Noves dimensions de l'ACUP Imprimeix aquesta informació

L’Associació Catalana d’Universitats Públiques (UB, UAB, UPC, UPF, UdG, UdL, URV i UOC), no ha estat durant molt temps gaire més que un àmbit d’intercanvi d’informació i, si era possible, de coordinació de les rectores i els rectors de les universitats públiques catalanes i la UOC. Però darrerament s’ha erigit com un agent en la configuració de la política universitària de la Generalitat i com a portaveu del conjunt d’universitats membres de cara a l’opinió pública i l’Administració.

Efectivament, al llarg del primer semestre d’aquest 2007, l’ACUP, amb el suport, de vegades molt actiu, de mitjans de comunicació diversos, dugué a terme una campanya adreçada essencialment a obtenir més finançament de la Generalitat, tot aprofitant les febleses tècniques i polítiques del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa (DIUE). Amb independència de quina fos la voluntat de l’ACUP, la campanya adquirí trets netament polítics, perquè arribà a incidir en com s’havia d’organitzar internament el Departament i perquè s’anà configurant com un atac frontal de les universitats al segon govern tripartit, en el qual coincidiren amb els partits de l’oposició i, en particular, amb el PP. El resultat, com es sabut, fou la claudicació incondicional, i sorprenent, del DIUE. I la devaluació del Consell Interuniversitari de Catalunya, força malmès des que la LUC hi va potenciar la presència de les universitats privades, a la qual cosa, per cert, les públiques no s’oposaren majoritàriament quan tingueren l’ocasió de fer-ho.

D’una altra banda, cap al final de curs La Vanguardia ha publicat una tetralogia d’articles, signats, cada un, en nom de l’ACUP, per dos membres de l’Associació [1]. En conjunt, constitueixen un esforç per projectar a l’opinió pública una imatge positiva de les universitats de l’ACUP i configuren una mena de metaprograma del subsistema que constitueixen. Això no és trivial, com no ho és, salvant les immenses distàncies, que el G-8 tingui un programa propi que no es deriva del de cap dels estats que formen el grup. Però no és aquesta la qüestió que pretenem analitzar aquí, sinó, encara que sigui breument, el continguts dels articles que constitueixen la tetralogia.

El segon (“La nueva universidad catalana”) està dedicat essencialment a la docència i a posar de manifest les diferències entre la universitat actual i la de fa uns anys i, encara més, les diferències de l’actual amb la del futur, si la societat dóna a la universitat el suport que aquesta mereix. Es tracta d’un text que té una retirada sorprenent, però amb to molt més raonable, a un article del secretari d’estat Quintanilla publicat poques setmanes abans [2]. Hi hem trobat a faltar una reflexió més aprofundida sobre la relació grau-postgrau, així com també sobre la presència d’estudiants estrangers (objectiu o indicador de qualitat?). Apunta, això sí, sense una discussió que ho justifiqui, cap a la multiplicació del nombre de titulacions: “El número de carreras será mucho mayor y, como ocurre en muchos países europeos, se podrá cursar una licenciatura en Diseño, en Zoología, en Banca y Comercio o en Nanotecnología”.

El tercer (“Ciencia, tecnología e innovación“) es refereix a la importància de la recerca per a la societat i a la de les universitats per a la recerca: “El futuro depende de las decisiones que tomemos hoy y no deberíamos desaprovechar esta oportunidad”.

El quart (“Universidad, tercera misión”) es centra en el que anomena tercera missió de la universitat (suposem que les dues primeres són, i ara no en discutirem l’ordre, la docència i la recerca), és a saber, la transferència de tecnologia: “a pesar de la globalización, las economías del conocimiento enfatizan la importancia del lugar: la regionalización y la globalización devienen fenómenos complementarios. Las regiones se convierten en plataformas de lanzamiento hacia la competición global. A nivel regional, la triple hélice adquiere una consistencia particular: los tres agentes se identifican más intensamente con un entorno geográfico común y cercano que incorpora al ciudadano, llegándose a hablar, incluso, de cuádruple hélice.”

Hem deixat per al final el primer article (“Las universidades ante un reto”) perquè ve a ser el pòrtic o introducció del conjunt: “Desde el origen de nuestra especie, los grupos humanos que han conseguido crear conocimiento para comprender y dominar la naturaleza, y que han estado en condiciones de transmitirlo a otras generaciones, son los que han sido capaces de florecer como sociedades. Históricamente, las universidades han sido las que han realizado principalmente esta función”. I, sobre tot, perquè inclou una proposta programàtica, en sis punts. Una proposta de què ens ha sorprès i preocupat la configuració i l’ordenació, que interpretem, potser no correctament, com a priorització. La “formació universitària de qualitat” (renunciem a l’excel·lència docent?) ocupa la quarta posició, seguida per la “recerca d’excel·lència” i, finalment, en l’últim lloc, per la “contribució de les universitats al desenvolupament econòmic, social i cultural de Catalunya”. Abans (posició 3) hi figura la “gestió innovadora i eficaç”, per sobre de la qual es reclama una “àmplia autonomia institucional”, “amb menys regulació governamental ex ante i al mateix temps amb una àmplia rendició de comptes ex post”. Per sobre de tot, en la primera posició, “un sistema català d’universitats cohesionat”, un objectiu que no és trivial, perquè fins ara en la relació entre les universitats de Catalunya ha predominat moltes vegades la competència sobre la cooperació. Ens preocupa, tanmateix, que en aquesta referència al sistema català d’universitats no es distingeixi entre les privades i les públiques.

