UpiC

No esperar, en les qüestions que hi ha quòrum absolut, la culminació del procés parlamentari

[Avui] S’impulsarà definitivament la reforma de la LUC?
[Comissionat] En aquests moments hi ha consens amb els rectors i els presidents dels consells socials per fer-la avançar i fins i tot de no esperar, en les qüestions en què hi ha quòrum absolut, la culminació del procés parlamentari.
[Avui] Quins són aquests aspectes?
[Comissionat] [...] modificar alguns aspectes de la governança de les universitats: intentar que els òrgans de govern siguin més reduïts, professionalitzar la gerència de les universitats i buscar l’equilibri entre l’estament acadèmic i la representació social a les universitats. No és fàcil.
A Universitats no hi haurà trencament, sinó continuïtat. Entrevista a Joan Majó i Roca, Comissionat per a Universitats i Recerca. Avui, 20/07/2009.

Cavalls de Troia

Universitat i cementiris

Desafortunadamente, academia y cambio conjugan mal. Ya lo dijo una ex rectora de la Universidad de Oslo: “Si quieres cambiar un cementerio, no puedes esperar gran ayuda de los que están dentro”. [...]
El cambio no es lo que amenaza nuestra supervivencia como instituciones de enseñanza superior; lo que la amenaza es el inmovilismo y la negación de una realidad evidente. Los inmovilistas son los mismos que lanzan adoquines a palabras como eficiencia, flexibilidad, gobernabilidad o incluso emprendeduría asociadas a la universidad. [...]
¿La universidad ha sabido transformarse ella misma? Yo afirmaría, sin miedo a equivocarme mucho, que la universidad es una de las instituciones más antiguas y con mayor capacidad de resistencia al cambio.
Imma Tubella, rectora de la UOC, La universidad en tiempos de ‘El nombre de la rosa’. El País, 22/06/2009.

Baixar-la del pedestal

[...] el quid de la cuestión parece estar en que la Universidad deje de ser coto privado a capricho de ciertos currículos y pase a ser útil. “Hay que bajarla del pedestal”, dice. “Debemos vencer las barreras de quienes piensan que la investigación debe hacerse sin objetivos y quienes estamos convencidos de que debe orientarse a cuestiones prácticas con un fin”.
“Hay que bajar a la Universidad del pedestal”, entrevista amb Federico Gutiérrez-Solana, president de la CRUE. El País, 25/06/2009.

EEES

Adaptar-nos millor i més eficaçment a les necessitats de les empreses

Gutiérrez-Solana [ve] en el nuevo marco europeo universitario «la oportunidad que necesitamos, la que nos permitirá revisar los planes de estudios, hacernos más flexibles, lograr mayor accesibilidad y también profesionalizar la investigación, así como adaptarnos mejor y con más eficacia a las necesidades de las empresas».
Declaracions del president de la CRUE (Conferència de Rectors d’Universitats Espanyoles). El Comercio, 02/07/09.

Una mena de prostitució?

¿Cómo se logra mejorar las relaciones entre la universidad y la empresa? Para […] Xavier Prats [director de Polítiques d’Ocupació de la Comissió Europea], en España hacían falta dos cambios. El primero de ellos afecta a la financiación de la educación, casi exclusivamente pública. Según sus datos, a un estudiante universitario el curso le cuesta 700 euros y ese mismo alumno cuesta al Estado 4.700 euros. De ahí que Prats abogó por una mayor presencia de la financiación privada. En segundo lugar, criticó al sector de la formación en España, “porque está dominado por intereses creados y funciona según la oferta y no la demanda”. […] Y pidió al profesorado español que no vea esta mejor colaboración con la empresa y un mayor peso de la financiación privada “como una especie de prostitución”.
La UE alerta de la desconexión entre universidad y empresa. Cinco Días, 07/0772009, p. 27.

Velines a Bolonya

Cartell promocional de les quatre seus de la Universitat de Bolonya, elaborat per ens externs que financen la universitat. Posteriorment, el cartell va ser rebutjat i retirat pel claustre. (Font)

L’alcalde i la recerca universitària

Camprubí [alcalde de Manresa] ja va posar les condicions per entrar a negociar [una possible integració de projectes universitaris de Vic i Manresa] [...]: més carreres per a Manresa, qualitat –que en universitat vol dir recerca, i això la UPC o la UAB no ens ho poden garantir i formant part d’una universitat pròpia sí– [...]
Vic i Manresa fan el primer pas ferm per integrar els dos projectes universitaris. El 9 Nou. 29/06/09, p. 5.

