Sabies que… (el cost d’estudiar a la universitat a Europa) Imprimeix aquesta informació

… el curs 2011-12 els estudiants de grau pagaven a Catalunya més del 20% del cost dels estudis?

… el curs 2012-13 els preus de les matrícules universitàries dels estudis de grau van pujar un 66%?

Font: Observatori del Sistema Universitari: Quant paga l’estudiant? Preus i taxes de matrícula universitària a Catalunya, a Espanya i al món, juny 2012.

… simultàniament, els darrers dos anys el finançament corrent de la UPC per part de la Generalitat de Catalunya ha baixat un 25,8%?

Font: Informe del rector al Claustre Universitari, 16 d’abril de 2013.

… el curs 20131-14 el preu dels estudis de grau d’enginyeria ha pujat més d’un 10%?


Evolució del preu d’un curs, en euros corrents

… en els darrers 6 anys, el preu d’estudiar una carrera d’arquitectura o enginyeria ha pujat entre un 69% i un 185%?


Evolució del preu total d’una carrera, en euros constants de 2013

Font: Observatori del Sistema Universitari: El preu de la carrera. Preus universitaris 2013-14 a Catalunya i anàlisi de l’evolució del preu total dels estudis, juliol 2013.

… a Europa hi ha 9 països on la matrícula universitària de grau és gratuïta? Són els següents: Alemanya, Dinamarca, Estònia, Grècia, Malta, Àustria, Finlàndia, Suècia i Noruega.

… a Europa hi ha 10 països o regions els estudis universitaris de grau costen entre unes poques desenes d’euros fins a un màxim de mil euros per curs? Són els següents: República Txeca, Polònia, Eslovàquia, França, Islàndia, Bèlgica, Bulgària i Portugal.

… a Europa hi ha 3 països més, on cada curs de grau costa entre mil dos-cents i mil quatre-cents euros? Són els següents: Liechtenstein, Croàcia i Itàlia.

… a Europa només 8 països o regions (d’un total de 33) apliquen preus per curs superiors als 2.000€, i que entre ells estan Espanya i Catalunya?


Preus mínims i màxims d’un curs de grau, en € (a l’eix de la dreta, en vermell), i % d’estudiants que els paguen (a l’esquerra, en verd).
(El curs de referència és 2011-12, quan no s’explicita el contrari. Surten del gràfic: Eslovènia, màx=12.373€ i Turquia, màx=18.226€)

… les dades desmenteixen que la minoria de països o regions d’Europa que han optat per preus alts o molt alts compensin aquesta dificultat d’accés a través del sistema de beques?

… és al grup de països nòrdics, que mantenen un accés gratuït als estudis universitaris, on hi ha més estudiants que cobren beques i on aquestes tenen imports més alts (són beques salari)?

… a Espanya cobra alguna beca al voltant d’un 23% dels estudiants universitaris (tot i que la xifra està sobreestimada en comptar beques en lloc de becaris, i no tenir en compte el cobrament simultani de més d’una)?

… a Catalunya la cobertura és cinc punts inferior, d’un 18%?


Imports mínims i màxims d’una beca anual basada en necessitats, en euros (a l’eix de la dreta, i en lila), i percentatge d’estudiants que en gaudeixen (a l’esquerra i en verd). Curs 2011-12.
(Surten del gràfic: Noruega=11.591€ i Liechtenstein=20.282€. En el cas de Catalunya i Espanya, l’import estimat de cada tipus de beca s’ha obtingut dividint el volum total pagat per les administracions públiques pel nombre de persones beneficiàries, de manera que el rang de variació no és estrictament entre beques sinó entre imports mitjans de cada tipus de beca)

Font: Observatori del Sistema Universitari: Estudiar a Europa. Preus de matrícules i beques a les universitats europees, desembre 2012.

No t’ho perdis (octubre 2013) Imprimeix aquesta informació

La crisi i les universitats europees
Hace dos años que pusimos en marcha [l’Associació Europea d’Universitats] un observatorio para analizar la reducción de fondos públicos destinados a las universidades. Hemos detectado señales de alarma. Una de ellas es que los recortes afectan más a los países del sur de Europa, donde en muchos casos ronda el 10% de bajada. Esto está provocando que la tradicional brecha entre norte y sur se expanda todavía más. La educación es una estrategia a largo plazo. Se puede soportar un recorte breve y de forma muy cuidadosa, pero si se producen año tras año, se destruirá el sistema de educación superior. […]
El acceso a la universidad debe depender de la habilidad del alumno, y no de su capacidad económica. Los estudios demuestran que cuanto más elevada es la calificación y la educación de la población, más desarrollado será el país, y los Gobiernos deberían ser conscientes de ello. […]
En el campo de la investigación, hay un problema de acceso al conocimiento. Hay que permitir que los investigadores tengan acceso a datos y estudios que son de preocupación mundial, como las pandemias o el cambio climático. Tenemos que ser capaces de compartir información y tecnología para solventar estos retos. No puede ser que existan barreras como la propiedad intelectual o la protección de datos.
“Si los recortes siguen, se destruirá la educación superior”. Entrevista d’Ivanna Vallespín a Maria Helena Nazaré, presidenta de l’Associació Europea d’Universitats. El País, 02/06/2013.

Préstecs per a pagar el cost de la matrícula?
Van créixer en famílies de classe mitjana i treballadora. Amb beques i préstecs van estudiar a les millors universitats. Van desenvolupar carreres professionals lucratives. Però van haver de passar anys, fins que ja havien fet els quaranta, per tal que ambdós retornessin els préstecs que els havien permès accedir a una educació d’elit. El deute d’ell, Barack Obama, pujava a 42.753 dòlars (prop de 32.000 euros). La de Michelle, a 40.762 (més de 30.000 euros). […]
Avui, el deute estudiantil [als USA] ja supera el de les targes de crèdit. Alguns economistes veuen símptomes de una bombolla semblant a la immobiliària, que quan va punxar va precipitar la recessió el 2008. “L’educació superior –va dir Obama– no hauria de ser un luxe. És un imperatiu econòmic que tota família d’América hauria de poder permetre’s”.
“L’altra bombolla”. La Vanguardia, 26/08/2013.

