Sabies que… (el cost d’estudiar a Europa) Imprimeix aquesta informació

…A Catalunya un curs de grau pot costar fins a 2.604€, depenent de la carrera de què es tracti?

…En 11 països europeus, els estudis de grau són totalment gratuïts?

…En uns altres 12 països, el preu màxim d’un curs de grau oscil·la entre els 7€ de la República Txeca, els 41€ de Polònia, els 183€ de França o els 200€ d’Alemanya, fins els 1.066€ de Portugal?

…El preu dels estudis de grau més barats a Catalunya sols és superat per 1 estat (Irlanda) i 2 de les 4 regions d’un altre (Irlanda del nord i Gal·les)?

…A la gran majoria dels països europeus estudiar un curs de màster costa el mateix o molt poc més que estudiar un curs de grau, mentre que a Catalunya el un curs de màster és un 44% més car que un de grau i, al conjunt d’Espanya, un 67%?

…Mentre el preu màxim d’un curs de màster no supera els 1.300€ en el grup majoritari de països europeus, a Catalunya el preu mínim és de 2.500€, sols superat per Grècia, Irlanda i Xipre?

…La vinculació entre preus i rendiment acadèmic és inusual a Europa? Dels 38 països i regions analitzats, sols 5, a més d’Espanya (i Catalunya) tenen preus diferenciats en funció dels resultats acadèmics de l’estudiant.

…Els països que concedeixen més beques i amb imports més alts corresponen als països on els estudis són gratuïts?

…La majoria dels països on el preu dels estudis existeix (tot i ser baix), compensen l’esforç de les famílies mitjançant reducció d’impostos (típicament generalitzats), subsidis (normalment, en funció de la renda) o ambdues mesures? Espanya no disposa ni de deduccions a l’IRPF ni de subsidis destinats a les famílies amb fills que estudien a la universitat.

Més dades al web de l’Observatori del Sistema Universitari: http://www.observatoriuniversitari.org/blog/2014/06/19/el-cost-destudiar-a-europa/

No t’ho perdis! (setembre 2014) Imprimeix aquesta informació

Contradiccions

Las universidades pagan la matrícula a cientos de jóvenes sin beca: http://www.lavanguardia.com/vida/20140604/54408656055/universidades-pagan-matricula-jovenes-beca.html

La Generalitat considera suficients els seus ajuts a estudiants universitaris

http://www.lavanguardia.com/20140605/54409637349/la-generalitat-considera-suficients-els-seus-ajuts-a-estudiants-universitaris-m-gutierrez.html

 

(Manca de) promoció a les universitats

Los rectores sostienen que pasar de contratado doctor —con contrato indefinido, aunque sin la categoría de funcionario— a profesor titular, o de este a catedrático, es promoción interna y no debería de computar en ese 10% de reposición de plantilla.

[…]

“Los profesores universitarios somos el único cuerpo de funcionarios para el que no se ha regulado un mecanismo de promoción interna. Sin embargo, a la vez que hemos sufrido todo este proceso, el Gobierno ha ofertado desde 2012 más de 2.000 plazas de promoción interna para otros cuerpos de funcionarios”

250 catedráticos y profesores de universidad ven peligrar sus plazas, El País, 25/maig/2014

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2014/05/25/actualidad/1401038071_685323.html

 

“Los alumnos con beca acaban la carrera 2,1 años antes que el resto”

Los estudiantes de la Universidad Pública que cursan sus estudios con beca (263.600 el curso pasado) acaban la carrera 2,1 años antes que los que no la tienen.

El Estado se ahorraría 900 millones de euros cada curso si todos los estudiantes se graduasen en la Universidad cuando lo hacen los becados. Por ese motivo, (Juan Hernández Armenteros y José Antonio Pérez en su cuaderno de trabajo Crisis fiscal, finanzas, universitarias y equidad contributiva, séptima entrega de un proyecto de la Fundación Europea Sociedad y Educación) proponen que todos los campus aprueben un régimen de permanencia que ponga límite a la presencia de los alumnos en la Universidad, pues todos ellos están subvencionados.

