Aconseguir la nacionalitat espanyola mitjançant el matrimoni

Són varis els Estats que com a part de la seva legislació admeten un cert procediment legal perquè els estrangers que contreguin matrimoni amb els seus nacionals puguin accedir a la nacionalitat d’aquest país mitjançant la nacionalitat espanyola per residencia.

En relació amb l’anterior és que sorgeix amb freqüència el dubte pel procés per aconseguir la nacional espanyola a través del matrimoni, particularment en el cas d’Espanya, que durant les últimes dècades s’ha caracteritzat per rebre a persones des de totes les latituds del món al seu territori.

La nacionalitat a Espanya amb el matrimoni

Per respondre d’una manera clara i precisa, a més d’apegar-nos directament a l’estipulat per la llei, no hi ha un procés per adquirir la nacionalitat espanyola per Matrimoni. En altres paraules, com a part de l’ordenament d’aquest Estat el que sí es pensa és en l’adquisició de la nacionalitat a través de la residència, i és per mitjà d’aquest procediment com els estrangers casats opten per accedir a la nacionalitat espanyola.

Una vegada aclarit l’anterior, proposem en uns senzills passos el que s’ha de fer per aconseguir la nacionalitat espanyola, però per residència.

Aconseguir la nacionalitat espanyola per residència

Per començar amb la sol·licitud de la nacionalitat espanyola per residència és fonamental que es compleixi amb els terminis de residència legal previs al país. Per norma general són 10 anys de residència legal, continuada i immediatament anterior a la presentació de la sol·licitud. De totes maneres, el termini es va a reduir als cinc anys, en cas que l’estranger present una condició de refugiat.

Entorn dels nacionals de països iberoamericans, Filipines, Andorra, Guinea Equatorial, Portugal o sefardíes, van a poder sol·licitar la seva nacionalitat d’Espanya en complir amb els dos anys de residència legal i continuada a Espanya.

A més del que s’ha esmentat en els casos anteriors, en un dels supòsits que és esmentat en l’article 22 del Codi Civil a Espanya, va a bastar el temps de residència d’un any perquè es presenti la sol·licitud. Al seu torn, és important ressaltar que són més els supòsits que es contemplen com a part de la norma, així que seria interessant que la hi revisi detalladament per així identificar si és possible optar per un altre tipus de possibilitats que des de la llei ja s’han estipulat.

En conclusió, el més important en relació amb aquest tema és que no existeixi confusió respecte a la possibilitat d’accedir a la nacionalitat espanyola per mitjà del matrimoni, ja que no hi ha una disposició que contempli aquesta possibilitat i per tant es tractaria d’un engany.

Aquesta entrada ha esta publicada en Dret. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.