El decret de preus, il·legal?
Un estudiante universitario pagaba el 22% del coste de sus estudios hace tres cursos, según los cálculos de la Sindicatura de Cuentas. Esta cifra es siete puntos mayor de lo que anunció el Departamento de Economía y Conocimiento […] para justificar la subida de las tasas universitarias en abril 2012, mes en el que un real decreto del Gobierno central fijó que los universitarios debían cubrir entre el 15% y el 25% del coste de sus estudios.
La Generalitat consideró entonces que el alumno solo pagaba el 13,9% y defendió el incremento hasta llegar al tope del 25% con el argumento de que había que corresponsabilizar a los alumnos de sus estudios en un entorno de falta de recursos públicos. Todo Ello condujo a un fuerte incremento de las tasas de hasta un 66,7%, cosa que no se debería haber producido si se tienen en cuenta las cifras aportadas ahora por la Sindicatura.
“Un informe de la Sindicatura de Cuentas cuestiona la subida de tasas universiatrias”. El País, 16/09/2013.

Recerca, transferència i crisi
Les inversions públiques d’investigació sovint s’orienten a temàtiques que venen bé, o es copien plantejaments supranacionals, dissociant de les característiques de l’entorn com, en certa mesura, fan els mitjans amb els índexs d’audiència. En definitiva, ens regim per la immediatesa.
En el camp de la investigació cal mirar altres paràmetres associats al mitjà i al llarg termini, per fer que les inversions, com la pluja, caiguin en el terreny (o en el territori, en una visió global). […]
D’altra banda, si bé és cert que el finançament públic ha retallat de manera significativa els fons destinats a investigació, abans que s’hagin aconseguit els nivells d’inversió d’altres països més avançats, també és cert que el finançament privat per a aquest fi està descompensat, amb percentatges menors als d’aquests països de referència. A més, aquests fons s’associen a convocatòries públiques, que permeten finançar part dels costos generals de l’empresa, sense que hi hagi una transferència efectiva de la investigació i la innovació als teixits productius.
Antonio Aguado (catedràtic de la UPC): “Un capital exportable”. La Vanguardia, 02/06/2013.

Hace poco la prensa recogía la noticia de un joven investigador español que, al mismo tiempo que recibía un importante premio de la Sociedad Europea de Física por sus “contribuciones excepcionales a la física experimental de partículas”, era rechazado por el Programa Ramón y Cajal de nuestro país. […]
El año pasado se convocaron 175 plazas entre todas las especialidades científicas. Las características de la convocatoria llamaban la atención. A los solicitantes se les pedía únicamente un currículum vitae (CV), en el que debían señalar las aportaciones a su juicio más relevantes. Ni proyecto de investigación, ni cartas de referencia, ni siquiera una relación de los centros en los que esperaban desarrollar su proyecto. Solo un CV y, además, totalmente pautado. En la jerga ministerial esto se llama un CV Normalizado (CVN). El CVN es una anomalía genuinamente española, que no existe en otros países: para que se hagan una idea, si al redactar el CVN uno ha recibido un premio Nobel, debe consignarlo en “otros méritos”. En España se ha instalado la idea de que la investigación debe evaluarse con medios “objetivos”, mediante una contabilidad de publicaciones y citas en revistas científicas, y además asépticos, sin contacto con los evaluados. Es una idea profundamente equivocada que lleva a tomar decisiones erróneas con frecuencia. […]
En los últimos años la convocatoria de becas predoctorales, pieza básica del sistema de investigación de un país, ha sufrido, además de los recortes, todo tipo de retrasos e incidencias, que perjudican muy gravemente a los jóvenes que quieren investigar. El panorama de la investigación en España es
realmente desolador: se recortan las partidas drásticamente, se retrasan arbitrariamente las convocatorias de becas y proyectos, se cambian las normas a mitad de una convocatoria. A este ritmo España va a perder definitivamente el tren de la investigación. Lo estamos viendo con nuestros jóvenes investigadores, la mejor generación que ha tenido nunca este país: se van y difícilmente volverán. Los que se quedan encuentran un panorama deprimente, sin apenas oportunidades. El precio que pagaremos por ello será altísimo, no les quepa ninguna duda.
Marc Noy (catedràtic de la UPC): “Un panorama desolador para los investigadores”. El País, 25/06/2013.

Butlletí 97 (juny de 2013) Imprimeix aquesta informació

No hi ha més sord que el que no hi vol sentir (a propòsit del Consell de Govern del 10 de juny) Imprimeix aquesta informació

Finalment, després de tres mesos d’incertesa, el Consell de Govern (CdG) ha aprovat l’acomiadament de 78 PAS interins. Ho ha fet, malgrat els acords en sentit contrari de les juntes de tots els centres de la UPC, malgrat la moció en sentit contrari aprovada al Claustre del passat 16 d’abril i malgrat les decisions contràries als acomiadaments preses pel mateix CdG el 24 d’abril.

Què ha passat, doncs?

Durant el seu primer mes i mig de mandat, el CdG ha analitzat els pressupostos del 2013, ha demanat i obtingut molta informació de les seves partides i també d’entitats del grup UPC, tot plegat amb la intenció d’obtenir estalvis que permetessin evitar els acomiadaments. Però no ho ha aconseguit. Era impossible? Creiem que no: el que ha mancat és voluntat política per fer-ho.

La gerent ha aconseguit que la Comissió d’Economia del CdG declari que “la previsió de despeses genèriques que figura en el pressupost 2013 de la UPC s’ha realitzat amb criteris de reducció de despesa, ajustant-se a les despeses liquidades pels mateixos conceptes que figuren en la liquidació del pressupost 2012. Els estalvis que s’ha detectat que es poden produir en algunes partides (estalvi energètic, reserva PDI laboral) en cap cas arriben a la quantitat 1.480.000€”. Però qui ha elaborat el pressupost, qui té tota la informació associada i qui controla quina informació es tramet i de quina manera és gerència: en aquestes condicions, és molt difícil demostrar si els deures estan ben fets o mal fets!

Per altra banda, membres del CdG han insistit en tractar de forma global l’economia de la UPC i de les entitats del grup. En aquesta petició els empara el sentit comú i també la llei d’universitats (LOU), que preveu que els pressupostos de totes aquestes entitats han de ser públics i aprovats per la universitat. A més, l’informe que la Sindicatura de Comptes acaba de publicar suggereix que la nostra universitat no controla els comptes del grup i que les contraprestacions que n’obté no són gaire evidents.

Davant d’aquesta petició dels nostres representants, s’ha donat un devessall d’informació (33 documents, alguns amb dotzenes de pàgines; més presentacions orals, algunes de llarga durada). Però cada vegada que es proposava alguna mesura, la resposta de la gerent era la mateixa: “això no és possible”. Per què? “perquè és impossible”.