¿Por qué solo los becados tienen un compromiso con la sociedad si en la universidad pública se subvenciona a todos?

El País, 3/3/2014

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2014/03/03/actualidad/1393876583_710267.html

 

“Governança” i música

Es importantísimo para la música. No le das a un músico un trabajo solo para que suba a tocar, cobre y lea en el periódico quién será su nuevo director titular […] Ese no es el input que de debe sentir una persona creativa. Debe tener influencia en todo: con quién toca, dónde y cuándo. Con gente frustrada no funcionará. Cuantos más derechos des a los músicos para elegir lo que quieren hacer, mejor será el resultado sonoro.

Olaf Maninger, primer violoncel i manager general de l’àrea mediàtica de l’Orquestra Filarmònica de Berlin. Una música para el futuro, El País Babelia, 1/3/2014, pàg. 5.

 

L’excel·lència universitària de McDonalds

http://youtu.be/K3kyz8ZQjno

 

Governança

Vinyeta Mariano Gobernanza...

Des del Consell de Govern: 3/06/2014 Imprimeix aquesta informació

La secretaria general difon regularment tots els documents aprovats o informats al Consell de Govern. Aplaudim aquesta mesura, que respon als acords del Claustre Universitari sobre la política de transparència de la nostra universitat.

Per això ens limitem a cridar l’atenció, de manera breu, sobre els temes que valorem com a més destacats de la darrera reunió del Consell de Govern.

Actuacions lògiques davant una situació econòmica preocupant

La situació és preocupant encara que la gerent està fent tot el possible per redreçar el rumb. És impossible que prengui mesures populars, però allò que està portant a terme és del tot lògic. Recomanem la lectura dels documents del Consell de Govern.

Entenem que la filosofia del nou equip de direcció és que la Universitat la fan les persones i no els edificis. Ara cal fer una bona gestió de les operacions d’ajust del parc immobiliari.

Convé resoldre l’assignació de romanents el més aviat possible

La Comissió Econòmica va presentar una proposta d’incorporació de romanents de 900.000 € corresponent al 35% d’aquests. El repartiment es realitzaria de forma proporcional entre els centres i els departaments sempre que les factures pendents de cobrament siguin inferiors a aquest valor. En el Consell de Govern, dues escoles no estaven d’acord amb aquest repartiment, ja que consideraven que els deutes haurien de ser descomptats abans de fer el repartiment per no haver estat avisats amb anterioritat. El punt va ser retirat malgrat que havia estat aprovat per la Comissió Econòmica després de dues sessions de treball en les quals es van valorar totes les possibilitats. Creiem que aquest retard en el repartiment del romanents a les unitats no és convenient i considerem que s’ha d’enllestir el més aviat possible.

Els preus de matricula, un problema per a molts estudiants a Catalunya

Els representants dels estudiants al Consell de Govern van demanar a l’equip de direcció què es pogués fraccionar el pagament de les matricules més de dues vegades, ja que molts estudiants no poden assolir el pagament d’aquests preus. El rector va dir que ho havien estudiat però, degut als greus problemes de liquiditat de la tresoreria, aquest any encara no ho podien fer. Creiem que els preus a Catalunya són inacceptablement alts.

En el grau, estem per sobre de la immensa majoria dels països europeus, tant en preus màxims com en preus mínims. A molts països europeus la matrícula és gratuïta i a molts altres és inferior a 1.000€ per curs, mentre que a Catalunya el mínim són 1.700€ i el màxim 2.600€ per curs, en primera matrícula. El nostre mínim sols el superen Irlanda i Gal·les! (Totes les dades provenen de la Comissió Europea, i inclouen el cost de matrícules més taxes). Els preus dels màsters són dels més alts d’Europa. S’ha de reivindicar la baixada dels preus de matrícula. No es pot mantenir que Catalunya, junt amb Madrid, sigui la comunitat autònoma en la que els estudiants paguin més. Els preus han de tornar als nivells de fa 5 anys fins que no tinguem una comptabilitat analítica adequadament  mesurada i amb una informació clara sobre les prioritats del Govern de la Generalitat en quant al seus interessos de formació per a la gent jove catalana. No es poden amagar a sota de “la culpa la té Espanya”. Tot això està provocant una discriminació per raons socioeconòmiques i dificultarà la igualtat d’oportunitats en l’accés a l’ensenyament universitari.