Transparència i gestió empresarial al Claustre de la UPC

Prohibida la reproducción o distribución de este documento sin autorización escrita de Infonomia (punxeu amb el ratolí a sobre de la imatge per veure-la a mida gran).

Portada del document “Document de captura. Reunions UPC Visió 2020″ presentat al Claustre Universitari de la UPC.

Un departament adscrit a un centre?

D’altra banda, adscrit a l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa, amb la creació del Departament de Disseny i Programació de Sistemes Electrònics (DiPSE) s’integraran les actuals seccions departamentals de l’EPSEM relacionades amb l’electrònica, l’automàtica, les comunicacions i la informàtica [...]
e-Informacions UPC. 14/09/2009.

Punxeu amb el ratolí sobre les imatges per veure-les a mida gran.

Font: Eurostat (Oficina d’estadística de la Unió Europea)

• Jornada Construir el futuro de la universidad pública
• VISIÓ UPC-2020? (el Claustre Universitari del 20 de maig)
• Estem d’enhorabona: el rectorat rectifica la seva política restrictiva de concessió de sabàtics
• Sobre la no convocatòria, a la UPC, de places de TU i CU per a PDI acreditat
• Una dada val més que mil imatges

El proppassat dia 1 de juny es va celebrar, a la Universidad Complutense de Madrid (UCM), la jornada de reflexió i debat Construir el futuro de la universidad pública, organitzada per UpiC, amb la col·laboració de la UCM.

A UpiC érem conscients que darrerament hi ha hagut un nombre relativament gran de preses de posició que denunciaven les propostes de mercantilització de la universitat pública o el reduccionisme d’alguns plantejaments entorn del govern de la universitat i de noves metodologies docents. Tanmateix, constatàvem que aquestes intervencions eren relativament aïllades unes d’altres i, sovint, adoptaven un enfocament més aviat a la defensiva. Pensàvem, doncs, que era un bon moment per organitzar una jornada que servís de lloc de trobada de les persones que s’havien manifestat a favor d’una universitat pública renovada i al servei de tota la societat i on es plantegessin reflexions, anàlisis i propostes per al futur.

Per facilitar l’assistència, ens va semblar que la millor opció era celebrar la trobada a Madrid, cosa que hem pogut fer gràcies a la col·laboració incondicional de la UCM, el rector de la qual, Carlos Berzosa, va presidir l’obertura i la clausura de l’acte del dia 1.

Per participar a la jornada s’hi van inscriure 126 persones (113 PDI, 11 estudiants, 10 PAS i 2 amb d’altres vinculacions), de 29 institucions diferents, de las quals 24 eren universitats.

Però per donar-li un abast més gran i facilitar la participació de la comunitat universitària, vam obrir una pàgina web, on es recullen (i es poden comentar) els textos de les 8 ponències presentades durant l’acte i de les comunicacions rebudes, així com documentació diversa sobre el sistema universitari espanyol, en el marc de la Unió Europea. Aquest lloc web, que va servir també per retransmetre en directe la jornada, ha rebut ja més de 15000 visites en poc més d’un mes.

Trobareu un resum de la jornada a l’enllaç següent:  [enllaç]

En el Claustre del 27 de novembre de l’any passat, el rector n’anuncià una reunió extraordinària, que es faria el maig, per debatre el pla de futur de la de la UPC amb horitzó 2020. Era una bona idea. A la UPC hauríem de tenir uns objectius assumits per una majoria àmplia que en garantís l’estabilitat, per tal de poder desenvolupar actuacions amb una perspectiva a termini llarg.

Tanmateix, com ja vàrem apuntar des del nostre Butlletí, la preparació d’aquest debat, feta al marge del mateix Claustre, no ha estat adequada. Tampoc no ho va ser el plantejament de la sessió del 20 de maig.

Pel que fa a la Visió UPC-2020, la presentació comprengué tres elements:

1. Un document sobre tendències, elaborat per GUNI (Global University Network for Innovation, amb seu a la UPC) i prèviament distribuït. El document està ben elaborat, i se’n va fer una introducció acurada i rigorosa, però es basa fonamentalment en recerques bibliogràfiques i no pot evitar el biaix que resulta del fet que sobre alguns aspectes de la política universitària les publicacions responen majoritàriament al punt de vista de les institucions que les patrocinen. D’una altra banda, el procediment de descriure tendències sense valorar-les, si no és implícitament, es presta a confusió, no sols perquè les omissions poden donar una visió desviada de quines són realment les tendències, sinó, sobretot, perquè no distingeix entre les tendències que s’han de fomentar i les que s’han de combatre.
2. La versió del Sr. Alfons Cornella [enllaç 1; enllaç 2], consultor, sobre les reunions, que ell mateix dinamitzà, de grups de treball configurats pel rector.
3. La intervenció de la vicepresidenta de l’EUA (European Universiyy Association), rectora de la Universitat d’Aveiro (una de les universitats públiques portugueses que, com a conseqüència d’un canvi en la legislació, s’han transformat en fundacions privades).