Celebrem que l’ACUP s’hagi decidit a adreçar-se a l’opinió pública per sensibilitzar-la i disposar-la favorablement en relació amb la universitat. Pensem, tanmateix, que cal elaborar millor el discurs per fer-lo més entenedor i que seria més creïble i eficaç si inclogués elements autocrítics, perquè potser les universitats hauríem de deixar de manifestar una autosatisfacció sense fissures i reconèixer que no sempre ho hem fet tot a la perfecció: Hem fet el millor ús possible de l’autonomia? Pel que fa a la selecció de personal? Quant a la programació acadèmica? És eficaç la rendició de comptes ex post? Fem un ús eficient dels recursos, condició necessària per demanar-ne més?

Notes:

[1] “Las universidades ante un reto”, per Josep Joan Moreso i Imma Tubella, 26/06/2007;
La nueva universidad catalana”, per Lluís Ferrer i Anna M. Geli, 10/07/2007; “Ciencia, tecnología e innovación”, per Antoni Giró i Joan Viñas, 20/07/2007; “Universidad, tercera misión”, per F. Xavier Grau i Màrius Rubiralta, 31/07/2007.
[2] “La universidad que viene”, per Miguel Ángel Quintanilla (ABC, 31/05/2007).

S’aprova el nou Plan Nacional de I+D+i 2008-2011 Imprimeix aquesta informació

En el moment de publicar-se aquest butlletí, s’acaba d’aprovar el nou Plan Nacional de I+D+i 2008-2011. Aquest nou pla estructura sota un mateix paraigua els plans sectorials que existien fins ara, per tal que els fons de finançament es distribueixin per competència oberta a través d’una finestreta única, amb una reducció substancial del nombre total de convocatòries, que passen de més a 100 a menys de 20. El pla preten donar un impuls a la recerca en general, i a la innovació en particular, així com a la contractació de personal investigador i de personal tècnic. Per premura de temps, i donada la rellevància del tema, preveiem dedicar’hi un espai monogràfic en el proper número d’aquest butlletí.

Desenvolupament de la nova LOU: es coneix una nova versió del projecte del MEC per a l'acreditació Imprimeix aquesta informació

El Ministeri d’Educació i Ciència (MEC) ha presentat una nova versió del Proyecto de real decreto por el que se establece el procedimiento de obtención de la acreditación nacional para el acceso a los cuerpos docentes universitarios (04-09-2007), després d’acceptar algunes de les observacions i esmenes presentades pels seus diversos interlocutors (rectores i rectors, sindicats, etc.). En el nostre Butlletí número 60 vàrem publicar un primer resum de les línies bàsiques d’aquest projecte del MEC. Tot i que encara es poden produir canvis abans que el decret es publiqui, hem cregut que té interès conèixer les modificacions introduïdes, que resumim a continuació.

Durada indefinida de l’acreditació. Desapareix la limitació a 6 anys de validesa. L’acreditació valdrà per sempre (art. 3).

Èmfasi en la desaparició de les àrees de coneixement. L’acreditació tindrà validesa per presentar-se a qualsevol plaça del cos per al qual s’ha estat acreditat, amb independència de la branca per la qual s’ha estat avaluat. Les persones sol•licitants de l’acreditació diran per quina branca volen ser avaluats. Al certificat d’acreditació constarà la branca de la comissió avaluadora. La darrera versió del projecte de decret de concursos ratifica aquesta línia, en eliminar l’especificació de l’àrea de coneixement dels nomenaments del professorat funcionari.

Comissions d’acreditació

  • Nombre de comissions: Ja no n’hi haurà una per branca sinó “al menys” una per branca.
  • Selecció dels membres: L’ANECA haurà d’oferir al Consejo de Universidades 5 noms (abans eren 3) per cada lloc de membre titular de cada comissió.
  • Presidència: No serà del catedràtic de més edat sinó del membre de més categoria i més antiguitat.

Procediment d’avaluació. Els procediments de selecció dels experts avaluadors i les normes d’actuació que proposi l’ANECA hauran de ser aprovats pel Consejo de Universidades.