L’actuació de la CSAPDIU genera un problema al voltant d’una plaça de lector

La Comissió de Selecció i Avaluació del Personal Docent i Investigador de la Universitat (CSAPDIU) s’ha excedit en les seves funcions en modificar els centres d’assignació d’una plaça de lector.  El paper de la CSAPDIU és garantir un procés correcte de selecció de les persones candidates, no pas modificar les característiques de les places que surten a concurs.

En descobrir-se, al Consell de Govern es van demanar responsabilitats sobre aquesta decisió i es va proposar tirar enrere aquesta plaça. Donat que les places ja han sigut convocades i signades i s’ha endegat  el procés de selecció, una part del Consell de Govern va votar en contra d’aquesta proposta (12 vots a favor, 16 en contra i 11 en blanc). Caldrà assegurar total transparència i qualitat en el procés de selecció.

Potser la reflexió de més volada, més enllà del cas concret que ens ocupa, és que cal aconseguir procediments, que a la fi afectaran a persones, que mereixin la confiança en la transparència i la igualtat de oportunitats per a totes les persones candidates.

Butlletí 101 (març 2014) Imprimeix aquesta informació

24 DE FEBRER: UNA SESSIÓ DEL CLAUSTRE UNIVERSITARI DEBAT SOBRE EL FUTUR DE LA UNIVERSITAT Imprimeix aquesta informació

Eusebi Jarauta

El dilluns 24 de febrer va tenir lloc la primera reunió ordinària del Claustre Universitari de la nova etapa de la UPC amb el rector Enric Fossas i el seu equip. L’ordre del dia de la reunió tenia tres punts amb major significació sobre la resta de temes:

  • Informe del rector sobre la política universitària i programa d’actuació
  • Informe de la gerent sobre la situació econòmica de la UPC
  • Debat sobre la naturalesa, composició i funcions dels òrgans de govern de la universitat en el context d’un possible canvi legislatiu.

Tota la documentació corresponent a aquesta sessió es pot consultar a la web UPC en l’enllaç

http://www.upc.edu/normatives/butlleti-upc/bupc/#claustre-universitari.

En el primer punt, el rector Fossas va fer un repàs de diferents temàtiques aportant la informació i la valoració de l’equip en relació amb com veuen la situació corresponent i quines línies d’actuació pensen impulsar per traduir-les a acords del Consell de Govern. Es va parlar sobre: una visió general, recerca, docència, estudiants, personal i organització, polítiques transversals, economia, govern i transparència i, finalment, comunicació. En aquest punt, membres del Claustre varen presentar tres mocions: sobre transparència (presentada per Oriol Arcas), sobre la plantilla de PDI (presentada per Xavier Martínez) i sobre la plantilla de PAS (presentada per Josep Royo). La primera moció es comenta amb més detall aquí. Les altres dues encarreguen a l’equip de govern que explori i aprofiti a fons totes les possibilitats perquè la UPC pugui captar, estabilitzar i promocionar personal, i no segueixi perdent talent, i reclamen de les administracions que s’aixequin les estrictes restriccions actuals de plantilla. Les tres mocions duien el suport de diversos claustrals i van ser assumides pel Consell de Direcció i aprovades per una gran majoria la primera i per consens les altres dues.

