No t’ho perdis! (abril 2013) Imprimeix aquesta informació

Grans Esperances
Giró confia que el claustre que voti la celebració d’eleccions anticipades li sigui favorable ja que el vot és secret i les persones estarien “al marge de pressions”.
Rebel·lió a la UPC. La Vanguardia, 17/04/2013

A Torre Girona creuen que es falsifiquen signatures?
“Ha tingut entrada pel registre de la universitat una petició de convocatòria d’eleccions anticipades a rector de la Universitat Politècnica de Catalunya en la que consta la vostra signatura.
Aquest tema es tractarà en el pròxim Consell de Govern, pel que us demano que en el cas que no hagueu signat aquesta petició ens ho indiqueu abans del 23 d’abril.”
Missatge enviat per la Secretària General de la UPC als membres del Claustre que han signat la petició d’eleccions anticipades. 18/04/2013

I van tres!
Los rectores denunciaron […] impagos a partir de 2008 y la Complutense decidió llevar a los tribunales la Comunidad de Madrid reclamando cantidades año a año. Hasta la fecha ha recuperado 18 millones de 2008 (más 3’5 en intereses), otros 43’3 millones en 2010 y los 19’5 millones que el Supremo acaba de reconocer en su última sentencia.
El Supremo obliga a Educación a pagar 19 millones a la Complutense. El País, 11/04/2013

Amistats perilloses
La Plataforma Coneixement, Territori i Innovació [es] una iniciativa de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) que compta amb el suport de Foment del Treball Nacional, PIMEC, La Caixa, i la col·laboració d’Abertis […] i es concreta en els següents compromisos:
1) […] constituir la Plataforma CTI com un element clau del sistema de governança de la recerca i la innovació de Catalunya. (La negreta és a l’original)
Declaració de Poblet, 02/03/2013.

Imitem Alemanya?
Contradient la tònica europea, l’educació universitària tornarà a ser gratuïta del tot a Alemanya, després que les dues últimes regions on es pagaven uns mil euros per curs acadèmic hagin decidit renunciar a aquest recurs.
Alemanya dóna per abolida la universitat de pagament. La Vanguardia, 26/02/2013

Una dada val més que mil imatges (abril 2013) Imprimeix aquesta informació

Durant la sessió del dia 16 d’abril, hi va haver 5 votacions al Claustre. La primera per decidir si es podia transmetre la sessió pel canal de televisió de la UPC (el rector s’hi oposava); la segona per veure si s’aprovava una esmena relativa a la composició que l’equip de govern proposava per a la Comissió Permanent del Claustre; i les altres tres referides a les mocions que s’havien presentat: contra els acomiadaments de PAS interí i professorat associat, contra l’Acord per al compliment de l’equilibri i sostenibilitat financera signat per la UPC amb la Secretaria d’Universitats i Recerca i contra els pressupostos de la Universitat per al 2013.

Aquesta és la composició del Claustre:

Butlletí 95 (febrer de 2013) Imprimeix aquesta informació

Número extraordinari: Monogràfic sobre els resultats de les eleccions al Claustre de la UPC

Introducció

El passat 20 de febrer es van celebrar les eleccions al Claustre Universitari de la UPC.

En teoria, el Claustre ha de tenir 303 membres: 99 nats i 204 electes; però hi haurà vacants perquè en algunes ocasions hi havia menys candidatures que places a cobrir. Estimem que finalment tindrà entre 281 i 284 membres.

Els membres nats ho són en funció del càrrec que ocupen: rector, vicerectors i vicerectores (11), secretària general i gerenta; responsables d’unitats acadèmiques: centres (16), departaments (42), instituts universitaris (4), ICE i escola de doctorat; coordinadors del Consell de l’Estudiantat (5) i delegats estudiantils de centres (com que en força centres encara no han estat escollits, s’ha augmentat en 1 el nombre de representants electes).

Els membres electes s’agrupen per estaments i, dins d’aquests, per sectors:

  • PDI-A (professorat permanent doctor):
    • Representació per universitat (habitualment coneguda com Sac únic) (17)
    • Representació per Centres (31)
    • Representació per Departaments (26)
    • Representació per l’Agrupació d’Unitats (es tracta del conjunt de centres i departaments als quals no correspon cap representació directa, un cop fet el repartiment proporcional en funció del cens) (9)
  • PDI-B (resta de PDI):
    • PDI-B1: professorat associat (3)
    • PDI-B2: estudiants de doctorat i PI en formació (8)
    • PDI-B3: resta de PDI doctor (14)
    • PDI-B4: resta de PDI no doctor (19)
  • PAS:
    • PAS-Funcionari (13)
    • PAS-Laboral (18)
  • Estudiantat de grau i màster:
    • Per centres (46)

Analitzem, a continuació, els resultats i la participació en cada estament.

Resultats del personal docent i investigador

PDI-A

Tradicionalment, els resultats d’aquest sector s’analitzen a partir del que succeeix en el sac únic, on solen competir diverses llistes; més que no pas segons les unitats, on habitualment predominen les candidatures individuals.