Criteris d’avaluació

  • Publicacions: Els llibres queden subsumits dins l’apartat de publicacions, i apareixen els congressos, les conferències i els seminaris.
  • Projectes: Els projectes es barregen amb els contractes en un mateix apartat. Deixa de demanar-se que els projectes siguin competitius.
  • Gestió: Tant per a TU com per a CU, el currículum i la seva justificació haurà d’incloure els mèrits “de gestió acadèmica i científica”. Com a novetat, es valoraran també els càrrecs unipersonals “assimilats” a estatutaris.

Barem

  • Per a CU, es modifica la relació recerca/docència a la baremació: abans era 60/30, i ara és 55/35. A més, ara cal tenir al menys 20 punts de docència i 20 de recerca.
  • Els sexennis baixen de valor: passen de 20 a 15 punts.

Denegacions de l’acreditació

  • Transparència: En cas de denegació de l’acreditació, hi haurà un tràmit d’audiència previ, en el qual els interessats rebran la motivació de la proposta de denegació i, finalment, publicitat a la pàgina web del MEC.
  • Carència: El període de carència en cas de denegació es redueix: 1 any per a TU i 2 anys per a CU.

Acreditació especial per als TEU

  • Els 50 punts que a la primera proposta eren per activitat docent ara es poden obtenir per activitat docent o professional.
  • Els 8 anys de càrrecs unipersonals passen a 6.
  • Els càrrecs unipersonals que es valoraran poden ser estatutaris o “assimilats”.

Més documentació

No t'ho perdis! (setembre 2007) Imprimeix aquesta informació

En aquesta secció incloem, sense comentaris, notícies i opinions que considerem interessants per a la comunitat universitària de la UPC i que no hi han tingut prou difusió.

EDUCACIÓ I CIÈNCIA

Autonomia i parasitisme a la universitat espanyola

[…] las universidades han de ser ágiles y flexibles. Tienen que establecer su propio modelo de organización, decidir qué títulos deben impartir o a qué profesores necesitan contratar. Sólo así podrán encontrar sus propias respuestas; su manera particular de cumplir con lo que la sociedad les pide y espera de ellas.”
Los retos de las universidades españolas, discurs del secretari d’estat d’Universitats i Investigació, Miguel A. Quintanilla, en la inauguració dels cursos d’estiu 2007 de la Universidad Autónoma de Madrid. Cantoblanco, 26/06/2007.

Quintanilla se refirió a la universidad española “en particular”, para decir que en ella “ser un gorrón ha sido muy fácil y ha resultado rentable”. […] “Pero, si me da tiempo, lo cambiaremos en esta legislatura”, se comprometió. […] a los que no son tan buenos “se les da una plaza de ayudante, porque no necesitan competir, sólo compiten a nivel local. Esto es gorroneo y es una mala práctica”, aseguró.
Quintanilla admite que en la universidad es fácil ser un “gorrón”. El País, 21/08/2007, p. 31.

Perversions del sistema
Hay que evitar que los becarios sean técnicos y que los investigadores sean gestores.
Francisco Marcellán, Secretari General de Política Científica i Tecnològica, Ministeri d’Educació i Ciència. Retos de la política científica en España, intervenció a la Jornada de portes obertes del CRM, 18/juliol/2007.


Miguel A. Quintanilla, secretari d’estat d’Universitats i Investigació

DESENVOLUPAMENT DE LA LOU

Transformació de TEUs a TUs
Como establece la vigente LOM-LOU, la docencia debería ser tenida en consideración de forma especial para la acreditación de los Titulares de Escuela doctores, y, para ello, los quinquenios de actividad docente son el único instrumento objetivo y verificable que puede medir dicha actividad. Parece obvia la necesidad de este criterio a la hora de valorar la capacidad del profesorado TEU en su transformación a TU.
Manifest de la Plataforma Estatal de Profesores Titulares de Escuela Universitaria, El País, 16/06/2007, p. 87.

EL MÈRIT ÉS LA CARTA QUE TENEN ELS POBRES

El mèrit no és un invent dels rics
No hi ha futur, amb un desenvolupament sense recerca i innovació. Per això calen recursos i reformes. […] Reformes orientades a la qualitat i al mèrit. El mèrit. El valor de l’estudi i de la serietat l’he après a la meva casa d’obrers: el mèrit no és un invent dels rics per excloure els pobres, és la carta de què disposen els pobres per no ser exclosos.
Fabio Mussi, Ministre d’Universitat i Recerca, Itàlia. Intervenció al 4rt Congrés Nacional de Democratici di Sinistra, 20/abril/2007.