  • Es demanava que la reducció del 7% de la nòmina que per acord de la Generalitat s’aplica a tot el personal de la UPC és fes extensiva al personal del grup (UPCnet, Fundació Politècnica de Catalunya, Parc UPC, etc.), de la mateixa manera que, per exemple, s’ha fet a TMB (que no és administració pública de Catalunya però depèn d’una administració pública). Resposta a la comissió: “no pot ser”; resposta al Consell de Govern, “això és part d’un programa electoral i encara no toca.”
  • S’ha constatat que l’staff directiu d’UPCNET (empresa que pràcticament sols té un únic client, la UPC) consta de 7 persones que, el 2012, es van repartir una massa salarial de 790.000€, mentre que a la UPC (amb 33 vegades més personal i 20 vegades més pressupost) passem amb 9 persones i “només” 770.000€. Aleshores, es demana que s’apliqui una substancial reducció al nombre i sou d’alts directius d’UPCnet: això “no és possible perquè es tracta d’una empresa privada” (no oblidem, però, que la UPC n’és soci majoritari).
  • També es va demanar una revisió dels contractes, serveis o convenis. Resposta: “ja ho vàrem fer l’any passat i l’empresa de neteja va haver de fer un ERO”. Tanmateix, hi ha molts més contractes que el de l’empresa de neteja, a data 3 de juny de 2013 figuren 100 expedients de contractació vigents. Entre ells un amb la Fundació b_TEC que es dedica a l’impuls, el disseny i la gestió del Campus del Besòs.

Finalment, cal denunciar un darrer moviment de la direcció de la UPC que, naturalment, ha espantat una part del Consell de Govern tot empenyent-lo a l’acceptació dels acomiadaments. Ara resulta que s’ha detectat que aquest 2013 tindrem dèficit altre cop: de moment, 3’8M€ (1’4M€ per menys ingressos i 2’4 per més despeses, i tot just fa tres mesos que es va aprovar el pressupost!). D’aquests, 1’7M€ són “romanents no inclosos al pressupost”. És a dir, els romanents de les unitats. I això s’ha descobert precisament ara? Evidentment, no: quan es van elaborar els pressupostos ja es coneixia l’import d’aquests romanents, però aflorar-los ara resulta especialment “oportú”. 0’5M€ més es deuen a no haver aconseguit llogar espais a l’edifici Rdit de Castelldefels. Una sorpresa imprevisible? Mentrestant, es descarta (perquè “també és part d’un programa electoral”) la proposta de traslladar serveis propis o del grup a aquest edifici i alliberar espais a Barcelona, on les possibilitats de lloguer són molt més altes.

És una llàstima que el rector no hagi sabut aprofitar el marge de temps de què disposa i no hagi buscat, com en el passat Consell de Govern extraordinari, una sortida que pogués ser assumida per gairebé tothom.

Lamentem que el nombre de persones acomiadades a la UPC augmenti en 78 més. Ho lamentem molt, evidentment, per la gent afectada. Però també per la Universitat, que perd un bon nombre de persones qualificades i que fan bé la seva feina; i que perd, per tant, qualitat en el servei que ofereix.

Resum del Consell de Govern del 10/06/2013 Imprimeix aquesta informació

Abans de l’inici del Consell, el col·lectiu de PAS-F interí fa la lectura del comunicat “L’hora de la veritat”. S’inicia el Consell de Govern (CdG) amb els dos punts més aviat de tràmit (designació de membres en comissions) i es passa al punt tres, motiu de la convocatòria extraordinària. La gerent defensa el seu informe:

Comença indicant que el col·lectiu total de PAS interins és de 123 persones, a les quals es volia aplicar el 25% de reducció de càrrega de treball i de sou. Explica que no hi va haver acord possible amb la Junta PAS-F i que no es van presentar mesures alternatives. La gerent s’excusa en què la reducció del 25% és un mandat del Consell Social.

En referència a la Comissió d’Economia i Infraestructures (CEI) del Consell de Govern, indica que les presentacions de les persones convidades (per parlar d’ens del grup UPC) van ser extenses per tal d’informar els nous membres sobre com funcionen les entitats associades a UPC. Presenta els acords de la CEI, tot i que admet que en el moment d’aprovar-los “quedaven poques persones”. Els acords presos a la CEI fan referència a:

  • Ccontenció de despesa al Grup UPC
  • Estalvi per reducció de consum energètic
  • Rescabalar 100.000€ de la Reserva de PDI-L, després que el Vicerector de Personal se’n quedés amb una part “per si de cas, en el tema del professorat associat”
  • Estudiar el trasllat de la FPC a Campus Nord
  • Incrementar l’import de l’overhead un 4% a la FPC
  • Baixar al factura de contractació amb UPCnet

A més, la proposta de la CEI és en el sentit que l’estalvi vagi a la partida de PAS-F interí.

Després la gerent presenta un document amb les seves “Consideracions” de collita pròpia i referències a pressupost 2013, PlaVE, Pla d’Ordenació del PAS, Acord amb Generalitat i Informe Sindicatura de Comptes. També informa de la desviació de 3’8M€ al pressupost de 2013, dèficit que ja s’ha produït en el que portem d’exercici. Finalment, la gerent opina que la proposta de la CEI no és del tot satisfactòria i proposa:

  • Amortitzar les 78 places de PAS-F interí (és a dir, acomiadar)
  • Aplicar qualsevol estalvi a eixugar el dèficit de la Universitat

S’obre un PRIMER TORN DE PARAULES:

Es presenten i expliquen les esmenes que proposen el representants de “Vers una universitat pública amb futur”. El rector respon que la proposta significa un canvi de política, que pertany a un pla de treball de futur i que significa tirar a baix el treball de la CEI. A més, “no té sentit debatre això, perquè serien moltes hores”.

Altres intervencions són en el sentit següent:

  • “Tot això és un desgavell. Hi ha descontrol del CdG sobre la forma de governar les entitats de la corona UPC.”
  • “La CEI tenia molt clar l’encàrrec del CdG. El tema dels 3’8M€ de dèficit és quelcom separat de l’objectiu de la CEI, tot i que molt greu.”
  • Defensa de les esmenes de “Vers…”: moltes intervencions en la CEI demanaven decisions polítiques i no només econòmiques. Es fan aclariments sobre l’overhead demanat a la FPC (que sigui gradual i amb els mateixos percentatges que a la UPC)
  • Es fa palès que el document de la CEI no s’ha presentat, només l’informe de la gerent
  • Es puntualitza que el pressupost 2013 és deficitari d’entrada, independentment del que passi amb els interins
  • No s’entén la pàgina i mitja del document “Consideracions” de la gerent, perquè són ideològiques i no tenen res a veure amb el PAS-F interí. “Caldria parlar del document de la CEI.”