La gerent Olga Lanau va presentar una síntesi molt entenedora sobre la situació econòmica de la UPC, centrant-se en els aspectes qualitatius més que en els quantitatius, que va dir es detallarien en un òrgan més adequat (comissió econòmica del Consell de Govern). Va comentar el tancament de l’exercici 2013, la tresoreria i les dificultats previsibles al llarg de 2014, l’estructura del pressupost 2014 i d’altres mesures relacionades amb el pressupost i la seva execució. En aquest punt la professora Vera Sacristán va presentar una moció, amb el suport d’altres claustrals, sobre el finançament de la universitat, reclamant al govern de Catalunya que resolgui de manera satisfactòria els temes de la seva responsabilitat en aquest àmbit, que no són pocs: finançament, preus i beques. Va ser aprovada per consens i assumida prèviament pel rector.

En el punt de debat sobre el govern de les universitats i del sistema universitari, el rector havia encarregat la presentació d’una ponència al professor Albert Corominas. El ponent va fer una recapitulació sobre els principals textos legislatius i d’opinió en aquest tema i va repassar els elements que, al seu entendre, configuren de manera més significativa el model de govern d’una universitat. Una moció presentada pel professor Pep Simó, amb el suport de diversos claustrals, que defensava amb fermesa el model democràtic i participatiu va ser aprovada, novament, per consens de tots els seus membres i assumida per l’equip de govern. Més informació sobre aquest tema es pot trobar aquí.

UpiC valora molt positivament el contingut i la forma d’aquesta sessió del Claustre Universitari que es va desenvolupar en un clima molt plàcid i participatiu: la sessió va durar matí i tarda, amb moltes intervencions, totes elles breus, i en tot moment el nivell d’assistència va ser alt. Confiem que aquesta nova manera de fer caracteritzi el mandat que acaba de començar. i Ens congratulem que el CU hagi aprovat amb ampli consens mocions sobre temes en els que UpiC ha incidit i que defensa com a via per garantir el bon funcionament de la universitat pública. Així mateix trobem molt sa que es pogués gaudir d’un espai on tractar i debatre un tema cabdal com el model de govern universitari.

Com i per què volen canviar el govern de les universitats públiques? Imprimeix aquesta informació

Albert Corominas

L’any passat es posaren sobre la taula dues propostes força detallades, i bàsicament coincidents, de modificació radical del sistema de govern de les universitats públiques. Es tracta de l’Informe de la Ponència per a l’estudi de la governança del sistema universitari de Catalunya, designada per la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat,  i del document Propuestas para la reforma y mejora de la calidad y eficiencia del sistema universitario español, elaborat per la Comisión de Expertos para la Reforma del Sistema Universitario Español, designada pel ministre José Ignacio Wert.

Aquestes propostes se situen en una línia iniciada el 2000 amb l’Informe Bricall, en la qual es poden ubicar documents, especialment nombrosos des del 2007, després de l’aprovació de la LOMLOU [1], provinents, per exemple, del Círculo de Empresarios, de la Fundación Conocimiento y Desarrollo o de la PIMEC [2].

Es tractaria, en síntesi, i prescindint de les diferències de matís, d’implantar un òrgan de govern únic, amb pocs membres i forta presència externa, que establiria l’estratègia i el pressupost de la universitat i en designaria el rector o rectora que, per la seva part, designaria les persones responsables de les unitats. Alguns documents remarquen, a més, la urgència d’implantar aquests canvis.

Seria aquesta la clau de volta (la “peça cabdal”  diu la PIMEC [3]) d’un procés que es va iniciar amb intents de desprestigi de les universitats públiques i va seguir amb mesures que, a l’empara de la crisi, han reduït i empobrit el sistema universitari públic i n’han dificultat l’accés: reduccions de subvencions, de personal i d’expectatives d’estabilització i de promoció i augments substancials dels preus de matrícula. I de què es tractaria ara? De rebaixar “el superàvit democràtic de la universitat” [3] , perquè “és impensable que la societat civil i particularment l’empresariat inverteixin i s’impliquin en el món universitari, com li cal al país, sense tenir poder decisori als seus òrgans de govern” [3] i perquè les universitats han de passar de “l’excessiu èmfasi en la producció [de coneixement]” [3] a la transferència. En resum, de canviar els objectius de les universitats públiques. I, per fer-ho, se n’ha de canviar el sistema de govern, perquè qui mana és qui determina els objectius.