En aquesta ocasió, pel sac únic hi havia diverses candidatures individuals i dues de col·lectives: Vers una universitat pública amb futur (en l’elaboració de la qual ha participat i a la qual ha donat suport UpiC) i Renovació. Els resultats han estat:

CandidaturaCandidats i candidatesPercentatge de votsRang de vots per persona candidata
PresentatsElegits
Vers una universitat pública amb futur121258’6%268 – 193
Renovació12533’8%150 – 110
Individuals407’6%125 – 44

Vers una universitat pública amb futur també presentava candidatures a centres, departaments i a l’agrupació d’unitats; Renovació no ho feia de manera explícita, però algunes persones que es presentaven en aquests sectors van signar un escrit de suport a la llista esmentada, així que les comptabilitzem com si en formessin part. També hi havia una candidatura Arquitectura, igual que en els sectors del PDI-B. Així, per unitats, Vers una universitat pública amb futur obté 23 representants, Renovació 13, Arquitectura 3 i 25 més s’han presentat individualment o en una llista única de centre / departament.

PDI-B

PDI-B1 (professorat associat)
Les 3 persones electes corresponen a la candidatura Arquitectura (78% de vots). Vers una universitat pública amb futur obté un 21% de vots i un candidat individual un 1% dels vots.

PDI-B2 (estudiants de doctorat i PI en formació)
Una candidatura específica d’aquest sector, Candidatura per la defensa dels doctorands, ha obtingut 5 representants amb el 49% dels vots; i Vers una universitat pública amb futur 3 representants i 44% de vots. No han obtingut representació Arquitectura (1%) ni diverses candidatures individuals (6%).

PDI-B3 (resta de PDI doctor)
Vers una universitat pública amb futur ha obtingut representació per als seus 10 candidats (83% dels vots); Arquitectura ha tret 1 representant (4%) i n’hi ha 3 més que es presentaven a títol individual (13%).

PDI-B4 (resta de PDI no doctor)
Vers una universitat pública amb futur ha obtingut representació per als seus 13 candidats (89% dels vots); Arquitectura n’ha tret pels 4 que presentava (9’5%) i 1 representant més es presentava a títol individual (1’5%).

Globalment, es constata l’ampli suport rebut per les candidatures Vers una universitat pública amb futur, amb 61 electes; Renovació en té 18; Arquitectura 11; Candidatura per la defensa dels doctorands 5; i 29 s’han presentat a títol individual o en una llista d’unitat. Els resultats marquen un notable canvi de tendència respecte de les darreres eleccions, el 2009, en què QPC (de la qual Vers una universitat pública amb futur se’n manifestava hereva) va obtenir  5 llocs al sac únic i un 41% de vots), mentre que Manifest (que comparteix força noms amb la llista de candidats i persones que donen suport a Renovació) n’obtenia 14 i un 56’5%.

Resultats del personal d’administració i serveis

En conjunt, s’han presentat diverses candidatures individuals i 4 de col·lectives: 3 corresponien a sindicats, com és tradició a la UPC en el PAS (CCOO, CAU i Candidatura per la defensa de la UPC i els seus treballadors, lligada a UGT); i una de nova, Per la Pública.

Els resultats han estat el següents:

PAS-F

CandidaturaCandidats i candidatesPercentatge de votsRang de vots per persona candidata
PresentatsElegits
Per la Pública6627’8%192 – 132
CCOO9325’6%222 – 59
UGT10222’7%168 – 39
CAU10117’5%102 – 32
Individuals116’4%220

PAS-L

CandidaturaCandidats i candidatesPercentatge de votsRang de vots per persona candidata
PresentatsElegits
Per la Pública12927’2%164 – 76
CAU13321’5%91 – 47
UGT13220’4%165 – 45
CCOO11316’5%105 – 39
Individuals11114’4%86 – 28

Destaca, doncs, el resultat de Per la Pública, amb 15 representants. CCOO n’obté 6; CAU i UGT, 4 cadascun; i cal afegir 2 candidats a títol personal.

Això significa un considerable canvi de tendència respecte de les eleccions del 2009, marcades per la forta representació obtinguda per candidatures individuals, sovint de càrrecs de primer o segon nivell; mentre que el CAU es va imposar clarament entre les candidatures sindicals.

Resultats de l’estudiantat

Els nous Estatuts han modificat la representació estudiantil al Claustre, fent que aquest estament hi tingui membres nats: un delegat o delegada de cada centre (nova figura, que exerceix de portaveu i màxima representació de l’estudiantat del centre i és escollida per la delegació d’estudiants), més les persones que ocupen els 5 càrrecs de coordinació del Consell de l’Estudiantat, que és l’òrgan de representació d’aquest estament i agrupa i coordina la representació del sector, tant pel que fa a les delegacions de centre com de membres del Claustre.

En paral·lel, el darrer any hi ha hagut una renovació d’aquest Consell, amb la incorporació d’estudiants implicats en moviments de base dels centres (Assemblea Campus Nord, Pati Nou de l’ETSEIB,…) i associacions d’estudiants, com l’AEP.

Finalment, en aquesta convocatòria electoral han aparegut algunes candidatures coordinades i que es presentaven a diversos centres (UPC en lluita).

Tot plegat, doncs, fa veure que es va consolidant a la UPC un moviment estudiantil organitzat de caire transversal, i amb interès per tenir una actuació coordinada als òrgans de govern.