La gerent respon que no entén perquè les propostes no es van fer a la CEI; les presentacions no eren polititzades; i “el CdG és responsable del dèficit que s’està produint a la Universitat”. El rector afegeix que no és moment de canvi de polítiques d’actuació, que per a això ja hi haurà campanya electoral; que és cert que la desviació del pressupost s’ha d’analitzar, però si no acomiadem els interins, el dèficit augmentarà.

S’obre un SEGON TORN DE PARAULES:

  • S’introdueix el tema del professorat associat i que cal una definició del model d’universitat
  • Queda clar que hi ha alternatives. S’han fet moltes propostes, però no se n’escolta cap. “Si avui ja tenim 3’8M€ de desviació, qui és el responsable?”
  • “Ser realistes no és acceptar retallades. La gerent parla de l’informe de la Sindicatura de comptes i allà es diu que (i) la documentació no aclareix què passa amb l’overhead; (ii) hi ha partides del capítol 6 que no són clares”
  • Sensació agredolça del CdG: la CEI no ha servit per res perquè les seves recomanacions s’estan ignorant.
  • (Sobre l’escrit polititzat de la gerent) “Aquestes són propostes que es poden considerar i altres són programa electoral? De què serveix acomiadar si la desviació ja són 3’8M€? Estem mal finançats per la Generalitat.”
  • “L’expressió “no es pot” per “no es vol” s’ha aplicat en la CEI i s’està aplicant en el CdG.”
  • “Sí que hi ha alternatives, però no es volen acceptar. S’ha plantejat un programa de salvació de la universitat pública i el rector planteja un programa de desmantellament de la universitat pública. S’han pres decisions polítiques equivocades (mapa de graus, inversions al Besòs).”
  • “Tenir números no vol dir tenir informació. No es té clar quants interins hi ha i quin cost tenen. També hi ha enrenou de números en el tema de l’estalvi energètic. No hi ha cap política d’ingressos.”
  • “La gerent ens torna a posar en la situació on érem fa un mes. La Sindicatura de Comptes no veu clar què aporta la corona UPC i què costa.”
  • S’insisteix que es sotmeti a votació el document de la CEI i no el de la gerent. “Una reducció del 15% fins final d’any de les 78 persones més el que es pot estalviar és equivalent a allò que proposa la gerent.”
  • Hi ha qui està molest perquè s’han presentat esmenes després de la comissió econòmica, “quan es van debatre en molts casos a la CEI.”
  • “Els reptes que tenim són: (i) com arribem a final d’any; (ii) què serem en el futur; (iii) què proposem a la societat per sortir del forat.” Es demana acceptar l’informe de la CEI.
  • “No estem descontrolats i la Generalitat no ha creat cap monstre amb la UPC. Estem en una situació molt greu. Teníem un pla d’estabilitat i l’hem aturat pel tema dels interins. Portem 2 mesos d’impasse.”

El rector respon que:

  • El 2005 es van generar 17M€ de dèficit amb el rector anterior
  • Fa la feina per responsabilitat. No vol tancar l’any amb molt de dèficit
  • Vol salvar el que hi ha. “Tenim una estructura amb peus de fang. Massa PAS i poc PDI que puguem contractar. La culpa és del ministre Wert.”
  • “Estem al moll de l’ós. No hi ha més possibilitat d’ingressos.”
  • “La Sindicatura de Comptes fa afirmacions poc assenyades. Sembla que vulgui beneficiar les universitats privades.”
  • Les mesures proposades per “Vers…” són de massa llarg recorregut
  • “La Fundació CIM té un forat de 200.000€ cada any i ja l’hem salvat d’un forat que tenia d’alguns M€.”
  • La proposta de reducció de jornada i sou un 15% deixaria un problema per al 2014.
  • “Volem fer una Universitat de recerca.”
  • “La CEI no pot fer de gerent.”

Es passa a les votacions:
Votació 1. Proposta de la CEI. S’aprova (41 a favor, 13 en blanc).

Votació 2. Proposta de la gerent. El rector proposa que la votació sigui secreta. Tanmateix, la representació de l’estudiantat, del PAS i la del PDI de les candidatures de “Vers…” manifesten que hi votaran en contra.

  • Hi ha un cert enrenou sobre què es vota exactament. Es diu que es tracta de deixar sense dotació econòmica, amb data 30 de juny, la RLT de 78 interins.
  • S’insisteix que la reducció és menor que la que diu la gerent.

Resultat de la votació: 29 vots a favor, 24 en contra i 1 en blanc.

Hi ha un torn obert de paraules i es tanca la sessió.

L’Informe de la Sindicatura de Comptes de Catalunya sobre els exercicis 2008, 2009 i 2010 de la UPC Imprimeix aquesta informació

La Sindicatura de Comptes de Catalunya és un organisme autònom amb la funció de fiscalitzar externament els comptes i la gestió econòmica i controlar l’eficiència de la Generalitat, dels ens locals i de la resta del sector públic de Catalunya. La Sindicatura publica periòdicament informes elaborats amb gran professionalitat i que són molt interessants perquè plantegen qüestions rellevants i posen de manifest errades, processos mal regulats o mal executats o actuacions que poden implicar responsabilitats. Lamentablement, hi ha un decalatge temporal important entre el moment en què han tingut lloc les actuacions fiscalitzades i la publicació dels informes, cosa que els fa perdre una bona part de l’eficàcia. Tot i així, els informes de la Sindicatura són un instrument molt valuós per conèixer, avaluar i corregir, si escau, la gestió d’un organisme públic. Sovint, aspectes poc coneguts (Nota [1]) o poc clars d’aquesta gestió, esdevenen diàfans en llegir un informe de la Sindicatura.

Recentment, els mitjans de comunicació s’han fet ressò de la publicació del relatiu als exercicis 2008, 2009 i 2010 de la UPC.

