui possible, deia la mateixa comissió, almenys cal canviar el sistema d’acreditació. Això és el que es disposa a fer el ministeri, a la llum de la proposta de nou decret d’acreditació.

Les característiques principals de la proposta són més que discutibles:

  • Els criteris d’avaluació es farien més discrecionals.
  • Es facilitaria l’obtenció d’acreditacions a persones sense experiència universitària, sobre la base de la seva activitat professional o de gestió.
  • En general, es facilitaria l’obtenció d’acreditacions a persones amb perfils docents i/o de recerca molt baixos.

Més concretament el projecte de decret inclou els aspectes següents

  • Es complicarien els nivells temàtics: “àrees”, “àmbits” i “branques”

Ara que les àrees de coneixement ja han perdut tot el seu sentit organitzatiu (la configuració dels departaments ja no en depèn i les assignatures dels plans d’estudis tampoc), aquestes s’agruparien en un nombre indefinit i possiblement variable (a criteri discrecional del ministeri) d’“àmbits acadèmics i científics” i aquests, a la seva vegada, en “branques de coneixement”. L’acreditació es demanaria a una de les comissions per “àmbits”, i sols valdria per una de les cinc “branques” (Arts i Humanitats, Ciències, Ciències de la Salut, Ciencies Socials i Jurídiques, Enginyeria i Arquitectura).

  • Més control burocràtic i dels “experts” en avaluació

El ministeri i l’ANECA guanyarien control, en detriment del Consejo de Universidades, sobre els membres de les comissions avaluadores, i podrien renovar-ne el mandat un cop (actualment els mandats són únics) i designar-ne el president. La composició de les comissions es publicaria al BOE.

  • Mèrits mínims exigibles de caràcter quantitatiu

Hi hauria mèrits mínims “obligatoris” de recerca i de docència, els quals es preveuen de tipus quantitatiu (nombre mínim de publicacions, nombre mínim d’anys de docència,…). Tanmateix, seria possible “compensar” les mancances a base d’activitats de transferència, activitats professionals o activitats de gestió.

  • Copiar de l’avaluació dels sexennis la idea de les contribucions destacades

Les sol·licituds haurien de destacar les quatre contribucions que la persona sol·licitant considerés més rellevants de la seva trajectòria científica.

  • De les puntuacions quantitatives a les valoracions qualitatives

Desapareixeria el sistema de puntuació actual, que seria substituït per un sistema de valoracions qualitatives (A=excepcional, B=bo, C=compensable, D=insuficient i E=molt baix o inexistent).

  • Activitats compensables

Sorprenentment, seria possible obtenir l’acreditació per a catedràtic amb C de recerca, compensada per activitats de transferència, professionals o de gestió, i també amb C, D o fins i tot E de docència (vegeu el punt anterior sobre el pas de personal del CSIC a les universitats).

També es podria obtenir l’acreditació per a professor titular amb C, D o fins i tot E, tant de docència com de recerca.

  • Ser CU sense haver estat TU

Per a demanar l’acreditació per a catedràtic ja no caldria ser titular, sinó sols estar acreditat per a titular, amb la qualificació màxima (A) de recerca (vegeu el punt anterior sobre el pas de personal del CSIC a les universitats).

La preinscripció universitària baixa per tercer any consecutiu des de l’augment de preus Imprimeix aquesta informació

A continuació us presentem les dades sobre l’evolució de la preinscripció universitària en els últims cursos recollides en un article del Diari de l’Educació i també una entrevista al vicerector d’Estudis i Planificació, Antoni Ras, sobre quina és la tendència a la UPC.

Accedeix al la notícia original

João França

11.07.2014 – 15:59

Les preinscripcions han baixat un 10,7% des del 2011, cinc punts per sota del descens demogràfic registrat entre els joves en edat d’accedir a la universitat.

Enguany s’han preinscrit a les universitats catalanes 45.226, un 10,7% menys que que els 50.650 estudiants que ho van fer l’any 2011, abans de l’augment de preus. Des de la Secretaria d’Universitats, Jesús Maria Prujà, cap de l’Oficina d’Orientació per a l’Accés a la Universitat de la Generalitat, ha assegurat aquest divendres a la presentació de les dades de preinscripció que “la baixada és simple i pura demografia”, però les dades no coincideixen amb la seva afirmació.

Tot i que la població entre 18 i 20 anys es troba en descens, la baixada de preinscripcions és cinc punts superior. Les dades de l’Institut Nacional d’Estadística mostren que enguany hi ha un 5% menys de joves d’aquesta a edat a Catalunya el 2014 que el 2011.