En la majoria de centres, el nombre de candidats era igual o inferior al de llocs a cobrir. La gran excepció ha estat l’EET, amb dues candidatures col·lectives i 4 individuals per cobrir 3 llocs: la candidatura Assemblea estudiants Terrassa ha aconseguit les 3 places, amb un 43% dels vots. Naturalment, en aquest cas la participació (14%) ha estat per sobre de la mitjana; si bé en altres centres on no hi havia disputa ha tingut un nivell semblant o fins i tot més alt.

Participació

A nivell global, la participació en aquestes eleccions ha augmentat respecte de la darrera convocatòria, el 2009. A l’hora d’establir comparacions, però, cal tenir en compte que la classificació en sectors del PDI ha canviat i, per tant, no sempre són dades comparables.

El 2009, la participació al sector del PDI funcionari doctor va ser del 49% a sac únic i del 48% a centres i departaments. Ara, el 2013, la participació del PDI-A ha estat, respectivament, del 47, 46’5 i 49%. Són nivells molt semblants, tot i que el col·lectiu ha augmentat en unes 300 persones, en passar a incloure també el professorat contractat permanent doctor.

En el PDI-B, destaca el gran augment en la participació del professorat associat (del 4’5 al 12%), en bona part per la mobilització que s’ha donat a les escoles d’arquitectura. En el que ara és el sector B2, la participació ha estat del 6%. Aquí s’hi inclou un col·lectiu tradicionalment abstencionista, el dels estudiants de doctorat (0’6% de participació el 2009 en què tenien un sector propi), més el personal investigador en formació (ajudants i becaris de doctorat), que té un pes numèric molt més baix. Per tant, tot indica que entre l’estudiantat de doctorat hi ha hagut aquest cop força més interès per votar. Entre la resta de PDI doctor (B3), la participació ha estat del 25% i, entre la resta del PDI no doctor (B4), del 38%. Val a dir que en tots dos casos, el nombre de candidats era més petit o igual que el de places a cobrir, fet que no incentiva el vot. No té sentit comparar-ho amb el 2009, perquè en aquella ocasió la separació era en termes de personal contractat o funcionari; i ara és per doctor o no doctor.

On hi ha hagut un augment molt destacat de participació ha estat en el PAS: en el PAS-F, s’ha passat del 48% de fa 3 anys al 63% d’enguany; i, en el PAS-L, del 29% al 42%.

Finalment, tot i ser l’estudiantil un estament en què la baixa participació és endèmica, el percentatge en aquestes eleccions, 5’1%, més que dobla el 2’3% de la vegada anterior.

Coda

L’anàlisi dels resultats que hem presentat mostra un canvi important en la composició del Claustre de la UPC, amb l’elecció de diverses candidatures que tenen un denominador comú en la defensa de la universitat pública i d’un sistema participatiu i transparent de govern. Probablement, les retallades en el finançament, els acomiadaments de personal i l’augment dels preus de matrícula hi tenen molt a veure.
Des d’UpiC ens felicitem pels resultats, agraïm el suport que han obtingut les candidatures en què estàvem implicats i esperem que aquesta renovació ajudi a mantenir la UPC com una universitat pública de qualitat en els temps difícils que corren.

A darrera hora s’ha sabut l’ajornament en la data de constitució del Claustre, que estava prevista per al 21 de març. El motiu és que s’ha endarrerit dues setmanes, fins el 18 de març, la sessió del Consell de Govern que l’ha de convocar. Això implica que no hi haurà reunió del Claustre fins a mitjans d’abril (hi ha Setmana Santa pel mig), ni nou Consell de Govern fins, probablement, el maig. Cal recordar que el mandat actual va vèncer el passat mes de desembre. Trobem absolutament injustificable aquest més que considerable retard en la renovació dels dos òrgans de govern més importants de la UPC, més encara si es té en compte la situació en què es troba immersa la nostra universitat, agreujada pel fracàs del pla de viabilitat: l’exercici 2012 es tanca, sembla, amb un dèficit considerable i això, en aplicació del “decret Wert”, obre les portes a la intervenció de la UPC per part de la Generalitat.

Butlletí 94 (febrer de 2013) Imprimeix aquesta informació

Les eleccions al Claustre de la UPC Imprimeix aquesta informació

El propvinent dimecres 20 de febrer es celebraran les eleccions al Claustre Universitari.

Aquestes eleccions són sempre importants, malgrat la sensació que sembla flotar darrerament, segons la qual el Claustre no serveix per a gran cosa, i menys ara que amb els nous Estatuts ha perdut una part de les seves antigues atribucions.

Però això no és cert. No sols perquè una part majoritària del Consell de Govern, l’òrgan executiu de govern, és elegida pels membres del Claustre. El paper que exerceixi el Claustre depèn en bona part de quins membres tingui i de quina tasca vulguin fer: si hi ha un grup prou nombrós de persones implicades i amb ganes de treballar, pot esdevenir un veritable òrgan de representació de la comunitat. Recordem que, entre d’altres atribucions, el Claustre debat i vota l’informe anual de gestió de la Universitat, proposa iniciatives i manifesta la seva opinió sobre problemes que afecten la Universitat o el seu entorn, pot demanar al rector informació sobre qualsevol aspecte de l’activitat universitària, etc. I cal reunir-lo si un nombre significatiu dels membres ho demanen, i per tractar els temes que proposin.