L’estructura d’aquest informe és l’habitual en els de la Sindicatura. Comença amb una descripció de la UPC, en descriu l’activitat economicofinancera i la contractació administrativa i el seguiment de recomanacions incloses en informes anteriors. Tot això es comunica al rector, aquest presenta les al·legacions que considera oportunes i finalment la Sindicatura les comenta. En el cas d’aquest informe, la UPC ha presentat unes al·legacions extenses, però la Sindicatura s’ha limitat a respondre que “les al·legacions no es poden acceptar, ja que o bé no s’ajusten als criteris normatius emprats per la Sindicatura, o bé contenen justificacions que no fan canviar el contingut de l’informe” (p. 141).

L’informe comprèn 146 pàgines i, per tant, no és possible resumir-lo sense deixar-ne de banda aspectes rellevants. Tanmateix, per a qui no tingui temps de llegir-lo pot ser útil l’intent de síntesi que podeu trobar a continuació. Les conclusions generals més importants que se’n desprenen són que, a la UPC, i en els exercicis considerats:

S’han dut a terme actuacions amb una base legal discutible, d’alguna de les quals se’n podria derivar responsabilitats si els tribunals competents arribessin a aquesta conclusió (en aquest apartat es podrien incloure també algunes actuacions a què es fa referència en els següents)

“El Pla de jubilació voluntària del PDI funcionari estableix un complement retributiu que no s’ajusta a dret. El pla de jubilació parcial del PAS laboral preveu en determinats casos el pagament d’un complement que no s’ajusta a dret perquè no està previst en el conveni col·lectiu. El pla de prejubilacions del PAS funcionari no s’ajusta a dret.” (p. 123)

“Un professor estava en comissió de serveis en una societat anònima (Portal Universia, SA). […]. Per tant (fa referència al Reial decret 898/1985), la comissió de serveis en una societat anònima no s’ajusta a la normativa vigent. En l’exercici 2010 hi havia dos professors en aquesta situació (el que ja ho estava en els exercicis 2006 i 2007 i un de nou, tots dos en la mateixa empresa).” (p. 64)

Hi ha hagut persones que han gaudit d’avantatges econòmics injustificats que han implicat greuges comparatius i un perjudici econòmic per a la institució

“La UPC ha aplicat correctament les reduccions establertes en la normativa esmentada [Decret llei 3/2010 i Reial decret llei 8/2010] excepte pel que fa als complements que reben alguns professors per l’exercici de càrrecs de direcció en altres entitats de caràcter públic relacionades amb la docència o amb la recerca i a un complement personal transitori abonat a un PAS laboral. Així mateix ha aplicat un percentatge inferior al que corresponia al personal directiu amb retribucions superiors a les de director general de la Generalitat.” (p. 46)

“S’han revisat les autoritzacions de compatibilitat de dotze PAS seleccionats entre els vint-i-vuit que han rebut una retribució per encàrrecs de col·laboració superior a 9.000€. En cinc casos no hi ha autorització de compatibilitat. En dos PAS la retribució per encàrrecs de col·laboració ha superat el límit màxim derivat de l’article 5 de la Llei 21/1987. En vint-i-nou casos de PDI a temps parcial es va superar el límit del 50% de les retribucions anuals ordinàries establert en la normativa pròpia.”
(p. 51)

“L’any 2006 es van transformar els contractes d’alta direcció del gerent i de l’equip de Gerència en contractes laborals ordinaris. L’any 2008, per tal d’adaptar l’estructura retributiva d’aquests contractes a la del conveni col·lectiu, es va crear el complement de direcció per recollir la diferència retributiva entre les retribucions segons conveni i segons contracte. D’acord amb les modificacions dels contractes esmentats, el canvi d’estructura no havia de suposar cap modificació de l’import de les retribucions anuals que percebien els treballadors afectats. En el moment de la modificació contractual es van reconèixer els serveis prestats a la Universitat i a altres administracions públiques, el que va significar que els afectats passessin a percebre una retribució per triennis que abans no percebien. Com a resultat de les modificacions introduïdes es van produir increments de les retribucions totals entre el 8,53% i el 10,74%.[…]

“La UPC abona al personal eventual els triennis de forma anàloga a la resta de personal funcionari i laboral. No obstant això, d’acord amb la normativa aplicable, el personal eventual que tenia una plaça de funcionari i que passa a la situació de serveis especials pot cobrar els triennis que tenia acreditats com a funcionari fins que passa a eventual. A partir d’aleshores els meritarà però no els cobrarà fins que no torni a ocupar la plaça de funcionari. El personal eventual que no tenia plaça de funcionari no pot cobrar triennis.” (pp. 55-56)

“Per a quatre perceptors de retribució per objectius no han quedat acreditats ni l’establiment previ ni l’avaluació dels objectius.” (p. 56)

[…] l’any 2008 es van abonar tres gratificacions per serveis extraordinaris a personal directiu sense que en les resolucions d’atorgament s’especifiqui quins han estat els serveis extraordinaris prestats; un eventual ha rebut una gratificació per tasques de suport en els tres exercicis fiscalitzats. En tots els casos assenyalats no hi ha evidència que els serveis s’hagin prestat fora de l’horari de treball.” (p. 57).

[…] en l’àmbit de les universitats públiques les retribucions del personal laboral d’alta direcció i assimilat i del personal que percebi retribucions iguals o superiors a la dels secretaris i directors generals de la Generalitat no podien experimentar cap increment en l’exercici 2009 ni en el període comprès entre l’1 de gener i el 30 de juny del 2010. A sis perceptors amb retribucions superiors a les de director general se’ls van aplicar increments retributius en l’exercici 2009, el que fa que les retribucions dels exercicis 2009 i 2010 siguin superiors a les que correspondrien.” (p. 59)

“El 2 de gener del 2009 i amb efectes 1 de setembre del 2008 es va formalitzar una addenda al contracte laboral d’un càrrec directiu la qual va significar un increment salarial d’un 9’85% sense que hi hagi cap modificació del lloc de treball.” (p. 60)

“Les resolucions de nomenament de dos PAS eventuals inclouen una clàusula per la qual es garanteix que la diferència entre la retribució com eventual i la que correspongui al lloc que passin a ocupar en el moment del cessament serà compensada totalment o parcialment. Aquesta clàusula no s’ajusta a la normativa sobre cessament del personal eventual establerta en el Decret 2/2005, sobre el règim jurídic del personal eventual al servei de la Generalitat, aplicable a les universitats públiques.” (p. 60)