Fins aquest curs, aquest descens en el nombre de preinscripcions encara no correspon directament amb una davallada del nombre d’estudiants universitaris, que és inferior. Tot i això, les universitats detecten des del curs passat, amb l’augment dels preus i els recàrrecs per repeticions, que molts estudiants es matriculen de menys crèdit.

El nombre de preinscripcions venia pujant des de l’any 2004, un augment que es va veure aturat el 2011 en 50.650, quan va començar el descens fins els 45.226 d’enguany. Pel que fa al nombre d’estudiants, creix des de l’inici de la crisi, quan el mercat va deixar d’absorvir joves amb baixa formació.


Davant la notícia sobre la caiguda en la preinscripció universitària, UpiC s’ha adreçat al vicerector d’Estudis i Planificació de la UPC, Antoni Ras, per demanar-li si la tendència que s’observa a nivell de tot Catalunya també es repeteix a la nostra Universitat.

UpiC: En tres anys, la preinscripció universitària ha baixat gairebé un 11% a Catalunya. Quina ha estat l’evolució a la UPC?

A. Ras: A grans trets, semblant a la del conjunt, perquè la preinscripció (de fet, estem parlant de la demanda en primera preferència) ha baixat un 11’7% en aquests tres anys. Però si s’analitza en detall, el comportament ja no és tan semblant: mentre que a nivell global hi ha hagut dues baixades fortes (-4’8% el 2012 i -3’9% ara) i una de més moderada (-2’5% el 2013), a la UPC ha anat a la inversa: vam baixar molt (-10’8%) l’any passat, per sota de la mitjana (-3’3%) el 2012 i hem pujat lleument (+1’7%) enguany.

UpiC: Així doncs, pel curs 2014-15, a la UPC, ha crescut la demanda en primera preferència?

A. Ras: Sí, tot i que cal matisar-ho, perquè el creixement (92 sol·licituds més) s’explica en part perquè s’han programat, en centres adscrits, dos ensenyaments nous que han tingut una bona tirada. Si ens limitem a les titulacions que ja s’oferien el curs passat, hem tingut 54 sol·licituds menys; però segueix essent un resultat comparativament bo, perquè significa un descens percentualment molt més petit que el de la mitjana catalana i perquè l’oferta de places d’entrada als nostres centres ha disminuït en 120.

UpiC: Com s’explica aquest comportament diferent a la UPC?

A. Ras: No tenim prou informació per donar una resposta fiable. Personalment, trobo que la dada realment sorprenent és la de l’any passat, perquè l’augment del preu de la matrícula en les titulacions d’enginyeria no em sembla prou motiu. Tal vegada hi va influir el ressò als mitjans sobre la delicada situació que vivia la UPC. Potser, enguany, amb l’ambient molt més calmat, hauríem tornat a una certa normalitat.

UpiC: Aquesta millora, o no empitjorament, pel curs 2014-15: és general en tots els centres?

A. Ras: No ben bé: les titulacions que ja tenien una bona demanda, la mantenen; mentre que de les que patien, algunes comencen a refer-se, però d’altres segueixen malament. De tota manera, abans de donar dades per ensenyaments, crec que val més esperar a tenir tancada la matrícula, per tal de disposar d’una visió més completa.

25 anys d’UpiC: Participa a la campanya de mecenatge per a l’edició i impressió del llibre commemoratiu del 25è aniversari!! Imprimeix aquesta informació

Ara fa 25 anys, el juny del 1989, es creava UpiC, el “Grup de Reflexió i Incidència Universitària a la Universitat Politècnica de Catalunya”. El desembre d’aquell mateix any es publicava el document fundacional “UPC: PRESENT I FUTUR”, que contenia la declaració de creació del grup i tres ponències que en conjunt abastien la major part de temes sobre els quals UpiC volia centrar la seva atenció: la universitat cap a fora (docència, recerca, transferència de tecnologia, privatització i extensió universitària) i la universitat cap a dins (òrgans de govern, política de personal, estructura interna).

Hem volgut commemorar el primer quart de segle d’UpiC amb l’elaboració d’un recull de capítols que, globalment, tracten, com no podia ser d’altra manera, els mateixos aspectes que ja preocupaven la nostra associació als seus inicis. Amb aquesta obra pretenem, no només celebrar els 25 anys d’UpiC, sinó també posar les bases per a un debat sobre els temes sobre els quals creiem que cal centrar la màxima atenció durant els propers anys.

Volem fer una edició d’aquest llibre i aprofitar per organitzar una jornada de debat i reflexió sobre la universitat el dia de la seva presentació, que esperem sigui cap al novembre.

Hem creat un projecte Verkami de micro-mecenatge per sufragar les despeses de l’edició. Us animem a participar-hi i a fer-ne difusió. Aquí teniu l’enllaç: http://vkm.is/upic25

llibre