UpiC no presentem candidatures pròpies, com en les darreres ocasions, però, en l’àmbit del PDI, des de la nostra associació hem contribuït a impulsar, donem suport i us demanem el vot per les candidatures Vers una universitat pública amb futur.

La “re-fundació” de la UPC Imprimeix aquesta informació

El 17/12/12 vàrem rebre un correu del rector amb les conclusions d’una sessió extraordinària del Consell de Govern per presentar i debatre les conclusions de l’anàlisi sobre el model d’universitat, l’estructura organitzativa i l’oferta d’estudis de la UPC que s’havia estat portant a terme els darrers mesos. Aquesta anàlisi s’havia encarregat a una comissió de 9 persones, més el rector, que és qui les va nomenar. El missatge incloïa una presentació que recull part de les anàlisis i propostes fetes per aquesta comissió, però l’informe complet de la comissió no s’ha fet públic.
Celebrem que el treball s’hagi fet pensant en un model d’universitat compromesa amb la docència, la recerca, la innovació i la transferència de coneixement en enginyeria, arquitectura i ciències aplicades. Una universitat pública capaç d’atraure el millor estudiantat i el millor personal acadèmic i d’administració i serveis, però des d’unes dimensions sostenibles, que ens permetin no només resistir una situació econòmica límit com l’actual, sinó reeixir i fer indiscutible la vàlua de la UPC per a la societat a la qual serveix. A més de fer notar l’àmplia majoria que ha donat suport al document i de posar de manifest les dificultats de la tasca, el rector, en el seu escrit, reconeix que cal el compromís (el text fa servir “liderar”) del personal docent i investigador, el personal d’administració i serveis i l’estudiantat de la UPC per a fer evolucionar des de dintre la Universitat.
Entre les especificitats de la UPC es destaca:

  • que hi ha escoles que comparteixen estudis,
  • la gran dispersió territorial,
  • la manca d’un projecte institucional únic,
  • una formulació insuficient d’una estratègia global de la Universitat,
  • un dèficit econòmic estructural,
  • l’organització horitzontal dels departaments.

I es diagnostica que l’estructura de la recerca en grups de recerca i la reforma de les titulacions de l’EEES han incrementat la fragmentació de l’oferta i de l’estructura, han difuminat les especificitats dels centres i dificultat la gestió del personal i dels recursos materials. A més es constaten els efectes de les retallades i la competència d’altres universitats.
A partir d’aquí, la proposta del rector al Consell de Govern planteja uns objectius, proposa unes actuacions i una metodologia. Els objectius semblen raonables; la valoració de les actuacions és més discutible i depèn en bona mesura de com es concretin i s’apliquin; i la metodologia (creació de diversos grups de treball que elaborin propostes i les trametin als òrgans de govern competents) no afavoreix el compromís del personal docent i investigador, el personal d’administració i serveis i l’estudiantat de la UPC per fer l’evolució des de dintre la Universitat, que prèviament s’ha reconegut com a necessari.
Les actuacions es poden resumir en:

  • anàlisis específiques de centres i campus (ETSEIAT i EET, ETSETB i EETAC, ETSAB i ETSAV, EPSEM i EEI, FNB, l’EPSVG i el campus del Besòs),
  • reestructuració departamental,
  • definició d’un nou mapa de titulacions de grau i màster,
  • adopció d’una comptabilitat analítica,
  • valoració de les possibilitats d’explotació econòmica del patrimoni i
  • renegociació del model de finançament amb la Generalitat.

Val a dir que el projecte és molt ambiciós, que requereix un ordre lògic d’actuacions i una realització on es doni prioritat als criteris acadèmics. I es respectin els drets de les persones.
És procedent recordar, a tall d’avís, el llibre blanc sobre la UPC que es va encarregar al professor Mitjavila el darrer any de mandat del rector Jaume Pagès i que va acabar generant un alt grau de frustració en bona part de la Universitat i provocant les dimissions dels vicepresidents dels consells de centres i departaments per l’aturada sobtada de procés. Atès l’abast de les actuacions que es volen dur a terme, convindria iniciar una actuació quan la prèvia estigui pràcticament resolta per tal que el rector Antoni Giró no acabés el mandat amb una Universitat empantanegada.
Entenem que la primera actuació hauria de consistir en definir un nou mapa de titulacions conjuntament amb les anàlisi específiques dels centres i campus. Pel què fa al nou mapa de titulacions, i entre els criteris exposats al document adjunt al missatge del rector abans esmentat, s’ha de dir que és un criteri més acadèmic “facilitar l’especialització dels centres docents reforçant els seus punts forts i posar èmfasi en la captació d’estudiants de màster” que no pas “reduir la duplicació”. No ens volem estar de suggerir de fer autocrítica; recordem que mapa de graus actual no té més de cinc anys.
Havent resolt aquesta qüestió, s’hauria abordar la reestructuració dels centres i departaments. La resta d’actuacions, essencialment econòmiques, representen variacions d’un altre ordre de magnitud ja sigui pel nombre de persones involucrades, ja perquè no depenen només de nosaltres.
Tenir una Universitat més ben estructurada i més eficient és bo en qualsevol cas. Anar cap a una Universitat més petita és una decisió que correspon al Parlament i que pot ser comprensible en les circumstàncies actuals, però que no és acceptable si no manté una oferta universitària pública suficient, de qualitat i que no limiti l’accés per motius econòmics. Utilitzar els diagnòstics i propostes d’actuacions estudiades pel Consell de Govern com a justificació de nous acomiadaments seria una perversió dels objectius declarats a la introducció del document. En canvi, és prudent i convenient tenir present que d’aquí a pocs anys començarà un període de jubilacions nombroses de professorat i que aquestes jubilacions no afectaran de forma homogènia tots els àmbits ni es corresponen al 100% amb els ensenyaments on hi ha una oferta de places per sobre de la demanda. La refundació també hauria de servir perquè, quan això arribi, la UPC es trobi preparada i sigui capaç de seguir oferint una docència i una recerca de qualitat.
Si bé són el Consell de Direcció i el Consell de Govern els que han de liderar tot el procés, caldrà donar veu a les persones i a les unitats afectades i actuar amb el màxim de transparència, com sempre s’hauria de fer i més encara en la difícil situació que estem patint.