“L’acord del Consell Social del 13 d’octubre del 2007 autoritza el rector a formalitzar els encàrrecs que consideri adients amb una compensació econòmica de fins a 1.000€ mensuals en concepte de càrrec acadèmic. Vuit PDI el 2008, deu el 2009 i cinc el 2010 van rebre una retribució superior al màxim indicat.” (p. 61)

“Un PDI ha rebut una gratificació en els tres exercicis fiscalitzats per exercir com a síndic de greuges en una altra universitat. En opinió de la Sindicatura, aquesta tasca no es pot considerar com un encàrrec de col·laboració, ja que es tracta d’un càrrec institucional. Tampoc és una activitat inclosa en l’article 83 de la LOU, per la qual cosa seria incompatible amb l’activitat com a catedràtic d’universitat.” (p. 61)

“La UPC ha abonat una gratificació extraordinària mensual al llarg dels exercicis 2006 i 2007 a una persona que no és personal de la UPC. Segons ha manifestat la UPC es tracta d’una persona que està en comissió de serveis a la Universitat, però les seves retribucions les paga l’administració a la qual pertany. No ha estat facilitada cap documentació justificativa de la comissió de serveis ni de la gratificació esmentada. En els exercicis fiscalitzats s’ha continuat abonant aquesta gratificació (3.182€ el 2008, 3.754€ el 2009 i 2.084€ el 2010).” (p. 64)

“Del total de personal acadèmic que ha rebut retribucions per encàrrecs de col·laboració (quatre-cents noranta-cinc funcionaris i tres-cents trenta-vuit laborals) l’exercici 2010 s’han seleccionat dos perceptors funcionaris entre els que han obtingut una retribució per encàrrecs superior a 50.000€ i dos perceptors laborals entre els que tenien una retribució per encàrrecs superior a 10.000€. En l’anàlisi realitzada dels quatre encàrrecs d’aquests perceptors s’observa que en un cas manca l’autorització del director de la Unitat d’adscripció orgànica del col·laborador d’acord amb la normativa de la Universitat respecte a la col·laboració del personal en projectes aprovada el 9 de febrer del 2010 pel Consell de Govern de la UPC.”

“De la informació facilitada sobre gestió de morositat de l’exercici 2010 es desprèn que s’han gestionat factures impagades per 6’92M€, de les quals s’han cobrat 3’96 M€ i resten pendents 2’96M€. Per a l’anàlisi de la quantitat pendent, la Sindicatura ha analitzat els deutors del CTT superiors a 100.000€, que representen un 50’33% de l’import total. De la seva anàlisi es desprèn que en deu projectes els responsables estaven vinculats a les empreses deutores.” (p. 95)

“La Universitat no disposa d’una relació de les targetes de crèdit vigents a 31 de desembre del 2010. […] Per a la realització del treball de fiscalització, la UPC ha facilitat a la Sindicatura un informe de la situació de les targetes de crèdit a maig del 2012, que conté un inventari de les targetes actives amb detall per persona i tipus de targeta. A més, la UPC ha facilitat un fitxer amb la relació de targetes de crèdit del CTT, que són gestionades de forma separada. S’ha seleccionat una mostra aleatòria de quinze titulars i s’ha revisat una mostra de liquidacions de les targetes seleccionades. No s’ha rebut la informació corresponent a quatre de les targetes seleccionades. De l’anàlisi realitzada es desprèn que existeix un conjunt de despeses dels exercicis fiscalitzats la relació de les quals amb l’activitat de la Universitat podria ser qüestionable (restaurants, hotels i peatges en dissabtes, diumenges i festius; hotels de luxe i viatges, entre d’altres).” (p. 95)

Membres del PAS i del PDI han tingut dedicacions importants en organismes diferents de la UPC i la UPC no ha rebut en tots els casos una compensació econòmica adequada

“Un PAS laboral ha percebut en els tres exercicis fiscalitzats un complement de direcció que […] es va atorgar per exercir un càrrec en una entitat vinculada, no consta en l’RLT i no ha estat aprovat pel Consell Social. No consta que la UPC hagi facturat a l’altra entitat l’import del complement.” (p. 58)

“El complement per càrrec acadèmic abonat a dos PDI que ocupen càrrecs de direcció a altres entitats es va incrementar l’any 2010 en un 8% en un cas i en un 13’65% en l’altre. D’acord amb la Llei de pressupostos del 2010, aquest complement no hauria d’haver tingut cap increment.” (p. 61)

“Un PAS laboral percep un complement salarial per treballar a temps complet en una entitat vinculada, d’acord amb el conveni subscrit entre la UPC i l’entitat. En aquest cas, seria més adequat que el treballador fos declarat en situació de comissió de serveis o d’excedència voluntària i s’incorporés formalment a l’entitat en la qual treballa de forma efectiva.” (p. 63)

“Un funcionari de la UPC treballa en una entitat pública externa a la UPC (Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya) però forma part de la nòmina de la UPC. Les persones que presten els seus serveis en altres entitats públiques haurien de ser declarades en comissió de serveis i rebre les seves retribucions de l’entitat en la qual treballen.” (p. 64)

“Diversos professors a temps complet ocupen, a més del lloc de treball de la UPC, càrrecs de direcció en altres entitats de caràcter públic; per tant, incompleixen la Llei 53/1984, d’incompatibilitats.” (p. 124)

La UPC no controla com caldria les entitats del Grup UPC ni les de la denominada “corona”

“Una part significativa dels encàrrecs de col·laboració del PDI i del PAS corresponen a activitats realitzades per l’FPC. En els exercicis fiscalitzats ni en la Universitat ni en l’FPC no existia cap normativa sobre les retribucions per col·laboracions en els cursos impartits. La Universitat rep mensualment una relació del personal de la UPC que ha prestat serveis a la Fundació amb indicació dels imports que s’han d’abonar per tal que siguin inclosos en la seva nòmina. L’FPC transfereix a la Universitat els fons corresponents. En la revisió realitzada s’ha observat que la documentació de suport en molts casos no està signada per qui dirigeix l’activitat ni pel director d’Economia i Organització de l’FPC; que en molts casos el perceptor coincideix amb qui autoritza el pagament, i que les descripcions de les tasques són poc concretes […], sense especificar les hores de dedicació o de docència.” (p. 51)

“S’ha realitzat una revisió dels usos dels edificis de l’inventari de la Universitat. S’ha comprovat que molts d’aquests edificis estan ocupats per entitats vinculades a la UPC i per institucions de recerca. La informació disponible no ha permès concloure sobre si la Universitat recupera el cost d’aquests espais per via de la facturació als ocupants.” (p. 88)