Ha estat molt oportú, per tant, que en la sessió del proppassat 24 de febrer del nostre Claustre Universitari es dediqués un punt de l’ordre del dia al debat sobre el govern de les universitats  i s’aprovés una moció al respecte.

El nostre Claustre ha rebutjat les propostes basades en un òrgan de govern únic i un sistema jerarquitzat . D’una banda, perquè en una institució com la universitat pública s’han de prendre decisions de naturalesa molt diversa (econòmica i acadèmica, posem per cas) que no és funcional atribuir a un òrgan únic. D’una altra banda, perquè la jerarquització que es proposa liquidaria la participació i la coresponsabilització de la comunitat universitària, sense les quals no es pot explicar que les universitats públiques hàgim arribat al nivell actual, a despit de la migradesa dels recursos de què han disposat.

Atès que sembla que coincideixen els governs de Catalunya i d’Espanya i sembla que també els de les comunitats autònomes de Madrid i València, així com també diverses organitzacions empresarials i entitats que aquestes patrocinen, es pot considerar que tot està donat i beneit?

És clar que no. Dos membres de l’esmentada Comisión de Expertos (Óscar Alzaga y Mariola Urrea, precisament, i respectivament, catedràtic de dret Constitucional y professora titular de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals) varen signar el que podríem denominar un vot particular a l’informe de la Comisión, amb un argumentació detallada sobre la possible inconstitucionalitat de la proposta, per ser contrària a l’autonomia universitària. A més, per sota de la coincidència aparent entre les propostes empresarials i les vinculades als governs, hi ha una discrepància fonamental: les primeres propugnen que a les universitats públiques manin les empreses i les segones, que hi mani l’Administració.

Està per veure, a més, l’impacte de les complicades dinàmiques polítiques actuals sobre els calendaris legislatius.

En qualsevol cas, és molt important que les universitats facin sentir la seva veu  en un debat que les concerneix, que ens concerneix, vitalment.

I que vigilin i siguin rigoroses en la defensa de les lleis per les quals es regeixen, davant d’intents de saltar-se-les més o menys imaginativament, com ara aquest: “el Manifest planteja canvis legislatius que van més enllà de les competències de la Generalitat en el sentit més estricte, però creiem que sota la cobertura de la Universitat de Catalunya, i amb la participació de les organitzacions empresarials i altres estaments de la societat civil catalana, serà possible assolir bona part dels canvis legislatius plantejats.”[3]

En particular, cal que es tingui això present en relació amb la implantació del Campus del Besòs, per al qual s’han apuntat sovint sistemes de govern que, segons el nostre parer, també anirien “més enllà de les competències de la Generalitat en el sentit més estricte”. El rector va dir en el Claustre que la UPC respectaria els acords previs relatius al Campus i que aquest seria el límit. Però n’hi ha un altre, que és el respecte de les lleis i dels Estatuts de la nostra universitat, en relació amb el qual la UPC ha de ser intransigent, i que no hauria de ser difícil d’assolir, atès que les administracions públiques són les primeres que estan obligades i interessades a complir les lleis i a fer-les complir.

[1] Ley Orgánica de Modificación de la Ley Orgánica de Universidades.
[2] PIMEC: (Micro), Petita I Mitjana Empresa de Catalunya.
[3] Per una reforma ambiciosa del sistema universitari (2011).

La UPC fa una aposta decidida per la transparència Imprimeix aquesta informació

Oriol Arcas

Després dels escàndols de corrupció que han afectat a molts dels partits, fins i tot a membres de l’actual Govern (català i estatal) o a la pròpia Corona, passant per sindicats o el Palau de la Música, és normal que es reclami més transparència als qui gestionen les institucions públiques i els diners de tothom. A les darreres eleccions a rector de la UPC la transparència també va ser una de les demandes més repetides per part de la comunitat, i més present en els programes electorals.