Donat el temps que requeriren aquestes intervencions, no en va quedar gaire per a les dels membres del Claustre, les quals, per disposició de la Mesa, tingueren un límit de tres minuts.

I què es va concloure? Res. I de què es va parlar? De moltes coses, però el tema que va despuntar, com a conseqüència del contingut de les tres presentacions inicials, és el del govern de la universitat, en la línia ja apuntada, per posar només dos exemples, en el Llibre Blanc de la Universitat de Catalunya [enllaç 1; enllac 2] i a l’informe 2008 de la Fundación Conocimiento y Desarrollo, que presideix la Sra. Botín. És a dir, en la línia de reforçar la figura del rector o rectora, que no seria elegida, sinó designada per un òrgan format per persones externes a la universitat, i que, al seu torn, designaria les persones responsables de les unitats (direccions i deganats d’escoles i facultats i direccions de departaments i instituts).

No es tracta de discutir aquí aquesta proposta (podeu trobar referències a http://www.jornadauniversidadpublica.org/?p=1156) que, d’altra banda, requeriria una nova modificació de la LOU difícilment concebible a termini curt. Però sí de preguntar-se per què s’ha volgut posar aquesta qüestió en el centre del debat, sense fer cap esforç per tractar les estratègies relatives a la docència, la recerca, la transferència i el compromís social de la Universitat ni la qüestió del finançament. El que interessa és què fer i deduir-ne el sistema de govern més convenient per fer-ho. I el que se li va proposar al Claustre anava justament en el sentit contrari: decidir com es mana i després, cal suposar-ho, ja veurem què fem.

El que es desprèn de tot el procés de preparació del Claustre i del mateix desenvolupament de la sessió del 20 de maig és que ara mateix no tenim projecte estratègic. I això en les circumstàncies actuals és molt preocupant, perquè estem en un entorn molt dur i molt dinàmic.

El problema principal de la UPC no són les mancances del sistema de govern, sinó la manca d’estratègia.

Quan al 2003 es van posar en marxa a la UPC les llicències sabàtiques per al PDI, la comissió que en va informar i els òrgans de govern col·legiats que les varen analitzar i aprovar varen manifestar que la xifra inicial de 40 places, una per departament, era una forma modesta de començar, que caldria anar augmentant substancialment.

L’equip rectoral no sembla creure el mateix: l’any 2007 va reduir el nombre de llicències convocades a 30 i a la convocatòria d’enguany les va rebaixar a 12, tal com va informar UpiC al Butlletí 74.

Ens congratulem que, finalment, el rectorat hagi rectificat i, amb l’argument d’una innovadora recuperació de “romanents d’anys anteriors” no especificats, s’hagi decidit a atorgar les 27 llicències sol·licitades, en comptes de les 12 previstes (enllaç a la resolució). Benvingut sigui aquest canvi de parer.

Tanmateix, ens permetem fer notar que, cada cop que s’ha produït una reducció en el nombre de llicències que s’oferien, la demanda s’ha autoregulat a la baixa, tal com es posa de manifest al quadre adjunt.

En traiem com a conclusió que no convé que es tornin a produir aquestes davallades de l’oferta. El Consell de Govern hauria de vetllar, en el moment de l’aprovació dels pressupostos i en el de la convocatòria de les llicències, per tal que això no torni a passar.

Els sabàtics per al PDI són una pràctica establerta a la major part de les universitats serioses del món, perquè tenen l’objectiu desitjable de facilitar l’actualització dels coneixements del professorat, els intercanvis i les estades a d’altres centres, l’elaboració i l’escriptura de llibres, la dedicació intensiva a projectes de recerca o d’innovació docent, i tot un seguit d’activitats acadèmiques que el dia a dia dificulta.

Seria una llàstima que la nostra universitat renunciés a una via de millora tan òbvia de la seva qualitat. En lloc de reduir-ne el nombre, convindria estimular-ne la demanda. La convocatòria de sabàtics hauria d’oferir una xifra progressivament creixent de llicències, fins que els sabàtics compleixin la funció que indica el seu nom, que és la d’oferir al PDI un any d’activitat acadèmica sense obligacions docents cada set anys.