Noves retallades en investigació, ara en temps real Imprimeix aquesta informació

El Ministeri continua aplicant retallades als pressupostos d’investigació però, últimament, a més de fer-ho als Pressupostos Generals, abans de les diferents convocatòries, també els aplica sobre la marxa. Per exemple, quan al maig es van convocar les beques de FPU, es feia una assignació pressupostària d’uns 72,5 milions d’euros. No obstant això, 6 mesos després, mentre ja s’estaven avaluant les sol·licituds, es publicava una nova resolució on es retallava l’assignació a 59,5 milions d’euros, gairebé un 20% menys.

Recentment, hem tingut un altre exemple de retallada en temps real que, en aquest cas, afecta els projectes d’investigació del Plan Nacional de I+D+i concedits en la darrera convocatòria. Així, a part de reduir en gairebé un 20% la quantia total dels ajuts respecte de la convocatòria anterior (de 384 milions d’euros s’ha passat a 309), en l’aprovació dels ajuts el Ministeri ha introduït noves retallades que afecten directament els equips investigadors i les seves universitats i centres de recerca. D’una banda, les universitats i els centres només rebran una subvenció addicional del 17% del total de cada projecte, en concepte de costos indirectes, en comptes del 21% que rebien fins ara. D’altra banda, les subvencions es distribuiran d’una manera que suposa, a la pràctica, una retallada addicional, perquè els projectes aprovats en aquesta convocatòria rebran la subvenció en quatre anualitats, en lloc de tres i, a més, la primera anualitat serà de només el 7% del total, en lloc del 40-50% que era habitual. Aquesta distribució pot generar greus problemes als grups de recerca. En concret:

  • L’última anualitat (un 20%) es rebrà després d’acabats els projectes, però només es podrà cobrar si, durant els tres anys del projecte, s’ha fet la despesa corresponent. És a dir que si un equip investigador o el seu centre no avança aquests diners, la subvenció final serà només del 80% de la quantitat concedida. Atès que la majoria de les universitats (en particular, la UPC) i centres de recerca no està en disposició d’avançar diners per als projectes de recerca, només podran cobrar l’última anualitat els equips que disposin d’altres fonts de finançament o els que avancin diners de la seva butxaca.
  • La quantia de la primera anualitat és tan insignificant que molts equips podrien tenir problemes per començar el treball, ja que no disposaran de fons per a la compra d’equip o per a les primeres contractacions (encara que la reducció global del pressupost de projectes també ha reduït considerablement els diners per a personal).
  • La nova distribució podria ser font de problemes davant futures auditories. En concret, des de fa uns anys, és habitual que les auditories que es fan dels projectes un cop acabats qüestionin certes despeses, sobretot d’equipament, si s’han fet massa tard. L’argument és que, si un equip es compra massa tard, ja és inútil (o poc útil) per al projecte. Si els auditors no accepten les explicacions, s’hauran de tornar els diners gastats (amb interessos). En aquest context, en rebre el gruix del finançament entre el segon i el tercer any dels projectes, es corre el risc de fer massa tard despeses d’aquest tipus, en no disposar de fons suficients a temps.

En paral·lel a aquestes retallades, s’ha sabut que el govern d’Espanya acaba d’aprovar la Nueva Estrategia Espanyola de Ciencia, Tecnología e Innovación, que substitueix l’anterior. En aquest document, es torna a assenyalar l’objectiu d’aconseguir que, el 2020, la inversió en recerca sigui del 2% del PIB, cosa que suposaria, pràcticament, duplicar la inversió actual!