Actualment, les institucions públiques només publiquen algunes informacions, com la legislació, part de l’organigrama i els acords públics. La informació econòmica es coneix de forma agregada i moltes vegades de forma parcial. La resta, no té per què fer-se públic. Això porta a una situació on el “contracte de transparència” entre la institució i la societat és molt poc clar (valgui la redundància): no se sap quina informació no es pública ni per quin motiu.

Durant el passat Claustre del dia 24 de febrer es va presentar i aprovar per àmplia majoria una moció que proposava un nou paradigma: en una institució pública com la nostra tota la informació serà “d’interès general”, i per tant susceptible de fer-se pública si algú la demana. I tota informació d’interès general que es consideri rellevant es publicarà “activament”, és a dir, motu proprio encara que no hi hagi cap petició explícita. La informació que no es consideri d’interès general no es publicarà ni serà accessible, però s’hauran d’explicar els motius de la seva ocultació, quan aquesta s’escaigui. Per exemple, quan aquesta publicació perjudiqui altres drets, com el de la privacitat de les persones (dades personals), terceres parts (acords confidencials), o els interessos de la institució (per exemple recerca pendent de publicar-se).

D’aquesta manera, la institució, com fins ara, publica la part rellevant de la informació que genera la seva activitat, una altra part és pública i accessible si es demana, i la resta és confidencial però per motius justificats, raonats i objectius, evitant l’ocultació d’informació per interessos poc legítims.

Amb aquesta iniciativa la UPC es posa a l’alçada de les recomanacions de la Sindicatura de Greuges de Catalunya (informe de març de 2012), i sobrepassa amb escreix les limitacions de la “Llei de transparència, accés a la informació i bon govern”, aprovada el passat desembre de 2013. Aquesta Llei, que el nou equip rectoral ja ha començat a estudiar per la seva aplicació aquest mateix any, intentava posar al dia l’Estat Espanyol en qüestió de transparència (interès general, publicitat activa, etc.) però porta algunes limitacions que redueixen el seu efecte. La més greu és la instauració del “silenci negatiu”, és a dir, el dret de les administracions a no respondre una petició d’informació i que automàticament això es converteixi en una negativa sense necessitar cap justificació. La llei també permet l’ocultació de tota informació relacionada amb “els processos de presa de decisions”, fet que pràcticament impedeix la participació de la societat en la gestió de les institucions i permet aplicar polítiques de fets consumats.

La moció aprovada per la UPC imposa restriccions a aquestes “llibertats” que atorga la llei, descartant el “silenci negatiu” i fent de la UPC una institució exemplar en matèria de transparència. El debat sobre quina informació és d’interès general i quina no (incloses les informacions relatives a la presa de decisions, com documents de treball i actes de les reunions) es deixa als òrgans pertinents de la universitat, així que la pròpia institució s’haurà d’autoregular.

No t’ho perdis! (març 2014) Imprimeix aquesta informació

Parole, parole, parole
We, the Ministers responsible for higher education in the 47 countries of the European Higher Education Area (EHEA) have met in Bucharest, on 26 and 27 April 2012, to take stock of the achievements of the Bologna Process and agree on the future priorities of the EHEA. […]
Europe is undergoing an economic and financial crisis with damaging societal effects. […] Higher education is an important part of the solution to our current difficulties. […] With this in mind, we commit to securing the highest possible level of public funding for higher education. […]
We will pursue the following goals: to provide quality higher education for all, to enhance graduates’ employability and to strengthen mobility as a means for better learning. […]
Providing quality higher education for all
Widening access to higher education is a precondition for societal progress and economic development. We agree to adopt national measures for widening overall access to quality higher education.  […]
We will step up our efforts towards underrepresented groups to develop the social dimension of higher education, reduce inequalities and provide adequate student support.
(Els subratllats són nostres, les negretes són a l’original)
Making the Most of Our Potential: Consolidating the European Higher Education Area. Bucharest Communiqué . Febrer 2014