“El 16 de febrer del 2010 el Consell Social de la Universitat va aprovar la creació de la Fundació Centre d’Innovació i Tecnologia de la UPC. L’Acord preveia que la dotació inicial d’aquesta Fundació seria subscrita per la Universitat juntament amb la Fundació Parc UPC i l’FPC, entre d’altres. D’acord amb l’escriptura de constitució de la Fundació Centre d’Innovació i Tecnologia de la UPC del 27 de gener del 2011 la seva dotació inicial de 60.000€ va ser aportada per la UPC (29.000€) i per una empresa privada vinculada a un professor de la UPC (31.000€).” (p. 104)

“L’article 71.4 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya estableix que les universitats públiques han de trametre a la Sindicatura de Comptes abans del 30 d’abril els comptes anuals de l’exercici anterior de les entitats en què participen. La UPC no ha tramès aquesta informació de les entitats participades per a l’exercici 2008 i per als exercicis 2009 i 2010 ha estat retuda parcialment.” (p. 104)

“Segons l’article 41 dels Estatuts de la UPC, la relació entre la Universitat i cadascuna de les entitats del Grup UPC es regula, llevat que el Consell de Govern i el Consell Social acordin un altre procediment, mitjançant un contracte programa. No hi ha contractes programa actualitzats i vigents per als exercicis fiscalitzats, excepte pel cas de l’Associació d’Amics de la UPC.” (p. 105)

“La Fundació (FPC) reté un percentatge inferior en concepte de cànon al que correspondria d’acord amb la normativa aprovada pel Consell de Govern de la UPC. Seria convenient que s’apliqués el cànon del 22,7% i s’abonés a la UPC la part del cànon que correspongués.” (p. 108)

“Els comptes anuals de l’exercici 2010 no han estat retuts.” (Parc Mediterrani de la Tecnologia, p. 110; Fundació Parc UPC, p. 110)

“No hi ha constància que el Consell Social de la UPC hagi aprovat els comptes anuals de les societats dependents de la Universitat corresponents als exercicis 2008, 2009 i 2010, excepte pel que fa als comptes anuals de l’exercici 2008 de l’FPC i d’UPCnet, SL, tal com preveuen l’article 89 de la LUC i l’article 59.h dels Estatuts de la UPC.” (p. 122).

“La Universitat ha creat i/o participa en diversos tipus d’entitats, a través de les quals canalitza la investigació i la transferència de resultats que estableix l’article 83 de la LOU. Amb aquestes entitats existeixen diferents tipus de relacions; moltes ocupen espais de la UPC, altres tenen personal cedit, entre d’altres. La UPC hauria de completar la informació de l’activitat que realitza juntament amb aquestes entitats i realitzar una valoració econòmica de les interrelacions existents. Així mateix, hauria d’elaborar contractes programa actualitzats i vigents amb cadascuna de les entitats del Grup UPC per regular les relacions existents amb elles d’acord amb l’article 41 dels Estatuts de la Universitat.”

La situació econòmica de la UPC és molt greu i els valors dels paràmetres que la caracteritzen poden ser encara pitjors dels que s’han donat fins ara com a vàlids

“A 31 de desembre del 2010 la UPC presenta, segons els seus comptes anuals, un romanent genèric negatiu de 82’15M€, és a dir, un dèficit que la Universitat haurà de finançar. Aquesta xifra de dèficit puja fins als 100’74M€ si es consideren els ajustaments proposats per la Sindicatura en aquest informe de fiscalització”. (Nota [2]) (p. 119)

“En opinió de la Sindicatura, la situació economicofinancera de la UPC és molt greu si es té en compte el seu dèficit acumulat, les dificultats per generar ingressos i reduir despeses, i la dependència financera de la Generalitat.” (p. 120)

Conclusió

Ens congratulem que el Consell de Direcció hagi donat a l’Informe la consideració que es mereix, tant per l’extensió de les al·legacions que ha presentat la UPC com pel fet que s’hagi presentat al Consell de Govern un document en què es descriuen les actuacions en relació amb moltes de les observacions de la Sindicatura.

Nosaltres ens fem càrrec que en una institució de la dimensió i la complexitat de la UPC és molt difícil que no es produeixin actuacions irregulars o fins i tot no ajustades a dret. Però la institució ha de tenir els instruments per detectar-les i corregir-les. Ara bé, el que siguin tantes i de tanta envergadura indica, segons el nostre parer, que responen al fet que en una part de la nostra comunitat s’ha instal·lat una cultura de l’aprofitament de la institució, que en perjudica la fama i el patrimoni i que crea greuges comparatius inacceptables. El que reclamem és que s’actuï sense cap excusa ni demora perquè es respectin lleis i les normes i els procediments que la UPC mateixa ha establert, que les lleis i les normes s’apliquin per igual a tothom, sense cap mena de discriminació ni tracte de favor. A la UPC hi ha, certament, una gran majoria a favor d’una línia d’actuació com aquesta.

Notes

[1] Per exemple, a les pp. 67-68 de l’Informe hi ha una síntesi del volum de la relació econòmica UPC-UPCnet: “El total facturat per aquesta empresa [a UPC] ha estat de 13’08M€ l’exercici 2008,14’15M€ l’exercici 2009 i 15’03M€ l’exercici 2010. La facturació a la Universitat representa la pràctica totalitat de l’import net de la xifra de negoci d’UPCnet, SL. De la revisió de la facturació entre la Universitat i UPCnet, SL es desprèn que 9’19M€ l’exercici 2008, 9’54M€ l’exercici 2009 i 9’21M€ l’exercici 2010 corresponen a serveis inclosos en el contracte marc de prestació de serveis informàtics subscrit entre la Universitat i aquesta societat. També s’han contractat serveis addicionals per 3’82M€, 4’62M€ i 5’82M€ els exercicis 2008, 2009 i 2010, respectivament. D’altra banda, UPCnet, SL com a mitjà propi de la Universitat, ha executat cent vint-i-sis contractes per un import total (IVA no inclòs) de 14’50M€ durant els exercicis 2008, 2009 i 2010. Aquests contractes no formen part de l’abast d’aquesta fiscalització.”