Hi ha altres maneres de lluitar contra les retallades: el cas de la Universidad Complutense Imprimeix aquesta informació

Primera part: UNA ALTRA POLÍTICA DE PERSONAL ÉS POSSIBLE. La Complutense pateix unes retallades comparables a les de la UPC, però reacciona d’una forma radicalment diferent

 

Les similituds

  1. Reducció del finançament públic
    UCM: La assignació per a despeses corrents de la comunitat de Madrid a la UCM es redueix en un 13,8% de l’any 2012 al 2013. (Font: Memòria del pressupost de la UCM per a 2013)
    UPC: L’assignació de la Generalitat de Catalunya a les universitats públiques catalanes per a despeses corrents es va reduir en un 22% el 2011 i un 2% addicional el 2012. (Vegeu: http://www.upic.cat/?p=1831 i http://www.upic.cat/?p=1730)
  2. La comunitat autònoma autoritza, però no cobreix el cost del personal
    UCM: Tal com s’explica a la memòria del pressupost 2013 de la UCM, la asignación denominada “nominativa” es una subvención […] para atender gasto corriente. Por lo tanto no es formalmente correcto asociar directamente esta subvención al gasto de personal […] A pesar de ello, como quiera que la nominativa es insuficiente para atender el Capítulo I, […] sí es necesario y útil establecer la citada comparativa. […] cada año se establece en la Ley de Presupuestos Generales de la Comunidad de Madrid que ésta sea quien autoriza los costes de personal […] de cada una de las universidades públicas de la Comunidad de Madrid. En total, l’assignació per a despeses corrents de la Comunidad de Madrida la UCM per al 2013 sols cobreix el 85% de les despeses de personal.
    UPC: la situació és anàloga. L’assignació nominativa de la Generalitat de Catalunya a les universitats és per a despeses corrents, no existeix correlació entre el seu import i la despesa de personal, i la quantitat fixada és insuficient per a cobrir-la, tot i que cada any és la Generalitat de Catalunya qui autoritza les despeses de personal de cadascuna de les universitats públiques de Catalunya. L’assignació per a despeses corrents de la Generalitat de Catalunya a la UPC per al 2012 va cobrir el 82% de les despeses de personal. (Font: pressupostos de la UPC; http://www.upic.cat/?p=2046)
  3. Les retribucions del personal es congelen el 2013
    Tal com explica la UCM, de acuerdo con el Proyecto de Presupuestos Generales del Estado para 2013, como norma general para los gastos de personal al servicio del sector público, en 2013 no habrá incremento de las retribuciones de este personal respecto a las retribuciones vigentes a 31 de diciembre de 2012 (sin tener en cuenta la reducción aprobada por el Real Decreto-ley 20/2012, de 13 de julio).
    Això és d’aplicació a la UPC també.

En resum, les normes dictades pel govern d’Espanya, juntament amb les dictades per les comunitats autònomes de Madrid i Catalunya, defineixen un context molt similar a les dues universitats. Però aquí s’acaben les semblances.

Les diferències

  1. La Universidad Complutense s’oposa a les retallades

    Banner superior del web de la UCM (http://www.ucm.es).
  2. La Universidad Complutense reclama un termini més ampli per adaptar-se al nou escenari de finançament
    La Universidad mantiene el objetivo del Presupuesto [anterior] de adecuar el gasto a la financiación que va a recibir. Este objetivo no se puede conseguir en un solo ejercicio por el alto déficit estructural en la financiación de los gastos de personal que se ha comentado anteriormente.
    (Extracte de la memòria del pressupost 2013)
  3. La Universidad Complutense negocia durant mesos amb el seu personal la manera de reduir el capítol 1 del seu pressupost
    El 28 de gener es va publicar un preacord amb la signatura de les forces sindicals. Les converses van començar tres mesos abans i segueixen avançant.
    (Text del preacord signat el 28/1/2013)
  4. La Universidad Complutense declara el seu objectiu de mantenir els llocs de treball del PDI i el PAS
    […] estas medidas de ahorro se acuerdan con el fin de mantener el empleo de los profesores y el PAS de la Universidad Complutense de Madrid.
    […] a este respecto, se negociarán, en el órgano competente para ello, los procesos de estabilización y promoción que legalmente procedan.

    (Extracte del preacord signat el 28/01/2013)
  5. La Universidad Complutense declara que tot ingrés extraordinari s’aplicarà a millorar el capítol 1
    […] cualquier ingreso extraordinario que pudiera generarse […] se destinará, total o parcialmente, a la mejora del Capítulo I, con las limitaciones legalmente establecidas.
    (Extracte del preacord signat el 28/01/2013)
  6. La Universidad Complutense es compromet que les mesures que afectin les retribucions del personal (es parla de reduccions salarials) s’aplicaran de forma universal, proporcional i progressiva
    […] cualquier medida que incidiere en la retribución del personal tendrá un carácter universal, proporcional y progresivo en todos los colectivos.
    (Extracte del preacord signat el 28/01/2013)

No cal dir que a la UPC no ha passat res que vagament s’assembli a tot això.