Article d’opinió sobre la importància de la transparència
Los gobernantes se eligen para tomar decisiones que nos afectan a todos. Sin llegar a casos de corrupción flagrante, vemos a menudo cómo los intereses económicos personales de algún gobernante pueden mediatizar sus decisiones. Muchos pueden pertenecer a cuerpos de funcionarios o instituciones cuya posición o cuyas reglas pueden estar defendiendo a costa del interés general. […]
Muy a menudo quienes tienen una función pública la ven precisamente como una oportunidad para sacar una ventaja económica, para su entorno familiar o de grupo o para imponer su ideología. Lo vemos a veces también en la gestión de la ciencia. Es demasiado frecuente que los tribunales que escogen a nuevos profesores de universidad o investigadores se presenten como una lucha entre intereses de grupo lejanos de una evaluación de la idoneidad de los candidatos. […]
Para evitar los conflictos de intereses hay diversas formas de reaccionar. Una de ellas es la formulación de reglas claras […], y la más importante es la transparencia. En funciones en las que nos interesa opiniones o resultados científicos lo más veraces posible, es esencial conocer quién las formula y si existe el riesgo de que defienda intereses de algún tipo.
Pere Puigdomènec, Política con criterios científicos, El País, 24/1/2014
http://elpais.com/elpais/2014/01/22/opinion/1390414711_664430.html

Article d’opinió contra la identificació universitat-empresa
La columna […] Els imprescindibles (i urgents) canvis en els campus en la primera frase convidava els lectors a imaginar una empresa que no pogués fixar lliurement el preu dels seus productes ni determinar les condicions laborals i retributives del seu personal ni decidir pel seu compte els productes que ofereix als seus clients. El fet que a la segona frase s’identifiqués una empresa caricaturitzada amb uns trets perfilats tan negativament amb la universitat pública espanyola no resultava gaire sorprenent atès el títol de l’article i el context en què s’inseria. Però no per això deixa de ser notable que els autors optessin per començar la columna subratllant que la universitat, fins ara un servei públic, ja és una empresa i que tots els seus problemes tenen a veure amb la circumstància que les lleis que les regulen son anacròniques perquè encara no responen de manera convenient a aquesta realitat.
Jose Maria Ruiz Simon, La indústria de la melmelada, La Vanguardia, 28/01/2014
(la versió electrònica sols és accessible als subscriptors de LV)

“Los alumnos con beca acaban la carrera 2,1 años antes que el resto” (març 2014)
Los estudiantes de la Universidad Pública que cursan sus estudios con beca (263.600 el curso pasado) acaban la carrera 2,1 años antes que los que no la tienen. […]
El Estado se ahorraría 900 millones de euros cada curso si todos los estudiantes se graduasen en la Universidad cuando lo hacen los becados. Por ese motivo, (Juan Hernández Armenteros y José Antonio Pérez en su cuaderno de trabajo Crisis fiscal, finanzas, universitarias y equidad contributiva, séptima entrega de un proyecto de la Fundación Europea Sociedad y Educación) proponen que todos los campus aprueben un régimen de permanencia que ponga límite a la presencia de los alumnos en la Universidad, pues todos ellos están subvencionados. […]
¿Por qué solo los becados tienen un compromiso con la sociedad si en la universidad pública se subvenciona a todos?
El País, 3/3/2014
http://sociedad.elpais.com/sociedad/2014/03/03/actualidad/1393876583_710267.html

Des del Consell de Govern: Nou espai al web d’UpiC Imprimeix aquesta informació

Us presentem l’espai Des del Consell de Govern on els membres del Consell de Govern en representació de la  de la candidatura Vers una universitat pública amb futur ens mantindran informats dels aspectes més rellevants tractats en les sessions del Consell de Govern. Actualment podeu trobar informació corresponent als dos últims Consells de Govern celebrats el 17/12/2013 i el 06/02/2014.