[2] Els 18’59M€ de diferència corresponen a drets pendents de cobrament que la Sindicatura considera que són de dubtós cobrament i, per tant, d’acord amb els principis de la comptabilitat pública, cal consignar-los com dèficit. 11’12M€ corresponen a deutes de la Generalitat anteriors al 2006.

Una dada val més que mil imatges (juny 2013) Imprimeix aquesta informació

Al darrer butlletí vàrem publicar una sèrie de dades sobre la situació econòmica de la UPC. Un lector va demanar si la informació sobre l’evolució dels costos de personal es podia donar amb més detall, especificant-ne els col·lectius. Ara presentem aquestes dades, la font de les quals són les memòries auditades de la UPC. Cal dir, però, que les liquidacions dels anys 2010 i 2011 tenen un format diferent, amb les dades molt més agregades: això ens ha obligat a cobrir aquesta manca de detall a partir d’extrapolacions raonablement versemblants.

També se’ns va demanar informació sobre el PAS que depèn de projectes. Lamentablement, no la podem donar, perquè la liquidació del pressupost de la UPC no és prou detallada.

Aprofitem per suggerir que la UPC hauria de fer un esforç per augmentar la transparència i el detall de les dades que publica. Una universitat amb vocació de servei públic com la nostra té el deure del rendiment de comptes a la societat.

Dins “Resta del capítol 1″ hi ha diverses partides, però les més significatives són despeses específiques en què es reben els diners d’un altre ens i s’abonen a les persones: els costos del professorat UPC que està assignat als consorcis (CEIB, CETI); els costos lligats a docència de personal de la UPC per a la Fundació Politècnica de Catalunya, les beques del Programa Ramón y Cajal, etc.

Butlletí monogràfic amb informació de les reunions del Claustre i Consell de Govern (maig de 2013) Imprimeix aquesta informació

Un dels compromisos de les candidatures Vers una universitat pública amb futur consistia en informar la comunitat de la UPC sobre l’actuació dels òrgans de govern de la universitat. En aquesta línia, aquest butlletí presenta un resum, segons el punt de vista d’aquestes candidatures, del que ha succeït en les 3 reunions que s’han esdevingut aquest mes de maig:

Aquests resums us arriben a través d’UpiC perquè, malgrat que representants de “Vers…” ho han demanat a Secretaria Geenral, no se’ls ha donat accés a les llistes de distribució del personal de la UPC a qui representen.

En publicar el darrer butlletí d’UpiC, vam explicar que havíem recorregut als òrgans de representació sindical per a anunciar-lo, perquè no havíem pogut accedir a les llistes de distribució de correu del personal de la UPC. Tanmateix, la causa va ser un error nostre, perquè vam adreçar els missatges a unes adreces incorrectes (recentment hi ha hagut canvis en les llistes de distribució de la UPC; però va ser una badada nostra voler fer servir unes llistes que encara no són operatives).

Volem, doncs, demanar disculpes per haver informat erròniament que havíem deixat de tenir accés al personal de la UPC, quan en realitat això mai ha succeït.

El Consell de Govern Extraordinari del 10 de maig de 2013 Imprimeix aquesta informació

Al Consell de Govern (CdG) del passat 24 d’abril, el rector havia fet una lectura molt particular de les mocions aprovades al Claustre Universitari del 16 del mateix mes. Per precaució, els representants de “Vers …” i els estudiants ja havíem proposat que en aquella sessió consell de Govern s’introduís un punt a l’ordre del dia per encomanar a la Comissió Econòmica una revisió del pressupost de 2013, a fi i efecte de poder proposar trasllats entre capítols i així permetre el manteniment dels llocs de treball de PAS interí i part del professorat associat.

De les mocions del Claustre, quedava pendent la relativa a revisar l’acord amb la Generalitat de Catalunya. Amb aquest objectiu, els representants al CdG del PAS, dels estudiants i els membres de “Vers …” vàrem demanar que es convoqués una sessió extraordinària del Consell, amb un únic punt de l’ordre del dia: es tractaria de presentar, debatre i si s’esqueia aprovar tres acords que, resumits, deien:

  1. S’acorda obrir amb la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya un procés de revisió de l’Acord per al compliment de l’equilibri i la sostenibilitat financera de la UPC, que caldrà iniciar en un termini màxim de dues setmanes a partir de la data del present acord. (Les dates eren importants atès el termini donat per resoldre la situació del personal interí:1 de juny).
  2. Demanar tot el suport administratiu dels equips tècnics comptables i jurídics, a qualsevol membre del Consell de Govern i, en especial, de la Comissió Econòmica, per ajudar-lo a realitzar la seva feina amb rigor i en un temps breu.
  3. Manifestar el profund desacord amb el Consell Social de la UPC, per haver aprovat una proposta d’acció respecte al personal interí, entenent que aquesta funció correspon al Consell de Govern; mentre que és competència del Consell Social ratificar o no la/es propostes amb posterioritat. I, per aclarir el marc d’actuació de cada òrgan de govern i evitar, en el futur, interferències d’un en les funcions de l’altre, es demana la presència del president del Consell Social a la propera sessió ordinària d’aquest Consell.

Si bé el fons de les propostes va resultar ser compartit per una gran majoria del CdG, no així la forma. De manera que després de llargues discussions, el rector va declarar que, el que a ell li aniria bé, fora que reclaméssim que la Generalitat de Catalunya tingués en compte el caràcter experimental de tots els estudis de la UPC i la seva dispersió geogràfica, a l’hora de fixar la dotació econòmica de fons públics per a la Universitat.

Atès d’una banda el manament del Claustre i de l’altra l’interés que tenim en el bon funcionament de la UPC, les persones que havíem demanat el CdG extraordinari vam optar per mantenir únicament el primer punt dels anteriors. Finalment, després d’un llarg debat, un director de departament va proposar reformular l’acord en els següents termes:

“El CdG acorda demanar a la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya que obri un procés d’adequació del finançament de la UPC que tingui en compte les característiques especials de l’activitat, l’experimentalitat i la territorialitat, de forma que permeti la revisió de l’Acord per al compliment de l’equilibri i la sostenibilitat financera. Aquest procés s’hauria d’iniciar en un termini màxim de dues setmanes a partir de la data d’aquest acord”

Aquesta proposta va ser aprovada per consens.

Confiem que el rector aprofitarà l’avinentesa per atendre les mocions que fa la comunitat universitària a través del Claustre; informarà, motu propio, dels resultats d’aquesta re-negociació, i defensarà l’opinió de la Universitat davant el Govern.