Segona part: LA UNIVERSIDAD COMPLUTENSE RECLAMA I OBTÉ QUE ES COMPLEIXIN ELS COMPROMISOS DE FINANÇAMENT DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA GRÀCIES A SENTÈNCIES JUDICIALS

 

Deute de l’any 2009
La Comunidad de Madrid paga 18 milions més 3,5 d’interessos a la Complutense
El Govern regional abonarà 21.600.000 a la Universidad Complutense “en compliment de la sentència de 26 de gener de 2011 del Tribunal Superior de Justícia de Madrid”. La quantitat supera en més de 3,5 milions la quantia que va establir aquella sentència […].
Font: El País (edició Madrid), 4 de gener de 2013

Deute de l’any 2010
El Tribunal Supremo condemna la Comunidad de Madrid a pagar 43,3 milions a la Complutense
El Tribunal Supremo ha confirmat la sentència del Tribunal Superior de Justicia de Madrid que va condemnar la Comunidad de Madrid a pagar 43,3 milions a la Complutense per haver incomplert el Plan de Inversiones en las Universidades Públicas 2007-2011 durant l’exercici 2010.
Font: El Mundo, 28 de gener de 2013

Cap universitat catalana, malgrat algunes queixes dels seus rectorats per les retallades aplicades, ha adoptat una postura de fermesa davant el govern de la Generalitat mínimament comparable a la de la UCM.

Com afecta la LOMCE les universitats Imprimeix aquesta informació

La Ley orgánica para la mejora de la calidad educativa (LOMCE), popularment coneguda com llei Wert, a part de les polèmiques propostes que l’han feta famosa (deriva recentralitzadora, atac al català, manca de viabilitat econòmica, etc.), també afecta les universitats, ja que en modifica el procediment d’accés.

Així, l’avantprojecte de llei preveu un examen en acabar el batxillerat al mateix centre de secundària, però aplicat i qualificat per especialistes externs a ell, i regulat per les administracions educatives (no diu res de coordinació amb la universitat). Amb la nota d’aquest examen (cal que sigui més gran o igual que 5) i la mitjana de les notes del batxillerat (totes més grans o iguals que 5) s’obtindria, amb ponderació 40%-60%, respectivament, la qualificació final de batxillerat.

Les universitats podrien establir els seus propis sistemes de selecció, seguint les indicacions de l’article 38 de la LOMCE, tenint en compte sempre la qualificació final de batxillerat, que comptaria com a mínim un 60% dintre del barem d’admissió.

En una primera versió del text legal no es modificava el procediment d’accés des dels Cicles Formatius de Grau Superior; però en el darrer redactat disponible es deixa oberta la possibilitat d’establir un nou mecanisme, que no es concreta.

Tot seguit trobareu la comparació entre el text vigent i la versió que proposa l’avantprojecte de la nova llei.