El mèrit no és un invent, és la carta que tenen els pobres per al seu rescat, és un element d’igualtat. És quan no es té en compte el mèrit, quan prosperen els “fills de”. […] Hem de garantir carreres que progressin perquè es valora la qualitat de les persones, i hem de garantir tractaments econòmics que reconeguin l’esforç que fa un jove que a la vida es dedica a estudiar i a fer recerca científica. […] Cal donar valor sobretot als títols, és a dir, a la carrera professional certificada, i apostar fortament per l’agència d’avaluació […]: és l’instrument que permet traslladar l’eix del govern del sistema de control dels procediments, que en acabat mai no aconsegueix ser eficaç, a la valoració dels resultats.
Fabio Mussi, Ministre d’Universitat i Recerca, Itàlia. Video-chat amb els lectors de L’Unità, 24/gener/2007.

EEES

L’esperit de Bolonya
Hace falta una gran soltura […] para propugnar que, más allá de lo que dice expresamente una Declaración de Ministros formulada en Bolonia, la Universidad Complutense, o cualquier otra digna del nombre de Universidad, tenga necesariamente que ofrecer titulaciones de menos duración y deba poner en marcha una reconversión del profesorado para que deje de enseñar lo que sabe (así lo dice, literalmente, el traído y llevado “Proyecto Tuning”) y se dedique a formar personas con no se sabe bien qué destrezas, habilidades y actitudes. El “Espíritu de Bolonia” es la bandera de toda suerte de disparates, estructurales y pedagógicos, esgrimido por autoproclamados expertos…sólo en el “Espíritu de Bolonia”, puesto que, de ordinario, las diversas comunidades científicas no reconocen la autoridad de esos expertos en ninguna rama de las Ciencias […]

Pero al “Espíritu de Bolonia” le ocurre lo mismo que al modo “alla bolognese” de preparar la pasta, que es conocido en todo el mundo menos en Bolonia. En la misma Bolonia rechazan el contenido de ese “Espíritu”. Y las mejores Universidades de Gran Bretaña, al igual que la Sorbona y muchas Universidades alemanas, se han despedido ya, amable pero tajantemente, de ese modo de entender y construir un futuro Espacio Europeo de Educación Superior.”
Una Universidad más… universitaria, Andrés de la Oliva Santos, ABC, 23/04/07.

Màsters: la terminologia importa
Anem a veure, ja que parla de graus i màsters, algun dia ens explicarà què pensa fer de la utilització legal que es fa de la titulació de màster quan no tenen la garantia que ho són?, perquè també és una competència que és seva.
Carina Mejías Sánchez, diputada del PP, en la Interpel·lació al Govern sobre la política universitària, Diari de sessions del Parlament de Catalunya, 03/05/2007, p. 37

Afegeix [en relació amb el futur decret sobre ordenació dels estudis universitaris] que la denominació dels màsters regulats i que figuren al registre de titulacions serà màster universitari per diferenciar-los de l’oferta de postgrau i de formació continuada.
Informe del rector al Consell de Govern de la UPC, 23/07/2007 (www.upc.edu).

JUBILACIONS INCENTIVADES

Gestió d’estocs just in time
Com a conseqüència lògica de l’etapa expansiva de les dècades dels anys setanta i els anys vuitanta, la piràmide d’edat en les figures de catedràtic i titular de les universitats més antigues presenta un envelliment clar. Ateses les característiques del procés de formació d’un professor universitari i les exigències de qualitat que es demanen per al compliment dels estàndards internacionals, sembla necessària una política específica de professorat al llarg dels propers anys. No seria adequat que només es consideressin criteris econòmics: la situació i els requeriments de transició en els diferents camps disciplinaris presenten una gran diversitat; situacions com ara les jubilacions anticipades generalitzades portarien a una pèrdua important de potencial humà. Sens dubte, l’esforç col·lectiu de captació de nous recursos de candidats joves (438 lectors, que representen el 32% del total de recursos docents) ha de continuar, i caldrà ser arriscats i disposar-ne d’alguns més dels que es necessiten aquí i ara. Aplicar la filosofia del just in time (eliminació d’estocs) en una situació com la descrita pot resultar, si més no, molt qüestionable, sobretot quan el potencial de recerca presenta una certa fragilitat en termes comparatius internacionals.
Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, El sistema universitari públic català 2000-2005: una perspectiva des de l’avaluació d’AQU Catalunya, pp. 27-28.

Una dada val més que mil imatges (setembre 2007) Imprimeix aquesta informació

En aquesta secció incloem, sense comentaris, dades que considerem interessants per a la comunitat universitària de la UPC i que no hi han tingut prou difusió. (Cliqueu damunt els gràfics per veure’ls amb més resolució).


Estudiants que aproven les PAU en les opcions de ciència i tecnologia


Nous estudiants a les universitats catalanes, segons nota d’accés (via: selectivitat)


Demanda en primera preferència als estudis dels centres propis de la UPC

Font: Informe de preinscripció a la UPC, 2007-2008 (Vicegerència de Docència i Recerca).