Ley Orgànica 2/2006, del 3 de mayoAnteproyecto de ley orgánica para la mejora de la calidad educativa, 03-12-2012
Capítulo IV – Bachillerato
Artículo 36.bis. Evaluación final de Bachillerato.
1. Los alumnos realizarán una evaluación individualizada al finalizar esta etapa, en la que se comprobará el logro de los objetivos de la etapa y el grado de adquisición de las competencias correspondientes en relación con las siguientes materias:
a) Todas las materias del bloque de asignaturas troncales.
b) Materias del bloque de asignaturas específicas: una de las materias cursadas en cada uno de los cursos, que no sea Educación Física o Religión.
2. Sólo podrán presentarse a esta evaluación aquellos alumnos que hayan obtenido evaluación positiva en todas las materias.
A los efectos de este apartado, sólo se computarán las materias que como mínimo el alumno debe cursar en cada uno de los bloques. Además, en aquellas Comunidades Autónomas en que los alumnos cursen Lengua Cooficial y Literatura, sólo se computarán dos materias en el bloque de asignaturas de especialidad, con independencia de que los alumnos puedan cursar en total tres materias de dicho bloque.
3. Los criterios de evaluación y las características de las pruebas serán establecidas para todo el Sistema Educativo Español por el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, que también diseñará las pruebas y establecerá su contenido para cada convocatoria.
4. La realización material de las pruebas corresponde a las Administraciones educativas competentes. Las pruebas tendrán lugar en el centro docente en el que el alumno curse estudios, y serán aplicadas y calificadas por profesorado externo al centro.
5. La superación de esta evaluación requerirá una calificación igual o superior a 5 puntos sobre 10.
6. Los alumnos que no hayan superado esta evaluación, o que deseen elevar su calificación final de Bachillerato, podrán repetir la evaluación en convocatorias sucesivas, previa solicitud.
A estos efectos, se celebrarán al menos dos convocatorias anuales, una ordinaria y otra extraordinaria.
Se tomará en consideración la calificación obtenida en la convocatoria en la que haya resultado más alta.
Artículo 37. Título de Bachiller.
1. Para obtener el título será necesaria la evaluación positiva en todas las materias de los dos cursos de bachillerato. No obstante lo anterior, los alumnos que tengan el título de Técnico en Formación Profesional podrán obtener el título de Bachiller por la superación de las asignaturas necesarias para alcanzar los objetivos generales del Bachillerato, que serán determinadas en todo caso por el Gobierno en los términos recogidos en el artículo 44 de la presente ley.
2. El título de Bachiller facultará para acceder a las distintas enseñanzas que constituyen la educación superior establecidas en el artículo 3.5.
Artículo 37. Título de Bachiller.
1. Para obtener el título de Bachiller será necesaria la superación de la evaluación final de Bachillerato, así como una calificación final de Bachillerato igual o superior a 5 puntos sobre 10. La calificación final de Bachillerato se deducirá de la siguiente ponderación:
a) con un peso del 60%, la media de las calificaciones numéricas obtenidas en cada una de las materias de Bachillerato, ponderadas en función del su peso dentro del horario
b) con un peso del 40%, la nota obtenida en la evaluación final de Bachillerato.
2. El título de Bachiller facultará para acceder a las distintas enseñanzas que constituyen la educación superior establecidas en el artículo 3.5, y en él deberá constar la modalidad cursada, así como la calificación final de Bachillerato. […]
Artículo 38. Prueba de acceso a la universidad.
1. Para acceder a los estudios universitarios será necesaria la superación de una única prueba que, junto con las calificaciones obtenidas en bachillerato, valorará, con carácter objetivo, la madurez académica y los conocimientos adquiridos en él, así como la capacidad para seguir con éxito los estudios universitarios.
2. Podrán presentarse a la prueba de acceso a la universidad todos los alumnos que estén en posesión del título de Bachiller, con independencia de la modalidad y de la vía cursadas. La prueba tendrá validez para el acceso a las distintas titulaciones de las universidades españolas.
3. El Gobierno establecerá las características básicas de la prueba de acceso a la universidad, previa consulta a las Comunidades Autónomas, e informe previo del Consejo de Coordinación Universitaria. Esta prueba tendrá en cuenta las modalidades de bachillerato y las vías que pueden seguir los alumnos y versará sobre las materias de segundo de bachillerato.
4. Las Administraciones educativas y las universidades organizarán la prueba de acceso, garantizarán la adecuación de la misma al currículo del bachillerato, así como la coordinación entre las universidades y los centros que imparten bachillerato para su organización y realización.
[…]
Artículo 38. Admisión a las enseñanzas universitarias oficiales de grado desde el título de Bachiller o equivalente.
De acuerdo con la legislación vigente, el Gobierno establecerá la normativa básica que permita a las universidades fijar los procedimientos de admisión a las enseñanzas universitarias oficiales de grado de alumnos que hayan obtenido el título de Bachiller o equivalente, que deberán respetar los principios de igualdad, no discriminación, mérito y capacidad y que utilizarán alguno o algunos de los siguientes criterios de valoración de los estudiantes:
a) Calificación final del Bachillerato.
b) Modalidad y materias cursadas en el Bachillerato, en relación con la titulación elegida.
c) Calificaciones obtenidas en materias concretas de los cursos de Bachillerato, o de la evaluación final de Bachillerato.
d) Formación académica o profesional complementaria.
e) Estudios superiores cursados con anterioridad.
Además, de forma excepcional podrán establecer evaluaciones específicas de conocimientos y/o de competencias.
No obstante, cuando la universidad establezca procedimientos de admisión en alguna titulación oficial, el acceso a aquélla vendrá determinado por la valoración conjunta resultante de ponderar la calificación final del Bachillerato y la calificación obtenida en el procedimiento de admisión establecido. La ponderación de la calificación final del Bachillerato tendrá que tener un valor, como mínimo, del 60 % del resultado final del procedimiento de admisión.
Las Universidades podrán acordar la realización conjunta de todo o parte de los procedimientos de admisión que establezcan, así como el reconocimiento mutuo de los resultados de las valoraciones realizadas en los procedimientos de admisión.
La admisión a las enseñanzas universitarias de carácter oficial para las que no se hayan establecido procedimientos de admisión vendrá determinada exclusivamente por la calificación final obtenida en el Bachillerato.
Capítulo V – Formación profesional
Artículo 44. Títulos y convalidaciones.
[…] 2. Los alumnos que superen las enseñanzas de formación profesional de grado superior obtendrán el título de Técnico Superior. El título de Técnico Superior permitirá el acceso directo a los estudios universitarios de grado por el procedimiento que reglamentariamente se determine, previa consulta a las Comunidades Autónomas.
Artículo 44. Títulos y convalidaciones.
[…] 3. Los alumnos que superen los ciclos formativos de grado superior de la Formación Profesional obtendrán el título de Técnico Superior. El título de Técnico Superior permitirá el acceso a los estudios universitarios de grado previa superación de un procedimiento de admisión.
No es modifica la part que fa referència a convalidacions entre CFGS i universitat.
Capítulo VIII – Enseñanzas deportivas
No es modifica la part que fa referència a l’accés dels Tècnics Esportius Superior i a les convalidacions entre aquests ensenyaments i universitat.
Capítulo IX – Educación de personas adultas
No es modifica la part que fa referència a l’accés a la universitat de les persones més grans de 25 anys, sense que els calgui cap titulació, prèvia superació d’una prova específica.
Disposiciones finales
Disposición final primera. Modificación de la Ley Orgánica 6/2001, de 21 de diciembre, de Universidades.
Se modifica el apartado 3 del artículo 42 de la Ley Orgánica 6/2001, de 21 de diciembre, que queda redactado como sigue:
3. Corresponde al Gobierno, previo informe de la Conferencia General de Política Universitaria, establecer las normas básicas para la admisión de los estudiantes que soliciten ingresar en los centros universitarios, siempre con respeto a los principios de igualdad, mérito y capacidad, y en todo caso de acuerdo con lo indicado en el artículo 38 de la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación.